Mateus 26

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As tul kuxh tal u Jesús unqꞌa yoleꞌ, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ:
1 Quando Jesus acabou de ensinar essas coisas, disse aos discípulos:
2 —Ootzimal setaꞌn uvaꞌ kaꞌvaꞌt kuxh qꞌii tul u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua. As la aqꞌax veꞌt ok VIKꞌAOL U NAJEꞌ tiqꞌabꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tiꞌ iyatzꞌpeꞌ vatz umaꞌl u kurus,— tiꞌk u Jesús.
2 — Vocês sabem que daqui a dois dias vai ser comemorada a
3 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa naj uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenam, as imol veꞌt tibꞌ chajnaj vatz iqꞌanal vikabꞌal unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh uvaꞌ Caifás.
3 Os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus se reuniram no palácio de Caifás, o Grande Sacerdote ,
4 As ichuk veꞌt chajnaj txumbꞌal tiꞌ itxeypu u Jesús tukꞌ chuli yol. As la iyatzꞌ chajnaj Aak uvaꞌ nik taleꞌ.
4 e fizeram um plano para prender Jesus em segredo e matá-lo.
5 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: —Yeꞌ la txeypu naj cheel. Pet palnal u nimla qꞌiieꞌ, as aꞌn la txeypu veꞌt naj, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la veqꞌelkabꞌan unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk chajnaj.
5 Eles diziam: — Não vamos fazer isso durante a festa, para não haver uma revolta no meio do povo.
6 Atik u Jesús tu u Betania tu vikabꞌal u Simón uvaꞌ maꞌtik teesat Aak u chꞌaꞌk chineꞌ stiꞌ.
6 — ausente —
7 Tul xonlik veꞌt ok Aak vatz u meexhaeꞌ, as bꞌex uloj umaꞌl u ixoj kꞌatz Aak uvaꞌ eqꞌomalik txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌal staꞌn uvaꞌ jeꞌnal chit ijaꞌmil, tu umaꞌl u bꞌaꞌnla lemeeta. As ipeqꞌ veꞌt jeꞌ u ixoj u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ tiꞌ iviꞌ Aak.
7 — ausente —
8 As tul til unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, as ul veꞌt iviꞌ chajnaj. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿Kam itxaꞌk u bꞌaꞌnla tzꞌakabꞌaleꞌ kat kuxh ipeqꞌ jeꞌ ixoj tiꞌ iviꞌ Aak?
8 Ao verem aquilo, os discípulos ficaram zangados e disseram: — Que desperdício!
9 Pet kꞌayimal koj kat bꞌanaxi, tan nimal puajeꞌ taꞌ vijaꞌmil u tzꞌakabꞌaleꞌ. As te koj unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ kat aqꞌaxkat,— tiꞌk chajnaj.
9 Esse perfume poderia ter sido vendido por uma fortuna, e o dinheiro, dado aos pobres.
10 Ootzimal veꞌt taꞌn u Jesús uveꞌ kam nikat tal unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Kam qꞌi uvaꞌ kam kuxh netal tiꞌ u ixojeꞌ? Tan bꞌaꞌneꞌ taꞌ uveꞌ kat ibꞌan ixoj sve.
10 Mas Jesus, sabendo o que eles diziam, disse:
11 At chiteꞌ unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ sexoꞌl. Pet ech koj in, tan echeꞌ bꞌenameen koj tuk atinoj in sexoꞌl.
11 Pois os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não.
12 As u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ uvaꞌ kat ipeqꞌ jeꞌ u ixojeꞌ tiꞌ unviꞌ, as bꞌanel vucheꞌ kat ibꞌanlu veꞌt ixoj tiꞌ unmujleꞌ.
12 O que ela fez foi perfumar o meu corpo para o meu sepultamento.
13 As jik chit tuk val sete, tan katil uvaꞌ la paxsalkat u bꞌaꞌnla yoleꞌ sviꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as la paxsal itzibꞌlal u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u ixojeꞌ sve tiꞌ tulsat unqꞌa tenameꞌ skꞌuꞌl uvaꞌ kat ibꞌan u ixojeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
13 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: em qualquer lugar do mundo onde o
14 U Judas uvaꞌ Iscariote, as najeꞌ uveꞌ atik ok xoꞌl kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús, as bꞌex til veꞌt naj unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh.
