Mateus 13

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 An chit tu u qꞌiieꞌ, el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu kabꞌal. As bꞌex veꞌt Aak xonloj tziꞌ u mar.
1 Mais tarde, naquele mesmo dia, Jesus saiu de casa e sentou-se à beira-mar.
2 As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ imol tibꞌ tiꞌ Aak. As ok veꞌt Aak tu umaꞌl u barco. Xonebꞌ veꞌt Aak. As kaaik veꞌt kan unqꞌa tenameꞌ tziꞌ u aꞌeꞌ.
2 Logo, uma grande multidão se juntou ao seu redor. Então ele entrou num barco, sentou-se e ensinou o povo que permanecia na praia.
3 Nimal unqꞌa yoleꞌ nikat tal Aak te unqꞌa tenameꞌ. As tukꞌ kꞌuchuvatz nikat ichusunkat Aak.
3 Jesus contou várias parábolas, como esta: “Um lavrador saiu para semear.
4 As tul av naj, as at unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ echik toon tu bꞌey. As ul unqꞌa tzꞌikineꞌ. As ijuna veꞌt txoo.
4 Enquanto espalhava as sementes pelo campo, algumas caíram à beira do caminho, e as aves vieram e as comeram.
5 As at unqꞌa iiaeꞌ ech toon xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌlkat tuul txꞌavaꞌ. As oora chit kat bꞌuuqꞌi, tan yeꞌl tuul txꞌavaꞌ at xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ.
5 Outras sementes caíram em solo rochoso e, não havendo muita terra, germinaram rapidamente,
6 As tul kat tzꞌeꞌsan veꞌt u qꞌiieꞌ, as oora kuxh kat tzaj veꞌteꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌl taqꞌil kat bꞌen taꞌn unqꞌa kꞌubꞌeꞌ.
6 mas as plantas logo murcharam sob o calor do sol e secaram, pois não tinham raízes profundas.
7 As at unqꞌa iiaeꞌ echik toon xoꞌl chꞌiꞌx. As tul kat chꞌii unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ, as kat isoka veꞌt unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ u chikoeꞌ.
7 Outras sementes caíram entre espinhos, que cresceram e sufocaram os brotos.
8 Pet ech koj unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ echik toon tu u bꞌaꞌnla txꞌavaꞌeꞌ, tan kat taqꞌ ivatz. As ati uvaꞌ kat aqꞌon oꞌkꞌalal (100) ivatz tiꞌ junun viꞌl; as ati uvaꞌ kat aqꞌon oxkꞌalal (60) ivatz; as ati uvaꞌ kat aqꞌon vinaj laval (30) ivatz.
8 Ainda outras caíram em solo fértil e produziram uma colheita trinta, sessenta e até cem vezes maior que a quantidade semeada.
9 As abꞌiste ex uvaꞌ nepal tu vunyoleꞌ, as etabꞌitaj uveꞌ ni valeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
9 Quem é capaz de ouvir, ouça com atenção!”.
10 As ijetzꞌ veꞌt ok tibꞌ unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús skꞌatz. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¿Kam bꞌan taꞌneꞌ, Pap, uvaꞌ tukꞌ kuxh kꞌuchuvatz nachusunkat te unqꞌa tenameꞌ?— tiꞌk chajnaj.
10 Os discípulos vieram e lhe perguntaram: “Por que o senhor usa parábolas quando fala ao povo?”.
11 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As ex uvaꞌ at veꞌt ok ex xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As sete tuk valkat isuuchil u tijleꞌm u Tiixheꞌ, as yeꞌxhibꞌil ootzin tetz. Pet ech koj unjoltu unqꞌa tenameꞌ, as yeꞌxhkam la alax isuuchil ste.
