Marcos 8

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As tu unqꞌa qꞌiieꞌ, as mamaꞌla tenameꞌ imol veꞌt tibꞌ unpajte kꞌatz u Jesús. As yeꞌlik veꞌt techbꞌubꞌal eqꞌomalik staꞌn. As imolo veꞌt u Jesús unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ:
1 Naqueles dias, outra grande multidão se reuniu e, mais uma vez, o povo ficou sem comida. Jesus chamou os discípulos e disse:
2 —Nuntxum ivatz unqꞌa tenameꞌ, tan kat ibꞌanlu veꞌt oxvaꞌx qꞌii scheel uvaꞌ xekel unqꞌa tenameꞌ sviꞌ. As yeꞌxhkam chit unbꞌooj ati uvaꞌ la techbꞌu.
2 “Tenho compaixão dessa gente. Estão aqui comigo há três dias e não têm mais nada para comer.
3 Asoj tuk unchaj bꞌen tikabꞌal tul yeꞌxnaj txꞌaꞌni, as la bꞌujleꞌ tu bꞌey, tan at uxhchil uvaꞌ tziꞌaꞌn tzaanajkat,— tiꞌk u Jesús.
3 Se eu os mandar embora com fome, desmaiarão no caminho. Alguns vieram de longe”.
4 As ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ: —¿Katileꞌ la bꞌen eqꞌolojkat mamaꞌla paan tiꞌ itzujbꞌel unqꞌa tenameꞌ tzitzaꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ?— tiꞌk chajnaj.
4 Os discípulos disseram: “Como conseguiremos comida suficiente neste lugar deserto para alimentá-los?”.
5 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: «¿Jankꞌoj u paan qꞌi ati?» tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Vujvaꞌl kuxh u paan ati,— tiꞌk chajnaj.
5 Jesus perguntou: “Quantos pães vocês têm?”. “Sete”, responderam eles.
6 As tal veꞌt Aak ixonebꞌ unqꞌa tenameꞌ tu u txꞌavaꞌ. As itxey veꞌt Aak vujvaꞌl u paaneꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak taꞌntiixh te u Tiixheꞌ stiꞌ. As ijatx veꞌt Aak u paaneꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ la ijatx veꞌt chajnaj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
6 Então Jesus mandou todo o povo sentar-se no chão. Tomou os sete pães, agradeceu a Deus e os partiu em pedaços. Em seguida, entregou-os aos discípulos, que os distribuíram à multidão.
7 As atik kaꞌt unqꞌa talaj txay xeꞌ chajnaj. As taqꞌ veꞌt Aak taꞌntiixh te u Tiixheꞌ stiꞌ. As tal veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ uvaꞌ la ijatx bꞌen chajnaj vatz unqꞌa uxhchileꞌ.
7 Eles encontraram, ainda, alguns peixinhos; Jesus também os abençoou e mandou que os discípulos os distribuíssem.
8 As txꞌaꞌn veꞌt unqꞌa tenameꞌ sbꞌaꞌn. As imol veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ unqꞌa yaꞌl paaneꞌ. As nootel vujvaꞌt xuꞌk staꞌn.
8 Todos comeram à vontade. Depois, os discípulos recolheram sete cestos grandes com as sobras.
9 As kamal kajvaꞌl mil unqꞌa tenameꞌ uveꞌ kat txꞌaꞌni. As iqꞌiila veꞌt kan u Jesús unqꞌa uxhchileꞌ.
9 Naquele dia, havia cerca de quatro mil homens na multidão. Após comerem, Jesus os mandou para casa.
10 As ok veꞌt Aak tu u barco tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ unpajte. As echik toon veꞌt Aak tu u Dalmanuta.
10 Em seguida, entrou com seus discípulos num barco e atravessou para a região de Dalmanuta.
11 As xeꞌt veꞌt kaꞌt unqꞌa fariseo tiꞌ u Jesús tiꞌ uvaꞌ la ikꞌuch Aak umaj kꞌuchbꞌal tetz asoj aꞌ tzaanajkat Aak tu almikaꞌ. As nik kuxh ichuk chajnaj txumbꞌal tiꞌ uvaꞌ la icheesa chajnaj ipaav Aak.
