Mateus 6

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As tuk val sete uvaꞌ yeꞌ la epaxsa viꞌ unqꞌa tenameꞌ tul la ebꞌan umaj bꞌaꞌnil. As tiꞌ inik kuxhtuꞌ uvaꞌ la til ex unqꞌa tenameꞌ kam uvaꞌ kat ebꞌana, tan asoj la epaxsa viꞌ unqꞌa tenameꞌ, as yeꞌl etxꞌajaꞌm la taqꞌ u Kubꞌaaleꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ.
1 — Tenham o cuidado de não praticarem os seus deveres religiosos em público a fim de serem vistos pelos outros. Se vocês agirem assim, não receberão nenhuma recompensa do Pai de vocês, que está no céu.
2 As tul la ebꞌan umaj bꞌaꞌnil te umaj uxhchil, as yeꞌ la epaxsa viꞌ unqꞌa tenameꞌ, echeꞌ uveꞌ nibꞌan unqꞌa kaꞌvatzeꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh as tulaj unqꞌa bꞌeyeꞌ aqꞌal uvaꞌ la oksal iqꞌii chajnaj taꞌn unqꞌa tenameꞌ. Pet tuk val sete uvaꞌ taꞌn itxꞌajaꞌm chajnajeꞌ uvaꞌ la oksal iqꞌii chajnaj taꞌn unqꞌa tenameꞌ.
2 — Quando você der alguma coisa a uma pessoa necessitada, não fique contando o que fez, como os hipócritas fazem nas
3 Pet ech koj ex, tan tul la ebꞌan umaj u bꞌaꞌnil te umaj uxhchil, as katiniꞌk etalkat. As mitaꞌn la etal te umaj uxhchil uvaꞌ kꞌulel tibꞌ eyol stukꞌ,
3 Mas você, quando ajudar alguma pessoa necessitada, faça isso de tal modo que nem mesmo o seu amigo mais íntimo fique sabendo do que você fez.
4 aqꞌal uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la ootzin uvaꞌ kat ebꞌan umaꞌl u bꞌaꞌnil te umaj uxhchil. Pet aꞌ kuxh u Kubꞌaaleꞌ uvaꞌ at tu almikaꞌ ootzin tetz u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ kat ebꞌana, tan naꞌleꞌ vatz Aak kam uveꞌ nebꞌaneꞌ. As la til unqꞌa uxhchileꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ la ibꞌan Aak sete.
4 Isso deve ficar em segredo; e o seu Pai, que vê o que você faz em segredo, lhe dará a recompensa.
5 As tul la enach Tiixh, as ebꞌanak etetz echeꞌ uveꞌ nibꞌan unqꞌa najeꞌ uveꞌ kaꞌvatz, tan tul ninach chajnaj Tiixh, as achaꞌv chit te chajnaj tul nitxakebꞌ chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh as tulaj unqꞌa juꞌ peꞌeꞌ as tu kꞌayibꞌaleꞌ, tiꞌ uvaꞌ la til unqꞌa tenameꞌ. Pet tuk val sete uvaꞌ taꞌn itxꞌajaꞌm chajnajeꞌ uvaꞌ la oksal iqꞌii chajnaj taꞌn unqꞌa tenameꞌ.
5 — Quando vocês orarem, não sejam como os hipócritas. Eles gostam de orar de pé nas
6 Pet ech koj ex, tan tul la enach Tiixh, as la ok ex tu vekabꞌaleꞌ. As la ejup u tziꞌ kabꞌaleꞌ aqꞌal uvaꞌ ex kuxh sejunal tukꞌ u Kubꞌaaleꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil ni ilon, tan naꞌleꞌ vetaanxelaleꞌ vatz Aak. As la til unqꞌa uxhchileꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ la ibꞌan Aak sete.
6 Mas você, quando orar, vá para o seu quarto, feche a porta e ore ao seu Pai, que não pode ser visto. E o seu Pai, que vê o que você faz em segredo, lhe dará a recompensa.
7 As tul la enach Tiixh, as pilqꞌiꞌk kuxh ex tiꞌ veyoleꞌ echeꞌ nibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ yeꞌ ootzin tetz u Tiixheꞌ, tan aꞌ ni tal jeꞌ ste uvaꞌ asoj la kuxh pilqꞌu tiꞌ viyoleꞌ, as aꞌeꞌ nititzꞌa uvaꞌ la taqꞌ Aak ste kam uvaꞌ nijajeꞌ.
