Marcos 6

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs BKJ

Sair da comparação
1 As el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu vikabꞌal u Jairo. As oon veꞌt Aak tu vitenameꞌ uvaꞌ Nazaret. As xekelik unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ stiꞌ.
1 E ele saindo dali, chegou à sua própria terra, e os seus discípulos o seguiram.
2 As tul ilej veꞌt u xeem qꞌiieꞌ, as ok Aak tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As xeꞌt veꞌt Aak chusun. Tul tabꞌi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ ichusun Aak, as teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —¿Katileꞌ qꞌi kat bꞌex teqꞌokat u najeꞌ vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ nibꞌan naj? ¿As kam nimla txumbꞌalileꞌ qꞌi kat bꞌex ichus tibꞌ naj stiꞌ?
2 E, chegando o dia do shabat, ele começou a ensinar na sinagoga; e muitos, ao ouvi-lo, se admiravam, dizendo: De onde lhe vem estas coisas? E que sabedoria é esta que lhe é dada, e como estas poderosas obras são feitas por suas mãos?
3 ¿As moj jit u najeꞌ uvaꞌ seeol, u tal u Maꞌleꞌ? ¿As moj jit titzꞌin najeꞌ u Jacobo, tukꞌ u Xhuꞌl, tukꞌ u Judas, tukꞌ u Simón? As ootzimaleꞌ unqꞌa tanabꞌ najeꞌ sqaꞌn,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ svatzaj, tan yeꞌ kat isaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ inimat u Jesús.
3 Não é este o carpinteiro, filho de Maria, irmão de Tiago, e de José, e de Judas e de Simão? E não estão aqui conosco suas irmãs? E escandalizavam-se nele.
4 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ: —As katil kuxh la oksalkat iqꞌii umaꞌl u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. Pet ech koj tu vitenameꞌ tukꞌ xoꞌl unqꞌa tatineꞌ tikabꞌal, tan echeꞌ la koj oksal iqꞌii,— tiꞌk Aak.
4 Mas Jesus lhes dizia: O profeta não está sem honra, exceto na sua própria terra, e entre os seus próprios parentes, e na sua própria casa.
5 As jit uch ibꞌanat veꞌt Aak unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ tu vitenameꞌ. Pet taꞌn kuxh kaꞌl unqꞌa aachꞌoꞌm kat taqꞌ jeꞌ Aak iqꞌabꞌ stiꞌ. As kat bꞌaꞌnxi.
5 E ele não podia fazer ali nenhuma obra poderosa, salvo impor suas mãos sobre poucas pessoas enfermas, curando-as.
6 As kat yan veꞌt te Aak uvaꞌ yeꞌ kat ikꞌujbꞌaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak.
6 E admirou-se da descrença deles. E ele percorreu as aldeias vizinhas, ensinando.
7 As imolo veꞌt Aak kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ichaj veꞌt bꞌen Aak chajnaj. As kaꞌkabꞌil teqꞌot tibꞌ chajnaj kat ibꞌan Aak. As taqꞌ veꞌt Aak tijleꞌm chajnaj tiꞌ teesal unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ.
7 E ele chamou a si os doze, e começou a enviá-los de dois em dois, e deu-lhes poder sobre os espíritos imundos;
8 As kat tal bꞌen Aak te chajnaj uvaꞌ yeꞌl unbꞌooj tetz chajnaj la teqꞌo tu bꞌey. As yeꞌl isam chajnaj la teqꞌo. As mitaꞌn txꞌix; as mitaꞌn puaj. Pet taꞌn kuxh vikarote chajnajeꞌ la teqꞌo.
8 e ordenou-lhes que nada levassem para sua jornada, senão somente um cajado; nem alforje, nem pão, nem dinheiro no seu cinto;
9 As la uch toksat chajnaj ixaꞌp. Pet yeꞌl kaꞌvoꞌj toksaꞌm chajnaj la teqꞌo.
9 mas que fossem calçados com sandálias, e que não vestissem duas túnicas.
10 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Abꞌiste u kabꞌaleꞌ uvaꞌ la kꞌulpukat ex uvaꞌ la bꞌenkat ex, as tzitziꞌ la atinkat ex lanal el chꞌuꞌl ex tu u tenameꞌ. As aꞌn la etaqꞌ kan u atinbꞌaleꞌ.
