Mateus 27
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as ikꞌul veꞌt tibꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ. As ikꞌul veꞌt tibꞌ iyol chajnaj uvaꞌ techal la yatzꞌpu veꞌt u Jesús.
1 Assim que amanheceu, todos os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus fizeram os seus planos para conseguir que Jesus fosse morto.
2 As iqitz veꞌt chajnaj iqꞌabꞌ Aak. As teqꞌo veꞌt ok chajnaj Aak vatz u Poncio Pilato uvaꞌ nik bꞌanon ivatz u ijlenaaleꞌ.
2 Eles o amarraram, levaram e entregaram ao governador Pilatos.
3 As tul til u Judas uvaꞌ kꞌayin u Jesús uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt u Jesús, as ijalpu veꞌt naj vitxumbꞌaleꞌ. As bꞌex iqꞌaavisa veꞌt kan naj vinaj laval u puajeꞌ te unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
3 Quando Judas, o traidor, viu que Jesus havia sido condenado, sentiu remorso e foi devolver as trinta moedas de prata aos chefes dos sacerdotes e aos líderes judeus,
4 Ech tal veꞌt naj ileꞌ te chajnaj: —Kat paavinyu veꞌt in, tan yeꞌl ipaav u najeꞌ ati. As kat kuxh voksa ok naj teqꞌabꞌ,— tiꞌk u Judas. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿At kol qokebꞌal qꞌa stiꞌ? Pet axh kuxheꞌ la ilon kam tuk abꞌaneꞌ,— tiꞌk chajnaj.
4 dizendo: — Eu pequei, entregando à morte um homem inocente. Eles responderam: — O que é que nós temos com isso? O problema é seu.
5 As isuti veꞌt kan u Judas u puajeꞌ tu u tostiixheꞌ. As bꞌen veꞌt naj. As ichꞌuybꞌaꞌ veꞌt tibꞌ naj. As kam veꞌt naj.
5 Então Judas jogou o dinheiro para dentro do Templo e saiu. Depois foi e se enforcou.
6 As isikꞌ veꞌt unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh u puajeꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Yeꞌ la uch qoksat ok u puajeꞌ xoꞌl unqꞌa oyeꞌ uvaꞌ at tu u kaaxhaeꞌ, tan kajal nixaan taꞌn u puajeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
6 Os chefes dos sacerdotes pegaram o dinheiro e disseram: — Isto é dinheiro sujo de sangue, e é contra a nossa
7 As tul bꞌaꞌnxi tiꞌ ikꞌulat tibꞌ iyol chajnaj, as bꞌex iloqꞌ veꞌt chajnaj umaꞌl u txꞌavaꞌ xeꞌ umaꞌl u naj uvaꞌ ni bꞌanon tzꞌaj laj. As txakonsal veꞌt u txꞌavaꞌeꞌ mujbꞌal tetz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel.
7 Depois de conversarem sobre o assunto, resolveram usar o dinheiro para comprar o “Campo do Oleiro”, a fim de que servisse como cemitério para os não judeus.
8 Estiꞌeꞌ uvaꞌ nitel talpu cheel uvaꞌ tiꞌ kajal loqꞌpukat u txꞌavaꞌeꞌ.
8 Por isso aquele campo é chamado até hoje de “Campo de Sangue”.
9 As bꞌex ibꞌan veꞌt umaꞌt u yol uvaꞌ alel kan taꞌn u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ Jeremías, tan ech tal u Jeremías ileꞌ:
9 Assim aconteceu o que o profeta Jeremias tinha dito: “Eles pegaram as trinta moedas de prata, o preço que o povo de Israel tinha concordado em pagar por ele,
10 As kat txakonsali tiꞌ iloqꞌax vitxꞌavaꞌ umaꞌl u bꞌanol tzꞌaj laj echeꞌ uveꞌ kat tal u kuBꞌooqꞌoleꞌ sve, tiꞌk u Jeremías.
10 e as usaram para comprar o campo do oleiro, como o Senhor me havia mandado fazer.”
