Mateus 20
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 Tan ech nibꞌan u tijleꞌm u Tiixheꞌ echeꞌ nibꞌan umaj u bꞌaal aqꞌon. Tul kat sajbꞌu veꞌteꞌ, as kat el veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ tiꞌ ichukat ikꞌam tiꞌ u taqꞌoneꞌ.
1 Jesus disse:
2 As ikꞌul tibꞌ iyol naj tukꞌ kaꞌl unqꞌa aqꞌonvil uvaꞌ kaniꞌch la choopkat chajnaj tiꞌ qꞌii. As ichaj bꞌen naj chajnaj tiꞌ u aqꞌoneꞌ.
2 Ele combinou com eles o salário de costume, isto é, uma moeda de prata por dia, e mandou que fossem trabalhar na sua plantação.
3 Tul oon bꞌeluval oora, as el veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As bꞌex ilej veꞌt naj kaꞌt unqꞌa aqꞌonvileꞌ uvaꞌ txakleꞌl kuxh tu kꞌayibꞌal, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌlik taqꞌon chajnaj atike.
3 Às nove horas, saiu outra vez, foi até a praça do mercado e viu ali alguns homens que não estavam fazendo nada.
4 As: «Bꞌenojtaj ex sviꞌ aqꞌonvoj. As la unchoo veqꞌiieꞌ, kaniꞌch uvaꞌ la itxꞌak umaꞌl aqꞌonvil,» tiꞌk u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As bꞌen veꞌt chajnaj aqꞌonvoj.
4 Então disse: “Vão vocês também trabalhar na minha plantação de uvas, e eu pagarei o que for justo.”
5 Tul chaqꞌaan veꞌt qꞌii, as el veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As echat chit kat ibꞌan veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ tukꞌ kaꞌt aqꞌonvil. Tul kat oon oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii, as echat chit kat ibꞌan u bꞌaal aqꞌoneꞌ unpajte tukꞌ kaꞌt aqꞌonvil.
5 — E eles foram. Ao meio-dia e às três horas da tarde o dono da plantação fez a mesma coisa com outros trabalhadores.
6 As tul kat oon oꞌvaꞌl oora kuꞌqꞌii, as el veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As ilej veꞌt naj kaꞌt unqꞌa aqꞌonvil uveꞌ yeꞌlik taqꞌon. As ech tal veꞌt u bꞌaal aqꞌon ileꞌ te chajnaj: «¿Kam qꞌi uvaꞌ at kuxh ex tu u qꞌiiaꞌ? As yeꞌl ex netaqꞌonveꞌ,» tiꞌk u bꞌaal aqꞌoneꞌ.
6 Eram quase cinco horas da tarde quando ele voltou à praça. Viu outros homens que ainda estavam ali e perguntou: “Por que vocês estão o dia todo aqui sem fazer nada?”
7 «Yeꞌle, pap, tan yeꞌxhebꞌil kat aqꞌon qaqꞌon,» tiꞌk chajnaj. As: «Bꞌenoj ex bꞌa sviꞌ. As la unchoo veqꞌii, kaniꞌch uvaꞌ la itxꞌak umaj aqꞌonvil,» tiꞌk u bꞌaal aqꞌoneꞌ te chajnaj. As bꞌen veꞌt chajnaj aqꞌonvoj.
7 — “É porque ninguém nos contratou!” — responderam eles.
8 Tul tzꞌotin veꞌteꞌ, as tal veꞌt u bꞌaal aqꞌoneꞌ te u ilol tetz isuuchil u aqꞌoneꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: «Molo tzan unqꞌa aqꞌonvileꞌ skajayil. As choo veꞌt chajnaj. As bꞌaxel la achoo unqꞌa aqꞌonvileꞌ uveꞌ kat ul timoxtel. As imoxtel la achoo unqꞌa aqꞌonvileꞌ uveꞌ bꞌaxel kat uli,» tiꞌk u bꞌaal aqꞌoneꞌ.
