Mateus 23

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa tenameꞌ tukꞌ te unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ:
1 Então Jesus disse às multidões e a seus discípulos:
2 —Unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as aꞌ taqꞌon chajnajeꞌ tiꞌ ichusax unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tal kan u Moisés.
2 “Os mestres da lei e os fariseus ocuparam o lugar de intérpretes oficiais da lei de Moisés.
3 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ, enimataj kuxh unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ la tal chajnaj sete uvaꞌ la ebꞌaneꞌ. As ebꞌantaj. Pet ebꞌanak etetz echeꞌ uveꞌ nibꞌan chajnaj, tan kam uveꞌ ni tal chajnaj uvaꞌ la ebꞌaneꞌ, as vaꞌlen uveꞌ nibꞌan chajnaj.
3 Portanto, pratiquem tudo que eles dizem e obedeçam-lhes, mas não sigam seu exemplo, pois eles não fazem o que ensinam.
4 Tan nimal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ inimaleꞌ, as aꞌeꞌ uveꞌ ni tal chajnaj uvaꞌ techal la bꞌanchi. As mitaꞌn kuxh chajnaj la lochon unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ inimaleꞌ.
4 Oprimem as pessoas com exigências insuportáveis e não movem um dedo sequer para aliviar seus fardos.
5 As jankꞌal uveꞌ nibꞌan chajnaj, as vatz kuxh unqꞌa tenameꞌ nibꞌankat chajnaj, tiꞌ uvaꞌ la ok iqꞌii chajnaj taꞌn unqꞌa tenameꞌ. Tan achaꞌv chit te chajnaj tiꞌ ikꞌalat jeꞌ umaj tzꞌuꞌm tziꞌ ipala tukꞌ tiꞌ iqꞌabꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamalkat unbꞌiil viyol u Tiixheꞌ. As ni toksa chajnaj unqꞌa toksaꞌmeꞌ uvaꞌ vejel chittuꞌ.
5 “Tudo que fazem é para se exibir. Usam nos braços filactérios mais largos que de costume e vestem mantos com franjas mais longas.
6 As aꞌ chit nichuk chajnaj u bꞌaꞌnla chaj atinbꞌaleꞌ uveꞌ ni tuchkat umaj bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm as tukꞌ unqꞌa bꞌaꞌnla xonlebꞌaleꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh.
6 Gostam de sentar-se à cabeceira da mesa nos banquetes e de ocupar os lugares de honra nas sinagogas.
7 As ni tal chajnaj uvaꞌ la ok iqꞌii chajnaj taꞌn unqꞌa tenameꞌ tu u kꞌayibꞌaleꞌ. As «kuchusul,» chaj chꞌelel chajnaj uveꞌ ni taleꞌ.
7 Gostam de receber saudações respeitosas enquanto andam pelas praças e de ser chamados de ‘Rabi’.
8 Pet ech koj ex, tan yeꞌ la esaꞌ uvaꞌ «chusul,» chaj chꞌelel ex, echeꞌ uveꞌ nibꞌan chajnaj, tan etitzꞌin etatzik etibꞌeꞌ sevatzaj. As umaꞌl kuxheꞌ veChusuleꞌ ati.
8 “Não deixem que pessoa alguma os chame de ‘Rabi’, pois vocês têm somente um mestre, e todos vocês são irmãos.
9 As etalak «Kubꞌaal» te umaj uxhchil uvaꞌ vatz txꞌavaꞌil aama kuxhtuꞌ, tan umaꞌl kuxheꞌ u Kubꞌaaleꞌ uveꞌ echen tu almikaꞌ.