11 Ele respondeu: “A vocês é permitido entender os segredos do reino dos céus, mas a outros não.
12 As abꞌil uvaꞌ ni toksa taama tiꞌ inimat u yoleꞌ, kꞌuxh bꞌiil kuxh nipal stuul, as la alpu isuuchil ste. As aal la chee itxumbꞌal stiꞌ. Pet ech koj u uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni toksa taama tiꞌ tabꞌit u yoleꞌ as tukꞌ tiꞌ inimataꞌ, as aal la sotzsal veꞌt u yoleꞌ skꞌuꞌl.
12 Pois ao que tem, mais lhe será dado, e terá em grande quantia; mas do que nada tem, até o que tem lhe será tirado.
13 Estiꞌeꞌ uvaꞌ tukꞌ kꞌuchuvatz nunchusunkat xoꞌl unqꞌa tenameꞌ, tan kꞌuxh ni tileꞌ kam uveꞌ nunbꞌaneꞌ as kꞌuxh ni tabꞌi unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ ni valeꞌ, as yeꞌ nipal stuul.
13 É por isso que uso parábolas: eles olham, mas não veem; escutam, mas não ouvem nem entendem.
14 As aꞌeꞌ nibꞌaneꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa kan u Isaías, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
14 “Cumpre-se, desse modo, a profecia de Isaías que diz: ‘Quando ouvirem o que digo, não entenderão. Quando virem o que faço, não compreenderão.
15 tan yannal itxumbꞌal unqꞌa tenameꞌ. As eela kuxh stukꞌ uvaꞌ jupel vixikineꞌ tukꞌ vivatzeꞌ.
15 Pois o coração deste povo está endurecido; ouvem com dificuldade e têm os olhos fechados, de modo que seus olhos não veem, e seus ouvidos não ouvem, e seu coração não entende, e não se voltam para mim, nem permitem que eu os cure’.
16 Pet ech koj ex, tan achvebꞌal chit ex, tan nepal stuul kam uvaꞌ netileꞌ. As nesaꞌ etabꞌit u yoleꞌ uveꞌ ni valeꞌ.
16 “Felizes, porém, são seus olhos, pois eles veem; e seus ouvidos, pois eles ouvem.
17 As jik chit ni val sete, tan yeꞌ saach unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tukꞌ kaꞌt unqꞌa niman tetz Aakeꞌ uvaꞌ atik naꞌytzan kat saꞌon tilat unqꞌa veeꞌ netil cheel. As yeꞌ kat tila. As kꞌuxh kat isaꞌ tabꞌit unqꞌa yoleꞌ uveꞌ netabꞌi cheel, as yeꞌ kat tabꞌi.
17 Eu lhes digo a verdade: muitos profetas e justos desejaram ver o que vocês têm visto e ouvir o que vocês têm ouvido, mas não puderam.
18 As etabꞌitaj isuuchil u kꞌuchuvatzeꞌ uveꞌ tuk valeꞌ tiꞌ u najeꞌ uveꞌ ni taveꞌ.
18 “Agora, ouçam a explicação da parábola sobre o lavrador que saiu para semear.
19 Tan unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ kat kuꞌ tu bꞌey, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ni abꞌin u yoleꞌ tiꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As yeꞌ nipal stuul, tan ni tul teesa u txꞌiꞌlanajeꞌ u yoleꞌ uveꞌ kat ok tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ.
19 As sementes que caíram à beira do caminho representam os que ouvem a mensagem sobre o reino e não a entendem. Então o maligno vem e arranca a semente que foi lançada em seu coração.
20 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ kat oon xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ tul ni tabꞌi u yoleꞌ, as nichiibꞌ stiꞌ. As ni tok u yoleꞌ tu u taanxelaleꞌ.
20 As que caíram no solo rochoso representam aqueles que ouvem a mensagem e, sem demora, a recebem com alegria.
21 Pet ech unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ u iiaeꞌ uvaꞌ yeꞌ kat palik bꞌen u taqꞌileꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ, tan yeꞌ kat yakꞌin u yoleꞌ tu u taanxelaleꞌ. As yeꞌxh jatvaꞌl qꞌii kat ibꞌana, tan tul kat ul unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ u uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ nimamal u yoleꞌ staꞌn, as oora kuxh kat kaꞌkabꞌin taama stiꞌ.
