Mateus 21

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Tul bꞌiitik kuxh toon veꞌt u Jesús tu u Jerusalén tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as oon veꞌt Aak tu u tal tenam u Betfagé kꞌatz umaꞌl u vitz uvaꞌ Olivos. As ichaj veꞌt bꞌen Aak kaꞌvaꞌl unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
1 Quando Jesus e os discípulos estavam chegando a Jerusalém, pararam no povoado de Betfagé, que fica perto do monte das Oliveiras. Dali Jesus enviou dois discípulos na frente,
2 Ech tal Aak ileꞌ te chajnaj: —Bꞌenoj ex tu u tal tenameꞌ uveꞌ at tzan. Tul la oon ex, as la bꞌen elej umaꞌl u bꞌur tukꞌ umaꞌl u tal uvaꞌ kꞌalel kan. La esaapu txoo; as la eteqꞌo tzan txoo.
2 com a seguinte ordem:
3 Asoj abꞌil la yaaon ex tiꞌ txoo, as ech la etal ileꞌ: «Aꞌ u Kubꞌaaleꞌ tuk txakonsan txoo,» chaj ex la etaleꞌ,— tiꞌk u Jesús.
3 Se alguém falar alguma coisa, digam que o Mestre precisa deles. Assim deixarão vocês trazerem logo os animais.
4 As ech kat bꞌex ibꞌan umaꞌl u yol ileꞌ uveꞌ alel kan taꞌn umaꞌl u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ:
4 Isso aconteceu para se cumprir o que o profeta tinha dito:
5 Etaltaj te unqꞌa tenameꞌ uveꞌ tu u Sion uvaꞌ:
5 “Digam ao povo de Jerusalém: Agora o seu rei está chegando. Ele é humilde e está montado num jumento e num jumentinho, filho de jumenta.”
6 As bꞌen veꞌt kaꞌvaꞌl unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ. As ibꞌan veꞌt chajnaj kam uvaꞌ tal Aak te chajnaj.
6 Então os discípulos foram e fizeram o que Jesus havia mandado.
7 As teqꞌo veꞌt chajnaj u bꞌureꞌ tukꞌ u tal bꞌureꞌ. As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj unqꞌa ixbꞌuꞌjeꞌ tiꞌ u tal bꞌureꞌ. As jeꞌ veꞌt u Jesús tiꞌ txoo.
7 Levaram a jumenta e o jumentinho, jogaram as suas capas sobre eles, e Jesus montou.
8 As at unqꞌa uxhchileꞌ kat iliipu kuꞌ unqꞌa ixbꞌuꞌjeꞌ tu bꞌey. As ati uvaꞌ bꞌex itzokꞌ tzan xaj chꞌiꞌm. As kat taqꞌ kuꞌ tu bꞌey vatz Aak, tan aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ xekik tiꞌ Aak.
8 Da grande multidão que ia com eles, alguns estendiam as suas capas no chão, e outros espalhavam no chão ramos que tinham cortado das árvores.
9 As unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ bꞌaxik vatz u Jesús tukꞌ uveꞌ xekik tiꞌ Aak, as taqꞌ veꞌt jeꞌ tuul iviꞌ tiꞌ isikꞌineꞌ tiꞌ Aak. As ech tal ileꞌ: —¡Qoksataj iqꞌii u tiaal David! ¡Tan achvebꞌal chit tuleꞌ tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaaleꞌ! ¡As qoksataj iqꞌii tan nim talcheꞌ uveꞌ echen tu almikaꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
9 Tanto os que iam na frente como os que vinham atrás começaram a gritar: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Hosana a Deus nas alturas do céu!
10 As tul ok veꞌt u Jesús tu u Jerusalén, as sotz veꞌt ikꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ. As at unqꞌa tenameꞌ ech nik tal ileꞌ svatzaj: —¿Abꞌileꞌ qꞌi uveꞌ tuleꞌ?— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
10 Quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade ficou agitada, e o povo perguntava: — Quem é ele?
11 Ech tal veꞌt kaꞌt unqꞌa tenam ileꞌ: —Aꞌ u Jesús, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, uvaꞌ kat tzaa tu u Nazaret uvaꞌ echen tu u Galilea,— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
11 A multidão respondia: — Este é o
12 As tul ok veꞌt u Jesús vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ, as itilu veꞌt el Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat ikꞌayineꞌ as tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat iloqꞌoneꞌ. As ipilqꞌu veꞌt Aak imeexha unqꞌa jalol puajeꞌ as tukꞌ u tatinbꞌal unqꞌa paroomaxheꞌ uveꞌ nik ikꞌayileꞌ.
