Marcos 7

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As kaꞌl unqꞌa fariseo uvaꞌ aꞌ tzaanajlikkat tu u Jerusalén tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as oon veꞌt chajnaj kꞌatz u Jesús.
1 Certo dia, alguns fariseus e mestres da lei chegaram de Jerusalém para ver Jesus.
2 As til veꞌt chajnaj kaꞌl unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ uvaꞌ jit itxꞌaa chajnaj iqꞌabꞌ tul nitxꞌaꞌneꞌ.
2 Observaram que alguns de seus discípulos comiam sua refeição com as mãos impuras, ou seja, sem lavá-las.
3 Pet ech koj unqꞌa fariseo tukꞌ unjoltu unqꞌa tiaal Israel skajayil, tan nik inima chajnaj unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kꞌujlik kan taꞌn unqꞌa qꞌesla ibꞌaaleꞌ. As aꞌ nik tal chajnaj uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la txꞌaꞌni asoj yeꞌxhebꞌil la itxꞌaa iqꞌabꞌ.
3 (Pois todos os judeus, sobretudo os fariseus, não comem sem antes lavar cuidadosamente as mãos, como exige a tradição dos líderes religiosos.
4 As tul uvaꞌ maꞌt itzaa chajnaj tu kꞌayibꞌal, as yeꞌ la uch itxꞌaꞌneꞌ asoj yeꞌxnaj itxꞌaat iqꞌabꞌ. As nimatel kuxh unqꞌa txumbꞌaleꞌ nik inima chajnaj, echeꞌ u txꞌaao tuul u picheeleꞌ, tukꞌ u xhaaloeꞌ, tukꞌ unqꞌa chꞌichꞌ xhiꞌleꞌ, tukꞌ unqꞌa isokeꞌ uvaꞌ nisoka tul nitxꞌaꞌneꞌ.
4 Quando chegam do mercado, não comem coisa alguma sem antes mergulhar as mãos em água. Essa é apenas uma das muitas tradições às quais se apegam, como a lavagem de copos, jarras e panelas. )
5 Estiꞌeꞌ kat ichꞌoti veꞌt chajnaj te u Jesús. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¿Kam qꞌi uvaꞌ yeꞌ ninima unqꞌa achusulibꞌeꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ? Tan yeꞌl iqꞌabꞌ chajnaj nitxꞌaaeꞌ tul nitxꞌaꞌn chajnaj,— tiꞌk unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ.
5 Então os fariseus e mestres da lei lhe perguntaram: “Por que seus discípulos não seguem a tradição dos líderes religiosos? Eles comem sem antes realizar a cerimônia de lavar as mãos!”.
6 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¡Kaꞌvatz kuxh ex! Tan an chiteꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan setiꞌ taꞌn u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ Isaías, tul ech tal u Tiixh ileꞌ ste:
6 Jesus respondeu: “Hipócritas! Isaías tinha razão quando profetizou a seu respeito, pois escreveu: ‘Este povo me honra com os lábios, mas o coração está longe de mim.
7 As kamchaj la itxaꞌki tul uvaꞌ la inach in unqꞌa tenameꞌ,
7 Sua adoração é uma farsa, pois ensinam doutrinas humanas como se fossem mandamentos de Deus’.
8 As echeꞌ uveꞌ nebꞌaneꞌ, tan netaqꞌ kan u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan. As aꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn unqꞌa najeꞌ nenima, echeꞌ u txꞌaap tuul unqꞌa xhaaloeꞌ tukꞌ unqꞌa picheeleꞌ uveꞌ netukꞌaꞌkat, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa txumbꞌaleꞌ uveꞌ nebꞌaneꞌ,— tiꞌk Aak.
8 Vocês desprezam a lei de Deus e a substituem por sua própria tradição”.
9 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ unpajte: —As tiꞌ kuxh inimal vichusbꞌal unqꞌa najeꞌ, as nexaqꞌpi kan u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan.
