Marcos 6

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 As el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu vikabꞌal u Jairo. As oon veꞌt Aak tu vitenameꞌ uvaꞌ Nazaret. As xekelik unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ stiꞌ.
1 Depois, ele partiu dali e foi para a sua pátria, seguido de seus discípulos.
2 As tul ilej veꞌt u xeem qꞌiieꞌ, as ok Aak tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As xeꞌt veꞌt Aak chusun. Tul tabꞌi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ ichusun Aak, as teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —¿Katileꞌ qꞌi kat bꞌex teqꞌokat u najeꞌ vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ nibꞌan naj? ¿As kam nimla txumbꞌalileꞌ qꞌi kat bꞌex ichus tibꞌ naj stiꞌ?
2 Quando chegou o dia de sábado, começou a ensinar na sinagoga. Muitos o ouviam e, tomados de admiração, diziam: Donde lhe vem isso? Que sabedoria é essa que lhe foi dada, e como se operam por suas mãos tão grandes milagres?
3 ¿As moj jit u najeꞌ uvaꞌ seeol, u tal u Maꞌleꞌ? ¿As moj jit titzꞌin najeꞌ u Jacobo, tukꞌ u Xhuꞌl, tukꞌ u Judas, tukꞌ u Simón? As ootzimaleꞌ unqꞌa tanabꞌ najeꞌ sqaꞌn,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ svatzaj, tan yeꞌ kat isaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ inimat u Jesús.
3 Não é ele o carpinteiro, o filho de Maria, o irmão de Tiago, de José, de Judas e de Simão? Não vivem aqui entre nós também suas irmãs? E ficaram perplexos a seu respeito.
4 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ: —As katil kuxh la oksalkat iqꞌii umaꞌl u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. Pet ech koj tu vitenameꞌ tukꞌ xoꞌl unqꞌa tatineꞌ tikabꞌal, tan echeꞌ la koj oksal iqꞌii,— tiꞌk Aak.
4 Mas Jesus disse-lhes: Um profeta só é desprezado na sua pátria, entre os seus parentes e na sua própria casa.
5 As jit uch ibꞌanat veꞌt Aak unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ tu vitenameꞌ. Pet taꞌn kuxh kaꞌl unqꞌa aachꞌoꞌm kat taqꞌ jeꞌ Aak iqꞌabꞌ stiꞌ. As kat bꞌaꞌnxi.
5 Não pôde fazer ali milagre algum. Curou apenas alguns poucos enfermos, impondo-lhes as mãos.
6 As kat yan veꞌt te Aak uvaꞌ yeꞌ kat ikꞌujbꞌaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak.
6 Admirava-se ele da desconfiança deles. E ensinando, percorria as aldeias circunvizinhas.
7 As imolo veꞌt Aak kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ichaj veꞌt bꞌen Aak chajnaj. As kaꞌkabꞌil teqꞌot tibꞌ chajnaj kat ibꞌan Aak. As taqꞌ veꞌt Aak tijleꞌm chajnaj tiꞌ teesal unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ.
7 Então chamou os Doze e começou a enviá-los, dois a dois; e deu-lhes poder sobre os espíritos imundos.
8 As kat tal bꞌen Aak te chajnaj uvaꞌ yeꞌl unbꞌooj tetz chajnaj la teqꞌo tu bꞌey. As yeꞌl isam chajnaj la teqꞌo. As mitaꞌn txꞌix; as mitaꞌn puaj. Pet taꞌn kuxh vikarote chajnajeꞌ la teqꞌo.
8 Ordenou-lhes que não levassem coisa alguma para o caminho, senão somente um bordão; nem pão, nem mochila, nem dinheiro no cinto;
9 As la uch toksat chajnaj ixaꞌp. Pet yeꞌl kaꞌvoꞌj toksaꞌm chajnaj la teqꞌo.
9 como calçado, unicamente sandálias, e que se não revestissem de duas túnicas.
10 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Abꞌiste u kabꞌaleꞌ uvaꞌ la kꞌulpukat ex uvaꞌ la bꞌenkat ex, as tzitziꞌ la atinkat ex lanal el chꞌuꞌl ex tu u tenameꞌ. As aꞌn la etaqꞌ kan u atinbꞌaleꞌ.