21 Contudo, uma vez que não têm raízes profundas, não duram muito. Assim que enfrentam problemas ou são perseguidos por causa da mensagem, cedo desanimam.
22 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ kat oon xoꞌl unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat abꞌin u yoleꞌ. As ni xaansa unqꞌa uxhchileꞌ taama tiꞌ unqꞌa veeꞌ at vatz u txꞌavaꞌeꞌ as tukꞌ tiꞌ u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ uvaꞌ ni sotzsan ikꞌuꞌl unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u yoleꞌ. Estiꞌeꞌ yeꞌ niyakꞌin u yoleꞌ tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ umaj u tzeꞌ uvaꞌ yeꞌ nivatzineꞌ.
22 As que caíram entre os espinhos representam outros que ouvem a mensagem, mas logo ela é sufocada pelas preocupações desta vida e pela sedução da riqueza, de modo que não produzem fruto.
23 Pet ech koj unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon tu u bꞌaꞌnla txꞌavaꞌeꞌ, tan aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin u yoleꞌ as ninima. As niyakꞌin veꞌt u yoleꞌ tu u taanxelaleꞌ echeꞌ unqꞌa tzeꞌeꞌ uvaꞌ nivatzineꞌ, tan ati uvaꞌ ni taqꞌ oꞌkꞌalal (100) ivatz, as ati uvaꞌ ni taqꞌ oxkꞌalal (60) ivatz, as ati uvaꞌ ni taqꞌ vinaj laval (30) ivatz tiꞌ junun viꞌl,— tiꞌk u Jesús.
23 E as que caíram em solo fértil representam os que ouvem e entendem a mensagem e produzem uma colheita trinta, sessenta e até cem vezes maior que a quantidade semeada”.
24 As tal u Jesús umaꞌt u kꞌuchuvatz uvaꞌ ech ileꞌ: —Ech nibꞌan u tijleꞌm u Tiixheꞌ echeꞌ nibꞌan umaj naj uvaꞌ kat ichaj bꞌen ikꞌam tiꞌ tavat u bꞌaꞌnla iiaeꞌ uvaꞌ trigo tu vitxꞌavaꞌeꞌ.
24 Esta foi outra parábola que Jesus contou: “O reino dos céus é como um agricultor que semeou boas sementes em seu campo.
25 As tul kat tzꞌotin veꞌteꞌ, as vat veꞌt unqꞌa kꞌameꞌ. As oon veꞌt umaꞌt u naj uvaꞌ nik ichꞌoꞌn taama tiꞌ vibꞌaal u txꞌavaꞌeꞌ. As bꞌex tava kan naj unqꞌa vaꞌlexhla iiaeꞌ xoꞌl unqꞌa trigo, uvaꞌ ech tiloneꞌ echeꞌ trigo.
25 Enquanto os servos dormiam, seu inimigo veio, semeou joio no meio do trigo e foi embora.
26 Tul kat bꞌuuqꞌ veꞌt unqꞌa trigo, as xuꞌmat veꞌteꞌ. As antu veꞌt u vaꞌlexhla iiaeꞌ uvaꞌ echeꞌ trigo kat bꞌuuqꞌ xoꞌl unqꞌa trigo.
26 Quando a plantação começou a crescer, o joio também cresceu.
27 As oon veꞌt unqꞌa kꞌameꞌ xeꞌ vibꞌaal u trigo. As ech tal chajnaj ileꞌ: «Pap, bꞌaꞌnla iiaeꞌ unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ kat bꞌex qava tu vatxꞌavaꞌeꞌ. ¿As katileꞌ qꞌi kat tzaakat veꞌt unqꞌa vaꞌlexhla chaj kꞌuacheꞌ uveꞌ echeꞌ trigo uveꞌ kat chee xoꞌl unqꞌa trigo?» tiꞌk chajnaj.
