Marcos 9
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 As ech tal u Jesús ileꞌ unpajte: —As ileꞌ jik chit tuk val sete, tan at jolol ex uvaꞌ at ex tzitzaꞌ uvaꞌ yeꞌxnaj kam ex tul la ilej veꞌt u qꞌiieꞌ. As la etil veꞌteꞌ uvaꞌ at tijleꞌm u Tiixheꞌ as tukꞌ viyakꞌileꞌ,— tiꞌk u Jesús.
1 Jesus prosseguiu: “Eu lhes digo a verdade: alguns que estão aqui neste momento não morrerão antes de ver o reino de Deus vindo com grande poder!”.
2 Vaajil qꞌii stuul, as teqꞌo veꞌt u Jesús u Luꞌeꞌ stiꞌ, tukꞌ u Jacob, tukꞌ u Xhuneꞌ. As bꞌen veꞌt Aak tukꞌ chajnaj viꞌ umaꞌl u vitz uvaꞌ nim chit at jeꞌ. As jalpu veꞌt ikaꞌy Aak vatz chajnaj.
2 Seis dias depois, Jesus levou consigo Pedro, Tiago e João até um monte alto, para estarem a sós. Ali, diante de seus olhos, a aparência de Jesus foi transformada.
3 As litzꞌloꞌlan veꞌt u toksaꞌm Aakeꞌ. As yeꞌl umaj uxhchil vatz u txꞌavaꞌeꞌ la olebꞌ tiꞌ ipolbꞌisal umaj oksaꞌm echeꞌ uveꞌ kat ibꞌan u toksaꞌm Aakeꞌ, tan vaꞌlik chit ipolal veꞌteꞌ echeꞌ u txuncheꞌveꞌ.
3 Suas roupas ficaram brancas e resplandecentes, muito mais claras do que qualquer lavandeiro seria capaz de deixá-las.
4 As chee veꞌt u Elías tukꞌ u Moisés vatz u Jesús vatz chajnaj. As yolon veꞌt u Elías tukꞌ u Moisés tukꞌ Aak.
4 Então Elias e Moisés apareceram e começaram a falar com Jesus.
5 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ te u Jesús: —Chusul, bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la atin veꞌt oꞌ tzitzaꞌ. As la kubꞌan oxvoꞌj tal pach: umaꞌl eetz, umaꞌt tetz u Moisés, as umaꞌt tetz u Elías,— tiꞌk u Luꞌeꞌ,
5 Pedro exclamou: “Rabi, é maravilhoso estarmos aqui! Vamos fazer três tendas: uma será sua, uma de Moisés e outra de Elias”.
6 tan yeꞌ nik titzꞌa u Luꞌeꞌ kam uveꞌ nik taleꞌ, tan maꞌtik ixoꞌv chajnaj taꞌn uveꞌ til chajnaj.
6 Disse isso porque não sabia o que mais falar, pois estavam todos apavorados.
7 As chee veꞌt umaꞌl u suutzꞌ tiibꞌa u Jesús tukꞌ chajnaj. As tabꞌi veꞌt chajnaj umaꞌl u tuul viꞌ tu u suutzꞌeꞌ uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: —¡Aꞌ vunKꞌaoleꞌ uvaꞌ xoꞌn chit sve! ¡As aꞌeꞌ la etabꞌi, as la enima!— tiꞌk u tuul viꞌeꞌ.
7 Então uma nuvem os cobriu, e uma voz que vinha da nuvem disse: “Este é meu Filho amado. Ouçam-no!”.
8 As tul sajin veꞌt chajnaj, as yeꞌxhebꞌil atik veꞌteꞌ. Pet aꞌik kuxh veꞌt u Jesús atike.
8 De repente, quando olharam em volta, só Jesus estava com eles.
9 As tul kuꞌ chꞌuꞌl u Jesús tukꞌ chajnaj viꞌ u vitzeꞌ, as tal veꞌt Aak te chajnaj uvaꞌ yeꞌxh katil la talkat chajnaj tiꞌ uveꞌ kat til chajnaj. Pet lanal kam Aak as lanal ul taama Aak unpajte, as aꞌn la tal veꞌt chajnaj.