14 Então um dos doze discípulos, chamado Judas Iscariotes, foi falar com os chefes dos sacerdotes.
15 As ech bꞌex tal naj ileꞌ te chajnaj: —¿Kam la etaqꞌ sve as la vaqꞌoꞌk u Jesús teqꞌabꞌ?— tiꞌk naj. As taltziꞌ veꞌt chajnaj vinaj laval (30) saj chꞌichꞌ puaj te naj.
15 Ele disse: — Quanto vocês me pagam para eu lhes entregar Jesus? E eles lhe pagaram trinta moedas de prata.
16 As xeꞌt veꞌt naj tiꞌ ichukat txumbꞌal tiꞌ taqꞌat ok u Jesús tiqꞌabꞌ chajnaj.
16 E daí em diante Judas ficou procurando uma oportunidade para entregar Jesus.
17 As tu veꞌt u bꞌaxa qꞌii tetz u nimla qꞌiieꞌ tul uvaꞌ nik itxꞌaꞌp u paaneꞌ uvaꞌ yeꞌl levadura nikuꞌ sxoꞌl, as jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús skꞌatz. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¿Katil nasaꞌkat uvaꞌ la bꞌen kubꞌankat tuch u txꞌaꞌoꞌmeꞌ uveꞌ tetz u nimla qꞌiieꞌ tiꞌ kunimataꞌ?— tiꞌk chajnaj.
17 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento , os discípulos chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Onde é que o senhor quer que a gente prepare o jantar da
18 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Bꞌenoj ex tu u tenameꞌ xeꞌ u uxhchileꞌ uvaꞌ ootzimal setaꞌn. As ech la bꞌen etal ileꞌ ste: «Ech ni tal u chusul qetz ileꞌ: –Najli veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan sviꞌ. As la txꞌaꞌn in takabꞌal tukꞌ unqꞌa unchusulibꞌeꞌ tiꞌ inimal u nimla qꞌiieꞌ,– taqꞌ Aak ni taleꞌ,» chaj ex la bꞌen etal ste,— tiꞌk u Jesús.
18 Ele respondeu:
19 As bꞌex ibꞌan veꞌt chajnaj kam uveꞌ tal Aak te chajnaj. As ibꞌan veꞌt chajnaj tuch u txꞌaꞌoꞌmeꞌ tiꞌ u nimla qꞌiieꞌ.
19 Os discípulos fizeram como Jesus havia mandado e prepararam o jantar da Páscoa.
20 As tul tzꞌotin veꞌteꞌ, as xonebꞌ veꞌt u Jesús vatz u meexhaeꞌ tukꞌ kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
20 Quando anoiteceu, Jesus e os doze discípulos sentaram para comer.
21 As tul nikat itxꞌaꞌn Aak tukꞌ chajnaj, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Jik chit tuk val sete, tan at umaꞌl ex uvaꞌ tuk aqꞌon ok in tiqꞌabꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk Aak.
21 Durante o jantar Jesus disse:
22 As yak kuxh txumun veꞌt chajnaj. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ sijununila: —¿Ma jit in naal in, Pap?— tiꞌk chajnaj.
22 Eles ficaram muito tristes e, um por um, começaram a perguntar: — O senhor não está achando que sou eu; está?
23 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Abꞌil ex uveꞌ tuk ejil kuꞌ vepaaneꞌ tu u lajeꞌ sunkꞌatz, as aꞌ exeꞌ la aqꞌon ok in tiqꞌabꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ.
23 Jesus respondeu:
24 As jik chit la val sete, tan kam chit uveꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ VIKꞌAOL U NAJEꞌ, as aꞌeꞌ uveꞌ tuk unpalebꞌe. ¡Pet oyebꞌ chit ivatz u najeꞌ uveꞌ tuk aqꞌon ok in tiqꞌabꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ! Tan aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ jit koj itzꞌebꞌ naj vatz u txꞌavaꞌeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
24 Pois o
25 As ech tal veꞌt u Judas ileꞌ uvaꞌ nik chukun txumbꞌal tiꞌ toksal ok Aak: —¿Chusul, ma jit in uveꞌ naaleꞌ?— tiꞌk naj te u Jesús. —Il axh kat aallu eebꞌ,— tiꞌk Aak.
