Marcos 9
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ACF
1 As ech tal u Jesús ileꞌ unpajte: —As ileꞌ jik chit tuk val sete, tan at jolol ex uvaꞌ at ex tzitzaꞌ uvaꞌ yeꞌxnaj kam ex tul la ilej veꞌt u qꞌiieꞌ. As la etil veꞌteꞌ uvaꞌ at tijleꞌm u Tiixheꞌ as tukꞌ viyakꞌileꞌ,— tiꞌk u Jesús.
1 Dizia-lhes também: Em verdade vos digo que, dos que aqui estão, alguns há que não provarão a morte sem que vejam chegado o reino de Deus com poder.
2 Vaajil qꞌii stuul, as teqꞌo veꞌt u Jesús u Luꞌeꞌ stiꞌ, tukꞌ u Jacob, tukꞌ u Xhuneꞌ. As bꞌen veꞌt Aak tukꞌ chajnaj viꞌ umaꞌl u vitz uvaꞌ nim chit at jeꞌ. As jalpu veꞌt ikaꞌy Aak vatz chajnaj.
2 E seis dias depois Jesus tomou consigo a Pedro, a Tiago, e a João, e os levou sós, em particular, a um alto monte; e transfigurou-se diante deles;
3 As litzꞌloꞌlan veꞌt u toksaꞌm Aakeꞌ. As yeꞌl umaj uxhchil vatz u txꞌavaꞌeꞌ la olebꞌ tiꞌ ipolbꞌisal umaj oksaꞌm echeꞌ uveꞌ kat ibꞌan u toksaꞌm Aakeꞌ, tan vaꞌlik chit ipolal veꞌteꞌ echeꞌ u txuncheꞌveꞌ.
3 E as suas vestes tornaram- se resplandecentes, extremamente brancas como a neve, tais como nenhum lavadeiro sobre a terra as poderia branquear.
4 As chee veꞌt u Elías tukꞌ u Moisés vatz u Jesús vatz chajnaj. As yolon veꞌt u Elías tukꞌ u Moisés tukꞌ Aak.
4 E apareceu-lhes Elias, com Moisés, e falavam com Jesus.
5 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ te u Jesús: —Chusul, bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la atin veꞌt oꞌ tzitzaꞌ. As la kubꞌan oxvoꞌj tal pach: umaꞌl eetz, umaꞌt tetz u Moisés, as umaꞌt tetz u Elías,— tiꞌk u Luꞌeꞌ,
5 E Pedro, tomando a palavra, disse a Jesus: Mestre, é bom que estejamos aqui; e façamos três cabanas, uma para ti, outra para Moisés, e outra para Elias.
6 tan yeꞌ nik titzꞌa u Luꞌeꞌ kam uveꞌ nik taleꞌ, tan maꞌtik ixoꞌv chajnaj taꞌn uveꞌ til chajnaj.
6 Pois não sabia o que dizia, porque estavam assombrados.
7 As chee veꞌt umaꞌl u suutzꞌ tiibꞌa u Jesús tukꞌ chajnaj. As tabꞌi veꞌt chajnaj umaꞌl u tuul viꞌ tu u suutzꞌeꞌ uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: —¡Aꞌ vunKꞌaoleꞌ uvaꞌ xoꞌn chit sve! ¡As aꞌeꞌ la etabꞌi, as la enima!— tiꞌk u tuul viꞌeꞌ.
7 E desceu uma nuvem que os cobriu com a sua sombra, e saiu da nuvem uma voz que dizia: Este é o meu filho amado; a ele ouvi.
8 As tul sajin veꞌt chajnaj, as yeꞌxhebꞌil atik veꞌteꞌ. Pet aꞌik kuxh veꞌt u Jesús atike.
8 E, tendo olhado em redor, ninguém mais viram, senão só Jesus com eles.
9 As tul kuꞌ chꞌuꞌl u Jesús tukꞌ chajnaj viꞌ u vitzeꞌ, as tal veꞌt Aak te chajnaj uvaꞌ yeꞌxh katil la talkat chajnaj tiꞌ uveꞌ kat til chajnaj. Pet lanal kam Aak as lanal ul taama Aak unpajte, as aꞌn la tal veꞌt chajnaj.