9 Enquanto desciam o monte, Jesus ordenou que não contassem a ninguém o que tinham visto, até que o Filho do Homem tivesse ressuscitado dos mortos.
10 As atik kuxh veꞌt u yoleꞌ skꞌuꞌl chajnaj. As nik kuxh ichꞌoti veꞌt tibꞌ te chajnaj uvaꞌ kam ni tokkat u yoleꞌ uveꞌ la ul taama u Jesús unpajte.
10 Eles guardaram segredo, mas conversavam entre si com frequência sobre o que ele queria dizer com “ressuscitar dos mortos”.
11 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¿Kam qꞌi uveꞌ ni tal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, uvaꞌ bꞌaxel la ul u Elías?— tiꞌk chajnaj.
11 Então eles perguntaram a Jesus: “Por que os mestres da lei afirmam que é necessário que Elias volte antes que o Cristo venha?”.
12 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —An chiteꞌ uvaꞌ ni tal chajnaj uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ bꞌaxel la ul u Elíaseꞌ tiꞌ tul ibꞌanat tuch unqꞌa tenameꞌ tiꞌ u vulebꞌaleꞌ. ¿Pet kam ni tal ex qꞌi tiꞌ umaꞌt u yoleꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ VIKꞌAOL U NAJEꞌ uvaꞌ tuknal chit ipalebꞌe unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ as la ixvali?
12 Jesus respondeu: “De fato, Elias vem primeiro para restaurar tudo. Então por que as Escrituras dizem que é necessário o Filho do Homem sofrer muito e ser tratado com desprezo?
13 As tuk val sete, tan ulyeꞌ u Elías. As kat ibꞌan unqꞌa tenameꞌ ste kam uvaꞌ nik tal taama unqꞌa tenameꞌ stiꞌ, echeꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan stiꞌ,— tiꞌk u Jesús.
13 Eu, porém, lhes digo: Elias já veio e eles preferiram maltratá-lo, conforme as Escrituras haviam previsto”.
14 As tul ul veꞌt u Jesús tukꞌ chajnaj kꞌatz kaꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, as til veꞌt Aak uvaꞌ mamaꞌla tenam molik veꞌt ok tibꞌ kꞌatz unqꞌa ichusulibꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik ikaaik kan, tan yeꞌ nik ikꞌul tibꞌ iyol chajnaj tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ.
14 Ao voltarem para junto dos outros discípulos, viram que estavam cercados por uma grande multidão e que alguns mestres da lei discutiam com eles.
15 As tul til veꞌt unqꞌa tenameꞌ tul u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama. As qꞌax chit ibꞌen veꞌteꞌ tiꞌ itiixhil Aak.
15 Quando a multidão viu Jesus, ficou muito admirada e correu para cumprimentá-lo.
16 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa tenameꞌ: —¿Kam yolileꞌ uveꞌ yeꞌ nekꞌul etibꞌ stiꞌ tukꞌ unqꞌa unchusulibꞌeꞌ?— tiꞌk Aak.
16 “Sobre o que discutem?”, perguntou Jesus.
17 As ech tal umaꞌl u uxhchil ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —Chusul, kat veqꞌol tzan vas unkꞌaoleꞌ aqꞌal uvaꞌ la abꞌaꞌnxisa naj, tan atoꞌk umaꞌl u subꞌul skꞌatz uvaꞌ ni memtisan.
17 Um dos homens na multidão respondeu: “Mestre, eu lhe trouxe meu filho, que está possuído por um espírito impuro que não o deixa falar.