11 As tul txaklik veꞌt ok u Jesús vatz u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ, as ichꞌoti veꞌt naj itziꞌ Aak. Ech tal naj ileꞌ: —¿Ma axh u tijlenaal unqꞌa tiaal Israel?— tiꞌk naj. Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —An chiteꞌ uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk Aak.
11 Jesus estava em pé diante do Governador, e este o interrogou, dizendo: — Você é o rei dos judeus? Jesus respondeu:
12 As kꞌuxh nikat icheesa unqꞌa bꞌaal tenameꞌ tukꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh ipaav u Jesús, as yeꞌl Aak kat tzaqꞌbꞌi.
12 Mas, quando foi acusado pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes judeus, Jesus não respondeu nada.
13 As ech tal veꞌt u Poncio Pilato ileꞌ te Aak: —¿Ma yeꞌ naabꞌi unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni tal chajnaj seeꞌ?— tiꞌk naj.
13 Então Pilatos disse: — Você não está ouvindo as acusações que estão fazendo contra você?
14 As sotz veꞌt ikꞌuꞌl naj, tan jit tal u Jesús umaj yol.
14 Porém Jesus não disse nada, e o Governador ficou muito admirado com isso.
15 As tu u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua, as chiannalik veꞌt te unqꞌa tenameꞌ taꞌn u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ aꞌ unqꞌa tenameꞌ la txaaon umaj preexhu uvaꞌ la chajpuli.
15 Em toda Festa da Páscoa , Pilatos costumava soltar um dos presos, a pedido do povo.
16 As atik ok umaꞌl u naj preexhuil uvaꞌ Barrabás. As ootzimalik vipaav najeꞌ taꞌn unqꞌa tenameꞌ.
16 Naquela ocasião estava preso um homem muito conhecido, chamado Jesus Barrabás.
17 As tul molik tibꞌ unqꞌa tenameꞌ vatz u Pilato, as ichꞌoti veꞌt naj te unqꞌa tenameꞌ: —¿Abꞌiste u najeꞌ la unchajpu el cheel? ¿Ma aꞌ u Barrabás? ¿Pet moj aꞌ u Jesús uveꞌ Cristo nitalpeꞌ?— tiꞌk u Pilato,
17 Então, quando a multidão se reuniu, Pilatos perguntou: — Quem é que vocês querem que eu solte: Jesus Barrabás ou este Jesus, que é chamado de
18 tan atik skꞌuꞌl u Pilato uvaꞌ taꞌn kuxh chꞌoꞌnchil aama nikat toksakat unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ u Jesús tiqꞌabꞌ u Pilato.
18 Pilatos sabia muito bem que os líderes judeus haviam entregado Jesus porque tinham inveja dele.
19 As tul xonlik u Pilato tu vixhiila uvaꞌ nibꞌanaxkat isuuchil unqꞌa uxhchileꞌ, as ichaj bꞌen u tixqel najeꞌ yol. Ech tal bꞌen ixoj ileꞌ: «Yeꞌ kuxh achuk apaav tiꞌ u jikla najeꞌ, tan kalabꞌ chit kꞌaxkꞌo kat unpalebꞌe tunvatzikꞌ tiꞌ u najeꞌ,» tiꞌk u tixqel najeꞌ.
19 Enquanto Pilatos estava sentado no tribunal, a sua esposa lhe mandou o seguinte recado: — Não tenha nada a ver com esse homem inocente porque esta noite, num sonho, eu sofri muito por causa dele.
20 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, as toksa veꞌt chajnaj tiviꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ aꞌ u Barrabás la chajpuli, as la yatzꞌpu u Jesús.
20 Os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus convenceram a multidão a pedir ao governador Pilatos que soltasse Barrabás e condenasse Jesus à morte.
