Mateus 7
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 Yeꞌ kuxh ebꞌan isuuchil vemooleꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la bꞌanax esuuchil taꞌn vemooleꞌ,
1 “Não julguem para não serem julgados,
2 tan kam chit ebꞌanat isuuchil vemooleꞌ, as echat chit la bꞌanax sete. As kam chit u txumbꞌaleꞌ uvaꞌ la ebꞌan tiꞌ vemooleꞌ, as echat chit la bꞌanchu sete.
2 pois vocês serão julgados pelo modo como julgam os outros. O padrão de medida que adotarem será usado para medi-los.
3 ¿As kam qꞌii uveꞌ vaꞌl kuxh esajit ok u tal chꞌiseꞌ tu vivatz vetitzꞌin etatzikeꞌ, as tul yeꞌ netil jeꞌ etibꞌ tul at umaꞌl u potzoꞌm tu vevatzeꞌ?
3 “Por que você se preocupa com o cisco no olho de seu amigo enquanto há um tronco em seu próprio olho?
4 Tan asoj at umaꞌl u potzoꞌm tu vevatzeꞌ, as ¿la kol uch etalat qꞌa te vetitzꞌin etatzikeꞌ uvaꞌ: «¡Qeꞌna! Tuk veesa el tzan u tal chꞌiseꞌ tu vavatzeꞌ,» ma chaj ex la etaleꞌ? ¡Tul il u potzoꞌm ileꞌ at tu vevatzeꞌ!
4 Como pode dizer a seu amigo: ‘Deixe-me ajudá-lo a tirar o cisco de seu olho’, se não consegue ver o tronco em seu próprio olho?
5 ¡Ex kuxh kaꞌvatz! Eteesataj u potzoꞌmeꞌ tu vevatzeꞌ bꞌaxa. As aꞌn la uch etilat veꞌt u chꞌiseꞌ tivatz vetitzꞌin etatzikeꞌ. As la eteesa veꞌt el.
5 Hipócrita! Primeiro, livre-se do tronco em seu olho; então você verá o suficiente para tirar o cisco do olho de seu amigo.
6 Pet tuk val sete, tan yeꞌ la uch etalat u bꞌaꞌnla yoleꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ la saꞌon tabꞌit viyol u Tiixheꞌ, tan aꞌeꞌ yeꞌ la niman. As la ibꞌaneꞌ uvaꞌ la ul iviꞌ setiꞌ echeꞌ nibꞌan unqꞌa txꞌiꞌeꞌ tul uvaꞌ nichiꞌ ex txꞌiꞌ. As moj ech itxumbꞌal unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ unqꞌa chichameꞌ, as latzꞌ koj tiꞌ txoo, tan la kuxh ipachꞌ txooeꞌ tu toj.
6 “Não deem o que é santo aos cães, nem joguem pérolas aos porcos; pois os porcos pisotearão as pérolas, e os cães se voltarão contra vocês e os atacarão.”
7 As ejajtaj. As la aqꞌpeꞌ sete. Echuktaj. As la elejeꞌ. As etꞌoktaj u tziꞌ kabꞌaleꞌ. As la jajpeꞌ u tziꞌ kabꞌaleꞌ sevatz.
7 “Peçam, e receberão. Procurem, e encontrarão. Batam, e a porta lhes será aberta.
8 Tan abꞌil uvaꞌ la jajon, as la ikꞌuleꞌ. As abꞌil uvaꞌ la chukun, as la ilejeꞌ. As abꞌil uvaꞌ la tꞌokon u tziꞌ kabꞌaleꞌ, as la jajpeꞌ u tziꞌ kabꞌaleꞌ svatz.
8 Pois todos que pedem, recebem. Todos que procuram, encontram. E, para todos que batem, a porta é aberta.
9 ¿As at kol umaj ex qꞌa uvaꞌ la txꞌakon taqꞌax umaj kꞌubꞌ te vetalaj intxaꞌeꞌ tul la ijaj ipaan sete?
9 “Respondam: Se seu filho lhe pedir pão, você lhe dará uma pedra?
10 ¿As moj ichibꞌil txꞌiꞌlatxoo la etaqꞌ te vetalaj intxaꞌeꞌ tul la ijaj unbꞌooj chibꞌil txay sete?
10 Ou, se pedir um peixe, você lhe dará uma cobra?
11 Tan kꞌuxh txꞌiꞌla aama chit ex, as ootzimal setaꞌn uvaꞌ aꞌ u bꞌaꞌneꞌ netaqꞌ te unqꞌa etalaj intxaꞌeꞌ. ¿As aꞌ kol chit yeꞌl u Kubꞌaal Tiixheꞌ qꞌa uvaꞌ at tu almikaꞌ? Tan nimeꞌ vibꞌaꞌnil Aakeꞌ setiꞌ. Tan la taqꞌ Aakeꞌ u bꞌaꞌnileꞌ sete, abꞌiste ex uvaꞌ la jajon te Aak.