18 As kꞌuxh katil kuxh atkat vunkꞌaoleꞌ as tul nitxey u subꞌuleꞌ naj, as nisuti bꞌen u subꞌuleꞌ naj tu txꞌavaꞌ. As nitzeꞌu tibꞌ naj. Ni tel chꞌuꞌl xoj itziꞌ. As vaꞌl chit ijachꞌkabꞌan tee. As kat unjaj bꞌaꞌnil te unqꞌa achusulibꞌeꞌ uvaꞌ la teesa chajnaj u subꞌuleꞌ skꞌatz. As yeꞌ kat olebꞌ chajnaj,— tiꞌk vibꞌaal u xaakeꞌ.
18 Sempre que o espírito se apodera dele, joga-o no chão, e ele espuma pela boca, range os dentes e fica rígido. Pedi a seus discípulos que expulsassem o espírito impuro, mas eles não conseguiram”.
19 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¡Ex chit yeꞌ nekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ! ¿Ma tuk kuxh atinoj in sexoꞌl uveꞌ netitzꞌa? ¿As la kuxh kol txꞌebꞌon veꞌt in qꞌa setiꞌ tiꞌ uvaꞌ la ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ? Pet eteqꞌotaj tzan u xaakeꞌ,— tiꞌk Aak.
19 Jesus lhes disse: “Geração incrédula! Até quando estarei com vocês? Até quando terei de suportá-los? Tragam o menino para cá”.
20 As u xaakeꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz, as eqꞌol veꞌt tzan vatz u Jesús. As tul til u subꞌuleꞌ u Jesús, as isuti veꞌt bꞌen u subꞌuleꞌ u xaakeꞌ tu u txꞌavaꞌ tukꞌ txꞌiꞌtziꞌl. As ibꞌalqꞌu veꞌt tibꞌ naj taꞌn u subꞌuleꞌ. As el veꞌt xoj itziꞌ naj.
20 Então o trouxeram. Quando o espírito impuro viu Jesus, causou uma convulsão intensa no menino e ele caiu no chão, contorcendo-se e espumando pela boca.
21 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te vibꞌaal u xaakeꞌ: —¿Jatvaꞌx qꞌii ixeꞌteꞌ uvaꞌ ech nibꞌaneꞌ echeꞌ u veeꞌ?— tiꞌk Aak. Ech tal veꞌt u bꞌaala ileꞌ: —Tu tzan itzꞌupileꞌ.
21 Jesus perguntou ao pai do menino: “Há quanto tempo isso acontece com ele?”. “Desde que ele era pequeno”, respondeu o pai.
22 As jatpajux kuxh isuti bꞌen u subꞌuleꞌ tu u xamal as tukꞌ tu aꞌ tiꞌ iyatzꞌpeꞌ. Pet bꞌan bꞌaꞌnil. Txum kuvatz. As loch oꞌ asoj la uch savatz,— tiꞌk vibꞌaal u xaakeꞌ.
22 “Muitas vezes o espírito o lança no fogo ou na água e tenta matá-lo. Tenha misericórdia de nós e ajude-nos, se puder.”
23 As ech tal u Jesús ileꞌ: —¿Kam ni tokkat u yoleꞌ uvaꞌ naaleꞌ: «Asoj la uch savatz,» chꞌaxh naaleꞌ? Tan kajayil chiteꞌ la ibꞌaneꞌ asoj la akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ,— tiꞌk u Jesús.
23 “Se puder?”, perguntou Jesus. “Tudo é possível para aquele que crê.”
24 As yak kuxh sikꞌin veꞌt vibꞌaal u xaakeꞌ. Ech tal ileꞌ: —As nunnima uvaꞌ naaleꞌ. Pet loch in, tan bꞌiil kuxh u kꞌujlebꞌal unkꞌuꞌleꞌ at seeꞌ,— tiꞌk vibꞌaal u xaakeꞌ.
24 No mesmo instante, o pai respondeu: “Eu creio, mas ajude-me a superar minha incredulidade”.
25 Tul til u Jesús uvaꞌ nik imol veꞌt ok tibꞌ unqꞌa tenameꞌ, as iyaa veꞌt Aak u subꞌuleꞌ. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Axh subꞌul uvaꞌ kat memtisan u xaakeꞌ as yeꞌ ni tabꞌin veꞌt naj aꞌn, as tuk val see uvaꞌ la el axh tiꞌ naj. As yeꞌl unpajte la ok veꞌt axh tiꞌ naj,— tiꞌk Aak.