21 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Abꞌiste kaꞌvaꞌl u najeꞌ la unchajpu el uveꞌ netaleꞌ?— tiꞌk naj. Ech tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ: —Chajpu el tzan u Barrabás,— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
21 Então o Governador perguntou: — Qual dos dois vocês querem que eu solte? — Barrabás! — responderam eles.
22 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Kam qꞌi tuk unbꞌan tiꞌ u Jesús uveꞌ Cristo ni talpeꞌ?— tiꞌk u Pilato. As kajayil chit unqꞌa tenameꞌ kat alon: —¡Yatzꞌpoj naj vatz u kuruseꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
22 Pilatos perguntou: — Que farei então com Jesus, que é chamado de Messias? — Crucifica! — responderam todos.
23 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Kam ipaav u najeꞌ qꞌi kat ibꞌana?— tiꞌk u Pilato. As aal chit taqꞌ jeꞌ unqꞌa tenameꞌ tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Yatzꞌpoj naj vatz u kuruseꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
23 Ele perguntou: — Que crime ele cometeu? Aí começaram a gritar bem alto: — Crucifica!
24 As til veꞌt u Pilato uvaꞌ yeꞌ nik tok veꞌt yol tiviꞌ unqꞌa tenameꞌ. Pet aal chit nik iveqꞌelkabꞌan unqꞌa tenameꞌ. As ijaj veꞌt u Pilato unbꞌiil u aꞌ. As itxꞌaa veꞌt naj iqꞌabꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ. Ech tal veꞌt naj ileꞌ: —Yeꞌl unpaav tiꞌ vikamebꞌal u jikla najeꞌ, tan exeꞌ ni alon ikameꞌ,— tiꞌk u Pilato.
24 Então Pilatos viu que não conseguia nada e que o povo estava começando a se revoltar. Aí mandou trazer água, lavou as mãos diante da multidão e disse: — Eu não sou responsável pela morte deste homem. Isso é com vocês.
25 Ech tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ skajayil: —¡Jeꞌonoj u kupaaveꞌ sqiꞌ tukꞌ unqꞌa meꞌal kukꞌaoleꞌ tiꞌ ibꞌeneꞌ tiꞌ vikamebꞌal u najeꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
25 E toda a multidão respondeu: — Que o castigo por esta morte caia sobre nós e sobre os nossos filhos!
26 Ichajpu veꞌt u Pilato u Barrabás. As tal veꞌt naj iqꞌospu u Jesús taꞌn tzꞌuꞌm. As tul bꞌaꞌnxi, as taqꞌ veꞌt ok naj u Jesús te unqꞌa tenameꞌ tiꞌ iyatzꞌpu veꞌt Aak vatz u kuruseꞌ.
26 Então Pilatos soltou Barrabás, como eles haviam pedido. Depois mandou chicotear Jesus e o entregou para ser crucificado.
27 As unqꞌa isol u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ, as teqꞌo veꞌt chajnaj u Jesús tikabꞌal u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ atikkat u tatinbꞌal unqꞌa soleꞌ. As imol veꞌt ok unqꞌa imooleꞌ skajayil kꞌatz u Jesús.
27 Depois os soldados de Pilatos levaram Jesus para o Palácio do Governador e reuniram toda a tropa em volta dele.
28 As teesa veꞌt unqꞌa soleꞌ u toksaꞌm Aakeꞌ. As toksa veꞌt chajnaj umaꞌl u kaj oksaꞌm tiꞌ Aak echeꞌ toksaꞌm umaj ijlenaal.
28 Tiraram a roupa de Jesus e o vestiram com uma capa vermelha.
29 As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj umaꞌl u koroona chꞌiꞌx tiꞌ iviꞌ Aak uvaꞌ paatxꞌumalike. As taqꞌoꞌk chajnaj umaꞌl u aa tisebꞌal iqꞌabꞌ Aak echeꞌ ibꞌaara umaj ijlenaal. As qaaebꞌ veꞌt chajnaj vatz Aak tiꞌ teesal iqꞌii Aak. As ech tal chajnaj ileꞌ te Aak: —¡Keche, Pap, axh tijlenaal unqꞌa tiaal Israel!— tiꞌk chajnaj tul nikat teesa chajnaj iqꞌii Aak.
29 Fizeram uma coroa de ramos cheios de espinhos, e a puseram na sua cabeça, e colocaram um bastão na sua mão direita. Aí começaram a se ajoelhar diante dele e a caçoar, dizendo: — Viva o Rei dos Judeus!