7 — Nas suas orações, não fiquem repetindo o que vocês já disseram, como fazem os pagãos. Eles pensam que Deus os ouvirá porque fazem orações compridas.
8 Pet ebꞌanak etetz echeꞌ uveꞌ nibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ, tan ootzimaleꞌ taꞌn u Kubꞌaaleꞌ kam uveꞌ nisaꞌvit setiꞌ. As at veꞌt skꞌuꞌl Aak tul yeꞌxnaj ejaj te Aak.
8 Não sejam como eles, pois, antes de vocês pedirem, o Pai de vocês já sabe o que vocês precisam.
9 As ech la etal ileꞌ tul la enach Tiixh:
9 Portanto, orem assim:
10 As ulen veꞌteꞌ tukꞌ u eejleꞌmeꞌ tiꞌ vatenameꞌ skajayil.
10 Venha o teu
11 Bꞌan bꞌaꞌnil. Aqꞌ vas qechbꞌubꞌaleꞌ uvaꞌ la qechbꞌu jun qꞌii.
11 Dá-nos hoje o alimento que precisamos.
12 As sotzsa kupaaveꞌ, Pap, tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ nu kubꞌan savatz,
12 Perdoa as nossas ofensas
13 Bꞌan bꞌaꞌnil. Achajpuk kan oꞌ tiꞌ kubꞌen tu u vaꞌlexheꞌ.
13 E não deixes que sejamos tentados,
14 Tan asoj la esotzsa ipaav unqꞌa emooleꞌ uvaꞌ nipaavin sevatz, as echat la ibꞌan u Kubꞌaaleꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ, tan la isotzsa Aakeꞌ vepaaveꞌ.
14 — Porque, se vocês perdoarem as pessoas que ofenderem vocês, o Pai de vocês, que está no céu, também perdoará vocês.
15 Pet asoj yeꞌ la esotzsa ipaav unqꞌa emooleꞌ veꞌt ni paavin sevatz, as yeꞌl vepaaveꞌ la isotzsa u Kubꞌaaleꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ.
15 Mas, se não perdoarem essas pessoas, o Pai de vocês também não perdoará as ofensas de vocês.
16 As ebꞌanak etetz echeꞌ uveꞌ nibꞌan unqꞌa kaꞌvatzeꞌ, tan tul uvaꞌ nikuy chajnaj ivaꞌy, as txumlebꞌal chit ivatz chajnaj nibꞌaneꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ, tan aꞌ nisaꞌ chajnaj uvaꞌ la til unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nikuy chajnaj ivaꞌy. Pet tuk val sete uvaꞌ taꞌn itxꞌajaꞌm chajnajeꞌ uveꞌ kat oksal iqꞌii taꞌn unqꞌa tenameꞌ.
16 — Quando vocês jejuarem, não façam uma cara triste como fazem os hipócritas, pois eles fazem isso para todos saberem que eles estão jejuando. Eu afirmo a vocês que isto é verdade: eles já receberam a sua recompensa.
17 Pet ech koj ex, tan tul uvaꞌ la ekuy evaꞌy vatz u Tiixheꞌ, as la exee eviꞌ. As la etxꞌaa evatz,
17 Mas você, quando jejuar, lave o rosto e penteie o cabelo
18 aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la pal unqꞌa tenameꞌ stuul kam uvaꞌ nebꞌaneꞌ. Pet vatz u Kubꞌaal Tiixheꞌ la ebꞌankat, tan naꞌleꞌ vetaanxelaleꞌ vatz Aak. As la til unqꞌa tenameꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ la ibꞌan Aak sete.
18 para os outros não saberem que você está jejuando. E somente o seu Pai, que não pode ser visto, saberá que você está jejuando. E o seu Pai, que vê o que você faz em segredo, lhe dará a recompensa.
19 As tuk val sete, yeꞌ kuxh etoksa etaama tiꞌ u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ tzitzaꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, tan jankꞌal uvaꞌ la emoleꞌ, as la pokꞌteꞌ. As moj la yani. As la kuxh esuti veꞌt el. As moj u elqꞌomeꞌ la elqꞌan.