9 Não se dirijam a pessoa alguma aqui na terra como ‘Pai’, pois somente Deus no céu é seu Pai.
10 As etoksak kuxh etibꞌ chusulil vatz vemooleꞌ, tan umaꞌl kuxheꞌ veChusuleꞌ. As ineꞌ veChusuleꞌ uvaꞌ Cristo.
10 Não deixem que pessoa alguma os chame de ‘Mestre’, pois vocês têm somente um mestre, o Cristo.
11 Asoj at umaj ex la etal etoksat etibꞌ sqꞌesalil xoꞌl vemooleꞌ, as etoksataj etibꞌ slochol tetz vemooleꞌ,
11 O mais importante entre vocês deve ser servo dos outros,
12 tan abꞌil uveꞌ ni toksa jeꞌ iqꞌii as la eesal iqꞌii. As abꞌil uveꞌ yeꞌ ni toksa jeꞌ iqꞌii as la oksal iqꞌii.
12 pois os que se exaltam serão humilhados, e os que se humilham serão exaltados.
13 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex fariseo tukꞌ ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ! Tan ex kuxh kaꞌvatz, tan nemaj ivatz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ nisaꞌ tok xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As tul yeꞌl ex netokeꞌ. As mitaꞌn nechajpu ok unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nisaꞌ tok xoꞌl vitenam Aakeꞌ.
13 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Fecham a porta do reino dos céus na cara das pessoas. Vocês mesmos não entram e não permitem que os outros entrem.
14 As echat kuxh ex, ex fariseo tukꞌ ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan ¡oyebꞌ chit evatz! Tan ex kuxh kaꞌvatz, tan mamaꞌla chit yol netaleꞌ tul nenach Tiixh. As tul nemaa vikabꞌal unqꞌa txakay ixojeꞌ. As yeꞌ netoksa setiꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ nimal chit u kꞌaxkꞌoeꞌ la ul setiꞌ.
14 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados.
15 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex fariseo tukꞌ ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ! Tan ex kuxh kaꞌvatz. Tan katil kuxh nepalkat tiꞌ tok unqꞌa uxhchileꞌ sekꞌatz. As tul kat ok veꞌt tiꞌ inimal vechusbꞌaleꞌ, as pal chit veꞌt iviꞌ nibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ setiꞌ. As eela ibꞌen tu u choobꞌal paaveꞌ setukꞌ.
15 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Atravessam terra e mar para converter alguém e depois o tornam um filho do inferno, duas vezes pior que vocês.
16 ¡Oyebꞌ chit evatz! Tan ech exeꞌ echeꞌ umaj u tzot uveꞌ nichꞌijin umaꞌt u tzot, tan ech netal ileꞌ: «Asoj abꞌil la tal umaj u tiila yol tiꞌ u tostiixheꞌ, as la kuxh uchi uvaꞌ yeꞌ la ibꞌaneꞌ uveꞌ kat tala. Pet asoj tiꞌ u ooroꞌeꞌ uveꞌ atoꞌk tu u tostiixheꞌ la talkat umaj u tiila yol, as techal la ibꞌaneꞌ,» chꞌex netaleꞌ.
16 “Que aflição os espera, guias cegos! Vocês dizem não haver importância se alguém jura ‘pelo templo de Deus’, mas se jurar ‘pelo ouro do templo’ será obrigado a cumprir o juramento.
17 ¡Ex chit oonkon tukꞌ vetxumbꞌaleꞌ! ¡As ech exeꞌ echeꞌ tzot! ¿Ma yeꞌ nepal stuul uvaꞌ nim talchu u tostiixheꞌ tiꞌ u ooroꞌeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ atoꞌk tu u tostiixheꞌ, as txaatisamal veꞌt u ooroꞌeꞌ tiꞌ itxakonsal vatz u Tiixheꞌ?
17 Tolos cegos! O que é mais importante: o ouro ou o templo, que torna o ouro sagrado?
18 As netal unpajte uvaꞌ: «Asoj abꞌil la alon umaj u tiila yol tiꞌ u atinbꞌaleꞌ uveꞌ niyatzꞌpukat unqꞌa txooeꞌ vatz u tostiixheꞌ, as la uchi uvaꞌ yeꞌ la ibꞌaneꞌ uvaꞌ kat tala. Pet asoj tiꞌ unqꞌa txooeꞌ uveꞌ niyatzꞌpeꞌ viꞌ u atinbꞌaleꞌ la talkat umaj u tiila yol, as techal la ibꞌaneꞌ,» chꞌex netaleꞌ.