10 E disse-lhes: Em qualquer casa em que entrardes, ficai nela, até vos retirardes dali.
11 Asoj at umaj tenam uvaꞌ yeꞌ la kꞌulpukat ex, asoj yeꞌ la isaꞌ unqꞌa tenameꞌ tabꞌit veyoleꞌ, as la el chꞌuꞌl ex tzitziꞌ. As la echitu el u pojoeꞌ uveꞌ at tiꞌ vetojeꞌ, texhlal tetz uvaꞌ yeꞌ bꞌaꞌn vitxumbꞌal unqꞌa tenameꞌ. As jik chit tuk val sete uvaꞌ tu u qꞌiieꞌ uveꞌ la ulkat u kꞌaxkꞌoeꞌ, tan nimeꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ la ul tiꞌ u tenameꞌ tiꞌ uveꞌ kat ul tiꞌ u Sodoma tukꞌ u Gomorra,— tiꞌk Aak.
11 Se em algum lugar não vos receberem nem vos escutarem, saí dali e sacudi o pó dos vossos pés em testemunho contra ele.
12 As el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús tiꞌ bꞌen talat te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ tok kꞌatz u Tiixheꞌ.
12 Eles partiram e pregaram a penitência.
13 As kat teesa veꞌt el chajnaj unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As nimal unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ kat ivaa chajnaj taꞌn aceite. As kat bꞌaꞌnx veꞌt unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ.
13 Expeliam numerosos demônios, ungiam com óleo a muitos enfermos e os curavam.
14 As tabꞌi veꞌt u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Herodes uvaꞌ nik toksal veꞌt iqꞌii u Jesús, tan katil kuxh nik tokkat veꞌt iqꞌii Aak. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —Aꞌ u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ uvaꞌ kat ulyu taama unpajte. Estiꞌeꞌ ni tolebꞌ tiꞌ ibꞌanat unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ,— tiꞌk naj.
14 O rei Herodes ouviu falar de Jesus, cujo nome se tornara célebre. Dizia-se: João Batista ressurgiu dos mortos e por isso o poder de fazer milagres opera nele.
15 Pet ech tal kaꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Kamal u Elías,— tiꞌke. As at unjolte uvaꞌ ech nik tal ileꞌ: —Kamal aꞌ umaj u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ echeꞌ unqꞌa uvaꞌ kat ul naꞌytzan,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
15 Uns afirmavam: É Elias! Diziam outros: É um profeta como qualquer outro.
16 As tul tabꞌi veꞌt u Herodes u yoleꞌ tiꞌ u Jesús, as ech tal veꞌt naj ileꞌ: —Aꞌ u Xhuneꞌ bꞌa kat ulyu taama unpajte uvaꞌ kat val itzokꞌpik el iviꞌ,— tiꞌk u Herodes.
16 Ouvindo isto, Herodes repetia: É João, a quem mandei decapitar. Ele ressuscitou!
17 Tan maꞌtik talat naj itxeypu u Xhuneꞌ, as tal naj iqitzpu taꞌn kateena tu u kaarsa tiꞌ inimal viyol u Herodías, u tixqel u Piꞌl uvaꞌ titzꞌin u Herodes, tan ixoj alon uvaꞌ la yatzꞌpu u Xhuneꞌ, tan tixqelik veꞌt u Herodes u Herodías.
17 Pois o próprio Herodes mandara prender João e acorrentá-lo no cárcere, por causa de Herodíades, mulher de seu irmão Filipe, com a qual ele se tinha casado.
18 As aꞌ ibꞌankat u Herodes, tan ech nik tal u Xhun ileꞌ te u Herodes: «Paaveꞌ kat abꞌana, tan kat eexqeli veꞌt u tixqel veetzꞌineꞌ,» tiꞌk u Xhuneꞌ tala.