27 “Os servos do agricultor vieram e disseram: ‘O campo em que o senhor semeou as boas sementes está cheio de joio. De onde ele veio?’.
28 Ech tal veꞌt vibꞌaal u trigo ileꞌ te unqꞌa ikꞌameꞌ: «Aꞌ umaꞌl u uxhchileꞌ uveꞌ nichꞌoꞌn taama sviꞌ kat bꞌex bꞌanon,» tiꞌk vibꞌaal u trigo. As ech tal veꞌt unqꞌa kꞌam ileꞌ: «¿Pap, ma nasaꞌ uvaꞌ la bꞌen kutzuj u vaꞌlexhla kꞌuacheꞌ uveꞌ echeꞌ trigo uvaꞌ at xoꞌl unqꞌa trigo?» tiꞌk chajnaj.
28 “‘Um inimigo fez isso’, respondeu o agricultor. “‘Devemos arrancar o joio?’, perguntaram os servos.
29 Ech tal veꞌt vibꞌaal u trigo ileꞌ: «Yeꞌle, tan asoj la etzuj u vaꞌlexhla kꞌuacheꞌ uveꞌ echeꞌ trigo, as anteꞌ u trigoeꞌ la etzujeꞌ.
29 “‘Não’, respondeu ele. ‘Se tirarem o joio, pode acontecer de arrancarem também o trigo.
30 Pet chꞌiiojno skaabꞌil. As lanal ilej veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ imakleꞌ, as aꞌn la val te unqꞌa makꞌol tetzeꞌ tiꞌ teesat chajnaj unqꞌa vaꞌlexhla kꞌuacheꞌ bꞌaxa. As la imol chajnaj. As la ikꞌal chajnaj tiꞌ tok tu xamal. As aꞌn la itzokꞌ veꞌt chajnaj unqꞌa trigoeꞌ tiꞌ ikolpeꞌ,» tiꞌk vibꞌaal u trigoeꞌ tal te unqꞌa ikꞌameꞌ,— tiꞌk u Jesúseꞌ.
30 Deixem os dois crescerem juntos até a colheita. Então, direi aos ceifeiros que separem o joio, amarrem-no em feixes e queimem-no e, depois, guardem o trigo no celeiro’”.
31 As tal veꞌt u Jesús umaꞌt u kꞌuchuvatz. As ech tal Aak ileꞌ: —Ech nibꞌan u tijleꞌm u Tiixheꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u iiaeꞌ tetz u mostaza uvaꞌ bꞌex tava umaꞌl u naj tu vitxꞌavaꞌeꞌ.
31 Então Jesus contou outra parábola: “O reino dos céus é como a semente de mostarda que alguém semeia num campo.
32 As kꞌuxh tzꞌup chit u iiaeꞌ tiꞌ unjoltu unqꞌa iiaeꞌ, as tul uvaꞌ kat chꞌii veꞌteꞌ, as nim chit kat oonkat tiꞌ unjoltu unqꞌa chikoeꞌ uveꞌ at tu u peꞌeꞌ. As ni tul veꞌt unqꞌa talaj tzꞌikineꞌ tiꞌ ibꞌanat visokeꞌ viꞌ viqꞌabꞌ u tzeꞌeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
32 É a menor de todas as sementes, mas se torna a maior das hortaliças; cresce até se transformar em árvore, e vêm as aves e fazem ninho em seus galhos”.
33 As ech tal u Jesús ileꞌ tiꞌ umaꞌt u kꞌuchuvatz: —Ech nibꞌan u tijleꞌm u Tiixheꞌ echeꞌ nibꞌan u levadura uveꞌ nipaxi tibꞌ xoꞌl oxvaꞌl paabꞌal u harina. As kat ipaxi veꞌt bꞌen tibꞌ u levadura xoꞌl viqꞌotil u paaneꞌ. As kat isipkꞌisa veꞌt skajayil,— tiꞌk u Jesús.