25 Então Judas, o traidor, perguntou: — Mestre, o senhor não está achando que sou eu; está? Jesus respondeu:
26 As tul aalik itxꞌaꞌn veꞌt u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as itxey veꞌt Aak u paaneꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak taꞌntiixh stiꞌ. As ijatx veꞌt Aak; as taqꞌ veꞌt Aak te chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ekꞌultaj; as etxꞌaꞌtaj, tan aꞌeꞌ vunchiꞌoleꞌ,— tiꞌk Aak.
26 Enquanto estavam comendo, Jesus pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e o deu aos discípulos, dizendo:
27 As itxey veꞌt u Jesús u koopa. As taqꞌ veꞌt Aak taꞌntiixh stiꞌ. As taqꞌ veꞌt ok Aak te chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Etukꞌataj sekajayil,
27 Em seguida, pegou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois passou o cálice aos discípulos, dizendo:
28 tan aꞌ vunkajaleꞌ uvaꞌ tuk jejon kan u akꞌ tzaqꞌiteꞌ tiꞌ ikꞌulat tibꞌ iyol u tenameꞌ tukꞌ u Tiixheꞌ, tan tuk eloj vunkajaleꞌ tiꞌ unsotzsat ipaav unqꞌa tenameꞌ skajayil.
28 porque isto é o meu sangue, que é derramado em favor de muitos para o perdão dos pecados, o sangue que garante a
29 As tuk val sete, tan yeꞌxh jatu la vukꞌa veꞌt u taꞌl u uuvaeꞌ echeꞌ u vaaꞌ nu kubꞌan cheel. Pet lanal ilej veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ la ilpu veꞌteꞌ uvaꞌ at veꞌt unqꞌa tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm vunBꞌaaleꞌ. As aꞌn la vukꞌa veꞌt u taꞌl u akꞌ uuvaeꞌ setukꞌ,— tiꞌk u Jesús.
29 Eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até o dia em que beber com vocês um vinho novo no
30 As tul yaꞌ veꞌt ibꞌitzal u bꞌitzeꞌ, as bꞌen veꞌt u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ viꞌ u vitzeꞌ uvaꞌ Olivos.
30 Então eles cantaram canções de louvor e foram para o monte das Oliveiras.
31 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tu u aqꞌbꞌalaꞌ as tuk kaꞌkabꞌinoj etaama sviꞌ, tan ech ni tal u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan:
31 E Jesus disse aos discípulos:
32 As tul la ul veꞌt vaama unpajte, as bꞌaxel la oon in sevatz tu u Galilea,— tiꞌk u Jesús.
32 Mas, depois que eu ressuscitar, irei adiante de vocês para a Galileia.
33 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ te u Jesús: —Pap, kꞌuxh la kaꞌkabꞌin taama unqꞌa unmooleꞌ skajayil seeꞌ, ech koj in tan yeꞌxh jatu la kaꞌkabꞌin vaama seeꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
33 Então Pedro disse a Jesus: — Eu nunca abandonarei o senhor, mesmo que todos o abandonem.
34 Ech tal u Jesús ileꞌ: —As jik chit tuk val see, Luꞌ: Tan tu u aqꞌbꞌalaꞌ tul yeꞌxnaj oqꞌ u peleꞌxheꞌ, as oxpajul maꞌt eesat eebꞌ sunkꞌatz,— tiꞌk Aak.
34 Mas Jesus lhe disse:
35 As ech tal u Luꞌ ileꞌ: —Pap, asoj la alpu akameꞌ, as eela kukameꞌ la kam oꞌ, tan ineꞌ yeꞌ la veesa kan vibꞌ sakꞌatz,— tiꞌk u Luꞌeꞌ. As echat chit tal unjoltu unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ skajayil echeꞌ uveꞌ tal u Luꞌeꞌ.
35 Pedro respondeu: — Eu nunca vou dizer que não o conheço, mesmo que eu tenha de morrer com o senhor! E todos os outros discípulos disseram a mesma coisa.
36 As bꞌen veꞌt u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ Getsemaní. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Maꞌt unnach Tiixh tziꞌleꞌ. As xonebꞌoj kan ex tzitzaꞌ,— tiꞌk Aak.