30 As itzubꞌa veꞌt chajnaj Aak. As imaa chajnaj u aaeꞌ tiqꞌabꞌ Aak. As ivekꞌ chajnaj tiꞌ iviꞌ Aak.
30 Cuspiam nele, pegavam o bastão e batiam na sua cabeça.
31 As tul maꞌtik teesat chajnaj iqꞌii Aak, as teesa veꞌt el chajnaj u kaj oksaꞌmeꞌ tiꞌ Aak. As toksa veꞌt chajnaj u toksaꞌm Aakeꞌ. As teqꞌo veꞌt chajnaj Aak tiꞌ iyatzꞌpu vatz u kuruseꞌ.
31 Depois de terem caçoado dele, tiraram a capa vermelha e o vestiram com as suas próprias roupas. Em seguida o levaram para o crucificarem.
32 As tul bꞌen veꞌt chajnaj tu bꞌey, as ikꞌul chajnaj umaꞌl u naj uvaꞌ Simón uvaꞌ tzaanaj tu u Cirene. As itxey veꞌt chajnaj u Simón tiꞌ uvaꞌ la tija naj vikurus u Jesús.
32 Quando estavam saindo, os soldados encontraram um homem chamado Simão, da cidade de Cirene, e o obrigaram a carregar a cruz de Jesus.
33 Tul oon veꞌt chajnaj tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ Gólgota ibꞌii uvaꞌ «Tatinbꞌal Bꞌajil Kꞌoꞌn» chꞌelel,
33 Eles chegaram a um lugar chamado Gólgota. (Gólgota quer dizer “Lugar da Caveira”.)
34 as taqꞌ veꞌt chajnaj unbꞌiil u taꞌl uuva te u Jesús uvaꞌ yuelik tibꞌ tukꞌ kꞌayla aꞌ. As tul inach Aak, as jit tukꞌa veꞌt Aak.
34 Ali deram vinho misturado com fel para Jesus beber. Mas, depois que o provou, ele não quis beber.
35 As tul maꞌt taqꞌat veꞌt jeꞌ unqꞌa soleꞌ u Jesús vatz u kuruseꞌ, as ijatx veꞌt chajnaj u toksaꞌm Aakeꞌ svatzaj. As itxꞌak veꞌt tibꞌ chajnaj tiꞌ u toksaꞌm Aakeꞌ, tiꞌ itzojpisal umaꞌl u yol uvaꞌ alel kan taꞌn u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tiꞌ u Jesús uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
35 Em seguida os soldados o crucificaram e repartiram as suas roupas entre si, tirando a sorte com dados, para ver qual seria a parte de cada um.
36 Tul bꞌaꞌnxi, as xonebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ ixeep Aak.
36 Depois disso sentaram ali e ficaram guardando Jesus.
37 As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj umaꞌl u aqꞌen tiviꞌ u kuruseꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamalikkat uvaꞌ kam stiꞌ nikat iyatzꞌpukat Aak. Ech nik tal ileꞌ: Aꞌ U JESÚS UVAꞌ, U TIJLENAAL UNQꞌA TIAAL ISRAEL, tiꞌk u tzꞌibꞌeꞌ.
37 Puseram acima da sua cabeça uma tabuleta onde estava escrito como acusação contra ele: “Este é Jesus, o Rei dos Judeus.”
38 As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj kaꞌvaꞌl unqꞌa elqꞌomeꞌ vatz kaꞌvaꞌt unqꞌa kuruseꞌ. Umaꞌl naj jeꞌ tisebꞌal u Jesús; as umaꞌt naj jeꞌ timax Aak.
38 Com Jesus, crucificaram também dois ladrões: um à sua direita e o outro à sua esquerda.
39 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat ipaleꞌ, as nik iyiku veꞌt iviꞌ tul nikat iyoqꞌon tiꞌ u Jesús.