8 — No fim do dia, ele disse ao administrador: “Chame os trabalhadores e faça o pagamento, começando com os que foram contratados por último e terminando pelos primeiros.”
9 Tul choop veꞌt unqꞌa aqꞌonvileꞌ uveꞌ bꞌiitik kuxh ibꞌen veꞌt qꞌii tul ok aqꞌonvoj, as ijaꞌmil umaꞌl qꞌii aqꞌon kat choopkat chajnaj.
9 — Os homens que começaram a trabalhar às cinco horas da tarde receberam uma moeda de prata cada um.
10 Tul til veꞌt unqꞌa najeꞌ uveꞌ qꞌalaꞌm chit xeꞌt aqꞌonvoj, as tal jeꞌ chajnaj ste uvaꞌ kamal nimal tuk choopojkat veꞌt chajnaj uvaꞌ nikat taleꞌ. As tul choop veꞌt chajnaj, as eela kuxh ijaꞌmil chajnaj kat ibꞌana.
10 Então os primeiros que tinham sido contratados pensaram que iam receber mais; porém eles também receberam uma moeda de prata cada um.
11 As tul ikꞌul veꞌt chajnaj vijaꞌmileꞌ, as yan veꞌt ikꞌuꞌl chajnaj. As xeꞌt veꞌt chajnaj tiꞌ iyolax u bꞌaal aqꞌoneꞌ.
11 Pegaram o dinheiro e começaram a resmungar contra o patrão,
12 Ech tal chajnaj ileꞌ: «Umaꞌl kuxh oora kat aqꞌonvu unqꞌa naj ileꞌ. As eela kuxh u kujaꞌmileꞌ tukꞌ chajnaj kat ibꞌan naj. As tul il oꞌ ilaꞌ uvaꞌ umaꞌl chit qꞌii kat aqꞌonv oꞌ vatz u qꞌiieꞌ uveꞌ vaꞌl chit ikꞌachoneꞌ,» tiꞌk chajnaj.
12 dizendo: “Estes homens que foram contratados por último trabalharam somente uma hora, mas nós aguentamos o dia todo debaixo deste sol quente. No entanto, o pagamento deles foi igual ao nosso!”
13 As ech tal veꞌt u bꞌaal aqꞌon ileꞌ te umaꞌl u aqꞌonvileꞌ: «Txaj, yeꞌl umaj onkonil nunbꞌan see, ¿tan ma yeꞌ kat ikꞌul tibꞌ kuyol bꞌa uvaꞌ kaniꞌch la unchookat axh tiꞌ qꞌii?
13 — Aí o dono disse a um deles: “Escute, amigo! Eu não fui injusto com você. Você não concordou em trabalhar o dia todo por uma moeda de prata?
14 As kꞌul vajaꞌmileꞌ. As kuxh veꞌteꞌ, tan ayaꞌl chit unkꞌuꞌl kat vaqꞌ vijaꞌmil chajnajeꞌ echeꞌ uvaꞌ kat vaqꞌ see.
14 Pegue o seu pagamento e vá embora. Pois eu quero dar a este homem, que foi contratado por último, o mesmo que dei a você.
15 As in kuxheꞌ la alon kam la unbꞌan tukꞌ u vetzeꞌ. ¿Pet moj nichꞌoꞌn aama tiꞌ uvaꞌ ni voybꞌe ivatz kaꞌl unqꞌa aqꞌonvileꞌ?» tiꞌk u bꞌaal aqꞌoneꞌ.
15 Por acaso não tenho o direito de fazer o que quero com o meu próprio dinheiro? Ou você está com inveja somente porque fui bom para ele?”