18 Dizem também não haver importância se alguém jura ‘pelo altar’, mas se jurar ‘pelas ofertas sobre o altar’ será obrigado a cumprir o juramento.
19 ¡As ech exeꞌ echeꞌ tzot, tan yeꞌl etxumbꞌal ati! ¿As ma yeꞌ ootzimal setaꞌn uvaꞌ nim talchu u atinbꞌaleꞌ uveꞌ niyatzꞌpukat unqꞌa txooeꞌ tiꞌ unqꞌa txooeꞌ uveꞌ niyatzꞌpeꞌ? Tan tiꞌ uvaꞌ viꞌ u atinbꞌaleꞌ niyatzꞌpukat unqꞌa txooeꞌ, as estiꞌeꞌ nitxakon veꞌt sevatz tul netal umaj u tiila yol tiꞌ veyoleꞌ.
19 Cegos! O que é mais importante: a oferta sobre o altar ou o altar, que torna a oferta sagrada?
20 As tuk val sete uvaꞌ abꞌil uvaꞌ ni tal umaj u tiila yol tiꞌ u atinbꞌaleꞌ uveꞌ niyatzꞌpukat unqꞌa txooeꞌ as antu unqꞌa txooeꞌ uvaꞌ kat yatzꞌpu viꞌ u atinbꞌaleꞌ kat ok stuul.
20 Quando juram ‘pelo altar’, juram por ele e por tudo que está sobre ele.
21 As abꞌil uvaꞌ ni tal umaj u tiila yol tiꞌ u tostiixheꞌ, as anteꞌ u Tiixheꞌ ni tok stuul, tan Aakeꞌ at tu u atinbꞌaleꞌ.
21 Quando juram ‘pelo templo’, juram por ele e por Deus, que nele habita.
22 As abꞌil uvaꞌ ni tal umaj u tiila yol tiꞌ u almikaꞌeꞌ, as anteꞌ vixonlebꞌal Aakeꞌ ni tok stuul; as anteꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ xonleꞌl stuul.
22 Quando juram ‘pelo céu’, juram pelo trono de Deus e por Deus, que se senta no trono.
23 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex fariseo tukꞌ ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ! Tan kaꞌvatz kuxh ex. As kꞌuxh netoya umaꞌl xoꞌl laval u uxhchꞌeꞌneꞌ te u Tiixheꞌ tukꞌ unqꞌa ijuꞌ u txꞌimayeꞌ tukꞌ unqꞌa kulaantoeꞌ, as yeꞌ nebꞌan uvaꞌ nim talcheꞌ vatz u Tiixheꞌ, tan yeꞌ nebꞌan u jikeꞌ vatz Aak. As mitaꞌn netxum ivatz unqꞌa uxhchileꞌ. As mitaꞌn nekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl tiꞌ Aak. Tan bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ yeꞌ la eyaꞌsa etoyeꞌ vatz Aak. As yeꞌ nebꞌan kaꞌt unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nisaꞌ Aak uvaꞌ la bꞌanchi.
23 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Têm o cuidado de dar o dízimo da hortelã, do endro e do cominho, mas negligenciam os aspectos mais importantes da lei: justiça, misericórdia e fé. Sim, vocês deviam fazer essas coisas, mas sem descuidar das mais importantes.