39 Os que passavam por ali caçoavam dele, balançavam a cabeça e o insultavam,
40 As ech nik tal ileꞌ: —Nikat aaleꞌ uvaꞌ la eꞌpisa u tostiixheꞌ as titoxvu qꞌii la alak unpajte, uvaꞌ naaleꞌ. Asoj axh viKꞌaol u Tiixheꞌ uveꞌ naaleꞌ, as qꞌalpu eebꞌ vatz u kamchileꞌ scheel. As kuꞌen chꞌuꞌl vatz u kuruseꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
40 dizendo assim: — Ei, você que disse que era capaz de destruir o Templo e tornar a construí-lo em três dias! Se você é mesmo o Filho de Deus, desça da cruz e salve-se a si mesmo!
41 As echat chit nik ibꞌan unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ tiꞌ u Jesús:
41 Os chefes dos sacerdotes, os mestres da Lei e os líderes judeus também caçoavam dele, dizendo:
42 —As kꞌuxh kat iqꞌalpu naj unqꞌa uxhchileꞌ vatz unqꞌa chꞌoꞌmeꞌ, as yeꞌ nitxꞌol veꞌt naj iqꞌalput tibꞌ vatz u kuruseꞌ. Asoj naj u qijlenaaleꞌ, as kuꞌoj chꞌuꞌl naj vatz u kuruseꞌ cheel. As aꞌn la kunima veꞌt naj.
42 — Ele salvou os outros, mas não pode salvar a si mesmo! Ele é o Rei de Israel, não é? Se descer agora mesmo da cruz, nós creremos nele!
43 As kat tal naj sqe uvaꞌ naj iKꞌaol u Tiixheꞌ. Asoj kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl naj tiꞌ u Tiixheꞌ, as iloch u Tiixheꞌ bꞌa naj cheel, asoj nisaꞌ u Tiixheꞌ naj,— tiꞌk chajnaj.
43 Ele confiou em Deus e disse que era Filho de Deus. Vamos ver se Deus quer salvá-lo agora!
44 As echat nikat ibꞌan unqꞌa elqꞌomeꞌ uveꞌ atik jeꞌ vatz unqꞌa kuruseꞌ kꞌatz u Jesús, tan antik chajnaj nik iyoqꞌon tiꞌ Aak.
44 E até os ladrões que foram crucificados com Jesus também o insultavam.
45 As tul chaqꞌaan veꞌt qꞌii, as tokin veꞌt ivatz u txꞌavaꞌeꞌ. As techanal oon veꞌt oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii, as aꞌn ilon veꞌt u qꞌiieꞌ unpajte.
45 Ao meio-dia começou a escurecer, e toda a terra ficou três horas na escuridão.
46 Tul bꞌiitik kuxh toon veꞌt oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii, as sikꞌin veꞌt u Jesús. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Elí, Elí, lama sabactani?— tiꞌk Aak. Aꞌ isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ «¡Kubꞌaal Tiixh, Kubꞌaal Tiixh! ¿Kam qꞌi uveꞌ nu kuxh aaqꞌ kan in sunjunal?» tiꞌk Aak.
46 Às três horas da tarde, Jesus gritou bem alto:
47 As kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ atik tzitziꞌ, as tul tabꞌi isikꞌin u Jesús, as ech tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —Aꞌ u Elías nimolo naj,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
47 Algumas pessoas que estavam ali ouviram isso e disseram: — Ele está chamando Elias.
48 As oora chit bꞌex teqꞌo veꞌt tzan umaꞌl u naj umaꞌl u patxkin kꞌoo. As takꞌsa naj taꞌn kꞌayla taꞌl uuva. As ikꞌaloꞌk naj tijuꞌ umaꞌl u aa. As taqꞌ jeꞌ naj te u Jesús aqꞌal uvaꞌ la tukꞌa Aak.
48 Uma dessas pessoas correu e molhou uma esponja em vinho comum, pôs na ponta de um bastão e deu para Jesus beber.
49 Ech tal veꞌt kaꞌt unqꞌa imool naj ileꞌ ste: —Yeꞌ eetz tiꞌ naj. Tuk qileꞌ ma tuk uloj u Elías tiꞌ iqꞌalpul naj,— tiꞌk chajnaj.