9 Disse ainda: “Vocês se esquivam com habilidade da lei de Deus para se apegar à sua própria tradição.
10 As ech kat tal kan u Moisés ileꞌ: «Xoꞌnoj vetxutxeꞌ sete tukꞌ vebꞌaaleꞌ,» tiꞌk Aak tala. As ech tal Aak ileꞌ unpajte: «Abꞌil uvaꞌ la iyoqꞌ vitxutxeꞌ tukꞌ vibꞌaaleꞌ, as techal la yatzꞌpi,» tiꞌke.
10 Por exemplo, Moisés deu esta lei: ‘Honre seu pai e sua mãe’ e ‘Quem insultar seu pai ou sua mãe será executado’.
11 Pet ech koj ex, tan ech netal ileꞌ tul nechus unqꞌa uxhchileꞌ: «Kam koj umaꞌtoj la uch ibꞌanat umaj uxhchil. Pet aꞌ la tal u uxhchileꞌ te vitxutxeꞌ tukꞌ te vibꞌaaleꞌ: –Yeꞌxhkam la vulbꞌe veꞌt unlochat ex, tan corbán unqꞌa vetzeꞌ skajayil,– » chaj la taleꞌ uveꞌ netaleꞌ. (As aꞌ isuuchil u yoleꞌ corbán: As aꞌ unqꞌa oyeꞌ uveꞌ la aqꞌax te u Tiixheꞌ.)
11 Vocês, porém, ensinam que alguém pode dizer a seus pais: ‘Não posso ajudá-los. Jurei entregar como oferta a Deus aquilo que eu teria dado a vocês’.
12 As aꞌ netaleꞌ uvaꞌ ech la ibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ te u txutx ibꞌaaleꞌ.
12 Com isso, desobrigam as pessoas de cuidarem dos pais,
13 As nepaasa veꞌt tzii tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ enimat unqꞌa chusbꞌaleꞌ uveꞌ kꞌujlu kan sexoꞌl taꞌn unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ. As attel unjoltu unqꞌa yoleꞌ tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ yeꞌ nenima,— tiꞌk u Jesús.
13 anulando a palavra de Deus a fim de transmitir sua própria tradição. E esse é apenas um exemplo entre muitos outros”.
14 As imolo veꞌt tzan Aak unqꞌa tenameꞌ skꞌatz. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Etabꞌitaj vunyoleꞌ. As palojtaj ex stuul sekajayil.
14 Jesus chamou a multidão para perto de si e disse: “Ouçam, todos vocês, e procurem entender.
15 Tan yeꞌl umaj echbꞌubꞌal la yansan taanxelal umaj uxhchil, tul la techbꞌu. Pet u vaꞌlexhla yoleꞌ uveꞌ la el chꞌuꞌl tu u taanxelal u uxhchileꞌ, as aꞌeꞌ nipaavinsan vatz u Tiixheꞌ.
15 Não é o que entra no corpo que os contamina; vocês se contaminam com o que sai do coração.
16 As abꞌiste ex uvaꞌ nepal tu vunyoleꞌ, as etabꞌitaj uveꞌ ni valeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
16 Quem tem ouvidos para ouvir, ouça com atenção!”.
17 As taqꞌ veꞌt kan u Jesús unqꞌa tenameꞌ. As ok veꞌt Aak tu kabꞌal. As ichꞌoti veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ ste tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal Aak.
17 Então Jesus entrou numa casa para se afastar da multidão, e seus discípulos lhe perguntaram o que ele queria dizer com a parábola que havia acabado de contar.
18 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿As mitaꞌn kuxh ex bꞌa nepal tu u yoleꞌ? ¿As ma yeꞌ nepal stuul? Tan kam uveꞌ la techbꞌu umaj uxhchil, as jiteꞌ la paavinsan u uxhchileꞌ vatz u Tiixheꞌ,
18 “Vocês também ainda não entendem?”, perguntou. “Não percebem que a comida que entra no corpo não pode contaminá-los?
19 tan yeꞌle ni tok tu u taanxelaleꞌ. Pet yaklu pal kuxheꞌ tu tuuleꞌ,— tiꞌk u Jesús. As aꞌ isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ tal Aak tiꞌ uvaꞌ la uch techbꞌul unqꞌa echbꞌubꞌaleꞌ skajayil.
19 O alimento não vai para o coração, mas apenas passa pelo estômago e vai parar no esgoto.” (Ao dizer isso, declarou que todo tipo de comida é aceitável.)