10 E ele dizia-lhes: Onde quer que entrardes numa casa, permanecei até partir daquele lugar.
11 Asoj at umaj tenam uvaꞌ yeꞌ la kꞌulpukat ex, asoj yeꞌ la isaꞌ unqꞌa tenameꞌ tabꞌit veyoleꞌ, as la el chꞌuꞌl ex tzitziꞌ. As la echitu el u pojoeꞌ uveꞌ at tiꞌ vetojeꞌ, texhlal tetz uvaꞌ yeꞌ bꞌaꞌn vitxumbꞌal unqꞌa tenameꞌ. As jik chit tuk val sete uvaꞌ tu u qꞌiieꞌ uveꞌ la ulkat u kꞌaxkꞌoeꞌ, tan nimeꞌ u kꞌaxkꞌoeꞌ la ul tiꞌ u tenameꞌ tiꞌ uveꞌ kat ul tiꞌ u Sodoma tukꞌ u Gomorra,— tiꞌk Aak.
11 E aqueles que não vos receberem, nem vos ouvirem, saindo dali, sacudi o pó que estiver debaixo dos vossos pés, em testemunho contra eles. Em verdade eu vos digo que haverá mais tolerância para Sodoma e Gomorra no dia do juízo do que para os daquela cidade.
12 As el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús tiꞌ bꞌen talat te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ tok kꞌatz u Tiixheꞌ.
12 E eles foram, e pregando que os homens se arrependessem.
13 As kat teesa veꞌt el chajnaj unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As nimal unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ kat ivaa chajnaj taꞌn aceite. As kat bꞌaꞌnx veꞌt unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ.
13 E eles expulsavam muitos demônios, e ungiam com óleo muitos que eram enfermos, e os curavam.
14 As tabꞌi veꞌt u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Herodes uvaꞌ nik toksal veꞌt iqꞌii u Jesús, tan katil kuxh nik tokkat veꞌt iqꞌii Aak. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —Aꞌ u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ uvaꞌ kat ulyu taama unpajte. Estiꞌeꞌ ni tolebꞌ tiꞌ ibꞌanat unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ,— tiꞌk naj.
14 E o rei Herodes ouviu falar dele (pois seu nome foi propagado amplamente) e disse: João, o Batista, foi ressuscitado dentre os mortos, e por isso estas maravilhas operam nele.
15 Pet ech tal kaꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Kamal u Elías,— tiꞌke. As at unjolte uvaꞌ ech nik tal ileꞌ: —Kamal aꞌ umaj u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ echeꞌ unqꞌa uvaꞌ kat ul naꞌytzan,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
15 Outros diziam: Este é Elias. E outros diziam: Este é um profeta, ou como um dos profetas.
16 As tul tabꞌi veꞌt u Herodes u yoleꞌ tiꞌ u Jesús, as ech tal veꞌt naj ileꞌ: —Aꞌ u Xhuneꞌ bꞌa kat ulyu taama unpajte uvaꞌ kat val itzokꞌpik el iviꞌ,— tiꞌk u Herodes.
16 Mas Herodes ouvindo isso, dizia: Este é João, a quem eu decapitei; ele está ressuscitado dentre os mortos.
17 Tan maꞌtik talat naj itxeypu u Xhuneꞌ, as tal naj iqitzpu taꞌn kateena tu u kaarsa tiꞌ inimal viyol u Herodías, u tixqel u Piꞌl uvaꞌ titzꞌin u Herodes, tan ixoj alon uvaꞌ la yatzꞌpu u Xhuneꞌ, tan tixqelik veꞌt u Herodes u Herodías.
17 Pois o próprio Herodes mandara prender a João, e o confinou na prisão, por causa de Herodias, esposa de seu irmão Filipe; porque ele havia se casado com ela.
18 As aꞌ ibꞌankat u Herodes, tan ech nik tal u Xhun ileꞌ te u Herodes: «Paaveꞌ kat abꞌana, tan kat eexqeli veꞌt u tixqel veetzꞌineꞌ,» tiꞌk u Xhuneꞌ tala.
