Mateus 10
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 As imolo veꞌt u Jesús kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak tijleꞌm chajnaj tiꞌ teesal unqꞌa subꞌuleꞌ as tiꞌ ibꞌaꞌnxisal unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ, kꞌuxh kam kuxh chꞌoꞌmil nik bꞌanon.
1 Jesus reuniu seus doze discípulos e lhes deu autoridade para expulsar espíritos impuros e curar todo tipo de enfermidade e doença.
2 Aꞌ vibꞌii kabꞌlaval unqꞌa apóstol u viꞌlaꞌ: U Simón uvaꞌ Luꞌ; tukꞌ u Lixh, u titzꞌin u Simón; u Jacobo, vikꞌaol u Zebedeo; u Xhun, u titzꞌin u Jacobo;
2 Estes são os nomes dos doze apóstolos: primeiro, Simão, também chamado Pedro, depois André, irmão de Pedro, Tiago, filho de Zebedeu, João, irmão de Tiago,
3 u Piꞌl; u Bartolomé; u Maxh; u Mateo uvaꞌ nik molon puaj tetz u Roma; umaꞌt u Jacobo, vikꞌaol u Alfeo; u Tadeo;
3 Filipe, Bartolomeu, Tomé, Mateus, o cobrador de impostos, Tiago, filho de Alfeu, Tadeu,
4 umaꞌt u Simón uvaꞌ echenik xoꞌl unqꞌa tenam uvaꞌ nik alon itilul el unqꞌa ibꞌooqꞌol unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik kan taꞌn u ijlenaaleꞌ tu u Roma; tukꞌ u Judas uvaꞌ Iscariote uvaꞌ kat kꞌayin u Jesús.
4 Simão, o cananeu, Judas Iscariotes, que depois traiu Jesus.
5 As ichaj veꞌt bꞌen u Jesús kabꞌlaval unqꞌa apóstol. As ech tal Aak ileꞌ te chajnaj: —Tul la bꞌen ex, as yeꞌ la ok ex xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jit tiaal Israel. As mitaꞌn xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tu u Samaria la okkat ex.
5 Jesus enviou os Doze com as seguintes instruções: “Não vão aos gentios nem aos samaritanos;
6 Pet aꞌ la okkat ex bꞌaxa xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ tiaal Israel, tan ech tatin unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ unjoloj unqꞌa kaneeroꞌ uveꞌ tzꞌejxinajle.
6 vão, antes, às ovelhas perdidas do povo de Israel.
7 As bꞌen epasataj u yoleꞌ, as ech la bꞌen etal ileꞌ ste: Tan il u Tiixh ileꞌ tul veꞌt tukꞌ u tijleꞌmeꞌ tiꞌ vitenameꞌ, chaj ex la etaleꞌ.
7 Vão e anunciem que o reino dos céus está próximo.
8 As bꞌen ebꞌaꞌnxisataj unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atoꞌk chꞌaꞌk chin stiꞌ. As etulsataj taama unqꞌa kamnajeꞌ. As eteesataj el unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. Asoj la ebꞌan umaj bꞌaꞌnil, as ejajak ijaꞌmil, tan oyamal kuxheꞌ vetijleꞌmeꞌ.
8 Curem os doentes, ressuscitem os mortos, purifiquem os leprosos e expulsem os demônios. Deem de graça, pois também de graça vocês receberam.
9 As eteqꞌok epuaj tetz bꞌey.
9 “Não levem no cinto moedas de ouro, prata ou mesmo de cobre.
10 As mitaꞌn umaꞌtoj kam la eteqꞌo. Eteqꞌok umaꞌtoj exaꞌp; eteqꞌok chꞌexpubꞌ etiꞌ. As eteqꞌok esam; as eteqꞌok etechbꞌubꞌal, tan umaꞌl u aqꞌonvil as tetz chiteꞌ uvaꞌ la aqꞌpu veꞌt u techbꞌubꞌaleꞌ.
10 Não levem bolsa de viagem, nem outra muda de roupa, nem sandálias, nem cajado. Quem trabalha merece seu sustento.
11 As tul la oon ex tu umaj tenam moj tu umaj tal tenam, as la echuk umaj uxhchil uvaꞌ bꞌaꞌn itxumbꞌal. As la ejaj evatbꞌal ste. As tzitziꞌ la atinkat ex lanal el chꞌuꞌl ex tu u tenameꞌ.
11 “Sempre que entrarem em uma cidade ou povoado, procurem uma pessoa digna e fiquem em sua casa até partirem.