9 E, descendo eles do monte, ordenou-lhes que a ninguém contassem o que tinham visto, até que o Filho do homem ressuscitasse dentre os mortos.
10 As atik kuxh veꞌt u yoleꞌ skꞌuꞌl chajnaj. As nik kuxh ichꞌoti veꞌt tibꞌ te chajnaj uvaꞌ kam ni tokkat u yoleꞌ uveꞌ la ul taama u Jesús unpajte.
10 E eles retiveram o caso entre si, perguntando uns aos outros que seria aquilo, ressuscitar dentre os mortos.
11 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¿Kam qꞌi uveꞌ ni tal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, uvaꞌ bꞌaxel la ul u Elías?— tiꞌk chajnaj.
11 E interrogaram-no, dizendo: Por que dizem os escribas que é necessário que Elias venha primeiro?
12 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —An chiteꞌ uvaꞌ ni tal chajnaj uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ bꞌaxel la ul u Elíaseꞌ tiꞌ tul ibꞌanat tuch unqꞌa tenameꞌ tiꞌ u vulebꞌaleꞌ. ¿Pet kam ni tal ex qꞌi tiꞌ umaꞌt u yoleꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ VIKꞌAOL U NAJEꞌ uvaꞌ tuknal chit ipalebꞌe unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ as la ixvali?
12 E, respondendo ele, disse-lhes: Em verdade Elias virá primeiro, e todas as coisas restaurará; e, como está escrito do Filho do homem, que ele deva padecer muito e ser aviltado.
13 As tuk val sete, tan ulyeꞌ u Elías. As kat ibꞌan unqꞌa tenameꞌ ste kam uvaꞌ nik tal taama unqꞌa tenameꞌ stiꞌ, echeꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan stiꞌ,— tiꞌk u Jesús.
13 Digo-vos, porém, que Elias já veio, e fizeram-lhe tudo o que quiseram, como dele está escrito.
14 As tul ul veꞌt u Jesús tukꞌ chajnaj kꞌatz kaꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, as til veꞌt Aak uvaꞌ mamaꞌla tenam molik veꞌt ok tibꞌ kꞌatz unqꞌa ichusulibꞌeꞌ uvaꞌ maꞌtik ikaaik kan, tan yeꞌ nik ikꞌul tibꞌ iyol chajnaj tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ.
14 E, quando se aproximou dos discípulos, viu ao redor deles grande multidão, e alguns escribas que disputavam com eles.
15 As tul til veꞌt unqꞌa tenameꞌ tul u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama. As qꞌax chit ibꞌen veꞌteꞌ tiꞌ itiixhil Aak.
15 E logo toda a multidão, vendo-o, ficou espantada e, correndo para ele, o saudaram.
16 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa tenameꞌ: —¿Kam yolileꞌ uveꞌ yeꞌ nekꞌul etibꞌ stiꞌ tukꞌ unqꞌa unchusulibꞌeꞌ?— tiꞌk Aak.
16 E perguntou aos escribas: Que é que discutis com eles?
17 As ech tal umaꞌl u uxhchil ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —Chusul, kat veqꞌol tzan vas unkꞌaoleꞌ aqꞌal uvaꞌ la abꞌaꞌnxisa naj, tan atoꞌk umaꞌl u subꞌul skꞌatz uvaꞌ ni memtisan.
17 E um da multidão, respondendo, disse: Mestre, trouxe-te o meu filho, que tem um espírito mudo;
18 As kꞌuxh katil kuxh atkat vunkꞌaoleꞌ as tul nitxey u subꞌuleꞌ naj, as nisuti bꞌen u subꞌuleꞌ naj tu txꞌavaꞌ. As nitzeꞌu tibꞌ naj. Ni tel chꞌuꞌl xoj itziꞌ. As vaꞌl chit ijachꞌkabꞌan tee. As kat unjaj bꞌaꞌnil te unqꞌa achusulibꞌeꞌ uvaꞌ la teesa chajnaj u subꞌuleꞌ skꞌatz. As yeꞌ kat olebꞌ chajnaj,— tiꞌk vibꞌaal u xaakeꞌ.