12 Jesus entrou no pátio do Templo e expulsou todos os que compravam e vendiam naquele lugar. Derrubou as mesas dos que trocavam dinheiro e as cadeiras dos que vendiam pombas.
13 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ech ni tal u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan:
13 Ele lhes disse:
14 As ul veꞌt unqꞌa tzoteꞌ tukꞌ unqꞌa koꞌxeꞌ kꞌatz u Jesús tu u tostiixheꞌ. As ibꞌaꞌnxisa veꞌt Aak unqꞌa uxhchileꞌ skajayil.
14 Cegos e coxos iam encontrar Jesus no pátio do Templo, e ele os curava.
15 As tul til veꞌt unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, uvaꞌ ibꞌaꞌnxisa u Jesús unqꞌa uxhchileꞌ, as chꞌoꞌn veꞌt taama chajnaj stiꞌ as tukꞌ tiꞌ uvaꞌ tabꞌi chajnaj uvaꞌ nik isikꞌin unqꞌa tal intxaꞌeꞌ, tan ech nik tal ileꞌ: «¡Qoksataj iqꞌii u tiaal David!» tiꞌk unqꞌa tal intxaꞌeꞌ.
15 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei ficaram zangados quando viram as coisas maravilhosas que ele fazia e ouviram as crianças gritando no pátio do Templo: —
16 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te u Jesús: —¿Ma naabꞌi uveꞌ ni tal unqꞌa talaj intxaꞌeꞌ?— tiꞌk chajnaj. Ech tal u Jesús ileꞌ: —Kano, ni vabꞌieꞌ. ¿As ma yeꞌ atixoj esikꞌle umaꞌl u yol uvaꞌ ech ni tal ileꞌ?
16 E eles disseram a Jesus: — Você está ouvindo o que estão dizendo? Jesus respondeu:
17 As taqꞌ veꞌt kan u Jesús chajnaj. As el veꞌt chꞌuꞌl Aak tu u Jerusalén. As bꞌex veꞌt Aak vatoj tu u tal tenam uvaꞌ Betania.
17 Então Jesus os deixou, saiu da cidade e foi para o povoado de Betânia. E passou a noite ali.
18 Tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as bꞌen veꞌt u Jesús tu bꞌey tiꞌ iqꞌaav tu u Jerusalén. Tul nikat ixaan Aak, as vaꞌy veꞌt Aak.
18 No dia seguinte, quando estava voltando para a cidade, Jesus teve fome.
19 As til veꞌt Aak umaꞌl u tzeꞌ uvaꞌ higuera tziꞌ u bꞌeyeꞌ. As jetzꞌen veꞌt ok Aak kꞌatz u tzeꞌeꞌ, tan kamal atik ivatz tzeꞌ uvaꞌ nik tal Aak. As yeꞌlik chit umaj ivatz tzeꞌ atike. Pet ixaj kuxh tzeꞌ atike. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌxh jatu la vatzin veꞌt axh,— tiꞌk Aak tal te u tzeꞌeꞌ. As yak kuxh tzaj veꞌt u tzeꞌeꞌ.
19 Ele viu uma figueira na beira da estrada e foi até lá, mas não encontrou nada; só folhas. Aí disse para a figueira: E na mesma hora a figueira secou.
20 As tul til veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, as sotz veꞌt ikꞌuꞌl chajnaj. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¿Kam qꞌi uveꞌ oora chit kat tzaj veꞌt u tzeꞌeꞌ?— tiꞌk chajnaj.