49 Mas outros disseram: — Espere. Vamos ver se Elias vem salvá-lo!
50 As sikꞌin veꞌt u Jesús unpajte. As taqꞌ veꞌt ok Aak u taanxelaleꞌ te u Tiixheꞌ. As kam veꞌt Aak.
50 Aí Jesus deu outro grito forte e morreu.
51 As qꞌixmu veꞌt u nimla ixbꞌuꞌjeꞌ uveꞌ nik jatxon tuul u tostiixheꞌ. As kaꞌvaꞌl kuꞌ u ixbꞌuꞌjeꞌ stuul, tan kat qꞌixmik kuꞌ tzan tiviꞌ as kat ul xeꞌ toj. As ul veꞌt umaꞌl u kabꞌlaano. As eꞌp veꞌt unqꞌa sivaneꞌ staꞌn.
51 Então a cortina do Templo se rasgou em dois pedaços, de cima até embaixo. A terra tremeu, e as rochas se partiram.
52 As ijaj veꞌt tibꞌ unqꞌa juleꞌ vatz u piꞌuneꞌ uveꞌ mujikkat unqꞌa kamnajeꞌ. As nimal unqꞌa kamnajeꞌ ul veꞌt taama uveꞌ nimanik tetz u Tiixheꞌ.
52 Os túmulos se abriram, e muitas pessoas do povo de Deus que haviam morrido foram ressuscitadas
53 As tul maꞌtik tul veꞌt taama u Jesús, as el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ tu u juleꞌ. As ok veꞌt tu u tenameꞌ uvaꞌ txaael taꞌn u Tiixheꞌ uvaꞌ Jerusalén. As nimal unqꞌa uxhchileꞌ kat ilon unqꞌa kamnajeꞌ uvaꞌ kat ul taama.
53 e saíram dos túmulos. E, depois da ressurreição de Jesus, entraram em Jerusalém, a Cidade Santa, onde muitos viram essas pessoas.
54 Viqꞌesal unqꞌa soleꞌ tukꞌ unqꞌa isol najeꞌ uvaꞌ nik xeen u Jesús, as tul til chajnaj u kabꞌlaanoeꞌ tukꞌ uvaꞌ kat til chajnaj tul kat kam Aak, as vaꞌlik chit ixoꞌv veꞌt chajnaj. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: —An chiteꞌ vil. IKꞌaol Tiixheꞌ vil u najeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
54 O oficial do exército romano e os seus soldados, que estavam guardando Jesus, viram o terremoto e tudo o que aconteceu. Então ficaram com muito medo e disseram: — De fato, este homem era o Filho de Deus!
55 As nimal unqꞌa ixojeꞌ atik tzitziꞌ uvaꞌ locholik tetz Aak tul sitzaa Aak tu u Galilea. As tziꞌaꞌn kuxh nikat isajinkat veꞌt tzan unqꞌa ixojeꞌ tiꞌ Aak tul uvaꞌ sikam veꞌt Aak.
55 Algumas mulheres estavam ali, olhando de longe. Eram as que tinham acompanhado Jesus desde a Galileia e o haviam ajudado.
56 Antik u Maꞌleꞌ uvaꞌ tzaanaj tu u tenam uvaꞌ Magdala, tukꞌ umaꞌt u Maꞌleꞌ, vitxutx u Jacob tukꞌ u Xhuꞌleꞌ, as tukꞌ vitxutx unqꞌa ikꞌaol u Zebedeo.
56 Entre elas estavam Maria Madalena; Maria, a mãe de Tiago e de José; e a mãe dos filhos de Zebedeu.
57 As tul bꞌiitik ikuꞌ qꞌii, as bꞌex veꞌt umaꞌl u txꞌioliqꞌii uvaꞌ Xhuꞌl xeꞌ u Pilato. As aꞌ tzaanajkat u Xhuꞌleꞌ tu u tenam uvaꞌ Arimatea. As nimamalik u Jesús taꞌn naj.
57 Já era quase noite quando chegou da cidade de Arimateia um homem rico chamado José. Ele também era seguidor de Jesus.
58 As bꞌex ijaj veꞌt naj vichiꞌol u Jesús te u Pilato. As tal veꞌt u Pilato te unqꞌa isoleꞌ uvaꞌ la aqꞌax vichiꞌol Aakeꞌ te u Xhuꞌleꞌ.