11 Alguns fariseus vieram ao encontro de Jesus e começaram a discutir com ele. Para pô-lo à prova, exigiram que lhes mostrasse um sinal do céu.
12 As txumun veꞌt taama Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Vaꞌlexh kuxh etxumbꞌal. ¿As kam qꞌi uveꞌ nu kuxh ejaj sve tiꞌ unbꞌanat umaj nimla bꞌaꞌnil, kꞌuchbꞌal tetz u vijleꞌmeꞌ? As la val sete, tan yeꞌl umaꞌtoj kꞌuchbꞌal tetz u vijleꞌmeꞌ la unkꞌuch sete,— tiꞌk u Jesús.
12 Ao ouvir isso, Jesus suspirou profundamente e disse: “Por que este povo insiste em pedir um sinal? Eu lhes digo a verdade: não darei sinal algum aos homens desta geração”.
13 As taqꞌ veꞌt kan Aak unqꞌa fariseo. As ok veꞌt Aak tu u barco unpajte tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As bꞌen veꞌt Aak jalit u mar.
13 Então ele os deixou, entrou de volta no barco e atravessou para o outro lado do mar.
14 As jit inach unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús teqꞌot ipaan. Pet umaꞌl kuxh u paan eqꞌomik taꞌn chajnaj tul bꞌen chajnaj tu u barco.
14 Os discípulos, porém, se esqueceram de levar comida. Tinham no barco apenas um pão.
15 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —Tuk val sete, atoj enachbꞌal vatz vilevadura unqꞌa fariseo tukꞌ u Herodes,— tiꞌk Aak.
15 Enquanto atravessavam o mar, Jesus os advertiu: “Fiquem atentos! Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e de Herodes”.
16 As iyol veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ svatzaj. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Kamal tiꞌ uveꞌ yeꞌ kat qeqꞌo tzan kupaan, as estiꞌeꞌ ni tal Aak u yoleꞌ,— tiꞌk chajnaj svatzaj.
16 Os discípulos começaram a discutir entre si porque não tinham trazido pão.
17 As ootzimalik veꞌt taꞌn u Jesús uvaꞌ kam nikat titzꞌa chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Kam qꞌi uveꞌ: «Yeꞌl kupaan ati,» chu kuxh ex netaleꞌ? ¿Ma yeꞌ nepal bꞌa tu uveꞌ kat unbꞌana? ¿As ma kat sotzyu sekꞌuꞌl?
17 Ao saber do que estavam falando, Jesus disse: “Por que discutem sobre a falta de pão? Ainda não sabem ou não entenderam? Seu coração está tão endurecido que não compreendem?
18 ¿As moj ech exeꞌ echeꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kꞌuxh ni tileꞌ uvaꞌ kam nunbꞌaneꞌ, as yeꞌ nipal stuul as kꞌuxh ni tabꞌi kam uvaꞌ ni valeꞌ, as yeꞌ nibꞌen ste? ¿As ma yeꞌ netulsa bꞌa sekꞌuꞌl uvaꞌ kat unbꞌana?
18 Vocês têm olhos, mas não veem? Têm ouvidos, mas não ouvem? Não se lembram de nada?
19 As tul uvaꞌ kat unjatx oꞌvaꞌl u paan xoꞌl oꞌvaꞌl mil unqꞌa uxhchileꞌ, ¿as jatvaꞌt xuꞌk u yaꞌl paan qꞌi kat emola?— tiꞌk Aak. —Kabꞌlavat u xuꞌk yaꞌl paan kat kumola,— tiꞌk chajnaj.
19 Quando reparti os cinco pães entre os cinco mil, quantos cestos cheios de sobras vocês recolheram?”. “Doze”, responderam eles.
20 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ unpajte: —As tul kat unjatx vujvaꞌl unqꞌa paaneꞌ xoꞌl kajvaꞌl mil unqꞌa tenameꞌ, ¿as jatvaꞌt u xuꞌk kat nooi taꞌn u yaꞌl paaneꞌ uvaꞌ kat emola?— tiꞌk Aak. —Vujvaꞌt xuꞌk kat kumola,— tiꞌk chajnaj.