12 Tul la ok ex tu u kabꞌaleꞌ, as la etiixhi unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ at tu u kabꞌaleꞌ.
12 Quando entrarem na casa, saúdem-na com a paz.
13 Asoj bꞌaꞌn itxumbꞌal unqꞌa uxhchileꞌ la ibꞌan sete, as bꞌaꞌn tatin svatzaj la ibꞌaneꞌ taꞌn u Tiixheꞌ. Asoj yeꞌle, as yeꞌ bꞌaꞌn tatin u uxhchileꞌ svatzaj. Pet ech koj ex tan bꞌaꞌn chit etatineꞌ sevatzaj la ibꞌaneꞌ.
13 Se o lar se revelar digno, que sua paz permaneça nela; se não, retirem a bênção.
14 Pet abꞌil uvaꞌ yeꞌ la kꞌulun ex as yeꞌ la isaꞌ tabꞌit veyoleꞌ, as la el chꞌuꞌl ex tu u kabꞌaleꞌ moj tu u tenameꞌ katil uvaꞌ yeꞌ la kꞌulpukat ex. As la echitu veꞌt el u pojoeꞌ tiꞌ vetojeꞌ texhlal tetz uvaꞌ yeꞌ bꞌaꞌn vitxumbꞌal unqꞌa tenameꞌ.
14 Se alguma casa ou cidade se recusar a recebê-los ou a ouvir sua mensagem, sacudam a poeira dos pés ao sair.
15 As jik chit tuk val sete, tan la ilej umaꞌl u qꞌii uvaꞌ la ul u kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ u tenameꞌ. As xoꞌvebꞌal chit u kꞌaxkꞌoeꞌ la ibꞌaneꞌ tiꞌ uveꞌ kat ibꞌan tu u Sodoma tukꞌ u Gomorra.
15 Eu lhes digo a verdade: no dia do juízo, as cidades perversas de Sodoma e Gomorra serão tratadas com menos rigor que essa cidade.
16 As tuk unchaj bꞌen ex. As ech ebꞌeneꞌ echeꞌ ibꞌen unjoloj kaneeroꞌ xoꞌl unqꞌa xoꞌeꞌ. Pet atoj enachbꞌal echeꞌ nibꞌan unqꞌa txꞌiꞌlatxooeꞌ. As sula aama ex la ibꞌaneꞌ echeꞌ nibꞌan unqꞌa paroomaxheꞌ.
16 “Ouçam, eu os envio como ovelhas no meio de lobos. Portanto, sejam espertos como serpentes e simples como pombas.
17 As atoj enachbꞌal vatz unqꞌa uxhchileꞌ, tan la eqꞌol ok ex vatz unqꞌa bꞌanol tetz isuuchil unqꞌa tenameꞌ. As la qꞌospu veꞌt ex tulaj unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh.
17 Tenham cuidado, pois vocês serão entregues aos tribunais e chicoteados nas sinagogas.
18 As tiꞌ kuxh uvaꞌ kꞌujleꞌl ekꞌuꞌl sviꞌ, as la eqꞌol veꞌt ok ex vatz unqꞌa ijlenaaleꞌ as vatz unqꞌa bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As la etal veꞌt vunyoleꞌ te unqꞌa ijlenaaleꞌ as te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel.
18 Por minha causa serão julgados diante de governantes e reis, mas essa será a oportunidade de falar a meu respeito a eles e aos gentios.
19 As tul la txeypik bꞌen ex vatz unqꞌa ijlenaaleꞌ, as xaaniꞌk kuxh etaama tiꞌ uvaꞌ kam la etaleꞌ, tan la aqꞌax veꞌt eyol kam uvaꞌ la etal veꞌteꞌ.
19 Quando forem presos, não se preocupem com o modo como responderão nem com o que dirão. Naquele momento, as palavras certas lhes serão concedidas,
20 As jit veꞌt exeꞌ la yolon ex. Pet aꞌ u Tiixhla Espíritu la aqꞌon veyoleꞌ kam uvaꞌ la etaleꞌ.
20 pois não serão vocês que falarão, mas o Espírito de seu Pai falará por meio de vocês.
21 As la ixoch veꞌt tibꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tukꞌ unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ tiꞌ iyatzꞌat tibꞌ. As echat la ibꞌan unqꞌa bꞌaalaeꞌ te unqꞌa meꞌal ikꞌaoleꞌ. As la ul veꞌt iviꞌ unqꞌa meꞌal kꞌaoleꞌ tiꞌ vibꞌaaleꞌ. As la tal veꞌt iyatzꞌpu vibꞌaaleꞌ.
21 “O irmão trairá seu irmão e o entregará à morte, e assim também o pai a seu próprio filho. Os filhos se rebelarão contra os pais e os matarão.