36 Jesus foi com os discípulos para um lugar chamado Getsêmani e lhes disse:
37 Teqꞌo veꞌt Aak u Luꞌeꞌ stiꞌ tukꞌ kaꞌvaꞌt vikꞌaol u Zebedeo. As ok veꞌt umaꞌl u mam txumuꞌm xeꞌ taama Aak tukꞌ xaanchil aama.
37 Então Jesus foi, levando consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu. Aí ele começou a sentir uma grande tristeza e aflição
38 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te oxvaꞌl unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —¡Ootzimal svaꞌn uvaꞌ tuk kamoj in! ¡As vaꞌl chit itxumun veꞌt vaama! Pet kaaoj kan ex tzitzaꞌ. Isebꞌojtaj chit ex tiꞌ enachat Tiixh sunkꞌatz,— tiꞌk u Jesús.
38 e disse a eles:
39 As jetzꞌen veꞌt el unbꞌiil u Jesús kꞌatz chajnaj. Qaaebꞌ veꞌt Aak techal toon ivatz Aak tu txꞌavaꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ tul inach Aak Tiixh: —UnBꞌaal, asoj la uchi, as eesa el in vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan sviꞌ. As jit in la alon. Pet axh la alon kam uvaꞌ la unbꞌaneꞌ,— tiꞌk u Jesús.
39 Ele foi um pouco mais adiante, ajoelhou-se, encostou o rosto no chão e orou:
40 As tul qꞌaavik tzan u Jesús kꞌatz oxvaꞌl unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as vatik veꞌt chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u Luꞌeꞌ: —¿Ma yeꞌ nekuy umaj oora uvaꞌ la isebꞌ ex sunkꞌatz?
40 Depois voltou e encontrou os três discípulos dormindo. Então disse a Pedro:
41 Isebꞌoj chit ex. As enachtaj chit Tiixh aqꞌal uvaꞌ la iyakꞌinsa Aak u kꞌujlebꞌal ekꞌuꞌleꞌ sviꞌ tul la chukax txumbꞌal setiꞌ tiꞌ eteesal sunkꞌatz. As kꞌuxh ayaꞌl chit ikꞌuꞌl vetaanxelaleꞌ tiꞌ enachat Tiixh, as ech koj vechiꞌoleꞌ, tan yeꞌ nisaꞌ,— tiꞌk u Jesús.
41 Vigiem e orem para que não sejam tentados. É fácil querer resistir à tentação; o difícil mesmo é conseguir.
42 As bꞌex inach veꞌt u Jesús Tiixh tikaꞌpa. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —UnBꞌaal, asoj yeꞌ la ibꞌaneꞌ uvaꞌ la akol in vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ, as ibꞌana kam uveꞌ kꞌujlu kan sviꞌ aꞌn,— tiꞌk u Jesús.
42 Pela segunda vez Jesus foi e orou, dizendo:
43 As tul qꞌaavik veꞌt tzan Aak kꞌatz unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as vatik veꞌt chajnaj unpajte, tan atik vataꞌm tivatz chajnaj.
43 Ele voltou de novo e encontrou os discípulos dormindo. Eles estavam com sono e não conseguiam ficar com os olhos abertos.
44 As taqꞌ veꞌt kan u Jesús chajnaj. As bꞌex inach Aak Tiixh titoxpa. As an chit viyol Aakeꞌ tala uvaꞌ tal bꞌaxa.
44 Jesus tornou a sair de perto deles e orou pela terceira vez, dizendo as mesmas palavras.
45 As qꞌaavik tzan Aak kꞌatz unqꞌa ichusulibꞌeꞌ unpajte. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Antel kuxh vatik ex bꞌa? ¿As iꞌlichil kuxh nebꞌaneꞌ? As tul kat ilejlu veꞌt u ooraeꞌ uvaꞌ tuk aqꞌaxoj ok VIKꞌAOL U NAJEꞌ tiqꞌabꞌ unqꞌa aapaaveꞌ.
45 Então voltou até onde os discípulos estavam e perguntou:
46 ¡Pet txakpoj ex! ¡Koꞌnaj! Tan il u naj ileꞌ tul veꞌteꞌ uveꞌ tuk aqꞌon ok in tiqꞌabꞌ unqꞌa aapaaveꞌ,— tiꞌk u Jesús.