18 João tinha dito a Herodes: Não te é permitido ter a mulher de teu irmão.
19 As nik ichꞌoꞌn veꞌt taama u Herodías tiꞌ u Xhuneꞌ. As ichuk veꞌt ixoj txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌpu u Xhuneꞌ, tan nikat isaꞌ ixoj uvaꞌ la kam u Xhuneꞌ. As yeꞌ nik tolebꞌ ixoj,
19 Por isso Herodíades o odiava e queria matá-lo, não o conseguindo, porém.
20 tan nik ixoꞌva u Herodes u Xhuneꞌ, tan naꞌlik vatz u Herodes uvaꞌ jik itxumbꞌal u Xhuneꞌ as yeꞌl u vaꞌlexheꞌ nik ibꞌaneꞌ. Estiꞌeꞌ nik ikol u Herodes u Xhuneꞌ vatz ixoj. As kꞌuxh nik isotz veꞌt ikꞌuꞌl u Herodes taꞌn viyol u Xhuneꞌ, as nik ichiibꞌ naj tiꞌ tabꞌil unqꞌa yoleꞌ.
20 Pois Herodes respeitava João, sabendo que era um homem justo e santo; protegia-o e, quando o ouvia, sentia-se embaraçado. Mas, mesmo assim, de boa mente o ouvia.
21 As aꞌ uchkat veꞌt vatz u Herodías tul uvaꞌ kat tzꞌaj veꞌt iyaabꞌ u Herodes, tan kat ibꞌan veꞌt naj umaꞌl u bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm tukꞌ unqꞌa bꞌooqꞌol tenameꞌ, tukꞌ unqꞌa lochol tetz najeꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa najeꞌ uveꞌ nim iyolbꞌeleꞌ tu u Galilea.
21 Chegou, porém, um dia favorável em que Herodes, por ocasião do seu natalício, deu um banquete aos grandes de sua corte, aos seus oficiais e aos principais da Galiléia.
22 As ok veꞌt u tal u Herodías bꞌixoj tu u nimla qꞌiieꞌ. As achaꞌvik chit ibꞌix ixoj uveꞌ til u Herodes tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uveꞌ atik ok skꞌatz viꞌ u meexhaeꞌ. As ech tal veꞌt u Herodes ileꞌ te ixoj: —Jaj sve kam uveꞌ nasaꞌ. As la vaqꞌ see,— tiꞌk naj.
22 A filha de Herodíades apresentou-se e pôs-se a dançar, com grande satisfação de Herodes e dos seus convivas. Disse o rei à moça: Pede-me o que quiseres, e eu to darei.
23 As tukꞌ tiila yol taltziꞌ veꞌt u Herodes. As ech tal ileꞌ: —Kꞌuxh la ajaj unpokꞌoꞌchoj u txꞌiibꞌal unqꞌiieꞌ, as techal la vaqꞌ see kam uvaꞌ la ajaj sve,— tiꞌk naj.
23 E jurou-lhe: Tudo o que me pedires te darei, ainda que seja a metade do meu reino.
24 As el veꞌt chꞌuꞌl ixoj. As ul ichꞌoti veꞌt ixoj te vitxutxeꞌ: —¿Kam qꞌi la unjajeꞌ?— tiꞌk ixoj. As ech tal veꞌt u txutxa ileꞌ: —Jaj viviꞌ u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ,— tiꞌk vitxutx ixojeꞌ.
24 Ela saiu e perguntou à sua mãe: Que hei de pedir? E a mãe respondeu: A cabeça de João Batista.
25 As oora chit ok veꞌt ixoj uveꞌ atikkat u Herodes. As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ: —Aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la aaqꞌ tzan viviꞌ u Xhuneꞌ sve cheel tu umaj pulaato,— tiꞌk ixoj.
25 Tornando logo a entrar apressadamente à presença do rei, exprimiu-lhe seu desejo: Quero que sem demora me dês a cabeça de João Batista.
26 As txumun veꞌt u Herodes tiꞌ uvaꞌ ijaj ixoj viviꞌ u Xhuneꞌ. Tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik tal tziꞌt naj te ixoj tukꞌ tiila yol vatz unqꞌa ilonaaleꞌ viꞌ u meexhaeꞌ, as taqꞌ chit veꞌt naj kam uvaꞌ ijaj ixoj.