33 Jesus também contou a seguinte parábola: “O reino dos céus é como o fermento usado por uma mulher para fazer pão. Embora ela coloque apenas uma pequena quantidade de fermento em três medidas de farinha, toda a massa fica fermentada”.
34 As jankꞌal chit unqꞌa chusbꞌaleꞌ uveꞌ nik tal Aak tiꞌ tilat u Tiixheꞌ isuuchil vitenameꞌ, as tukꞌ kuxh kꞌuchuvatz nik ichusunkat Aak. As yeꞌl umaꞌtoj yol nik tal Aak uvaꞌ jit tukꞌ kꞌuchuvatz,
34 Jesus sempre usava histórias e comparações como essas quando falava às multidões. Na verdade, nunca lhes falava sem usar parábolas.
35 tan aꞌeꞌ nik ibꞌan u Jesús kam uvaꞌ alel kan taꞌn umaꞌt u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, tul ech tal ileꞌ:
35 Cumpriu-se, desse modo, o que foi dito por meio do profeta: “Eu lhes falarei por meio de parábolas; explicarei coisas escondidas desde a criação do mundo”.
36 As taqꞌ veꞌt kan u Jesús unqꞌa tenameꞌ. As ok veꞌt Aak tu u kabꞌaleꞌ. Jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ skꞌatz. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Pap, bꞌan bꞌaꞌnil. Al isuuchil u yoleꞌ sqe uveꞌ kat aal tiꞌ unqꞌa vaꞌlexhla kꞌuacheꞌ uvaꞌ xoꞌl unqꞌa trigo,— tiꞌk chajnaj.
36 Em seguida, deixando as multidões do lado de fora, Jesus entrou em casa. Seus discípulos lhe pediram: “Por favor, explique-nos a história do joio no campo”.
37 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —U najeꞌ uveꞌ ni avan u bꞌaꞌnla iiaeꞌ, as aꞌ VIKꞌAOL U NAJEꞌ.
37 Jesus respondeu: “O Filho do Homem é o agricultor que planta as boas sementes.
38 As u txꞌavaꞌeꞌ, as aꞌeꞌ unqꞌa tenameꞌ. As unqꞌa bꞌaꞌnla iiaeꞌ, as aꞌeꞌ unqꞌa tenameꞌ uveꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. Pet ech koj unqꞌa vaꞌlexhla kꞌuacheꞌ, tan aꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ echen kꞌatz u txꞌiꞌlanajeꞌ.
38 O campo é o mundo, e as boas sementes são o povo do reino. O joio são as pessoas que pertencem ao maligno,
39 As u najeꞌ uvaꞌ nichꞌoꞌn taama uveꞌ kat avan kan u vaꞌlexhla kꞌuacheꞌ, as aꞌeꞌ u txꞌiꞌlanajeꞌ. Tul la maklu u trigo, as aꞌeꞌ vimotxtebꞌal u qꞌiieꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ. As unqꞌa makꞌol tetz u trigo as aꞌ unqꞌa ángel.
39 e o inimigo que plantou o joio no meio do trigo é o diabo. A colheita é o fim dos tempos, e os que fazem a colheita são os anjos.
40 As echeꞌ uveꞌ nibꞌanchu te unqꞌa vaꞌlexhla kꞌuacheꞌ tan tul kat molaxi as kat oksal tu xamal tiꞌ itzꞌeꞌsaleꞌ, as echat tuk ibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ni bꞌanon u vaꞌlexheꞌ tul la ilej imoxtel u qꞌiieꞌ.
40 “Da mesma forma que o joio é separado e queimado no fogo, assim será no fim dos tempos.
41 Tan la ichaj veꞌt tzan VIKꞌAOL U NAJEꞌ unqꞌa ángel tiꞌ ul teesat el unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni paavinsan vimooleꞌ as tukꞌ unqꞌa paasan tziieꞌ uvaꞌ ni bꞌanon u vaꞌlexheꞌ, uveꞌ at xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
41 O Filho do Homem enviará seus anjos, e eles removerão do reino tudo que produz pecado e todos que praticam o mal
42 As la sutil veꞌt bꞌen unqꞌa paasantziilla uxhchileꞌ tu u oornoeꞌ uveꞌ nitoypukat u xamaleꞌ. As tzitziꞌ la oqꞌkat veꞌteꞌ. As la ikꞌux veꞌt tibꞌ tee.