24 ¡As ech exeꞌ echeꞌ tzot tul neteqꞌo bꞌey vatz unqꞌa tenameꞌ! Tan netok ilil tiꞌ ebꞌanat uvaꞌ chꞌoo kuxhtuꞌ echeꞌ umaj u tal us uveꞌ la eesal el tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la echbꞌuli. As tul yeꞌ netok ilil tiꞌ ebꞌanat unqꞌa vaaꞌ nim talcheꞌ. Eela kuxh tukꞌ uvaꞌ nebꞌiqꞌ umaj u camello.
24 Guias cegos! Coam a água para não engolir um mosquito, mas engolem um camelo!
25 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex fariseo tukꞌ ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ! As ex kuxh kaꞌvatz, tan ech bꞌanel etaꞌneꞌ echeꞌ umaj u picheel tukꞌ umaj u laj uvaꞌ aꞌ kuxh u tiꞌeꞌ nitxꞌaapeꞌ. As tul noonal tuul taꞌn tzꞌil. As ech bꞌan taꞌn vetxumbꞌaleꞌ taꞌn unqꞌa vaꞌlexheꞌ tukꞌ unqꞌa elaqꞌeꞌ uveꞌ nebꞌaneꞌ.
25 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Têm o cuidado de limpar a parte exterior do copo e do prato, enquanto o interior está imundo, cheio de ganância e falta de domínio próprio.
26 ¡As ex fariseo, ech vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ tzot! Pet ejalputaj vetxumbꞌaleꞌ bꞌaxa aqꞌal uvaꞌ ech la ebꞌaneꞌ echeꞌ umaj u picheel tukꞌ umaj u laj uvaꞌ bꞌaxel kat txꞌaap u tuuleꞌ. As aꞌn kat txꞌaap veꞌt u tiꞌeꞌ.
26 Fariseus cegos! Lavem primeiro o interior do copo e do prato, e o exterior também ficará limpo.
27 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex fariseo tukꞌ ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ! Tan ex kuxh kaꞌvatz. Tan ech vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ ijulil kamnaj uvaꞌ vaꞌl chit ipolal u tiꞌeꞌ. As achaꞌv chit tiloneꞌ. Pet ech koj u tuuleꞌ, tan noonajlu veꞌt taꞌn ibꞌajil unqꞌa kamnajeꞌ. As vaꞌl chit ixeval u tuuleꞌ.
27 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! São como túmulos pintados de branco: bonitos por fora, mas cheios de ossos e de toda espécie de impureza por dentro.
28 As ech bꞌanel taꞌn vetxumbꞌaleꞌ, tan chꞌiꞌumal chit ex vatz unqꞌa tenameꞌ. As ech koj vetaanxelaleꞌ, tan noonajlu kuxh taꞌn unqꞌa kaꞌvatzla chaj txumbꞌaleꞌ tukꞌ unqꞌa vaꞌlexheꞌ uveꞌ nebꞌaneꞌ.
28 Por fora parecem justos, mas por dentro seu coração está cheio de hipocrisia e maldade.
29 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex fariseo tukꞌ ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ! Tan ex kuxh kaꞌvatz, tan an chit ex ni lakon unqꞌa bꞌaꞌnla chaj oornoeꞌ uveꞌ mujelkat unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As nevej unqꞌa tzꞌajeꞌ uvaꞌ mujel kat unqꞌa jikla chaj aamaeꞌ.
29 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Constroem túmulos para os profetas, enfeitam os monumentos dos justos
30 As ech netal ileꞌ: «Atik koj chit oꞌeꞌ taꞌ naꞌytzan tul atik unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, as yeꞌl oꞌeꞌxh kat qoksa qibꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ tul kat iyatzꞌ unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ,» chꞌex netaleꞌ.
30 e depois dizem: ‘Se tivéssemos vivido no tempo de nossos antepassados, não teríamos participado com eles do derramamento de sangue dos profetas’.
31 As tukꞌ u yoleꞌ uvaꞌ netaleꞌ, as an chit ex ni alon uvaꞌ eqꞌomaltel vitxumbꞌal unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ setaꞌn, uvaꞌ kat yatzꞌon unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
31 “Ao dizer isso, porém, testemunham contra si mesmos que são, de fato, descendentes dos que assassinaram os profetas.