26 O rei entristeceu-se; todavia, por causa da sua promessa e dos convivas, não quis recusar.
27 As yak kuxh ichaj veꞌt bꞌen naj umaꞌl u sol tiꞌ bꞌen teqꞌot tzan viviꞌ u Xhuneꞌ.
27 Sem tardar, enviou um carrasco com a ordem de trazer a cabeça de João. Ele foi, decapitou João no cárcere,
28 As bꞌex veꞌt u soleꞌ tu u kaarsaeꞌ. Itzokꞌ veꞌt el naj viviꞌ u Xhuneꞌ. As teqꞌo veꞌt tzan naj tu umaꞌl u pulaato. As taqꞌ veꞌt ok naj te u ixojeꞌ; as taqꞌ veꞌt ok ixoj te vitxutxeꞌ.
28 trouxe a sua cabeça num prato e a deu à moça, e esta a entregou à sua mãe.
29 Tul uvaꞌ tabꞌi veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ u Xhuneꞌ, as ul teqꞌo veꞌt chajnaj vichiꞌol u Xhuneꞌ. As bꞌex imuj veꞌt chajnaj.
29 Ouvindo isto, os seus discípulos foram tomar o seu corpo e o depositaram num sepulcro.
30 As kat ul veꞌt kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús skꞌatz. As kat ul tal veꞌt chajnaj te u Jesús kam chit uvaꞌ kat bꞌex ibꞌan chajnaj, as kam uvaꞌ kat bꞌex ichus kan chajnaj.
30 Os apóstolos voltaram para junto de Jesus e contaram-lhe tudo o que haviam feito e ensinado.
31 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Koꞌnaj tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlkat uxhchil. As koꞌnaj unbꞌooj iꞌloj,— tiꞌk Aak, tan mamaꞌla chit tenam nikat tuleꞌ; as nik ibꞌeneꞌ. As yeꞌ nik tuch veꞌt itxꞌaꞌn chajnaj tukꞌ Aak.
31 Ele disse-lhes: Vinde à parte, para algum lugar deserto, e descansai um pouco. Porque eram muitos os que iam e vinham e nem tinham tempo para comer.
32 As ok veꞌt chajnaj tu umaꞌl u barco. As bꞌen veꞌt chajnaj tukꞌ u Jesús tu umaꞌt u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlikkat tenam.
32 Partiram na barca para um lugar solitário, à parte.
33 Pet nimal chit tenam ilon veꞌt ibꞌen Aak tukꞌ chajnaj. As kat el chꞌuꞌl stoj tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ tiꞌ ibꞌen ikꞌulat Aak tziꞌ u aꞌeꞌ. As bꞌaxik oon veꞌt unqꞌa tenameꞌ vatz Aak. As kat imol veꞌt tibꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ Aak unpajte.
33 Mas viram-nos partir. Por isso, muitos deles perceberam para onde iam, e de todas as cidades acorreram a pé para o lugar aonde se dirigiam, e chegaram primeiro que eles.
34 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u barco, as til veꞌt Aak u mamaꞌla tenameꞌ. As itxum veꞌt Aak ivatz, tan ech veꞌteꞌ echeꞌ unjoloj kaneeroꞌ uvaꞌ yeꞌl xeen tetz ati. As xeꞌt veꞌt Aak chusun. As nimal chusbꞌal tal Aak ste.
34 Ao desembarcar, Jesus viu uma grande multidão e compadeceu-se dela, porque era como ovelhas que não têm pastor. E começou a ensinar-lhes muitas coisas.
35 As tul kuꞌ veꞌt qꞌii, as jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ skꞌatz. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —Kat kuꞌy veꞌt qꞌii. As tul yeꞌl kabꞌal at tzitzaꞌ.
35 A hora já estava bem avançada quando se achegaram a ele os seus discípulos e disseram: Este lugar é deserto, e já é tarde.
36 As yeꞌl techbꞌubꞌal unqꞌa tenameꞌ eqꞌomal staꞌn. Pet al ste uvaꞌ la bꞌen iloqꞌ ipaan tulaj unqꞌa kabꞌaleꞌ as tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ uvaꞌ najli kuxhtuꞌ,— tiꞌk chajnaj.