18 Pois João dizia a Herodes: Não te é lícito possuir a esposa de teu irmão.
19 As nik ichꞌoꞌn veꞌt taama u Herodías tiꞌ u Xhuneꞌ. As ichuk veꞌt ixoj txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌpu u Xhuneꞌ, tan nikat isaꞌ ixoj uvaꞌ la kam u Xhuneꞌ. As yeꞌ nik tolebꞌ ixoj,
19 Por isso, Herodias tinha uma desavença contra ele, e queria matá-lo, mas ela não podia;
20 tan nik ixoꞌva u Herodes u Xhuneꞌ, tan naꞌlik vatz u Herodes uvaꞌ jik itxumbꞌal u Xhuneꞌ as yeꞌl u vaꞌlexheꞌ nik ibꞌaneꞌ. Estiꞌeꞌ nik ikol u Herodes u Xhuneꞌ vatz ixoj. As kꞌuxh nik isotz veꞌt ikꞌuꞌl u Herodes taꞌn viyol u Xhuneꞌ, as nik ichiibꞌ naj tiꞌ tabꞌil unqꞌa yoleꞌ.
20 porque Herodes temia a João, sabendo que ele era um homem justo e santo; e o observava; e ao ouvi-lo, ele fazia muitas coisas, e o ouvia de boa vontade.
21 As aꞌ uchkat veꞌt vatz u Herodías tul uvaꞌ kat tzꞌaj veꞌt iyaabꞌ u Herodes, tan kat ibꞌan veꞌt naj umaꞌl u bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm tukꞌ unqꞌa bꞌooqꞌol tenameꞌ, tukꞌ unqꞌa lochol tetz najeꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa najeꞌ uveꞌ nim iyolbꞌeleꞌ tu u Galilea.
21 E, chegando um dia oportuno, quando Herodes em seu aniversário fez um jantar aos seus senhores, altos capitães, e chefes da Galileia;
22 As ok veꞌt u tal u Herodías bꞌixoj tu u nimla qꞌiieꞌ. As achaꞌvik chit ibꞌix ixoj uveꞌ til u Herodes tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uveꞌ atik ok skꞌatz viꞌ u meexhaeꞌ. As ech tal veꞌt u Herodes ileꞌ te ixoj: —Jaj sve kam uveꞌ nasaꞌ. As la vaqꞌ see,— tiꞌk naj.
22 e entrando a filha de Herodias, e dançando, e agradando a Herodes, e aos que estavam sentados com ele, o rei disse à donzela: Pede-me o que quiseres, e eu te darei.
23 As tukꞌ tiila yol taltziꞌ veꞌt u Herodes. As ech tal ileꞌ: —Kꞌuxh la ajaj unpokꞌoꞌchoj u txꞌiibꞌal unqꞌiieꞌ, as techal la vaqꞌ see kam uvaꞌ la ajaj sve,— tiꞌk naj.
23 E jurou-lhe, dizendo: Tudo o que me pedires eu te darei, até a metade do meu reino.
24 As el veꞌt chꞌuꞌl ixoj. As ul ichꞌoti veꞌt ixoj te vitxutxeꞌ: —¿Kam qꞌi la unjajeꞌ?— tiꞌk ixoj. As ech tal veꞌt u txutxa ileꞌ: —Jaj viviꞌ u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ,— tiꞌk vitxutx ixojeꞌ.
24 E, saindo ela, disse à sua mãe: O que eu pedirei? E ela disse: A cabeça de João, o Batista.
25 As oora chit ok veꞌt ixoj uveꞌ atikkat u Herodes. As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ: —Aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la aaqꞌ tzan viviꞌ u Xhuneꞌ sve cheel tu umaj pulaato,— tiꞌk ixoj.
25 E ela veio imediatamente para junto do rei, e pediu, dizendo: Eu quero que tu me dês em um prato a cabeça de João, o Batista.
26 As txumun veꞌt u Herodes tiꞌ uvaꞌ ijaj ixoj viviꞌ u Xhuneꞌ. Tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik tal tziꞌt naj te ixoj tukꞌ tiila yol vatz unqꞌa ilonaaleꞌ viꞌ u meexhaeꞌ, as taqꞌ chit veꞌt naj kam uvaꞌ ijaj ixoj.