32 Estiꞌeꞌ tuk val sete, etzojpisataj kam uveꞌ kat ixeꞌtisa unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ,
32 Vão e terminem o que seus antepassados começaram.
33 tan ¡ech vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ u txꞌiꞌlatxooeꞌ! ¿Kam qꞌi la ebꞌaneꞌ tiꞌ etooj vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ uveꞌ tul setiꞌ, tul la bꞌen ex tu u choobꞌal paaveꞌ?
33 Serpentes! Raça de víboras! Como escaparão do julgamento do inferno?
34 Tan tuk unchaj bꞌen kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz vunyoleꞌ sexoꞌl, tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ at itxumbꞌal, tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la chusun ex. As ati uvaꞌ tuk eyatzꞌeꞌ; as ati uvaꞌ tuk etaqꞌ jeꞌ vatz ikurus; as ati uvaꞌ tuk eqꞌoseꞌ tulaj unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh; as ati uvaꞌ tuk etilu el tulaj unqꞌa tenameꞌ.
34 “Por isso eu lhes envio profetas, homens sábios e mestres da lei. Vocês crucificarão alguns e açoitarão outros nas sinagogas, perseguindo-os de cidade em cidade.
35 Estiꞌeꞌ tuk ulojkat u kꞌaxkꞌoeꞌ setiꞌ tukꞌ tiꞌ unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ nimal unqꞌa najeꞌ kat eyatzꞌa uveꞌ jik chit itxumbꞌal. As aꞌ kat xeꞌtikkat tzan tiꞌ u Abel. As kat ul tiꞌ vikꞌaol u Berequías uvaꞌ Zacarías uvaꞌ kat yatzꞌpi vatz u tostiixheꞌ kꞌatz u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ niyatzꞌpukat unqꞌa txooeꞌ.
35 Como resultado, serão responsabilizados pelo assassinato de todos os justos de todos os tempos, desde o assassinato do justo Abel até o de Zacarias, filho de Baraquias, que vocês mataram no templo, entre o santuário e o altar.
36 As jik chit tuk val sete, tan jankꞌal uveꞌ ni valeꞌ as tuleꞌ setiꞌ, jankꞌal ex uvaꞌ ech vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ u txꞌiꞌlatxooeꞌ.
36 Eu lhes digo a verdade: esse julgamento cairá sobre a presente geração.”
37 ¡Oyebꞌ chit evatz, ex aa Jerusalén, tan exeꞌ uvaꞌ kat yatzꞌon unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ! As kat esuti kꞌubꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat ichaj tzan u Tiixheꞌ. As jatpajul kuxh kat val unmolat ex sunkꞌatz echeꞌ nibꞌan umaj u txutx akꞌatxeꞌ tukꞌ unqꞌa ineꞌeꞌ tul nijoji akꞌatx vineꞌeꞌ. As yeꞌ kat esaꞌ.
37 “Jerusalém, Jerusalém, cidade que mata profetas e apedreja os mensageiros de Deus! Quantas vezes eu quis juntar seus filhos como a galinha protege os pintinhos sob as asas, mas você não deixou.
38 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ tuk tzꞌinebꞌoj kan u tenameꞌ tukꞌ u tostiixheꞌ uvaꞌ at sexoꞌl.
38 E, agora, sua casa foi abandonada e está deserta.
39 As tuk val sete uvaꞌ jatu koj la etil veꞌt unvatz. Pet lanal ilej veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ ech la etal veꞌt ileꞌ sviꞌ: «¡Qoksataj iqꞌii Aak uveꞌ tul tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaaleꞌ!» chaj veꞌt ex,— tiꞌk u Jesús.
39 Pois eu lhe digo: você nunca mais me verá, até que diga: ‘Bendito é o que vem em nome do Senhor!’”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.