25 Quando Jesus viu que a multidão aumentava, repreendeu o espírito impuro, dizendo: “Espírito que impede este menino de ouvir e falar, ordeno que saia e nunca mais entre nele!”.
26 As sikꞌin veꞌt u subꞌuleꞌ. As isuti veꞌt bꞌen u subꞌuleꞌ u xaakeꞌ tu txꞌavaꞌ tukꞌ chit txꞌiꞌtziꞌl. As tul el u subꞌuleꞌ kꞌatz u xaakeꞌ, as ech veꞌt u xaakeꞌ kamnaj kat ibꞌana. As nimal uxhchil kat alon uvaꞌ kat kamyu veꞌt naj.
26 O espírito gritou, causou outra convulsão intensa no menino e saiu dele. O menino parecia morto. Um murmúrio correu pela multidão: “Ele morreu”.
27 As itxey veꞌt u Jesús iqꞌabꞌ u xaakeꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz. As itxakbꞌaꞌ veꞌt Aak naj. As txakebꞌ veꞌt naj.
27 Mas Jesus o tomou pela mão e o ajudou a se levantar, e ele ficou em pé.
28 Tul ok veꞌt Aak tu kabꞌal, as ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ ste tul Aakik kuxh tukꞌ chajnaj: —¿Kam qꞌi uveꞌ yeꞌ kat olebꞌ oꞌ tiꞌ tel u subꞌuleꞌ kꞌatz u xaakeꞌ?— tiꞌk chajnaj.
28 Depois, quando Jesus estava em casa com seus discípulos, eles perguntaram: “Por que não conseguimos expulsar aquele espírito impuro?”.
29 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ echeꞌ u veeꞌ, tan tukꞌ kuxh nacho Tiixh as tukꞌ ikuypu vaꞌy vatz u Tiixheꞌ la elkat,— tiꞌk Aak.
29 Jesus respondeu: “Essa espécie só sai com oração”.
30 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tzitziꞌ, as xaan veꞌt Aak tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tu u Galilea. As aꞌ nik tal Aak uvaꞌ yeꞌxhkam la abꞌil itzibꞌlal,
30 Ao deixarem aquela região, viajaram pela Galileia. Jesus não queria que ninguém soubesse que ele estava lá,
31 tan nik ichusun Aak xoꞌl unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ech nik tal Aak ileꞌ te chajnaj: —VIKꞌAOL U NAJEꞌ as la oksal ok tiqꞌabꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As la yatzꞌpu veꞌteꞌ. As kꞌuxh la kami, as la ul taama titoxvu qꞌii,— tiꞌk Aak.
31 pois queria ensinar a seus discípulos. Ele lhes dizia: “O Filho do Homem será traído e entregue em mãos humanas. Será morto, mas três dias depois ressuscitará”.
32 As jit pal chajnaj tu u yoleꞌ uvaꞌ tal Aak. As xoꞌv chajnaj tiꞌ ichꞌotil te Aak.
32 Eles, porém, não entendiam essas coisas e tinham medo de lhe perguntar.
33 As tul oon Aak tu u Capernaúm tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as ok veꞌt Aak tu u kabꞌal tukꞌ chajnaj. As ichꞌoti veꞌt Aak te chajnaj uvaꞌ kam nik iyol chajnaj tu bꞌey.
33 Depois que chegaram a Cafarnaum e se acomodaram numa casa, Jesus perguntou a seus discípulos: “Sobre o que vocês discutiam no caminho?”.
34 As jit tiin veꞌt chajnaj, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ nik ikꞌul tibꞌ iyol chajnaj tu bꞌey tiꞌ uvaꞌ abꞌiste chajnaj uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unqꞌa imooleꞌ la ibꞌaneꞌ.