36 Despede-os, para irem aos sítios e aldeias vizinhas a comprar algum alimento.
37 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌle, pet ex la aqꞌon ipaan,— tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿As ma oꞌ la bꞌen loqꞌon veꞌt ipaan unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ naaleꞌ? Tan aꞌ ni taleꞌ uvaꞌ at laakꞌaloj (200) qꞌii aqꞌon tiꞌ ijaꞌmil ipaan unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk chajnaj.
37 Mas ele respondeu-lhes: Dai-lhes vós mesmos de comer. Replicaram-lhe: Iremos comprar duzentos denários de pão para dar-lhes de comer?
38 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As bꞌen etiltaj jankꞌoj paan ati,— tiꞌk Aak. As bꞌex til veꞌt chajnaj. As ech ul tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Oꞌvaꞌl kuxh paan ati tukꞌ kaꞌvaꞌt u txay,— tiꞌk chajnaj.
38 Ele perguntou-lhes: Quantos pães tendes? Ide ver. Depois de se terem informado, disseram: Cinco, e dois peixes.
39 As tal veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ uvaꞌ la xonebꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil tiꞌ chaj tꞌuubꞌul vatz u chaqꞌaalaeꞌ.
39 Ordenou-lhes que mandassem todos sentar-se, em grupos, na relva verde.
40 As xonebꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ vatz u chaqꞌaalaeꞌ tiꞌ chaj tꞌuubꞌul. Ati uvaꞌ oꞌkꞌalal (100) itꞌubꞌit tibꞌ; as ati uvaꞌ laval toxkꞌal (50) itꞌubꞌit tibꞌ.
40 E assentaram-se em grupos de cem e de cinqüenta.
41 As itxey veꞌt Aak oꞌvaꞌl unqꞌa paaneꞌ tukꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa txayeꞌ. As kaꞌyik veꞌt jeꞌ Aak tu almikaꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak taꞌntiixh te u Tiixheꞌ stiꞌ. As ijatx veꞌt Aak. As taqꞌ veꞌt Aak unqꞌa paaneꞌ tukꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa txayeꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ la ijatx veꞌt chajnaj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
41 Então tomou os cinco pães e os dois peixes e, erguendo os olhos ao céu, abençoou-os, partiu-os e os deu a seus discípulos, para que lhos distribuíssem, e repartiu entre todos os dois peixes.
42 As tul maꞌtik itxꞌaꞌn unqꞌa tenameꞌ sbꞌaꞌn skajayil,
42 Todos comeram e ficaram fartos.
43 as imol veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ unqꞌa yaꞌl paaneꞌ tukꞌ unqꞌa yaꞌl txayeꞌ. As nootel kabꞌlavat xuꞌk staꞌn.
43 Recolheram do que sobrou doze cestos cheios de pedaços, e os restos dos peixes.
44 As oꞌvaꞌl mil unqꞌa najeꞌ uveꞌ kat txꞌaꞌni.
44 Foram cinco mil os homens que haviam comido daqueles pães.
45 As tul uvaꞌ nik iqꞌiila kan u Jesús unqꞌa tenameꞌ, as tal veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ uvaꞌ la ok veꞌt chajnaj tu u barco as la bꞌax veꞌt chajnaj vatz Aak tiꞌ iqꞌaxit u mar as tiꞌ toon chajnaj tu u tenam u Betsaida.
45 Imediatamente ele obrigou os seus discípulos a subirem para a barca, para que chegassem antes dele à outra margem, em frente de Betsaida, enquanto ele mesmo despedia o povo.
46 As tul maꞌt iqꞌiilat kan Aak unqꞌa tenameꞌ, as bꞌex veꞌt Aak viꞌ umaꞌl tal vitz sijunal tiꞌ inachat Tiixh.
46 E despedido que foi o povo, retirou-se ao monte para orar.
47 As kaaik veꞌt kan Aak sijunal viꞌ u vitzeꞌ. As maꞌtik toon veꞌt u barco pokꞌoꞌch u mar, tul aalik itzꞌotin veꞌteꞌ.
47 À noite, achava-se a barca no meio do lago e ele, a sós, em terra.