46 Levantem-se, e vamos embora. Vejam! Aí vem chegando o homem que está me traindo!
47 As antelik kuxh iyolon u Jesús tul bꞌex oonoj u Judas uveꞌ atik ok xoꞌl kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ. As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ eqꞌomalik chꞌichꞌ tukꞌ tzeꞌ staꞌn uvaꞌ xekik tiꞌ u Judas, tan aꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ uvaꞌ chajon bꞌen unqꞌa uxhchileꞌ,
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou Judas, um dos doze discípulos. Vinha com ele uma grande multidão armada com espadas e porretes, que tinha sido mandada pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes judeus.
48 tan maꞌtik taqꞌat u Judas itxumbꞌal chajnaj uvaꞌ kam la ibꞌan chajnaj tul la bꞌen ilej chajnaj u Jesús. Ech tal naj ileꞌ: —Abꞌil uveꞌ la untzꞌubꞌ txala itziꞌ, as aꞌ najeꞌ uveꞌ la etxeyeꞌ,— tiꞌk u Judas tala.
48 O traidor tinha combinado com eles um sinal. Ele tinha dito: “Prendam o homem que eu beijar, pois é ele.”
49 As yak kuxh jetzꞌen veꞌt ok u Judas kꞌatz u Jesús. Ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¡Tixen, Chusul!— tiꞌk naj. As itzꞌubꞌ veꞌt ok naj txala itziꞌ Aak.
49 Judas foi até perto de Jesus e disse: — Mestre, que a paz esteja com o senhor! E o beijou.
50 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u Judas: —Vetz kꞌultziꞌ, bꞌana kam uveꞌ eqꞌomal taꞌn aama,— tiꞌk u Jesús tal te naj. As loqꞌ chit ul ixaꞌpu veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u Jesús.
50 Jesus respondeu: Então eles chegaram, prenderam Jesus e o amarraram.
51 As tzaa veꞌt umaꞌl vichusulibꞌ u Jesús. As teqꞌo veꞌt jeꞌ tzan naj vichꞌichꞌeꞌ tu totzotz. As itzokꞌ veꞌt el naj ixikin umaꞌl vikꞌam viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh.
51 Mas um dos que estavam ali com Jesus tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou uma orelha dele.
52 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te naj: —¡Kol kuꞌ vachꞌichꞌeꞌ tu u totzotzeꞌ! Tan jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni bꞌanon chꞌaꞌo tukꞌ chꞌichꞌ, as an chit tukꞌ chꞌichꞌ la yatzꞌpukat.
52 Aí Jesus disse:
53 ¿Tan ma yeꞌl sakꞌuꞌl uvaꞌ la uch unjajat bꞌaꞌnil te vunBꞌaaleꞌ scheel, as la ichaj tzan Aak kaꞌbꞌlavoj mil unqꞌa ángel tiꞌ ul ilochat in?
53 Você não sabe que, se eu pedisse ajuda ao meu Pai, ele me mandaria agora mesmo doze exércitos de anjos?
54 Pet asoj la unjaj te Aak, as yeꞌle uveꞌ la ibꞌaneꞌ kam uveꞌ tzꞌibꞌamal kan sviꞌ. Pet techal chit tuk ibꞌaneꞌ,— tiꞌk u Jesús.
54 Mas, nesse caso, como poderia se cumprir aquilo que as
55 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa najeꞌ: —¿Kam qꞌi uveꞌ eqꞌomal chꞌichꞌ setaꞌn tukꞌ tzeꞌ tiꞌ ul etxeyat in? ¿In kol umaj u elqꞌom qꞌa? As tul jun qꞌii atik in sexoꞌl tiꞌ unchusuneꞌ tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ uvaꞌ at tu u tostiixheꞌ. As yeꞌl in kat etxey in.
55 Depois Jesus disse para aquela gente:
56 Pet ech chit tuk ibꞌaneꞌ kam uveꞌ tzꞌibꞌamal kan sviꞌ taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
56 Mas tudo isso está acontecendo para se cumprir o que os Então todos os discípulos abandonaram Jesus e fugiram.
57 As tul itxey veꞌt unqꞌa tenameꞌ u Jesús, as bꞌex toksa veꞌt ok chajnaj Aak vatz u Caifás, viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tu uveꞌ kꞌulikkat tibꞌ kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
57 Os homens que prenderam Jesus o levaram até a casa do Grande Sacerdote Caifás, onde estavam reunidos alguns mestres da Lei e alguns líderes judeus.