58 José foi e pediu a Pilatos o corpo de Jesus. E Pilatos mandou que o entregassem a ele.
59 As teqꞌo veꞌt kuꞌ tzan u Xhuꞌleꞌ vichiꞌol Aakeꞌ. As ibꞌoch veꞌt naj tu umaꞌl u saj maanta.
59 Então José pegou o corpo, enrolou num lençol novo de linho
60 As bꞌex imuj veꞌt kan naj tu umaꞌl u jul uvaꞌ aꞌn kꞌotik ok vatz umaꞌl u piꞌun. As tul maꞌtik ibꞌalqꞌut veꞌt ok naj umaꞌl u nimla sivan tziꞌ u juleꞌ, as bꞌen veꞌt naj.
60 e o colocou no seu próprio túmulo, que há pouco tempo havia sido cavado na rocha. Depois rolou uma grande pedra para fechar a entrada do túmulo e foi embora.
61 As u Maꞌleꞌ uvaꞌ tzaanaj tu u tenam uvaꞌ Magdala, as xonlik kuxh tziꞌ u juleꞌ tukꞌ umaꞌt u Maꞌleꞌ.
61 Maria Madalena e a outra Maria estavam ali, sentadas em frente do túmulo.
62 As ech eꞌtal stuul, tul paly veꞌt u qꞌii uveꞌ ni bꞌanaxkat tuch u nimla qꞌiieꞌ, as imol veꞌt tibꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo vatz u Pilato.
62 No dia seguinte, isto é, o dia depois da sexta-feira, os chefes dos sacerdotes e os fariseus se reuniram com Pilatos
63 Ech bꞌex tal chajnaj ileꞌ: —Pap, tul qal see, tan kat ul sukukꞌuꞌl uvaꞌ tul yeꞌxnik kam u chulin yoleꞌ, as kat tal naj uvaꞌ titoxvu qꞌii la ul taama naj unpajte.
63 e disseram: — Governador, nós lembramos que, quando ainda estava vivo, aquele mentiroso disse: “Depois de três dias eu serei ressuscitado.”
64 Estiꞌeꞌ tul kujaj bꞌaꞌnil see uvaꞌ la achaj bꞌen kaꞌoj unqꞌa soleꞌ tiꞌ ixeep u juleꞌ uvaꞌ kat mujlukat naj. As lanal pal oxvaꞌl u qꞌiieꞌ tiꞌ imujlu naj, tan la ibꞌaneꞌ uvaꞌ la oon unqꞌa ichusulibꞌ najeꞌ tiꞌ bꞌen telqꞌat vichiꞌol najeꞌ. As la bꞌen tal veꞌt chajnaj te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kat ulyu taama naj unpajte. As la ibꞌaneꞌ uvaꞌ nim la bꞌenkat u chuli yoleꞌ tiꞌ unqꞌa chuli yoleꞌ uvaꞌ kat tal u najeꞌ bꞌaxa,— tiꞌk chajnaj te u Pilato.
64 Portanto, mande vigiar bem o túmulo até o terceiro dia, para os discípulos dele não poderem roubar o corpo e depois dizerem ao povo que ele foi ressuscitado. Pois esta última mentira seria pior do que a primeira.
65 Ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —Il kaꞌl unqꞌa sol ileꞌ. Eteqꞌotaj chajnaj tiꞌ ixeep u juleꞌ echeꞌ uveꞌ netaleꞌ,— tiꞌk u Pilato.
65 Então Pilatos disse: — Levem estes soldados com vocês e guardem o túmulo o melhor que puderem.
66 As bꞌex toksa veꞌt kan unqꞌa iqꞌesal u tenameꞌ umaꞌl u exhlal tiꞌ u sivaneꞌ uvaꞌ nik jupun itziꞌ u juleꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la jajon. As taqꞌ veꞌt kan chajnaj unqꞌa soleꞌ tiꞌ ixeep itziꞌ u juleꞌ.
66 Eles foram, puseram um selo de segurança na pedra e deixaram os soldados ali, guardando o túmulo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.