26 E o rei entristeceu-se muito; todavia, por causa do juramento e dos que estavam sentados com ele, não quis deixar de atendê-la.
27 As yak kuxh ichaj veꞌt bꞌen naj umaꞌl u sol tiꞌ bꞌen teqꞌot tzan viviꞌ u Xhuneꞌ.
27 E imediatamente o rei enviou um carrasco, e ordenou que a cabeça dele fosse trazida; e ele foi, e o decapitou na prisão;
28 As bꞌex veꞌt u soleꞌ tu u kaarsaeꞌ. Itzokꞌ veꞌt el naj viviꞌ u Xhuneꞌ. As teqꞌo veꞌt tzan naj tu umaꞌl u pulaato. As taqꞌ veꞌt ok naj te u ixojeꞌ; as taqꞌ veꞌt ok ixoj te vitxutxeꞌ.
28 e trouxe sua cabeça em um prato, e entregou à donzela; e a donzela a deu à sua mãe.
29 Tul uvaꞌ tabꞌi veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ u Xhuneꞌ, as ul teqꞌo veꞌt chajnaj vichiꞌol u Xhuneꞌ. As bꞌex imuj veꞌt chajnaj.
29 E, quando seus discípulos ouviram isso, foram, tomaram o seu corpo, e o puseram no sepulcro.
30 As kat ul veꞌt kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús skꞌatz. As kat ul tal veꞌt chajnaj te u Jesús kam chit uvaꞌ kat bꞌex ibꞌan chajnaj, as kam uvaꞌ kat bꞌex ichus kan chajnaj.
30 E os apóstolos reuniram-se com Jesus, e contaram-lhe todas estas coisas, tanto o que tinham feito como o que eles tinham ensinado.
31 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Koꞌnaj tu umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlkat uxhchil. As koꞌnaj unbꞌooj iꞌloj,— tiꞌk Aak, tan mamaꞌla chit tenam nikat tuleꞌ; as nik ibꞌeneꞌ. As yeꞌ nik tuch veꞌt itxꞌaꞌn chajnaj tukꞌ Aak.
31 E ele disse-lhes: Vinde vós, aqui à parte, para um lugar deserto, e descansai um tempo. Porque havia muitos que iam e vinham, e não tinham tempo nem para comer.
32 As ok veꞌt chajnaj tu umaꞌl u barco. As bꞌen veꞌt chajnaj tukꞌ u Jesús tu umaꞌt u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlikkat tenam.
32 E eles partiram a sós num barco para um lugar deserto.
33 Pet nimal chit tenam ilon veꞌt ibꞌen Aak tukꞌ chajnaj. As kat el chꞌuꞌl stoj tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ tiꞌ ibꞌen ikꞌulat Aak tziꞌ u aꞌeꞌ. As bꞌaxik oon veꞌt unqꞌa tenameꞌ vatz Aak. As kat imol veꞌt tibꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ Aak unpajte.
33 E as pessoas os viram partir, e muitos o reconheceram, e para lá correram a pé de todas as cidades, e os ultrapassaram, e aproximavam-se dele.
34 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u barco, as til veꞌt Aak u mamaꞌla tenameꞌ. As itxum veꞌt Aak ivatz, tan ech veꞌteꞌ echeꞌ unjoloj kaneeroꞌ uvaꞌ yeꞌl xeen tetz ati. As xeꞌt veꞌt Aak chusun. As nimal chusbꞌal tal Aak ste.
34 E Jesus, ao desembarcar, viu uma grande multidão, e teve compaixão dela, porque eles eram como ovelhas que não têm pastor; e ele começou a ensinar-lhes muitas coisas.
35 As tul kuꞌ veꞌt qꞌii, as jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ skꞌatz. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —Kat kuꞌy veꞌt qꞌii. As tul yeꞌl kabꞌal at tzitzaꞌ.
35 E, quando o dia já estava muito adiantado, os seus discípulos se aproximaram dele, e lhe disseram: Este lugar é deserto, e o dia está muito adiantado;
36 As yeꞌl techbꞌubꞌal unqꞌa tenameꞌ eqꞌomal staꞌn. Pet al ste uvaꞌ la bꞌen iloqꞌ ipaan tulaj unqꞌa kabꞌaleꞌ as tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ uvaꞌ najli kuxhtuꞌ,— tiꞌk chajnaj.