18 E este, onde quer que o apanhe, despedaça-o, e ele espuma, e range os dentes, e vai definhando; e eu disse aos teus discípulos que o expulsassem, e não puderam.
19 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¡Ex chit yeꞌ nekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ! ¿Ma tuk kuxh atinoj in sexoꞌl uveꞌ netitzꞌa? ¿As la kuxh kol txꞌebꞌon veꞌt in qꞌa setiꞌ tiꞌ uvaꞌ la ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ? Pet eteqꞌotaj tzan u xaakeꞌ,— tiꞌk Aak.
19 E ele, respondendo-lhes, disse: Ó geração incrédula! até quando estarei convosco? até quando vos sofrerei ainda? Trazei-mo.
20 As u xaakeꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz, as eqꞌol veꞌt tzan vatz u Jesús. As tul til u subꞌuleꞌ u Jesús, as isuti veꞌt bꞌen u subꞌuleꞌ u xaakeꞌ tu u txꞌavaꞌ tukꞌ txꞌiꞌtziꞌl. As ibꞌalqꞌu veꞌt tibꞌ naj taꞌn u subꞌuleꞌ. As el veꞌt xoj itziꞌ naj.
20 E trouxeram-lho; e quando ele o viu, logo o espírito o agitou com violência, e, caindo o endemoninhado por terra, revolvia-se, escumando.
21 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te vibꞌaal u xaakeꞌ: —¿Jatvaꞌx qꞌii ixeꞌteꞌ uvaꞌ ech nibꞌaneꞌ echeꞌ u veeꞌ?— tiꞌk Aak. Ech tal veꞌt u bꞌaala ileꞌ: —Tu tzan itzꞌupileꞌ.
21 E perguntou ao pai dele: Quanto tempo há que lhe sucede isto? E ele disse-lhe: Desde a infância.
22 As jatpajux kuxh isuti bꞌen u subꞌuleꞌ tu u xamal as tukꞌ tu aꞌ tiꞌ iyatzꞌpeꞌ. Pet bꞌan bꞌaꞌnil. Txum kuvatz. As loch oꞌ asoj la uch savatz,— tiꞌk vibꞌaal u xaakeꞌ.
22 E muitas vezes o tem lançado no fogo, e na água, para o destruir; mas, se tu podes fazer alguma coisa, tem compaixão de nós, e ajuda-nos.
23 As ech tal u Jesús ileꞌ: —¿Kam ni tokkat u yoleꞌ uvaꞌ naaleꞌ: «Asoj la uch savatz,» chꞌaxh naaleꞌ? Tan kajayil chiteꞌ la ibꞌaneꞌ asoj la akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ,— tiꞌk u Jesús.
23 E Jesus disse-lhe: Se tu podes crer, tudo é possível ao que crê.
24 As yak kuxh sikꞌin veꞌt vibꞌaal u xaakeꞌ. Ech tal ileꞌ: —As nunnima uvaꞌ naaleꞌ. Pet loch in, tan bꞌiil kuxh u kꞌujlebꞌal unkꞌuꞌleꞌ at seeꞌ,— tiꞌk vibꞌaal u xaakeꞌ.
24 E logo o pai do menino, clamando, com lágrimas, disse: Eu creio, Senhor! ajuda a minha incredulidade.
25 Tul til u Jesús uvaꞌ nik imol veꞌt ok tibꞌ unqꞌa tenameꞌ, as iyaa veꞌt Aak u subꞌuleꞌ. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Axh subꞌul uvaꞌ kat memtisan u xaakeꞌ as yeꞌ ni tabꞌin veꞌt naj aꞌn, as tuk val see uvaꞌ la el axh tiꞌ naj. As yeꞌl unpajte la ok veꞌt axh tiꞌ naj,— tiꞌk Aak.