16 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ at unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ echen kꞌatz u Tiixheꞌ uveꞌ la ilpi tukꞌ vitxumbꞌaleꞌ, as tul aꞌeꞌ uvaꞌ jetzꞌennal el kꞌatz Aak. Pet at unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ texh jetzꞌennal el kꞌatz Aak uvaꞌ la ilpi, as tul aꞌeꞌ uvaꞌ echen kꞌatz Aak. As at unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ bꞌaxel, as aꞌeꞌ imoxtel. As at unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ timoxtel, as aꞌeꞌ bꞌaxel,— tiꞌk u Jesús.
16 E Jesus terminou, dizendo:
17 As tul bꞌen veꞌt u Jesús tu bꞌey tiꞌ toon tu u Jerusalén, as imolo veꞌt el Aak kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ:
17 Quando Jesus estava subindo para Jerusalém, chamou os discípulos para um lado e falou com eles em particular, enquanto caminhavam. Ele disse:
18 —Il oꞌ maꞌt veꞌt jeꞌ oꞌ tu u Jerusalén. As tuk oksaloj ok VIKꞌAOL U NAJEꞌ tiqꞌabꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ. As tuk alaxoj unkameꞌ. As la yatzꞌpu veꞌt in.
18 — Escutem! Nós estamos indo para Jerusalém, onde o
19 As tuk oksaloj in tiqꞌabꞌ unqꞌa jit tiaal Israel. As la eesal unqꞌii. As la qꞌospu veꞌt in. As la aqꞌax veꞌt jeꞌ in vatz umaꞌl u kurus tiꞌ unkameꞌ. As titoxvu qꞌii, la ul vaama,— tiꞌk u Jesús.
19 e o entregarão aos não judeus. Estes vão zombar dele, bater nele e crucificá-lo; mas no terceiro dia ele será ressuscitado.
20 As jetzꞌen veꞌt ok u tixqel u Zebedeo kꞌatz u Jesús. As xekik kaꞌvaꞌl unqꞌa taleꞌ stiꞌ, u Jacob tukꞌ u Xhuneꞌ. As kuꞌ veꞌt u naneꞌ qaaloj vatz u Jesús. As ech tal ileꞌ te Aak: —Pap, la unjaj bꞌaꞌnil see,— tiꞌke.
20 Então a mãe dos filhos de Zebedeu chegou com os seus filhos perto de Jesus, curvou-se e pediu a ele um favor.
21 —¿Kam ni tal aama qꞌi?— tiꞌk u Jesús. —Aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ tul la ok axh ijlenaalil, as la akꞌujbꞌaꞌ uvaꞌ la xonebꞌ kaꞌvaꞌl u valeꞌ sakꞌatz. Umaꞌl la xonebꞌ tasebꞌal; as umaꞌt la xonebꞌ tamax,— tiꞌk u tixqel u Zebedeo.
21 — O que é que você quer? — perguntou Jesus. Ela respondeu: — Prometa que, quando o senhor se tornar Rei, estes meus dois filhos sentarão à sua direita e à sua esquerda.
22 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Yeꞌ nepal stuul kam uveꞌ nejaj sve. ¿As ma la etxꞌol epal tu u kꞌaxkꞌoeꞌ uveꞌ tuk unpalebꞌe; as ma la etxꞌol epal tu u kamchileꞌ uvaꞌ tuk unpalebꞌe?— tiꞌk u Jesúseꞌ. —Kano, la kutxꞌoleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
22 Jesus disse aos dois filhos dela: — Podemos! — responderam eles.
23 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —An chiteꞌ, tan la pal ex tu u kꞌaxkꞌoeꞌ uveꞌ tuk unpalebꞌe. As la pal ex tu u kamchileꞌ uveꞌ tuk palojkat in. Pet ech koj uvaꞌ netal exonebꞌ tunsebꞌal tukꞌ tu vunmaxeꞌ, tan jit ineꞌ la aqꞌon sete. Pet aꞌ la aqꞌaxkat te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ txaael veꞌt taꞌn u Tiixheꞌ, tan bꞌanel veꞌt tucheꞌ taꞌn Aak tiꞌ taqꞌax ste,— tiꞌk u Jesús.