20 “E quando reparti os sete pães entre os quatro mil, quantos cestos grandes cheios de sobras vocês recolheram?” “Sete”, responderam.
21 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —¿Kam qꞌi uvaꞌ yeꞌ nepal tu vunyoleꞌ?— tiꞌk Aak.
21 “E vocês ainda não entendem?”, perguntou.
22 Tul uvaꞌ oon veꞌt u Jesús tu Betsaida, as eqꞌol veꞌt tzan umaꞌl u tzot. As jajpu veꞌt bꞌaꞌnil te Aak uvaꞌ la taqꞌ jeꞌ Aak iqꞌabꞌ tiꞌ u tzoteꞌ.
22 Quando chegaram a Betsaida, algumas pessoas trouxeram um cego a Jesus e lhe pediram que o tocasse.
23 As itxey veꞌt Aak iqꞌabꞌ u tzoteꞌ. As teqꞌo veꞌt el Aak tiꞌeꞌl u tenameꞌ. As takꞌsa veꞌt Aak u tziꞌ ivatz u najeꞌ taꞌn u taꞌl itzubꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak iqꞌabꞌ tziꞌ ivatz u najeꞌ. As ichꞌoti veꞌt Aak uvaꞌ ma nik tilon veꞌt unbꞌooj u najeꞌ.
23 Ele tomou o cego pela mão e o levou para fora do povoado. Em seguida, cuspiu nos olhos do homem, pôs as mãos sobre ele e perguntou: “Vê alguma coisa?”.
24 As ilon veꞌt unbꞌiil u najeꞌ. As ech tal u naj ileꞌ: —Ni vil veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ. As nixaaneꞌ. As ech tiloneꞌ echeꞌ unqꞌa tzeꞌeꞌ uveꞌ ni vileꞌ,— tiꞌk u najeꞌ uvaꞌ tzotike.
24 Recuperando aos poucos a vista, o homem respondeu: “Vejo pessoas, mas não as enxergo claramente. Parecem árvores andando”.
25 As taqꞌ veꞌt jeꞌ u Jesús iqꞌabꞌ tziꞌ ivatz u tzoteꞌ unpajte. As ibꞌaꞌnxisa veꞌt Aak vivatz u najeꞌ. As bꞌaꞌnik veꞌt tilon u najeꞌ.
25 Jesus pôs as mãos sobre os olhos do homem mais uma vez, e sua visão foi completamente restaurada; ele passou a ver tudo com nitidez.
26 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ tul ichaj bꞌen Aak u najeꞌ tikabꞌal: —Okiꞌk axh tu u tal tenameꞌ. As katiniꞌk aalkat kam u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ kat unbꞌan see,— tiꞌk Aak.
26 Então Jesus se despediu dele e disse: “Ao voltar para casa, não entre no povoado”.
27 As el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tiꞌ ibꞌen tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ uvaꞌ najlich u tenam u Cesarea, uvaꞌ kat ikꞌujbꞌaꞌ kan u Piꞌleꞌ uvaꞌ kꞌujlik kan taꞌn u ijlenaal tu u Roma. As tul uvaꞌ atik Aak tu bꞌey tukꞌ chajnaj, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —¿Kam u vijleꞌmeꞌ uveꞌ ni tal unqꞌa tenameꞌ?— tiꞌk Aak.
27 Jesus e seus discípulos deixaram a Galileia e foram para os povoados perto de Cesareia de Filipe. Enquanto caminhavam, Jesus lhes perguntou: “Quem as pessoas dizem que eu sou?”.
28 Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —At uxhchil ni alon uvaꞌ axh u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ; as at kaꞌt u uxhchil ni alon uvaꞌ axh u Elías; as at kaꞌt u uxhchil ni alon uvaꞌ axh umaꞌtoj unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ,— tiꞌk chajnaj.
28 Eles responderam: “Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias ou um dos profetas”.
29 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿As kano ex qꞌi? ¿Abꞌil in qꞌi uveꞌ netaleꞌ?— tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Axheꞌ taꞌ u Cristo,— tiꞌk naj.
29 “E vocês?”, perguntou ele. “Quem vocês dizem que eu sou?” Pedro respondeu: “O senhor é o Cristo!”.