20 As kat tal Aak: —Tul la el chꞌuꞌl umaj u vaꞌlexhla yol tu u taanxelal umaj uxhchil, as aꞌeꞌ ni yansan u taanxelal u uxhchileꞌ vatz u Tiixheꞌ,
20 Em seguida, acrescentou: “Aquilo que vem de dentro é que os contamina.
21 tan tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ ni telkat chꞌuꞌl unqꞌa vaꞌlexhla chaj txumbꞌaleꞌ, echeꞌ unqꞌa najeꞌ uveꞌ nichuk tixoj, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ niyansa tibꞌ tukꞌ umaꞌt uxhchil, tukꞌ unqꞌa yatzꞌol aamaeꞌ,
21 Pois, de dentro, do coração da pessoa, vêm maus pensamentos, imoralidade sexual, roubo, homicídio,
22 tukꞌ unqꞌa elaqꞌeꞌ, tukꞌ u achvan txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ, tukꞌ unjoltu unqꞌa vaꞌlexheꞌ, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni maxtibꞌen imool, tukꞌ unqꞌa tachaꞌv vichiꞌoleꞌ, tukꞌ u chꞌoꞌnchil aamaeꞌ, tukꞌ u chukul yoleꞌ, tukꞌ u jeꞌsaibꞌeꞌ, as tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌl itxumbꞌal tijikil.
22 adultério, cobiça, perversidade, engano, paixões carnais, inveja, calúnias, orgulho e insensatez.
23 As jankꞌal chit unqꞌa vaꞌlexheꞌ uvaꞌ kat vala, as aꞌ ni telkat chꞌuꞌl tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ. As nipaavinsa unqꞌa uxhchileꞌ vatz u Tiixheꞌ,— tiꞌk Aak.
23 Todas essas coisas desprezíveis vêm de dentro; são elas que os contaminam”.
24 As el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u Galilea. As oon veꞌt Aak najlich u Tiro tukꞌ u Sidón. As tul ok veꞌt Aak tu umaꞌl u kabꞌal, as aꞌ tal Aak uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la ootzin uvaꞌ atik Aak tzitziꞌ. Pet jit uchi, tan tabꞌi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ itzibꞌlal uvaꞌ katil atikkat Aak.
24 Então Jesus deixou a Galileia e se dirigiu para o norte, para a região de Tiro. Não queria que ninguém soubesse onde ele estava hospedado, mas não foi possível manter segredo.
25 As tabꞌi umaꞌl u ixoj itzibꞌlal Aak. As yeꞌntu chit tul veꞌt ixoj vatz Aak, tan atik ok umaꞌl u subꞌul tiꞌ vixvaak u ixojeꞌ. As kuꞌ veꞌt u ixoj qaaloj vatz Aak.
25 De imediato, uma mulher que tinha ouvido falar dele veio e caiu a seus pés. A filha dela estava possuída por um espírito impuro,
26 As jit tiaal Israel u ixoj. Pet aꞌ jejlikkat u ixoj tu u tenam Sirofenicia uvaꞌ atik ok tiqꞌabꞌ u Siria. As ijaj ixoj bꞌaꞌnil te Aak tiꞌ uvaꞌ la teesa el Aak u subꞌuleꞌ tiꞌ vixvaak u ixojeꞌ.
26 e ela implorou que ele expulsasse o demônio que estava na menina. Sendo ela grega, nascida na região da Fenícia, na Síria,
27 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ te ixoj: —Pet txꞌaꞌnnal unqꞌa talaj intxaꞌeꞌ sbꞌaꞌn bꞌaxa, tan yeꞌ la ibꞌaneꞌ uvaꞌ la qaqꞌ vitxꞌix unqꞌa talaj intxaꞌeꞌ te unqꞌa talaj txꞌiꞌeꞌ,— tiꞌk Aak.
27 Jesus lhe disse: “Primeiro devem-se alimentar os filhos. Não é certo tirar comida das crianças e jogá-la aos cachorros”.