11 Portanto, se vocês, que são maus, sabem dar bons presentes a seus filhos, quanto mais seu Pai, que está no céu, dará bons presentes aos que lhe pedirem!”
12 As kam kuxh uvaꞌ la ebꞌaneꞌ, as echat la ebꞌan te unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ uvaꞌ nesaꞌ uvaꞌ la bꞌanchu sete. Tan ech isuuchil u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa kan unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
12 “Em todas as coisas façam aos outros o que vocês desejam que eles lhes façam. Essa é a essência de tudo que ensinam a lei e os profetas.”
13 As okoj ex tu u tziꞌ kabꞌaleꞌ uvaꞌ chꞌoo kuxh ivatz, tan at umaꞌt u tziꞌ kabꞌaleꞌ uvaꞌ nim chit ivatz. As at umaꞌt u bꞌey uvaꞌ nim chit ivatz uvaꞌ ech toon tu u choobꞌal paaveꞌ. As nimal unqꞌa tenameꞌ ni tok tu u nimla tziꞌ kabꞌaleꞌ.
13 “Entrem pela porta estreita. A estrada que conduz à destruição é ampla, e larga é sua porta, e muitos escolhem esse caminho.
14 Pet kaꞌl kuxh unqꞌa uxhchileꞌ la itxꞌol tok tu u tziꞌ kabꞌaleꞌ uvaꞌ chꞌoo kuxh ivatz as tukꞌ tu u bꞌeyeꞌ uvaꞌ chꞌoo kuxh ivatz uvaꞌ la eqꞌon unqꞌa uxhchileꞌ tu vitiichajileꞌ uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal.
14 Mas a porta para a vida é estreita, e o caminho é difícil, e são poucos os que o encontram.”
15 Estiꞌeꞌ ni val sete, atoj chit enachbꞌal vatz unqꞌa chulin yoleꞌ uvaꞌ nu kuxh ibꞌensa tibꞌ qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As ech tilon vitxumbꞌaleꞌ echeꞌ umaꞌl u bꞌaꞌnla kaneeroꞌ. Pet ech koj u taanxelaleꞌ, tan echeꞌ umaꞌl u xoꞌ tiꞌ ichiꞌat ex.
15 “Tomem cuidado com falsos profetas que vêm disfarçados de ovelhas, mas que, na verdade, são lobos esfomeados.
16 Pet aꞌ vitxumbꞌal unqꞌa uxhchileꞌ la kꞌuchun sete ma bꞌaꞌn moj yeꞌle, echeꞌ nibꞌan unqꞌa tzeꞌeꞌ, tan yeꞌ la uch quxat uuva tiꞌ u chꞌiꞌxeꞌ. As yeꞌ la uch quxat higuera tiꞌ u vokkin chꞌiꞌx.
16 Vocês os identificarão por seus frutos. É possível colher uvas de espinheiros ou figos de ervas daninhas?
17 As jankꞌal unqꞌa tzeꞌeꞌ uveꞌ bꞌaꞌn, as bꞌaꞌn vivatz tzeꞌeꞌ. Pet ech koj u tzeꞌeꞌ uveꞌ yeꞌ bꞌaꞌn, tan vaꞌlexh vivatz tzeꞌeꞌ.
17 Da mesma forma, a árvore boa produz frutos bons, e a árvore ruim produz frutos ruins.
18 As u tzeꞌeꞌ uveꞌ bꞌaꞌn, as yeꞌ la uch taqꞌat tzeꞌ ivatz uvaꞌ yeꞌ bꞌaꞌn; as u tzeꞌeꞌ uveꞌ yeꞌ bꞌaꞌn, as yeꞌ la uch taqꞌat tzeꞌ ivatz uvaꞌ bꞌaꞌn.
18 A árvore boa não pode produzir frutos ruins, e a árvore ruim não pode produzir frutos bons.
19 Pet jankꞌal unqꞌa tzeꞌeꞌ uveꞌ vaꞌlexh ivatz ni taqꞌeꞌ, as la tzokꞌax el. As la oksal tu u xamaleꞌ.
19 Toda árvore que não produz bons frutos é cortada e lançada ao fogo.
20 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ aꞌ vitxumbꞌal unqꞌa uxhchileꞌ la kꞌuchun ma bꞌaꞌn moj yeꞌle, echeꞌ uvaꞌ nibꞌan unqꞌa tzeꞌeꞌ.