20 Os discípulos viram isso, ficaram muito admirados e disseram: — Como a figueira secou depressa!
21 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Jik chit tuk val sete, tan asoj kꞌujleꞌl ekꞌuꞌl sviꞌ, as jit kuxh ech la ebꞌaneꞌ echeꞌ uveꞌ kat unbꞌan te u tzeꞌeꞌ. Pet la uch etalateꞌ te u vitz ileꞌ uvaꞌ: «¡Elen tzitziꞌ! ¡As kuxh bꞌen tu u mar!» chaj ex la etaleꞌ. As la chit ibꞌaneꞌ asoj yeꞌ la kaꞌkabꞌin etaama,
21 Então Jesus disse:
22 tan asoj kꞌujleꞌl chit ekꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ tul la enach Tiixh, as la chit ibꞌan Aak kam uveꞌ la ejaj te Aak,— tiꞌk u Jesús.
22 Se crerem, receberão tudo o que pedirem em oração.
23 As tul oon veꞌt u Jesús tu u Jerusalén, as ok veꞌt Aak tu u tostiixheꞌ. As xeꞌt veꞌt Aak chusun. As jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te u Jesús: —¿Abꞌil aqꞌol tetz u eejleꞌmeꞌ tiꞌ uvaꞌ kat ul atilu el unqꞌa uxhchileꞌ vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ?— tiꞌk chajnaj.
23 Jesus chegou ao Templo, e, quando já estava ensinando, alguns chefes dos sacerdotes e alguns líderes judeus chegaram perto dele e perguntaram: — Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
24 As ech tal u Jesús ileꞌ: —Tuk unchꞌoti umaꞌl u yol sete. Asoj la etal sve kam uvaꞌ la unchꞌoti, as la val veꞌt sete uvaꞌ abꞌil aqꞌol tetz u vijleꞌmeꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ kat unbꞌana.
24 Jesus respondeu:
25 Etaltaj sve: ¿Abꞌil kat chajon tzan u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ? ¿Ma aꞌ u Tiixheꞌ? ¿Pet moj umaj vatz txꞌavaꞌilla aama?— tiꞌk u Jesús. As iyol veꞌt chajnaj svatzaj uvaꞌ kam la tal chajnaj. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Asoj tuk qaleꞌ uvaꞌ Tiixh kat chajon tzan u Xhuneꞌ, as: «¿Kam qꞌi yeꞌ kat enima u Xhuneꞌ?» chaj naj tuk tal sqe.
25 Respondam: quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas? Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
26 Pet asoj tuk qaleꞌ uvaꞌ: «Vatz txꞌavaꞌilla aama kuxheꞌ kat chajon tzan u Xhuneꞌ,» chaj oꞌ, as tul nu kuxoꞌv vatz unqꞌa tenameꞌ, tan kajayil chit unqꞌa tenameꞌ ni niman uvaꞌ qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ u Xhuneꞌ,— tiꞌk chajnaj svatzaj.
26 Mas, se dissermos que foram pessoas, temos medo do que o povo pode fazer, pois todos acham que João era profeta .
27 As ech tal chajnaj ileꞌ te u Jesús: —Yeꞌ qootzaj abꞌil kat chajon tzan u Xhuneꞌ,— tiꞌk chajnaj. As ech tal u Jesús ileꞌ: —Mitaꞌn in la alon sete uvaꞌ abꞌil kat aqꞌon u vijleꞌmeꞌ tiꞌ uvaꞌ kat unbꞌana.
27 Por isso responderam: — Não sabemos.
28 ¿Pet kam tuk etal tiꞌ umaꞌt u yoleꞌ uvaꞌ tuk val sete? As atik umaꞌl u bꞌaala uvaꞌ kaꞌvaꞌl ikꞌaol. As ech tal u bꞌaala ileꞌ te umaꞌl vikꞌaoleꞌ: «Unkꞌaol, kuxh aqꞌonvoj cheel xoꞌl unqꞌa uuvaeꞌ uvaꞌ avamal svaꞌn,» tiꞌk u bꞌaalaeꞌ.
28 Jesus continuou:
29 As ech tal vikꞌaol ileꞌ: «Yeꞌ unsaꞌ la unbꞌan u aqꞌoneꞌ,» tiꞌk naj tal te vibꞌaaleꞌ. As xamtik kuxh veꞌt stuul, ikꞌaxa veꞌt u kꞌaolaeꞌ. As bꞌen veꞌt naj aqꞌonvoj.
29 — Ele respondeu: “Eu não quero ir.” Mas depois mudou de ideia e foi.