42 e os lançarão numa fornalha ardente, onde haverá choro e ranger de dentes.
43 Pet ech koj unqꞌa jikla aamaeꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Kubꞌaaleꞌ, tan achaꞌv chit veꞌt tatineꞌ la ibꞌan vatz Aak echeꞌ nibꞌan u qꞌiieꞌ tul nitxijuneꞌ.
43 Então os justos brilharão como o sol no reino de seu Pai. Quem é capaz de ouvir, ouça com atenção!”
44 As ech nibꞌan u tijleꞌm u Tiixheꞌ echeꞌ umaj u txꞌiibꞌal qꞌii uvaꞌ mujel tu umaj u txꞌavaꞌ. Tul la ilej umaj u naj u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ, as la chiibꞌ veꞌt naj stiꞌ. As la imuj kan naj. As la bꞌen ikꞌayi veꞌt kan naj unqꞌa tetzeꞌ skajayil, aqꞌal uvaꞌ la bꞌen iloqꞌ naj u txꞌavaꞌeꞌ uveꞌ atkat u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ.
44 “O reino dos céus é como um tesouro escondido que um homem descobriu num campo. Em seu entusiasmo, ele o escondeu novamente, vendeu tudo que tinha e, com o dinheiro da venda, comprou aquele campo.”
45 As ech la ibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ nisaꞌ tok xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ echeꞌ la ibꞌan umaj aakꞌaꞌy uveꞌ nixaaneꞌ tiꞌ ichukat unqꞌa bꞌaꞌnla chaj kueentaxheꞌ.
45 “O reino dos céus também é como um negociante que procurava pérolas da melhor qualidade.
46 As tul la ilej naj umaj u bꞌaꞌnla kueentaxh uvaꞌ jeꞌnal ijaꞌmil, as la bꞌen ikꞌayi kan naj unqꞌa tetzeꞌ skajayil. As la iloqꞌ veꞌt naj u bꞌaꞌnla kueentaxheꞌ.
46 Quando descobriu uma pérola de grande valor, vendeu tudo que tinha e, com o dinheiro da venda, comprou a tal pérola.”
47 As ech nibꞌan u tijleꞌm u Tiixheꞌ echeꞌ nibꞌan umaj u kꞌach tetz txeyol txay. As tul uvaꞌ nisutil bꞌen u kꞌacheꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ, as kam kuxh txayil ni tok tu u kꞌacheꞌ.
47 “O reino dos céus é, ainda, como uma rede de pesca que foi lançada ao mar e pegou peixes de todo tipo.
48 As tul ninoo veꞌt u kꞌacheꞌ, as ni teqꞌol veꞌt el tzan tziꞌ u aꞌeꞌ taꞌn unqꞌa txeyol txayeꞌ. As nixonebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ itxaat veꞌt unqꞌa bꞌaꞌnla txayeꞌ. As la ikol veꞌt chajnaj tu vixuꞌkeꞌ. Pet ech koj unqꞌa txayeꞌ uvaꞌ vaꞌlexh, tan la isuti veꞌt el chajnaj.
48 Quando a rede estava cheia, os pescadores a arrastaram até a praia, sentaram-se e juntaram os peixes bons em cestos, jogando fora os ruins.
49 Echat chit la ibꞌaneꞌ tul la ilej vimoxtel u qꞌiieꞌ, tan la ul veꞌt unqꞌa ángel tiꞌ teesat el tzan Aak unqꞌa jikla aamaeꞌ xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ vaꞌlexh vitxumbꞌaleꞌ.