48 As tul txantik isajbꞌu veꞌteꞌ, as til u Jesús uvaꞌ vaꞌlik chit iyaꞌlut tibꞌ chajnaj tukꞌ u barco, tan aalik itzaa u kajiqꞌeꞌ vatz u barco. As xaoꞌm tok veꞌt Aak viꞌ u mar tiꞌ bꞌen ilejat Aak chajnaj. As tal veꞌt Aak ibꞌax vatz chajnaj.
48 Vendo-os se fatigarem em remar, sendo-lhes o vento contrário, foi ter com eles pela quarta vigília da noite, andando por cima do mar, e fez como se fosse passar ao lado deles.
49 Tul til chajnaj uvaꞌ nikat ixaan veꞌt Aak viꞌ u mar, as nik tal chajnaj uvaꞌ kamal xoꞌval uveꞌ nik til chajnaj. As sikꞌin veꞌt chajnaj,
49 À vista de Jesus, caminhando sobre o mar, pensaram que fosse um fantasma e gritaram;
50 tan kajayil chit chajnaj ilon. As xoꞌv veꞌt chajnaj. As yolon veꞌt u Jesús te chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌ kuxh xoꞌv ex. Pet etiibꞌisataj etaama, tan ineꞌ,— tiꞌk Aak.
50 pois todos o viram e se assustaram. Mas ele logo lhes falou: Tranqüilizai-vos, sou eu; não vos assusteis!
51 As jeꞌ veꞌt u Jesús tu u barco kꞌatz chajnaj. As yak kuxh yaꞌ veꞌt u kajiqꞌeꞌ. As teqꞌo chit veꞌt taama chajnaj,
51 E subiu para a barca, junto deles, e o vento cessou. Todos se achavam tomados de um extremo pavor,
52 tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ nik ipal chajnaj stuul tiꞌ u tijleꞌm u Jesús uvaꞌ ibꞌan Aak tul sinaꞌsat Aak u paaneꞌ, tan aluxik kuxh taama chajnaj.
52 pois ainda não tinham compreendido o caso dos pães; os seus corações estavam insensíveis.
53 As tul maꞌtik iqꞌaxit u Jesús u mar tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as oon veꞌt chajaak tziꞌ u aꞌeꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ Genesaret. As tzitziꞌ ikꞌalkat veꞌt chajnaj u barco tziꞌ u aꞌeꞌ.
53 Navegaram para o outro lado e chegaram à região de Genesaré, onde aportaram.
54 As tul el veꞌt chꞌuꞌl chajnaj tu u barco tukꞌ u Jesús, as yak kuxh texhla veꞌt unqꞌa tenameꞌ Aak.
54 Assim que saíram da barca, o povo o reconheceu.
55 Tul nik ipal Aak tulaj unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ echen najlich u Genesaret, as kat eqꞌol veꞌt tzan unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ viꞌ unqꞌa chꞌachiꞌm tzeꞌeꞌ tu uvaꞌ nik tabꞌilkat unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ atikkat Aak.
55 Percorrendo toda aquela região, começaram a levar, em leitos, os que padeciam de algum mal, para o lugar onde ouviam dizer que ele se encontrava.
56 As katil uveꞌ nik ipalkat Aak, moj tulaj unqꞌa tenameꞌ, moj tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ, as moj tulaj vitz, as nik taqꞌ kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tu bꞌey. As nik ijaj kuybꞌal te Aak uvaꞌ aal kuxh koj u toksaꞌm Aakeꞌ la ikan unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ uveꞌ nik taleꞌ, tan abꞌil uveꞌ nik kanon u toksaꞌm Aakeꞌ, as yak chit nik tel u chꞌoꞌmeꞌ stiꞌ.
56 Onde quer que ele entrasse, fosse nas aldeias ou nos povoados, ou nas cidades, punham os enfermos nas ruas e pediam-lhe que os deixassem tocar ao menos na orla de suas vestes. E todos os que tocavam em Jesus ficavam sãos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.