30 As tal veꞌt Aak te chajnaj uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la tal chajnaj ste uvaꞌ Aak u Cristo.
30 Mas Jesus os advertiu de que não falassem a ninguém a seu respeito.
31 As xeꞌt u Jesús tiꞌ talat te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ kam u kꞌaxkꞌoeꞌ la ipalebꞌe Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Aꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ unjoltu unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, as aꞌeꞌ la ixvan VIKꞌAOL U NAJEꞌ. As la yatzꞌaxon. As la ul taama titoxvu qꞌii,— tiꞌk Aak.
31 Então Jesus começou a lhes ensinar que era necessário que o Filho do Homem sofresse muitas coisas e fosse rejeitado pelos líderes do povo, pelos principais sacerdotes e pelos mestres da lei. Seria morto, mas três dias depois ressuscitaria.
32 As jik chit tal veꞌt Aak uvaꞌ techal la ipalebꞌe Aak unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ.
32 Enquanto falava abertamente sobre isso com os discípulos, Pedro o chamou de lado e o repreendeu por dizer tais coisas.
33 As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ u Jesús. As isaji veꞌt bꞌen Aak unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As iyaa veꞌt Aak u Luꞌeꞌ. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¡Jetzꞌen el sunvatz, Satanás!— tiꞌk Aak te u Luꞌeꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ unpajte te u Luꞌeꞌ: —Aꞌ neetzꞌa kam uvaꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ. Pet aꞌ kuxh neetzꞌa kam uvaꞌ ni titzꞌa unqꞌa uxhchileꞌ,— tiꞌk Aak.
33 Jesus se virou, olhou para seus discípulos e repreendeu Pedro. “Afaste-se de mim, Satanás!”, disse ele. “Você considera as coisas apenas do ponto de vista humano, e não da perspectiva de Deus.”
34 As imolo veꞌt Aak unqꞌa uxhchileꞌ tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Abꞌiste ex uvaꞌ la esaꞌ etoksat etibꞌ sunkꞌatz, as jit vetxumbꞌaleꞌ la etoksa. Pet aꞌ uvaꞌ la ebꞌaneꞌ kam uvaꞌ nunbꞌaneꞌ, kꞌuxh la epalebꞌe kꞌaxkꞌo as moj la kam ex sviꞌ,
34 Depois, chamou a multidão e os discípulos e disse: “Se alguém quer ser meu seguidor, negue a si mesmo, tome sua cruz e siga-me.
35 tan abꞌil uvaꞌ aꞌ kuxh ni titzꞌa vitiichajileꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as yeꞌl itiichajil kꞌatz u Tiixheꞌ. Pet abꞌil uvaꞌ la toksa taama tiꞌ inimat in as tiꞌ inimat u bꞌaꞌnla yoleꞌ, as aꞌeꞌ uveꞌ at itiichajil kꞌatz u Tiixheꞌ.
35 Se tentar se apegar à sua vida, a perderá. Mas, se abrir mão de sua vida por minha causa e por causa das boas-novas, a salvará.
36 ¿As kam ibꞌaꞌnil qꞌi tiꞌ umaj u uxhchil uvaꞌ la itxꞌak u vatz txꞌavaꞌeꞌ skajayil, as tul yeꞌl itiichajil ati kꞌatz u Tiixheꞌ?
36 Que vantagem há em ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida?
37 Tan yeꞌl umaj kam la uch taqꞌat u uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ at vitiichajileꞌ kꞌatz Aak.
37 E o que daria o homem em troca de sua vida?
38 Asoj at umaj uxhchil la chꞌixvu sviꞌ as tiꞌ vunyoleꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ uveꞌ aꞌ kuxh u paaveꞌ nibꞌaneꞌ, as la chꞌixvu veꞌt VIKꞌAOL U NAJEꞌ svatz unpajte tul uvaꞌ la ul veꞌt tikaꞌpa tukꞌ unqꞌa Tiixhla ángeleꞌ as tukꞌ viyakꞌil viBꞌaaleꞌ,— tiꞌk u Jesúseꞌ.
38 Se alguém se envergonhar de mim e de minha mensagem nesta época de adultério e pecado, o Filho do Homem se envergonhará dele quando vier na glória de seu Pai com os santos anjos”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.