20 Portanto, é possível identificar a pessoa por seus frutos.”
21 As jit kajayil unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ni alon sve: «¡Kubꞌaal Jesús! ¡Kubꞌaal Jesús!» taqꞌeꞌ ni tal sve, as yeꞌl tokebꞌal xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. Pet taꞌn kuxh unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni niman kam uveꞌ nisaꞌ Aak uvaꞌ la ibꞌaneꞌ.
21 “Nem todos que me chamam: ‘Senhor! Senhor!’ entrarão no reino dos céus, mas apenas aqueles que, de fato, fazem a vontade de meu Pai, que está no céu.
22 As la ibꞌan umaꞌl u qꞌii uvaꞌ nimal uxhchil la alon sve, «¡Kubꞌaal Jesús! ¡Kubꞌaal Jesús!» chaj la tal sve. As ati la alon uvaꞌ: «Tukꞌ vabꞌiieꞌ, Pap, kat qal vayoleꞌ; as tukꞌ vabꞌiieꞌ kat qeesa el unqꞌa subꞌuleꞌ; as tukꞌ vabꞌiieꞌ kat kukꞌuch vanimla bꞌaꞌnileꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ,» chaj veꞌteꞌ la tal sve.
22 No dia do juízo, muitos me dirão: ‘Senhor! Senhor! Não profetizamos em teu nome, não expulsamos demônios em teu nome e não realizamos muitos milagres em teu nome?’.
23 As ech la val veꞌt ileꞌ: «Yeꞌ vootzaj ex. Jetzꞌenoj el ex sunvatz, tan ex bꞌanol tetz unqꞌa vaꞌlexheꞌ,» chaj in la val veꞌt ste.
23 Eu, porém, responderei: ‘Nunca os conheci. Afastem-se de mim, vocês que desobedecem à lei!’.”
24 As abꞌil uveꞌ la abꞌin vunyoleꞌ as la inima, as la ibꞌan eela tukꞌ umaj naj uvaꞌ at itxumbꞌal, as la ilak vikabꞌaleꞌ viꞌ u sivaneꞌ.
24 “Quem ouve minhas palavras e as pratica é tão sábio como a pessoa que constrói sua casa sobre uma rocha firme.
25 As tul la ul umaꞌl u mam jabꞌal tukꞌ umaꞌl u mam kajiqꞌ tiꞌ u kabꞌaleꞌ, as la sipkꞌu veꞌt unqꞌa aꞌeꞌ. As yeꞌl u kabꞌaleꞌ la kuꞌi, tan chabꞌamal chit ikꞌujebꞌ u kabꞌaleꞌ viꞌ u sivaneꞌ.
25 Quando vierem as chuvas e as inundações, e os ventos castigarem a casa, ela não cairá, pois foi construída sobre rocha firme.
26 Pet abꞌil uveꞌ la abꞌin vunyoleꞌ as yeꞌ la inima, as la ibꞌan eela tukꞌ umaꞌt u naj uvaꞌ yeꞌl itxumbꞌal ati uvaꞌ la ilak ikabꞌal viꞌ u sanabꞌeꞌ.
26 Mas quem ouve meu ensino e não o pratica é tão tolo como a pessoa que constrói sua casa sobre a areia.
27 As tul la ul veꞌt u mam jabꞌaleꞌ tukꞌ u mam kajiqꞌeꞌ tiꞌ u kabꞌaleꞌ, as la sipkꞌu veꞌt unqꞌa aꞌeꞌ. As la pal tija veꞌt u aꞌeꞌ u kabꞌaleꞌ. As txumlebꞌal chit veꞌt teꞌp u kabꞌaleꞌ la ibꞌaneꞌ,— tiꞌk u Jesús.
27 Quando vierem as chuvas e as inundações e os ventos castigarem a casa, ela cairá com grande estrondo.”
28 As tul yaꞌ veꞌt u Jesús tiꞌ iyoloneꞌ, as teqꞌo veꞌt taama unqꞌa tenameꞌ tiꞌ u chusbꞌaleꞌ uvaꞌ nik tal Aak,
28 Quando Jesus acabou de dizer essas coisas, a multidão ficou maravilhada com seu ensino,
29 tan ech iyolon Aakeꞌ echeꞌ umaj naj uvaꞌ at tijleꞌm. Pet ech koj unqꞌa najeꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan jitꞌeꞌch ichusun chajnajeꞌ echeꞌ uveꞌ nik ibꞌan Aak.
29 pois ele ensinava com verdadeira autoridade, diferentemente dos mestres da lei.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.