30 As bꞌex tal veꞌt u bꞌaalaeꞌ te umaꞌt vikꞌaoleꞌ. As ech tal u kꞌaola ileꞌ: «Bꞌaꞌn kuxheꞌ bꞌa, pap. Tuk unbꞌaneꞌ,» tiꞌk naj. As jit bꞌen naj tiꞌ u aqꞌoneꞌ.
30 — O pai foi e deu ao outro filho a mesma ordem. E este disse: “Sim, senhor.” Mas depois não foi.
31 As etaltaj sve: ¿Abꞌiste kaꞌvaꞌl u kꞌaolaeꞌ kat bꞌanon uvaꞌ kat tal vibꞌaaleꞌ ste?— tiꞌk u Jesús. As ech tal chajnaj ileꞌ: —Aꞌ u najeꞌ uvaꞌ alpu ste bꞌaxa,— tiꞌk chajnaj. As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —An chiteꞌ uveꞌ netaleꞌ. As jik chit tuk val sete, tan unqꞌa molol puajeꞌ tetz u Roma tukꞌ unqꞌa ixoj uvaꞌ yanaꞌs, as aꞌ uxhchileꞌ bꞌaxel la ok sevatz xoꞌl u tenameꞌ uveꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
31 — Qual deles fez o que o pai queria? — perguntou Jesus. E eles responderam: — O filho mais velho. Então Jesus disse a eles:
32 As kat ul tal u Xhuneꞌ unqꞌa jikla yoleꞌ sete. As yeꞌ kat enima. Pet ech koj unqꞌa molol puajeꞌ tetz u Roma tukꞌ unqꞌa ixoj uvaꞌ yanaꞌs, tan oora kat inima chaꞌma unqꞌa yoleꞌ uveꞌ kat ul tal u Xhuneꞌ. Pet ech koj ex, tan kꞌuxh kat etila, as yeꞌ kat ejalpu vetxumbꞌaleꞌ tiꞌ enimataꞌ.
32 Pois João Batista veio para mostrar a vocês o caminho certo, e vocês não creram nele; mas os cobradores de impostos e as prostitutas creram. Porém, mesmo tendo visto isso, vocês não se arrependeram e não creram nele.
33 As etabꞌitaj isuuchil umaꞌt u kꞌuchuvatz uvaꞌ tuk val sete, atik umaꞌl u naj uvaꞌ atik itxꞌavaꞌ. As tava naj kaꞌl unqꞌa uuva. As toksa veꞌt naj peꞌ stiꞌ. As ibꞌan veꞌt naj umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ nipochꞌilkat el u taꞌl u uuvaeꞌ. As ilak veꞌt naj umaꞌt u atinbꞌal xeebꞌal tetz unqꞌa uuvaeꞌ uvaꞌ nim chit itxakebꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt kan naj vitxꞌavaꞌeꞌ tukꞌ vichikoeꞌ skꞌam te kaꞌl unqꞌa kꞌamol. As bꞌen veꞌt naj tziꞌaꞌn.
33 Jesus disse:
34 Tul ilej veꞌt u qꞌii tiꞌ tuxpu vivatz unqꞌa uuvaeꞌ, as ichaj veꞌt bꞌen u bꞌaal txꞌavaꞌeꞌ kaꞌl vikꞌam tiꞌ bꞌen teqꞌot unbꞌooj ivatz u uuvaeꞌ, kꞌambꞌal tetz u txꞌavaꞌeꞌ.
34 Quando chegou o tempo da colheita, o dono mandou alguns empregados a fim de receber a parte dele.
35 Tul oon veꞌt vikꞌam vibꞌaal u txꞌavaꞌeꞌ, as kat itxey veꞌt unqꞌa kꞌamoleꞌ. As umaꞌl kat qꞌospi; as umaꞌte kat yatzꞌpi; as umaꞌte kat sutil taꞌn kꞌubꞌ.
35 Mas os lavradores agarraram os empregados, bateram num, assassinaram outro e mataram ainda outro a pedradas.
36 As ichaj veꞌt bꞌen vibꞌaal u txꞌavaꞌeꞌ unjoltu unqꞌa ikꞌameꞌ. As nimal u kꞌameꞌ kat ichaj bꞌen tiꞌ uvaꞌ bꞌen bꞌaxa. As echat chit kat bꞌanchu te unqꞌa kꞌameꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ulbꞌel unqꞌa kꞌameꞌ bꞌaxa.