19 — Não ajuntem riquezas aqui na terra, onde as traças e a ferrugem destroem, e onde os ladrões arrombam e roubam.
20 Pet aꞌ la etoksakat etaama tiꞌ emolat unqꞌa nimla txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ tu almikaꞌ, tan aꞌeꞌ yeꞌ la pokꞌti. As yeꞌ la yani. As mitaꞌn u elqꞌomeꞌ la elqꞌan.
20 Pelo contrário, ajuntem riquezas no céu, onde as traças e a ferrugem não podem destruí-las, e os ladrões não podem arrombar e roubá-las.
21 As katil uvaꞌ nemolkat unqꞌa etetzeꞌ, as tzitziꞌeꞌ netoksakat etaama.
21 Pois onde estiverem as suas riquezas, aí estará o coração de vocês.
22 As tuk val sete, tan u bꞌaqꞌ evatzeꞌ ni kꞌuchun uvaꞌ kam vetxumbꞌaleꞌ, tan asoj bꞌaꞌn u bꞌaqꞌ evatzeꞌ, as bꞌaꞌneꞌ vetxumbꞌaleꞌ.
22 — Os olhos são como uma luz para o corpo: quando os olhos de vocês são bons, todo o seu corpo fica cheio de luz.
23 Pet asoj vaꞌlexh u bꞌaqꞌ evatzeꞌ, as echen exeꞌ tu u qꞌej toktoeꞌ tukꞌ vetxumbꞌaleꞌ. Tan asoj echen ex tu u qꞌej toktoeꞌ tukꞌ vetxumbꞌaleꞌ, as txumlebꞌal kuxh etatineꞌ tu u qꞌej toktoeꞌ.
23 Porém, se os seus olhos forem maus, o seu corpo ficará cheio de escuridão. Assim, se a luz que está em você virar escuridão, como será terrível essa escuridão!
24 As yeꞌ la uch taqꞌonvu umaj uxhchil xeꞌ kaꞌvaꞌl bꞌaal aqꞌon, tan la tixva kan u uxhchileꞌ umaꞌl u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As la ixoꞌni umaꞌte. As moj la inima umaꞌl u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As yeꞌ la inima umaꞌte. Estiꞌeꞌ la val sete, etoksataj etaama tiꞌ u Tiixheꞌ, tan asoj netoksa etaama tiꞌ u txꞌiibꞌal eqꞌiieꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as yeꞌ la uchi uvaꞌ la etoksa etaama tiꞌ enimat u Kubꞌaal Tiixheꞌ.
24 — Um escravo não pode servir a dois donos ao mesmo tempo, pois vai rejeitar um e preferir o outro; ou será fiel a um e desprezará o outro. Vocês não podem servir a Deus e também servir ao dinheiro.
25 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ yeꞌ kuxh exaansa etaama tiꞌ uvaꞌ kam la etechbꞌu sqꞌejal, moj kam la etukꞌa, as mitaꞌn tiꞌ unqꞌa etoksaꞌmeꞌ uvaꞌ kam la etoksaꞌmi, tan nim talcheꞌ vetiichajileꞌ tiꞌ vetechbꞌubꞌaleꞌ. As nim talcheꞌ vechiꞌoleꞌ tiꞌ vetoksaꞌmeꞌ.
25 — Por isso eu digo a vocês: não se preocupem com a comida e com a bebida que precisam para viver nem com a roupa que precisam para se vestir. Afinal, será que a vida não é mais importante do que a comida? E será que o corpo não é mais importante do que as roupas?
26 Etiltaj unqꞌa tzꞌikineꞌ uveꞌ nixichꞌan tu almikaꞌ, tan yeꞌl txoo ni taveꞌ. As yeꞌl txoo nipitxꞌoneꞌ. Yeꞌl ikꞌuay txoo ati. As aꞌ u Kubꞌaal Tiixheꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ ni aqꞌon techbꞌubꞌal txoo. ¿As aꞌ kol chit veꞌt yeꞌl ex qꞌa? Tan nim etalcheꞌ tiꞌ unqꞌa tzꞌikineꞌ.
26 Vejam os passarinhos que voam pelo céu: eles não semeiam, não colhem, nem guardam comida em depósitos. No entanto, o Pai de vocês, que está no céu, dá de comer a eles. Será que vocês não valem muito mais do que os passarinhos?