22 As la ixval veꞌt ex taꞌn unqꞌa tenameꞌ tiꞌ kuxh uvaꞌ kꞌujleꞌl ekꞌuꞌl sviꞌ. As abꞌil uvaꞌ yeꞌ la iyaꞌsa inimat in, kꞌuxh kam kuxh kꞌaxkꞌo la ipalebꞌe, as at itiichajil sunkꞌatz la ibꞌaneꞌ.
22 Todos os odiarão por minha causa, mas quem perseverar até o fim será salvo.
23 Asoj la tilul ex tu umaj tenam, as la ooj ex tiꞌ etoon tu umaꞌt u tenam, tan tuk val sete uvaꞌ yeꞌxnaj olebꞌ ex tiꞌ isolil vitenam unqꞌa tiaal Israeleꞌ skajayil tul la bꞌen uloj VIKꞌAOL U NAJEꞌ.
23 Quando forem perseguidos numa cidade, fujam para outra. Eu lhes digo a verdade: o Filho do Homem voltará antes que tenham percorrido todas as cidades de Israel.
24 As tuk chit ixvaloj ex, tan yeꞌl umaj u chusulibꞌeꞌ uvaꞌ at pal tiꞌ u chusul tetzeꞌ. As yeꞌl umaj kꞌam at pal tiꞌ vibꞌaal u aqꞌoneꞌ.
24 “O discípulo não está acima de seu mestre, nem o escravo acima de seu senhor.
25 As kat ibꞌanleꞌ uvaꞌ la epalebꞌe unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ echeꞌ uveꞌ nunpalebꞌe. As tul in vechusuleꞌ. As echat chit la ibꞌan u kꞌameꞌ echeꞌ nibꞌan u bꞌaal aqꞌoneꞌ. As ech u vatineꞌ sexoꞌl echeꞌ umaj bꞌaala xoꞌl unqꞌa meꞌal ikꞌaoleꞌ. Asoj kat alpi uvaꞌ: «Axh Beelzebú uvaꞌ vibꞌooqꞌol unqꞌa subꞌuleꞌ,» chꞌelel u bꞌaalaeꞌ, ¿as aꞌ kol chit yeꞌ la alax qꞌa tiꞌ unqꞌa meꞌal ikꞌaoleꞌ?
25 Para o discípulo é suficiente ser como seu mestre, e o escravo, como seu senhor. Uma vez que o dono da casa foi chamado de Belzebu, os membros da família serão chamados de nomes ainda piores!
26 Pet xoꞌviꞌk ex te unqꞌa tenameꞌ, tan jankꞌal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil ootzin tetz, as techal la ootzili. As jankꞌal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ mujel, as techal la ootzili.
26 “Não tenham medo daqueles que os ameaçam, pois virá o dia em que tudo que está encoberto será revelado, e tudo que é secreto será divulgado.
27 As jankꞌal unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni val sete cheel, as techal la bꞌen etal isuuchil te unqꞌa uxhchileꞌ. As jankꞌal unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nu kuyol skujunal setukꞌ as bꞌenoj etaltaj viꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil.
27 O que agora lhes digo no escuro, anunciem às claras, e o que sussurro em seus ouvidos, proclamem dos telhados.
28 As xoꞌviꞌk ex te unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ la yatzꞌon vechiꞌoleꞌ, tan echeꞌ la koj olebꞌ tiꞌ iyatzꞌat vetaanxelaleꞌ. Pet exoꞌvataj u Tiixheꞌ, tan la taqꞌ bꞌen Aak vechiꞌoleꞌ tukꞌ vetaanxelaleꞌ tu u choobꞌal paaveꞌ.
28 “Não tenham medo dos que querem matar o corpo; eles não podem tocar na alma. Temam somente a Deus, que pode destruir no inferno tanto a alma como o corpo.
29 As ootzimal setaꞌn uvaꞌ yeꞌxh jatvaꞌl nibꞌenkat kaꞌvoꞌj talaj tzꞌikin tul nikꞌayileꞌ. As echeꞌ la kuxh koj chajpik tzan txoo tu txꞌavaꞌ, asoj jit u Kubꞌaal Tiixheꞌ la alon.
29 Quanto custam dois pardais? Uma moeda de cobre? No entanto, nenhum deles cai no chão sem o conhecimento de seu Pai.
30 Echat kuxh ex unpajte, tan junun unqꞌa xiꞌl eviꞌeꞌ, as acheleꞌ skajayil taꞌn Aak.
30 Quanto a vocês, até os cabelos de sua cabeça estão contados.
31 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ xoꞌviꞌk chit ex, tan nim etalcheꞌ vatz u Tiixheꞌ tiꞌ unqꞌa talaj tzꞌikineꞌ.