58 As ech koj u Luꞌeꞌ, tan naach kuxh xekelikkat naj tiꞌ u Jesús techal toon veꞌt naj vatz iqꞌanal u Caifás. As xonlik veꞌt ok u Luꞌeꞌ kꞌatz kaꞌl unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ tiꞌ tilat naj uvaꞌ kam tuk ulbꞌeloj u Jesús.
58 Pedro seguiu Jesus de longe até o pátio da casa do Grande Sacerdote. Entrou e sentou-se com os guardas para ver como aquilo ia terminar.
59 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌanol isuuchil unqꞌa tenameꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, as ibꞌan veꞌt umaꞌl u nukꞌu tiꞌ ichukat chajnaj txumbꞌal tukꞌ kaꞌt unqꞌa cheesan paaveꞌ tiꞌ uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt u Jesús.
59 Os chefes dos sacerdotes e todo o Conselho Superior estavam procurando alguma acusação falsa contra Jesus a fim de o condenar à morte.
60 As yeꞌlik iyakꞌil u cheesan paaveꞌ uvaꞌ nik tal unqꞌa uxhchileꞌ. As kꞌuxh nimal unqꞌa uxhchileꞌ oon xoꞌl chajnaj tiꞌ icheesal ipaav Aak, as jit olebꞌ chajnaj tukꞌ u cheesan paaveꞌ tiꞌ uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt Aak. Pet oonnal veꞌt kaꞌvaꞌt chulin yol
60 Mas não puderam encontrar nada contra ele, embora muitos se levantassem para dizer mentiras a respeito dele. Afinal dois homens se apresentaram
61 uvaꞌ ech kat tal ileꞌ: —Ech tal u naj ileꞌ: «La olebꞌ in tiꞌ veꞌpisat u tostiixheꞌ. As tu kuxh oxvaꞌl qꞌii la unlakkat unpajte,» tiꞌk naj tala,— tiꞌk chajnaj.
61 e disseram: — Este homem afirmou: “Eu posso destruir o Templo de Deus e construí-lo de novo em três dias.”
62 As txakpu veꞌt viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te u Jesús: —¿Kam qꞌi uveꞌ yeꞌ natiineꞌ? ¿As kam ni tal axh tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni tal chajnaj seeꞌ?— tiꞌk naj.
62 Aí o Grande Sacerdote se levantou e perguntou a Jesus: — Você não vai se defender desta acusação?
63 As yeꞌl u Jesús tiini. As ech tal veꞌt naj ileꞌ unpajte: —As tukꞌ vibꞌii u islich Tiixheꞌ tuk val see, ¡Al sqe! ¿Ma axh u Cristo, viKꞌaol u Tiixheꞌ?— tiꞌk naj.
63 Mas Jesus ficou calado. Então o Grande Sacerdote tornou a perguntar: — Em nome do Deus vivo, eu exijo que você diga para nós: você é o
64 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —An chiteꞌ uvaꞌ kat aala. Tan la ilej umaꞌl u qꞌii uvaꞌ la etil veꞌt VIKꞌAOL U NAJEꞌ tul uvaꞌ la xonebꞌ veꞌt isebꞌal u Tiixheꞌ uveꞌ nim chit tijleꞌm. As la etil ikuꞌ veꞌt chꞌuꞌl xoꞌl u suutzꞌeꞌ tu almikaꞌ,— tiꞌk u Jesús.
64 Jesus respondeu:
65 As tul tabꞌi viqꞌesal u oksan iyol tenam vatz Tiixh u yoleꞌ uvaꞌ tal u Jesús, as iqꞌix veꞌt naj u toksaꞌmeꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¡Kat toksa tibꞌ u najeꞌ Tiixhil! ¡Jit tzꞌajinal la kuchꞌoti te umaꞌtoj uxhchil, tan ileꞌ kat etabꞌilaꞌ!