34 Eles não responderam, pois tinham discutido sobre qual deles era o maior.
35 As xonebꞌ veꞌt Aak. Imolo veꞌt Aak kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ech tal Aak ileꞌ: —Abꞌil uvaꞌ nisaꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unqꞌa imooleꞌ, as yeꞌ la ijeꞌsa tibꞌ xoꞌl unqꞌa imooleꞌ. As ayaꞌl chit ikꞌuꞌl la iloch vimooleꞌ,— tiꞌk Aak.
35 Jesus se sentou, chamou os Doze e disse: “Quem quiser ser o primeiro, que se torne o último e seja servo de todos”.
36 As imolo veꞌt tzan u Jesús umaꞌl u tal xaak. As itxakbꞌaꞌ veꞌt Aak naj xoꞌl chajnaj. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ tul uvaꞌ ijele Aak u tal xaakeꞌ:
36 Então colocou uma criança no meio deles, tomou-a nos braços e disse:
37 —As abꞌil uvaꞌ tukꞌ vunbꞌiieꞌ la ibꞌankat umaj u bꞌaꞌnil te umaj talaj intxaꞌ echeꞌ u tal xaak ilaꞌ, as sve la ibꞌankat. As abꞌil uvaꞌ la bꞌanon umaj u bꞌaꞌnil sve, as jit kuxh sveeꞌ la ibꞌankat. Pet anteꞌ u chajol tzan vetzeꞌ la ibꞌan u bꞌaꞌnileꞌ ste,— tiꞌk Aak.
37 “Quem recebe uma criança pequena como esta em meu nome recebe a mim, e quem me recebe não recebe apenas a mim, mas também ao Pai, que me enviou”.
38 As ech tal veꞌt u Xhun ileꞌ: —Chusul, kat qil umaꞌl u naj uvaꞌ tukꞌ vabꞌiieꞌ ni teesakat el naj unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ. As kat kuyaꞌsa veꞌt kan te naj, tan yeꞌl naj xekel koj sqiꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ.
38 João disse a Jesus: “Mestre, vimos alguém usar seu nome para expulsar demônios; nós o proibimos, pois ele não era do nosso grupo”.
39 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Yeꞌ kuxh eyaꞌsa kan te naj, tan asoj tukꞌ vunbꞌiieꞌ kat ibꞌankat naj umaj kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ, as echeꞌ la koj tal umaj u vaꞌlexhla yol sviꞌ,
39 “Não o proíbam!”, disse Jesus. “Ninguém que faça milagres em meu nome falará mal de mim a seguir.
40 tan abꞌil uveꞌ yeꞌ nichꞌoꞌn taama sqiꞌ, as echen sukukꞌatz.
40 Quem não é contra nós é a favor de nós.
41 As la val sete, abꞌil uvaꞌ la aqꞌon umaj u picheel aꞌ sete tukꞌ vunbꞌiieꞌ tiꞌ uvaꞌ echen ex sunkꞌatz, as at itxꞌajaꞌmeꞌ xeꞌ u Tiixheꞌ la ibꞌaneꞌ.
41 Eu lhes digo a verdade: se alguém lhes der um simples copo de água porque vocês são seguidores do Cristo, essa pessoa certamente será recompensada.
42 Pet abꞌil la kaꞌkabꞌinsan taama umaj u niman vetzeꞌ uvaꞌ yeꞌ yakꞌinoj vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ vunyoleꞌ, as aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la kꞌalpik veꞌt ok umaj kaꞌ tiqul u uxhchileꞌ. As la sutil veꞌt bꞌen xeꞌ u mar.
42 “Mas, se alguém fizer um destes pequeninos que confiam em mim cair em pecado, seria melhor que lhe amarrassem ao pescoço uma grande pedra de moinho e fosse jogado ao mar.