31 Portanto, não tenham medo; vocês são muito mais valiosos que um bando inteiro de pardais.
32 As abꞌil uvaꞌ yeꞌ la xoꞌvi tiꞌ talat tibꞌ uvaꞌ nimamal in staꞌn vatz unqꞌa tenameꞌ, as echat la unbꞌan stiꞌ vatz vunBꞌaaleꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ.
32 “Quem me reconhecer em público aqui na terra, eu o reconhecerei diante de meu Pai no céu.
33 Pet abꞌil uvaꞌ la teesa tibꞌ sunkꞌatz vatz unqꞌa tenameꞌ, as echat la unbꞌan stiꞌ vatz vunBꞌaaleꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ.
33 Mas quem me negar aqui na terra, eu também o negarei diante de meu Pai no céu.
34 As kamal netitzꞌa uvaꞌ kat ul in tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn tatin unqꞌa uxhchileꞌ svatzaj vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as tul yeꞌle tan aal tuk okoj veꞌt ixoꞌl. As techal la iyatzꞌ veꞌt tibꞌ svatzaj.
34 “Não imaginem que vim trazer paz à terra! Não vim trazer paz, mas a espada.
35 As tul kat ul in, as at unqꞌa najeꞌ kat iyaa tibꞌ tukꞌ vibꞌaaleꞌ. As at unqꞌa ixojeꞌ kat iyaa tibꞌ tukꞌ vitxutxeꞌ as unqꞌa alibꞌaeꞌ tukꞌ u talibꞌeꞌ.
35 ‘Vim para pôr o homem contra seu pai, a filha contra sua mãe, e a nora contra sua sogra.
36 Tan yeꞌle uvaꞌ kat koj chit la ulkat unqꞌa chꞌoꞌnchil aamaeꞌ. Pet an kuxh unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ la oksan u chꞌoꞌnchil aamaileꞌ.
36 Seus inimigos estarão em sua própria casa’.
37 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ abꞌil uveꞌ aꞌ kuxh vitxutxeꞌ moj vibꞌaaleꞌ la ixoꞌni as yeꞌ la ixoꞌni in, as jit tetzeꞌ uvaꞌ la ok sunkꞌatz. As abꞌil uveꞌ aꞌ kuxh la ixoꞌni u meꞌal ikꞌaoleꞌ as yeꞌ la ixoꞌni in, as jit tetzeꞌ uvaꞌ la ok sunkꞌatz.
37 “Quem ama seu pai ou sua mãe mais que a mim não é digno de mim; e quem ama seu filho ou sua filha mais que a mim não é digno de mim.
38 As abꞌil uvaꞌ yeꞌ la kuyun unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ ixekebꞌ sviꞌ, as yeꞌ la uch tok veꞌt chusulibꞌil sunkꞌatz.
38 Quem se recusa a tomar sua cruz e me seguir não é digno de mim.
39 As abꞌil uveꞌ aꞌ kuxh vitiichajileꞌ ni titzꞌa veꞌt vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as yeꞌl itiichajil kꞌatz u Tiixheꞌ la ibꞌaneꞌ. Pet abꞌil uvaꞌ yeꞌ la toksa taama tiꞌ u vatz txꞌavaꞌeꞌ tan tiꞌ uvaꞌ nimamal in staꞌn, as at itiichajil kꞌatz u Tiixheꞌ.
39 Quem se apegar à própria vida a perderá; mas quem abrir mão de sua vida por minha causa a encontrará.
40 As abꞌil uveꞌ la kꞌulun ex as eela kuxh stukꞌ uvaꞌ in nikꞌul in. As abꞌil uveꞌ ni kꞌulun in as eela kuxh stukꞌ uvaꞌ aꞌ vunBꞌaaleꞌ nikꞌuleꞌ.
40 “Quem recebe vocês recebe a mim, e quem me recebe também recebe aquele que me enviou.
41 As abꞌil uveꞌ la kꞌulun umaj u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, as eela kuxh vitxꞌajaꞌmeꞌ tukꞌ vitxꞌajaꞌm u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As abꞌil uvaꞌ la kꞌulun umaj u jikla aama as eela kuxh vitxꞌajaꞌmeꞌ tukꞌ vitxꞌajaꞌm u jikla aamaeꞌ.
41 Quem acolhe um profeta como alguém que fala da parte de Deus recebe a mesma recompensa que um profeta. E quem acolhe um justo por causa de sua justiça recebe uma recompensa igual à dele.
42 As abꞌil la aqꞌon umaj u picheel cheꞌvla aꞌ te umaj vunchusulibꞌeꞌ tiꞌ kuxh uvaꞌ unchusulibꞌ, as jik chit tuk val sete uvaꞌ at itxꞌajaꞌm xeꞌ u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
42 Se alguém der um copo de água fria que seja ao menor de meus seguidores, certamente não perderá sua recompensa”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.