23 Então Jesus disse:
24 As tul tabꞌi veꞌt lavat unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, as ul veꞌt iviꞌ chajnaj tiꞌ kaꞌvaꞌl unqꞌa imooleꞌ.
24 Quando os outros dez discípulos ouviram isso, ficaram zangados com os dois irmãos.
25 As imolo veꞌt tzan u Jesús unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Ootzimal setaꞌn uvaꞌ jankꞌal unqꞌa najeꞌ uveꞌ at tijleꞌm vatz u txꞌavaꞌeꞌ as nim chit chajnaj ninacheꞌ tiꞌ ibꞌekꞌat unqꞌa tenameꞌ.
25 Então Jesus chamou todos para perto de si e disse:
26 Pet jitꞌeꞌch la ibꞌan sexoꞌl tan abꞌiste ex uvaꞌ nesaꞌ uvaꞌ nim etalcheꞌ tiꞌ unqꞌa emooleꞌ, as exeꞌ la lochon vemooleꞌ la ibꞌaneꞌ.
26 Mas entre vocês não pode ser assim. Pelo contrário, quem quiser ser importante, que sirva os outros,
27 As ex uvaꞌ nesaꞌ uvaꞌ at etijleꞌm xoꞌl unqꞌa emooleꞌ, as ex lochol tetz vemooleꞌ.
27 e quem quiser ser o primeiro, que seja o escravo de vocês.
28 Echeꞌ kat koj ul VIKꞌAOL U NAJEꞌ tiꞌ uvaꞌ la lochpi taꞌn unqꞌa tenameꞌ. Pet kat uli tiꞌ taqꞌat tibꞌ kamoj tiꞌ iqꞌalpul unqꞌa tenameꞌ vatz vipaaveꞌ,— tiꞌk u Jesús.
28 Porque até o
29 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u Jericó, as aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ xekebꞌ veꞌt tiꞌ Aak.
29 Quando Jesus e os discípulos estavam saindo de Jericó, uma grande multidão seguia Jesus.
30 As xonlik kaꞌvaꞌl unqꞌa tzot tziꞌ bꞌey. Tul tabꞌi chajnaj ipal veꞌt u Jesús, as sikꞌin veꞌt chajnaj. Ech nikat tal chajnaj ileꞌ: —¡Pap tiaal David, txum kuvatz!— tiꞌk chajnaj.
30 Dois cegos, sentados na beira do caminho, ouviram alguém dizer que ele estava passando e começaram a gritar: — Senhor,
31 As iyaa veꞌt unqꞌa tenameꞌ kaꞌvaꞌl u tzoteꞌ tiꞌ uvaꞌ la yaꞌ chajnaj tiꞌ isikꞌineꞌ. As aal chit taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj tuul iviꞌ. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¡Pap tiaal David, txum kuvatz!— tiꞌk chajnaj.
31 A multidão os repreendeu e mandou que calassem a boca, mas eles gritaram ainda mais: — Senhor, Filho de Davi, tenha pena de nós!
32 As txakebꞌ veꞌt u Jesús. As imolo veꞌt tzan Aak chajnaj. Ech tal Aak ileꞌ te chajnaj: —¿Kam qꞌi nesaꞌ uvaꞌ la unbꞌaneꞌ?— tiꞌk Aak.
32 Então Jesus parou, chamou os cegos e perguntou:
33 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Pap, aꞌ ni qaleꞌ uvaꞌ la ilon vas kuvatzeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
33 — Senhor, queremos poder enxergar! — responderam eles.
34 As itxum veꞌt u Jesús ivatz chajnaj. Ikan veꞌt ok Aak vivatz chajnajeꞌ. As yak kuxh ilon veꞌt chajnaj. As xekebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ u Jesús.
34 Jesus teve pena dos cegos e tocou nos olhos deles. No mesmo instante eles puderam ver e então seguiram Jesus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.