43 As la val sete, tan asoj la paavin ex taꞌn veqꞌabꞌeꞌ, as eyaꞌsataj epaavineꞌ eela kuxh stukꞌ uvaꞌ kat etzokꞌlu veꞌt el veqꞌabꞌeꞌ, tan aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ ech exeꞌ echeꞌ umaj kuchꞌ tul la ok ex tu uveꞌ atkat u tiichajileꞌ tetz vetaanxelaleꞌ as tiꞌ uvaꞌ kꞌuxh at veqꞌabꞌeꞌ skaabꞌil tul aꞌ la bꞌenkat ex tu u choobꞌal paaveꞌ uveꞌ ni toypukat u xamaleꞌ uveꞌ yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ itzaasaleꞌ.
43 Se sua mão o leva a pecar, corte-a fora. É melhor entrar na vida eterna com apenas uma das mãos que ser lançado no fogo inextinguível do inferno com as duas mãos.
44 As yeꞌl veꞌt ikamebꞌal unqꞌa txitxbꞌileꞌ tzitziꞌ. As mitaꞌn u xamaleꞌ la tzaa veꞌteꞌ.
44 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
45 Asoj la paavin ex taꞌn vetojeꞌ, as eyaꞌsataj epaavineꞌ eela kuxh stukꞌ uvaꞌ kat etzokꞌlu veꞌt el vetojeꞌ, tan aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ ech exeꞌ echeꞌ umaj koꞌx tul la ok ex tu uveꞌ atkat u tiichajileꞌ tetz vetaanxelaleꞌ as tiꞌ uvaꞌ kꞌuxh at etojeꞌ skaabꞌil tul aꞌ la bꞌenkat ex tu u choobꞌal paaveꞌ uveꞌ ni toypukat u xamaleꞌ uveꞌ yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ itzaasaleꞌ.
45 Se seu pé o leva a pecar, corte-o fora. É melhor entrar na vida eterna com apenas um pé que ser lançado no inferno com os dois pés.
46 As yeꞌl veꞌt ikamebꞌal unqꞌa txitxbꞌileꞌ tzitziꞌ. As mitaꞌn u xamaleꞌ la tzaa veꞌteꞌ.
46 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
47 Asoj la paavin ex taꞌn u bꞌaqꞌ evatzeꞌ, as eyaꞌsataj epaavineꞌ eela kuxh stukꞌ uvaꞌ kat eteesal veꞌt el u bꞌaqꞌ evatzeꞌ, tan aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ umaꞌl kuxh u bꞌaqꞌ evatzeꞌ tul la ok ex kꞌatz u Tiixheꞌ tu almikaꞌ as tiꞌ uvaꞌ kꞌuxh at unqꞌa bꞌaqꞌ evatzeꞌ skaabꞌil as tul aꞌ la bꞌenkat ex tu u choobꞌal paaveꞌ.
47 E, se seu olho o leva a pecar, lance-o fora. É melhor entrar no reino de Deus com apenas um dos olhos que ter os dois olhos e ser lançado no inferno.
48 As yeꞌl veꞌt ikamebꞌal unqꞌa txitxbꞌileꞌ tzitziꞌ. As mitaꞌn u xamaleꞌ la tzaa veꞌteꞌ.
48 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
49 As la val sete, aꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ la eesan el u vaꞌlexheꞌ setiꞌ, uvaꞌ echeꞌ xamal. As bꞌaꞌn veꞌt ex vatz u Tiixheꞌ la ibꞌaneꞌ, echeꞌ unqꞌa oyeꞌ uvaꞌ ni toksal vatz Aak tul atoꞌk atzꞌam stiꞌ.
49 “Pois cada um será provado com fogo.
50 As chꞌiꞌumaleꞌ u atzꞌameꞌ. Pet asoj la motx vipitzꞌpolil u atzꞌameꞌ, as yeꞌ la txakon veꞌteꞌ, tan la koj uch ichee ipitzꞌpolil unpajte. Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ ayaꞌloj chit ekꞌuꞌl la etoksa etaama sviꞌ. As bꞌaꞌnoj chit etatineꞌ sevatzaj,— tiꞌk u Jesús.
50 O sal é bom para temperar, mas, se perder o sabor, como torná-lo salgado outra vez? Tenham entre vocês as qualidades do bom sal e vivam em paz uns com os outros.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.