36 Aí o dono mandou mais empregados do que da primeira vez. E os lavradores fizeram a mesma coisa.
37 As tul maꞌtik ichajat veꞌt bꞌen vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ unqꞌa ikꞌameꞌ, as aꞌ veꞌt vikꞌaoleꞌ kat ichaj bꞌen, tan ech tal jeꞌ ileꞌ ste: «Tuk nimalojeꞌ vunkꞌaoleꞌ taꞌn unqꞌa kꞌamoleꞌ,» tiꞌk vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ.
37 Depois de tudo isso, ele mandou o seu próprio filho, pensando: “O meu filho eles vão respeitar.”
38 Tul til unqꞌa kꞌamoleꞌ u kꞌaolaeꞌ, as ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: «Aꞌ vikꞌaol najeꞌ vil tuleꞌ. As aꞌ najeꞌ tuk etzin kan unqꞌa uuvaeꞌ tukꞌ u txꞌavaꞌeꞌ. ¡Pet koꞌ kuyatzꞌ naj! ¡As oꞌ la kaaik kan oꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ!» tiꞌk unqꞌa kꞌamoleꞌ tal svatzaj.
38 Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
39 As itxey veꞌt chajnaj vikꞌaol u bꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ. As teqꞌo el chajnaj tiꞌeꞌl u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ atikkat unqꞌa uuvaeꞌ. As iyatzꞌ veꞌt chajnaj.
39 — Então agarraram o filho, e o jogaram para fora da plantação, e o mataram.
40 As tul la ul veꞌt vibꞌaal u txꞌavaꞌeꞌ, ¿as kam qꞌi la ulbꞌel veꞌt unqꞌa kꞌamoleꞌ uveꞌ netaleꞌ?— tiꞌk u Jesús.
40 Aí Jesus perguntou:
41 As ech tal veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenam ileꞌ: —La yatzꞌpeꞌ unqꞌa kꞌamoleꞌ uveꞌ paasan tzii. As yeꞌl ivatzeꞌ la txumli. As la taqꞌ veꞌt u bꞌaal txꞌavaꞌeꞌ vitxꞌavaꞌeꞌ skꞌam te kaꞌtoj kꞌamol uvaꞌ jik chit la chooni tiꞌ u kꞌambꞌal tetz u txꞌavaꞌeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
41 Eles responderam: — Com certeza ele vai matar aqueles lavradores maus e vai arrendar a plantação a outros. E estes lhe darão a parte da colheita no tempo certo.
42 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿As ma yeꞌ atixoj esikꞌle umaꞌl u yol uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan? Uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
42 Jesus então perguntou:
43 Estiꞌeꞌ ni val sete, tan atik etokebꞌal xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. Pet ech koj cheel tan yeꞌl veꞌt etokebꞌal, as aꞌ la aqꞌpukat veꞌt te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la niman viyol Aakeꞌ, as nibꞌaneꞌ kam uveꞌ ni tal Aak.
43 E Jesus terminou:
44 As tuk val sete, tan abꞌil uveꞌ la jojtxꞌu tiꞌ u kꞌubꞌeꞌ, as yak chit la tatzꞌmeꞌ. As abꞌil uvaꞌ la kuꞌ u kꞌubꞌeꞌ stiꞌ, as yak chit la vuchꞌmeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
44 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
45 Tul tabꞌi veꞌt unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa fariseo, as bꞌen veꞌt te chajnaj uvaꞌ chajnaj nikat tal u Jesús tukꞌ u kꞌuchuvatzeꞌ.
45 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus ouviram as parábolas que Jesus contou e sabiam que ele estava falando a respeito deles.
46 As tal veꞌt chajnaj itxeypu u Jesús. Pet nikat ixoꞌv chajnaj vatz unqꞌa tenameꞌ, tan qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ u Jesús uveꞌ nikat tal unqꞌa tenameꞌ.
46 Por isso queriam prendê-lo, mas tinham medo da multidão porque o povo achava que Jesus era profeta .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.