27 As tuk val sete uvaꞌ yeꞌl umaj ex la koj olebꞌ ex tiꞌ echꞌiisat etxakebꞌeꞌ tukꞌ kaꞌvaꞌtoj kꞌuchbꞌal, as kꞌuxh nexaansa etaama stiꞌ.
27 E nenhum de vocês pode encompridar a sua vida, por mais que se preocupe com isso.
28 As yeꞌ kuxh exaansa etaama tiꞌ uvaꞌ kam la etoksaꞌmi. Pet etitzꞌataj unqꞌa xuꞌmeꞌ, tan achaꞌv chit ichꞌiieꞌ, as kꞌuxh yeꞌxhkam ni taqꞌonveꞌ as yeꞌxhkam nichemoneꞌ.
28 — E por que vocês se preocupam com roupas? Vejam como crescem as flores do campo: elas não trabalham, nem fazem roupas para si mesmas.
29 Pet tuk val sete, tan mitaꞌn kuxh u ijlenaal Salomón kat lejon ivejat tibꞌ tukꞌ u toksaꞌmeꞌ tiꞌ unqꞌa xuꞌmeꞌ, as kꞌuxh xoꞌvebꞌalik kuxh naj tiꞌ ivejat tibꞌ.
29 Mas eu afirmo a vocês que nem mesmo Salomão, sendo tão rico, usava roupas tão bonitas como essas flores.
30 As chꞌiꞌumal chit unqꞌa xuꞌmeꞌ uveꞌ cheesamal taꞌn u Tiixheꞌ, as kꞌuxh yeꞌ kuxh jatvaꞌl qꞌii stuul as kat tzaj veꞌteꞌ as eela itzꞌeꞌ veꞌteꞌ tukꞌ unqꞌa chꞌiseꞌ. As aꞌ kol chit yeꞌ la ibꞌan Aak qꞌa sete tiꞌ elochpeꞌ tan nim etalcheꞌ tiꞌ unqꞌa xuꞌmeꞌ, ex uvaꞌ bꞌiil kuxh u kꞌujlebꞌal ekꞌuꞌleꞌ at tiꞌ u Tiixheꞌ.
30 É Deus quem veste a erva do campo, que hoje dá flor e amanhã desaparece, queimada no forno. Então é claro que ele vestirá também vocês, que têm uma fé tão pequena!
31 As yeꞌ kuxh exaansa etaama. As yeꞌ la etal ech ileꞌ: «¿Kam tuk qechbꞌu? As ¿kam tuk qukꞌa? As ¿kam tuk qoksaꞌmi?» chajiniꞌk ex etala,
31 Portanto, não fiquem preocupados, perguntando: “Onde é que vamos arranjar comida?” ou “Onde é que vamos arranjar bebida?” ou “Onde é que vamos arranjar roupas?”
32 tan aꞌ kuxheꞌ ni titzꞌa unqꞌa tenameꞌ uveꞌ yeꞌ ni niman u Kubꞌaal Tiixheꞌ. Pet ech koj ex, tan ootzimaleꞌ taꞌn u Kubꞌaal Tiixheꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ kam uvaꞌ nisaꞌvit setiꞌ.
32 Pois os pagãos é que estão sempre procurando essas coisas. O Pai de vocês, que está no céu, sabe que vocês precisam de tudo isso.
33 Pet aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la ok ex xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As etoksataj etaama tiꞌ ebꞌanat u jikla txumbꞌaleꞌ vatz Aak. As Aakeꞌ la aqꞌon veꞌt unqꞌa veeꞌ skajayil sete, kam uvaꞌ nisaꞌvit setiꞌ.
33 Portanto, ponham em primeiro lugar na sua vida o
34 Estiꞌeꞌ ni val sete, yeꞌ kuxh exaansa etaama tiꞌ u qꞌiieꞌ uveꞌ qꞌejal, tan kam kuxheꞌ eqꞌomal taꞌn junun unqꞌa qꞌiieꞌ. As kat kuxh ibꞌanleꞌ kam uvaꞌ eqꞌomal taꞌn junun unqꞌa qꞌiieꞌ.
34 Por isso, não fiquem preocupados com o dia de amanhã, pois o dia de amanhã trará as suas próprias preocupações. Para cada dia bastam as suas próprias dificuldades.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.