49 Assim será no fim dos tempos. Os anjos virão, separarão os perversos dos justos
50 As la sutil bꞌen unqꞌa uxhchil uvaꞌ vaꞌlexh vitxumbꞌaleꞌ tu uveꞌ nitoypukat u xamaleꞌ. As tzitziꞌ la oqꞌkat veꞌteꞌ. As la ikꞌux veꞌt tibꞌ tee,— tiꞌk u Jesús.
50 e os lançarão na fornalha ardente, onde haverá choro e ranger de dentes.
51 As ichꞌoti veꞌt u Jesús te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —¿Ma kat palyu ex tu unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat val sete?— tiꞌk Aak. —Kano, Pap. Kat palyu oꞌ stuul,— tiꞌk chajnaj.
51 Vocês entendem todas essas coisas?” “Sim”, responderam eles.
52 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tuk val sete, unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tul la pal tu u yoleꞌ tiꞌ tok unqꞌa uxhchileꞌ xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, as ech la ibꞌaneꞌ echeꞌ nibꞌan umaj u bꞌaal kabꞌal uveꞌ kam kuxh kolel staꞌn tu vikabꞌaleꞌ. As la teqꞌo el tzan unqꞌa tetzeꞌ tiꞌ ibꞌanbꞌetaꞌ, as moj unqꞌa veeꞌ akꞌnale moj oꞌt veꞌteꞌ,— tiꞌk u Jesús.
52 Então ele acrescentou: “Todo mestre da lei que se torna discípulo no reino dos céus é como o dono de uma casa que tira do seu tesouro verdades preciosas, tanto novas como velhas”.
53 As tul kat tzojpu veꞌt u Jesús tiꞌ talat unqꞌa kꞌuchuvatzeꞌ, as bꞌen veꞌt Aak.
53 Quando Jesus terminou de contar essas parábolas, deixou aquela região
54 As oon veꞌt Aak tu vitenameꞌ uveꞌ chꞌii kat Aak. As chusun veꞌt Aak tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ taꞌn u yoleꞌ uveꞌ nikat tal Aak. As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ svatzaj: —¿Katileꞌ qꞌi kat bꞌex teqꞌokat u najeꞌ vitxumbꞌaleꞌ? ¿As katileꞌ qꞌi bꞌex ichuskat tibꞌ naj tiꞌ ibꞌanax unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ nibꞌan naj?
54 e voltou para Nazaré, cidade onde tinha morado. Enquanto ensinava na sinagoga, todos se admiravam e perguntavam: “De onde lhe vêm a sabedoria e o poder para realizar milagres?
55 ¿As jit kol vikꞌaol u seeoleꞌ qꞌa u najeꞌ? Tan itxutx najeꞌ u Maꞌleꞌ. As titzꞌin najeꞌ u Jacobo, tukꞌ u Xhuꞌl, tukꞌ u Simón, tukꞌ u Judas.
55 Não é esse o filho do carpinteiro? Conhecemos Maria, sua mãe, e também seus irmãos, Tiago, José, Simão e Judas.
56 As ootzimaleꞌ unqꞌa tanabꞌ najeꞌ sqaꞌn. ¿Katileꞌ qꞌi tzaakat unqꞌa txumbꞌaleꞌ taꞌn naj?— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ tal tiꞌ u Jesús.
56 Todas as suas irmãs moram aqui, entre nós. Onde ele aprendeu todas essas coisas?”.
57 As yeꞌ kat isaꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ inimat u Jesús. As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Katil kuxh la oksalkat iqꞌii umaꞌl u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. Pet ech koj tu vitenameꞌ tukꞌ tu vikabꞌaleꞌ, as echeꞌ la koj oksal iqꞌii,— tiꞌk u Jesús.
57 E sentiam-se muito ofendidos. Então Jesus lhes disse: “Um profeta recebe honra em toda parte, menos em sua cidade e entre sua própria família”.
58 As kaꞌl kuxh unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ ibꞌan veꞌt Aak xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tzitziꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ nikat ikꞌujbꞌaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak.
58 E, por causa da incredulidade deles, realizou ali apenas uns poucos milagres.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.