36 despede-os, para que possam ir nas regiões ao redor, e às aldeias, e comprem pão para si; porque eles nada têm para comer.
37 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌle, pet ex la aqꞌon ipaan,— tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿As ma oꞌ la bꞌen loqꞌon veꞌt ipaan unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ naaleꞌ? Tan aꞌ ni taleꞌ uvaꞌ at laakꞌaloj (200) qꞌii aqꞌon tiꞌ ijaꞌmil ipaan unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk chajnaj.
37 Ele respondendo, lhes disse: Dai-lhes vós de comer. E eles disseram-lhe: Devemos ir e comprar duzentos denários de pão e dar-lhes de comer?
38 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As bꞌen etiltaj jankꞌoj paan ati,— tiꞌk Aak. As bꞌex til veꞌt chajnaj. As ech ul tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Oꞌvaꞌl kuxh paan ati tukꞌ kaꞌvaꞌt u txay,— tiꞌk chajnaj.
38 E ele disse-lhes: Quantos pães vós tendes? Ide e vedes. E, quando eles souberam, disseram: Cinco, e dois peixes.
39 As tal veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ uvaꞌ la xonebꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil tiꞌ chaj tꞌuubꞌul vatz u chaqꞌaalaeꞌ.
39 E ele ordenou-lhes que fizessem assentar a todos, em grupos, sobre a grama verde.
40 As xonebꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ vatz u chaqꞌaalaeꞌ tiꞌ chaj tꞌuubꞌul. Ati uvaꞌ oꞌkꞌalal (100) itꞌubꞌit tibꞌ; as ati uvaꞌ laval toxkꞌal (50) itꞌubꞌit tibꞌ.
40 E eles assentaram-se em grupos de cem e de cinquenta.
41 As itxey veꞌt Aak oꞌvaꞌl unqꞌa paaneꞌ tukꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa txayeꞌ. As kaꞌyik veꞌt jeꞌ Aak tu almikaꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak taꞌntiixh te u Tiixheꞌ stiꞌ. As ijatx veꞌt Aak. As taqꞌ veꞌt Aak unqꞌa paaneꞌ tukꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa txayeꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ la ijatx veꞌt chajnaj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
41 E, tomando ele os cinco pães e os dois peixes, e olhando para o céu, abençoou e partiu os pães, e deu-os aos seus discípulos para que os pusessem diante deles; e dividiu os dois peixes entre todos eles.
42 As tul maꞌtik itxꞌaꞌn unqꞌa tenameꞌ sbꞌaꞌn skajayil,
42 E todos eles comeram e se fartaram.
43 as imol veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ unqꞌa yaꞌl paaneꞌ tukꞌ unqꞌa yaꞌl txayeꞌ. As nootel kabꞌlavat xuꞌk staꞌn.
43 E recolheram doze cestos cheios dos pedaços, e de peixe.
44 As oꞌvaꞌl mil unqꞌa najeꞌ uveꞌ kat txꞌaꞌni.
44 E os que comeram os pães eram quase cinco mil homens.
45 As tul uvaꞌ nik iqꞌiila kan u Jesús unqꞌa tenameꞌ, as tal veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ uvaꞌ la ok veꞌt chajnaj tu u barco as la bꞌax veꞌt chajnaj vatz Aak tiꞌ iqꞌaxit u mar as tiꞌ toon chajnaj tu u tenam u Betsaida.
45 E imediatamente obrigou os seus discípulos a entrar no barco e passar adiante, para o outro lado, a Betsaida, enquanto ele despedia a multidão.