25 E Jesus, vendo que a multidão concorria, repreendeu o espírito imundo, dizendo-lhe: Espírito mudo e surdo, eu te ordeno: Sai dele, e não entres mais nele.
26 As sikꞌin veꞌt u subꞌuleꞌ. As isuti veꞌt bꞌen u subꞌuleꞌ u xaakeꞌ tu txꞌavaꞌ tukꞌ chit txꞌiꞌtziꞌl. As tul el u subꞌuleꞌ kꞌatz u xaakeꞌ, as ech veꞌt u xaakeꞌ kamnaj kat ibꞌana. As nimal uxhchil kat alon uvaꞌ kat kamyu veꞌt naj.
26 E ele, clamando, e agitando-o com violência, saiu; e ficou o menino como morto, de tal maneira que muitos diziam que estava morto.
27 As itxey veꞌt u Jesús iqꞌabꞌ u xaakeꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz. As itxakbꞌaꞌ veꞌt Aak naj. As txakebꞌ veꞌt naj.
27 Mas Jesus, tomando-o pela mão, o ergueu, e ele se levantou.
28 Tul ok veꞌt Aak tu kabꞌal, as ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ ste tul Aakik kuxh tukꞌ chajnaj: —¿Kam qꞌi uveꞌ yeꞌ kat olebꞌ oꞌ tiꞌ tel u subꞌuleꞌ kꞌatz u xaakeꞌ?— tiꞌk chajnaj.
28 E, quando entrou em casa, os seus discípulos lhe perguntaram à parte: Por que o não pudemos nós expulsar?
29 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ echeꞌ u veeꞌ, tan tukꞌ kuxh nacho Tiixh as tukꞌ ikuypu vaꞌy vatz u Tiixheꞌ la elkat,— tiꞌk Aak.
29 E disse-lhes: Esta casta não pode sair com coisa alguma, a não ser com oração e jejum.
30 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tzitziꞌ, as xaan veꞌt Aak tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tu u Galilea. As aꞌ nik tal Aak uvaꞌ yeꞌxhkam la abꞌil itzibꞌlal,
30 E, tendo partido dali, caminharam pela Galiléia, e não queria que alguém o soubesse;
31 tan nik ichusun Aak xoꞌl unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ech nik tal Aak ileꞌ te chajnaj: —VIKꞌAOL U NAJEꞌ as la oksal ok tiqꞌabꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As la yatzꞌpu veꞌteꞌ. As kꞌuxh la kami, as la ul taama titoxvu qꞌii,— tiꞌk Aak.
31 Porque ensinava os seus discípulos, e lhes dizia: O Filho do homem será entregue nas mãos dos homens, e matá-lo-ão; e, morto ele, ressuscitará ao terceiro dia.
32 As jit pal chajnaj tu u yoleꞌ uvaꞌ tal Aak. As xoꞌv chajnaj tiꞌ ichꞌotil te Aak.
32 Mas eles não entendiam esta palavra, e receavam interrogá-lo.
33 As tul oon Aak tu u Capernaúm tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as ok veꞌt Aak tu u kabꞌal tukꞌ chajnaj. As ichꞌoti veꞌt Aak te chajnaj uvaꞌ kam nik iyol chajnaj tu bꞌey.
33 E chegou a Cafarnaum e, entrando em casa, perguntou-lhes: Que estáveis vós discutindo pelo caminho?
34 As jit tiin veꞌt chajnaj, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ nik ikꞌul tibꞌ iyol chajnaj tu bꞌey tiꞌ uvaꞌ abꞌiste chajnaj uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unqꞌa imooleꞌ la ibꞌaneꞌ.
34 Mas eles calaram-se; porque pelo caminho tinham disputado entre si qual era o maior.
35 As xonebꞌ veꞌt Aak. Imolo veꞌt Aak kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ech tal Aak ileꞌ: —Abꞌil uvaꞌ nisaꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unqꞌa imooleꞌ, as yeꞌ la ijeꞌsa tibꞌ xoꞌl unqꞌa imooleꞌ. As ayaꞌl chit ikꞌuꞌl la iloch vimooleꞌ,— tiꞌk Aak.