65 Aí o Grande Sacerdote rasgou as suas próprias roupas e disse: — Ele
66 ¿As kam ni tal ex tiꞌ viyol najeꞌ?— tiꞌk naj. Ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —¡Tetz veꞌt naj u kamchileꞌ tiꞌ viyoleꞌ!— tiꞌk chajnaj.
66 Então, o que resolvem? Eles responderam: — Ele é culpado e deve morrer!
67 As at uxhchil tzubꞌan veꞌt ivatz u Jesús; as at uxhchil topon veꞌt Aak taꞌn qꞌabꞌ. As at uxhchil tzꞌichon ivatz Aak taꞌn qꞌabꞌ.
67 Em seguida cuspiram no rosto de Jesus e deram bofetadas nele. E os que batiam nele
68 As ech tal ileꞌ te Aak: —Axh uvaꞌ nooksa eebꞌ Cristo, asoj axh qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, as qꞌiia uvaꞌ abꞌil kat qꞌoson axh,— tiꞌk chajnaj.
68 diziam: — Ei, Messias, adivinhe para nós quem foi que bateu em você!
69 As tul xonlik u Luꞌeꞌ vatz qꞌanal, as jetzꞌen veꞌt ok umaꞌl u aaichꞌ kꞌatz naj. As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ te u Luꞌeꞌ: —Antik axheꞌ molonik eebꞌ tukꞌ u Jesús, u aa Galilea,— tiꞌk ixoj.
69 Pedro estava sentado lá fora no pátio, quando uma das empregadas chegou perto dele e disse: — Você também estava com Jesus da Galileia.
70 As tal veꞌt u Luꞌeꞌ vatz unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uvaꞌ yeꞌ tootzaj naj u Jesús. Ech tal naj ileꞌ: —Yeꞌ vootzaj uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
70 Mas ele negou diante de todos, dizendo: — Eu não sei do que é que você está falando.
71 As jetzꞌen veꞌt bꞌen u Luꞌeꞌ kꞌatz u nimla tziꞌ kabꞌaleꞌ. As ilchu naj taꞌn umaꞌt u aaichꞌ. As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —Antik u najeꞌ xekik tiꞌ u Jesús, u aa Nazaret,— tiꞌk ixoj.
71 Depois foi para a entrada do pátio. Outra empregada o viu e disse às pessoas que estavam ali: — Ele estava com Jesus de Nazaré.
72 Ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ tukꞌ viBꞌii u Tiixheꞌ: —¡Yeꞌ vootzaj u najeꞌ uveꞌ naaleꞌ!— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
72 Pedro negou outra vez, respondendo: — Juro que não conheço esse homem!
73 Unbꞌiil kuxh stuul, as jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa uxhchileꞌ kꞌatz u Luꞌeꞌ. As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ te u Luꞌeꞌ: —An chiteꞌ vil amool eebꞌeꞌ tukꞌ u Jesús, tan aꞌ vayoloneꞌ ni kꞌuchun,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ molik tibꞌ vatz iqꞌanal viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh.
73 Pouco depois, os que estavam ali chegaram perto de Pedro e disseram: — O seu modo de falar mostra que, de fato, você também é um deles.
74 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —¡Asoj nu kuxh unchuli yol sevatz, as sviꞌ la ulkat u vaꞌlexheꞌ, tan vatz u Tiixheꞌ ni valkat uvaꞌ yeꞌ vootzaj u najeꞌ uveꞌ netaleꞌ!— tiꞌk u Luꞌeꞌ. As tul nik tal naj u yoleꞌ, as bꞌex oqꞌoj veꞌt u peleꞌxheꞌ.
74 Então Pedro disse: — Juro que não conheço esse homem! Que Deus me castigue se não estou dizendo a verdade! Naquele instante o galo cantou,
75 As jubꞌin veꞌt tul viyol u Jesús skꞌuꞌl u Luꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik talat Aak: «Tul yeꞌxnaj oqꞌ u peleꞌxheꞌ cheel tu aqꞌbꞌalaꞌ, as oxpajul maꞌt eesat eebꞌ sunkꞌatz,» tiꞌk Aak. As el veꞌt chꞌuꞌl u Luꞌeꞌ vatz u qꞌanaleꞌ. As aꞌ chit oqꞌeleꞌ ibꞌan veꞌt naj.
75 e Pedro lembrou que Jesus lhe tinha dito: “Antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.” Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.