46 As tul maꞌt iqꞌiilat kan Aak unqꞌa tenameꞌ, as bꞌex veꞌt Aak viꞌ umaꞌl tal vitz sijunal tiꞌ inachat Tiixh.
46 E, tendo-os despedido, ele foi ao monte para orar.
47 As kaaik veꞌt kan Aak sijunal viꞌ u vitzeꞌ. As maꞌtik toon veꞌt u barco pokꞌoꞌch u mar, tul aalik itzꞌotin veꞌteꞌ.
47 E, ao anoitecer, o barco estava no meio do mar, e ele sozinho em terra.
48 As tul txantik isajbꞌu veꞌteꞌ, as til u Jesús uvaꞌ vaꞌlik chit iyaꞌlut tibꞌ chajnaj tukꞌ u barco, tan aalik itzaa u kajiqꞌeꞌ vatz u barco. As xaoꞌm tok veꞌt Aak viꞌ u mar tiꞌ bꞌen ilejat Aak chajnaj. As tal veꞌt Aak ibꞌax vatz chajnaj.
48 E viu-os fatigados a remar, porque o vento lhes era contrário; perto da quarta vigília da noite aproximou-se deles, andando sobre o mar, e queria passar-lhes adiante.
49 Tul til chajnaj uvaꞌ nikat ixaan veꞌt Aak viꞌ u mar, as nik tal chajnaj uvaꞌ kamal xoꞌval uveꞌ nik til chajnaj. As sikꞌin veꞌt chajnaj,
49 Mas, quando eles o viram andar sobre o mar, imaginaram que fosse um espírito, e gritaram;
50 tan kajayil chit chajnaj ilon. As xoꞌv veꞌt chajnaj. As yolon veꞌt u Jesús te chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌ kuxh xoꞌv ex. Pet etiibꞌisataj etaama, tan ineꞌ,— tiꞌk Aak.
50 porque todos o viram, e perturbaram-se. E imediatamente falou com eles, e disse-lhes: Tende bom ânimo; sou eu, não tenhais medo.
51 As jeꞌ veꞌt u Jesús tu u barco kꞌatz chajnaj. As yak kuxh yaꞌ veꞌt u kajiqꞌeꞌ. As teqꞌo chit veꞌt taama chajnaj,
51 E subiu para junto deles no barco, e o vento cessou; e ficaram maravilhados em si mesmos além da medida,
52 tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ nik ipal chajnaj stuul tiꞌ u tijleꞌm u Jesús uvaꞌ ibꞌan Aak tul sinaꞌsat Aak u paaneꞌ, tan aluxik kuxh taama chajnaj.
52 pois eles não tinham considerado o milagre dos pães; pois o seu coração estava endurecido.
53 As tul maꞌtik iqꞌaxit u Jesús u mar tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, as oon veꞌt chajaak tziꞌ u aꞌeꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ Genesaret. As tzitziꞌ ikꞌalkat veꞌt chajnaj u barco tziꞌ u aꞌeꞌ.
53 E, eles passando para o outro lado, chegaram à terra de Genesaré, e atracaram na praia.
54 As tul el veꞌt chꞌuꞌl chajnaj tu u barco tukꞌ u Jesús, as yak kuxh texhla veꞌt unqꞌa tenameꞌ Aak.
54 E, quando eles saíram do barco, imediatamente o conheceram,
55 Tul nik ipal Aak tulaj unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ echen najlich u Genesaret, as kat eqꞌol veꞌt tzan unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ viꞌ unqꞌa chꞌachiꞌm tzeꞌeꞌ tu uvaꞌ nik tabꞌilkat unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ atikkat Aak.
55 e, correndo toda a região em redor, começaram a trazer em leitos os que estavam enfermos, para onde ouviam dizer que ele estava.
56 As katil uveꞌ nik ipalkat Aak, moj tulaj unqꞌa tenameꞌ, moj tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ, as moj tulaj vitz, as nik taqꞌ kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tu bꞌey. As nik ijaj kuybꞌal te Aak uvaꞌ aal kuxh koj u toksaꞌm Aakeꞌ la ikan unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ uveꞌ nik taleꞌ, tan abꞌil uveꞌ nik kanon u toksaꞌm Aakeꞌ, as yak chit nik tel u chꞌoꞌmeꞌ stiꞌ.
56 E, onde quer que ele entrava, em aldeias, ou cidade, ou nos campos, eles colocavam os enfermos nas ruas, e pediam-lhe que eles pudessem tocar somente na orla da sua roupa; e todos quantos o tocavam ficavam curados.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.