35 E ele, assentando-se, chamou os doze, e disse-lhes: Se alguém quiser ser o primeiro, será o derradeiro de todos e o servo de todos.
36 As imolo veꞌt tzan u Jesús umaꞌl u tal xaak. As itxakbꞌaꞌ veꞌt Aak naj xoꞌl chajnaj. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ tul uvaꞌ ijele Aak u tal xaakeꞌ:
36 E, lançando mão de um menino, pô-lo no meio deles e, tomando-o nos seus braços, disse-lhes:
37 —As abꞌil uvaꞌ tukꞌ vunbꞌiieꞌ la ibꞌankat umaj u bꞌaꞌnil te umaj talaj intxaꞌ echeꞌ u tal xaak ilaꞌ, as sve la ibꞌankat. As abꞌil uvaꞌ la bꞌanon umaj u bꞌaꞌnil sve, as jit kuxh sveeꞌ la ibꞌankat. Pet anteꞌ u chajol tzan vetzeꞌ la ibꞌan u bꞌaꞌnileꞌ ste,— tiꞌk Aak.
37 Qualquer que receber um destes meninos em meu nome, a mim me recebe; e qualquer que a mim me receber, recebe, não a mim, mas ao que me enviou.
38 As ech tal veꞌt u Xhun ileꞌ: —Chusul, kat qil umaꞌl u naj uvaꞌ tukꞌ vabꞌiieꞌ ni teesakat el naj unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ. As kat kuyaꞌsa veꞌt kan te naj, tan yeꞌl naj xekel koj sqiꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ.
38 E João lhe respondeu, dizendo: Mestre, vimos um que em teu nome expulsava demônios, o qual não nos segue; e nós lho proibimos, porque não nos segue.
39 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Yeꞌ kuxh eyaꞌsa kan te naj, tan asoj tukꞌ vunbꞌiieꞌ kat ibꞌankat naj umaj kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ, as echeꞌ la koj tal umaj u vaꞌlexhla yol sviꞌ,
39 Jesus, porém, disse: Não lho proibais; porque ninguém há que faça milagre em meu nome e possa logo falar mal de mim.
40 tan abꞌil uveꞌ yeꞌ nichꞌoꞌn taama sqiꞌ, as echen sukukꞌatz.
40 Porque quem não é contra nós, é por nós.
41 As la val sete, abꞌil uvaꞌ la aqꞌon umaj u picheel aꞌ sete tukꞌ vunbꞌiieꞌ tiꞌ uvaꞌ echen ex sunkꞌatz, as at itxꞌajaꞌmeꞌ xeꞌ u Tiixheꞌ la ibꞌaneꞌ.
41 Porquanto, qualquer que vos der a beber um copo de água em meu nome, porque sois discípulos de Cristo, em verdade vos digo que não perderá o seu galardão.
42 Pet abꞌil la kaꞌkabꞌinsan taama umaj u niman vetzeꞌ uvaꞌ yeꞌ yakꞌinoj vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ vunyoleꞌ, as aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la kꞌalpik veꞌt ok umaj kaꞌ tiqul u uxhchileꞌ. As la sutil veꞌt bꞌen xeꞌ u mar.
42 E qualquer que escandalizar um destes pequeninos que crêem em mim, melhor lhe fora que lhe pusessem ao pescoço uma mó de atafona, e que fosse lançado no mar.
43 As la val sete, tan asoj la paavin ex taꞌn veqꞌabꞌeꞌ, as eyaꞌsataj epaavineꞌ eela kuxh stukꞌ uvaꞌ kat etzokꞌlu veꞌt el veqꞌabꞌeꞌ, tan aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ ech exeꞌ echeꞌ umaj kuchꞌ tul la ok ex tu uveꞌ atkat u tiichajileꞌ tetz vetaanxelaleꞌ as tiꞌ uvaꞌ kꞌuxh at veqꞌabꞌeꞌ skaabꞌil tul aꞌ la bꞌenkat ex tu u choobꞌal paaveꞌ uveꞌ ni toypukat u xamaleꞌ uveꞌ yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ itzaasaleꞌ.