28 As ech tal veꞌt u ixoj ileꞌ: —Kano, Pap. Pet antu unqꞌa talaj txꞌiꞌeꞌ taꞌ ni echbꞌun unqꞌa vuy txꞌixeꞌ uveꞌ nichajpik kuꞌ jaqꞌ u meexhaeꞌ taꞌn unqꞌa talaj intxaꞌeꞌ,— tiꞌk ixoj.
28 “Senhor, é verdade”, disse a mulher. “No entanto, até os cachorros, debaixo da mesa, comem as migalhas dos pratos dos filhos.”
29 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tiꞌ uvaꞌ jik chit kat aal sve, as tuk val see, yeꞌ kuxh atxumunsa veꞌt aama. Pet kuxh veꞌteꞌ, tan kat elyu veꞌt u subꞌuleꞌ tiꞌ u xvaakeꞌ,— tiꞌk Aak.
29 “Boa resposta!”, disse Jesus. “Vá para casa, pois o demônio já deixou sua filha.”
30 Tul oon veꞌt ixoj tikabꞌal, as koxhlik kuxh veꞌt vixvaak ixojeꞌ viꞌ chꞌach. As maꞌtik tel veꞌt u subꞌuleꞌ tiꞌ u xvaakeꞌ.
30 E, quando ela chegou à sua casa, sua filha estava deitada na cama, e o demônio a havia deixado.
31 Tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús najlich u txꞌavaꞌ uvaꞌ Tiro ibꞌii, as pal veꞌt Aak tu u txꞌavaꞌ uvaꞌ Sidón ibꞌii. As oon veꞌt Aak najlich u mar uvaꞌ Galilea. As atin veꞌt Aak tu u Decápolis.
31 Jesus saiu de Tiro e subiu para Sidom antes de voltar ao mar da Galileia e à região das Dez Cidades.
32 As umaꞌl u chakan uvaꞌ nik ikꞌabꞌ tibꞌ itziꞌ, as eqꞌol veꞌt ok vatz u Jesús. As jajpu veꞌt bꞌaꞌnil te Aak uvaꞌ la taqꞌ jeꞌ Aak iqꞌabꞌ stiꞌ.
32 Algumas pessoas lhe trouxeram um homem surdo e com dificuldade de fala, e lhe pediram que pusesse as mãos sobre ele e o curasse.
33 As teqꞌo veꞌt bꞌen Aak u najeꞌ sijunal. As toksa veꞌt Aak u viꞌ iqꞌabꞌeꞌ tu vixikin najeꞌ. As toksa ok Aak u taꞌl itzubꞌeꞌ viꞌ u taqꞌ najeꞌ.
33 Jesus o afastou da multidão para ficar a sós com ele. Pôs os dedos nos ouvidos do homem e, em seguida, cuspiu nos dedos e tocou a língua dele.
34 As sajin veꞌt jeꞌ Aak tu almikaꞌ. As txumun veꞌt Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¡Efata!— tiꞌk Aak, tan ech isuuchil u yoleꞌ u efata: «Jajpen» tiꞌk u yoleꞌ.
34 Olhando para o céu, suspirou e disse: “ Efatá! ”, que significa “Abra-se!”.
35 As yak kuxh abꞌin veꞌt naj. As yolon veꞌt naj, tan bꞌaꞌn veꞌt u taqꞌ najeꞌ ibꞌana.
35 No mesmo instante, o homem passou a ouvir perfeitamente; sua língua ficou livre, e ele começou a falar com clareza.
36 As kꞌuxh tal u Jesús te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌxh katil la alpukat, as aal chit tal veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ kam uvaꞌ ibꞌan Aak.
36 Jesus ordenou à multidão que não contasse a ninguém, mas, quanto mais ele os proibia, mais divulgavam o que havia acontecido.
37 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ ibꞌan Aak. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Chꞌiꞌumal chit uvaꞌ kat ibꞌan Aak skajayil, tan kat bꞌaꞌnxiy veꞌt unqꞌa kumooleꞌ uvaꞌ chakanike tukꞌ unqꞌa veeꞌ nik ikꞌabꞌ tibꞌ itziꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
37 Estavam muito admirados e diziam repetidamente: “Tudo que ele faz é maravilhoso! Ele até faz o surdo ouvir e o mudo falar!”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.