43 E, se a tua mão te escandalizar, corta-a; melhor é para ti entrares na vida aleijado do que, tendo duas mãos, ires para o inferno, para o fogo que nunca se apaga,
44 As yeꞌl veꞌt ikamebꞌal unqꞌa txitxbꞌileꞌ tzitziꞌ. As mitaꞌn u xamaleꞌ la tzaa veꞌteꞌ.
44 Onde o seu bicho não morre, e o fogo nunca se apaga.
45 Asoj la paavin ex taꞌn vetojeꞌ, as eyaꞌsataj epaavineꞌ eela kuxh stukꞌ uvaꞌ kat etzokꞌlu veꞌt el vetojeꞌ, tan aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ ech exeꞌ echeꞌ umaj koꞌx tul la ok ex tu uveꞌ atkat u tiichajileꞌ tetz vetaanxelaleꞌ as tiꞌ uvaꞌ kꞌuxh at etojeꞌ skaabꞌil tul aꞌ la bꞌenkat ex tu u choobꞌal paaveꞌ uveꞌ ni toypukat u xamaleꞌ uveꞌ yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ itzaasaleꞌ.
45 E, se o teu pé te escandalizar, corta-o; melhor é para ti entrares coxo na vida do que, tendo dois pés, seres lançado no inferno, no fogo que nunca se apaga,
46 As yeꞌl veꞌt ikamebꞌal unqꞌa txitxbꞌileꞌ tzitziꞌ. As mitaꞌn u xamaleꞌ la tzaa veꞌteꞌ.
46 Onde o seu bicho não morre, e o fogo nunca se apaga.
47 Asoj la paavin ex taꞌn u bꞌaqꞌ evatzeꞌ, as eyaꞌsataj epaavineꞌ eela kuxh stukꞌ uvaꞌ kat eteesal veꞌt el u bꞌaqꞌ evatzeꞌ, tan aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ umaꞌl kuxh u bꞌaqꞌ evatzeꞌ tul la ok ex kꞌatz u Tiixheꞌ tu almikaꞌ as tiꞌ uvaꞌ kꞌuxh at unqꞌa bꞌaqꞌ evatzeꞌ skaabꞌil as tul aꞌ la bꞌenkat ex tu u choobꞌal paaveꞌ.
47 E, se o teu olho te escandalizar, lança-o fora; melhor é para ti entrares no reino de Deus com um só olho do que, tendo dois olhos, seres lançado no fogo do inferno,
48 As yeꞌl veꞌt ikamebꞌal unqꞌa txitxbꞌileꞌ tzitziꞌ. As mitaꞌn u xamaleꞌ la tzaa veꞌteꞌ.
48 Onde o seu bicho não morre, e o fogo nunca se apaga.
49 As la val sete, aꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ la eesan el u vaꞌlexheꞌ setiꞌ, uvaꞌ echeꞌ xamal. As bꞌaꞌn veꞌt ex vatz u Tiixheꞌ la ibꞌaneꞌ, echeꞌ unqꞌa oyeꞌ uvaꞌ ni toksal vatz Aak tul atoꞌk atzꞌam stiꞌ.
49 Porque cada um será salgado com fogo, e cada sacrifício será salgado com sal.
50 As chꞌiꞌumaleꞌ u atzꞌameꞌ. Pet asoj la motx vipitzꞌpolil u atzꞌameꞌ, as yeꞌ la txakon veꞌteꞌ, tan la koj uch ichee ipitzꞌpolil unpajte. Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ ayaꞌloj chit ekꞌuꞌl la etoksa etaama sviꞌ. As bꞌaꞌnoj chit etatineꞌ sevatzaj,— tiꞌk u Jesús.
50 Bom é o sal; mas, se o sal se tornar insípido, com que o temperareis? Tende sal em vós mesmos, e paz uns com os outros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.