Marcos 3

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As tu umaꞌt u xeem qꞌii, as ok veꞌt u Jesús tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh unpajte uvaꞌ ninachpukat Tiixh. As atik ok umaꞌl u naj tzitziꞌ uvaꞌ kꞌoroꞌxhinik tibꞌ umaꞌl viqꞌabꞌ.
1 Em outra ocasião, Jesus entrou na sinagoga e notou que havia ali um homem com uma das mãos deformada.
2 As nik kuxh til kaꞌl unqꞌa fariseo tiꞌ uvaꞌ ma tuk ibꞌaꞌnxisa u Jesús u najeꞌ tu u xeem qꞌiieꞌ moj yeꞌle, tan nik ichuk chajnaj txumbꞌal tiꞌ icheesal ipaav Aak.
2 Os inimigos de Jesus o observavam atentamente. Se ele curasse a mão do homem, planejavam acusá-lo, pois era sábado.
3 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u najeꞌ uveꞌ kꞌoroꞌxhinik tibꞌ viqꞌabꞌeꞌ: —Txakpen. As txakebꞌen sukuxoꞌl,— tiꞌk Aak tal te naj.
3 Jesus disse ao homem com a mão deformada: “Venha e fique diante de todos”.
4 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa fariseo: —¿Abꞌiste uveꞌ la uch kubꞌanat tu u xeem qꞌiieꞌ? ¿Ma u bꞌaꞌneꞌ, pet moj u vaꞌlexheꞌ? ¿As ma la uch kulochat unqꞌa uxhchileꞌ, pet moj la kuxh qil ikameꞌ?— tiꞌk Aak. As jit tiin veꞌt unqꞌa fariseo.
4 Em seguida, voltou-se para seus críticos e perguntou: “O que a lei permite fazer no sábado? O bem ou o mal? Salvar uma vida ou destruí-la?”. Eles ficaram em silêncio.
5 As txumun veꞌt Aak, tan til veꞌt Aak uvaꞌ yeꞌ nik itxum chajnaj ivatz u aachꞌoꞌmeꞌ. As ul veꞌt iviꞌ Aak tiꞌ chajnaj. As junun isajit veꞌt bꞌen Aak chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u najeꞌ: —Yuꞌbꞌaꞌ vaqꞌabꞌeꞌ,— tiꞌk Aak. As iyuꞌbꞌaꞌ veꞌt naj viqꞌabꞌeꞌ. As yak kuxh bꞌaꞌnx veꞌt viqꞌabꞌ najeꞌ.
5 Jesus olhou para os que estavam ao seu redor, irado e muito triste pelo coração endurecido deles. Então disse ao homem: “Estenda a mão”. O homem estendeu a mão, e ela foi restaurada.
6 As tul el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa fariseo tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as ikꞌul veꞌt tibꞌ iyol chajnaj tukꞌ unqꞌa najeꞌ uveꞌ echen kꞌatz u Herodes tiꞌ uvaꞌ la yatzꞌpu u Jesús.
6 No mesmo instante, os fariseus saíram e se reuniram com os membros do partido de Herodes para tramar um modo de matá-lo.
7 As bꞌen veꞌt Aak tziꞌ u mar unpajte tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As mamaꞌla aa Galilea kat xekebꞌ veꞌt tiꞌ Aak, tukꞌ unqꞌa aa Judea,
7 Jesus saiu para o mar com seus discípulos, e uma grande multidão os seguiu. Vinham de todas as partes da Galileia, da Judeia,
8 tukꞌ unqꞌa aa Jerusalén, tukꞌ unqꞌa aa Idumea, tukꞌ unqꞌa tenameꞌ uveꞌ echen tu unqꞌa talaj tenameꞌ uvaꞌ najlich u tenameꞌ uvaꞌ Tiro tukꞌ u tenameꞌ uvaꞌ Sidón, as tukꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ echen jalit u aꞌ uvaꞌ Jordán, tan tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ itzibꞌlal unqꞌa mamaꞌla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ nik ibꞌan u Jesús. As xekebꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ Aak.
8 de Jerusalém, da Idumeia, do leste do rio Jordão e até de lugares distantes ao norte, como Tiro e Sidom. A notícia de seus milagres havia se espalhado para longe, e um grande número de pessoas vinha vê-lo.
9 As tal veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ uvaꞌ la ibꞌan chajnaj tucheꞌ tukꞌ umaj barco tiꞌ uvaꞌ la el Aak vatz unqꞌa tenameꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la pochꞌax Aak taꞌn unqꞌa tenameꞌ,
9 Jesus instruiu seus discípulos a prepararem um barco para evitar que a multidão o esmagasse.
10 tan mamaꞌla aachꞌoꞌm maꞌtik ibꞌaꞌnxisat Aak. Estiꞌeꞌ nikat ipochꞌ veꞌt ok tibꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tiꞌ u Jesús, tan nik isaꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ ikanat Aak.
10 Havia curado muitos naquele dia, e os enfermos se empurravam para chegar até ele e tocá-lo.
11 As tul til unqꞌa subꞌuleꞌ u Jesús, as kuꞌ veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ qaaloj vatz Aak. As taqꞌ veꞌt jeꞌ unqꞌa subꞌuleꞌ tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Axheꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ!— tiꞌk unqꞌa subꞌuleꞌ.
11 E, sempre que o viam, os espíritos impuros se atiravam no chão na frente dele e gritavam: “Você é o Filho de Deus!”.
12 As iyaa veꞌt Aak unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la tal unqꞌa subꞌuleꞌ u tijleꞌm Aakeꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
12 Jesus, porém, lhes dava ordens severas para que não revelassem quem ele era.
13 As jeꞌ veꞌt u Jesús viꞌ umaꞌl u vitz. As teqꞌo veꞌt Aak unqꞌa ichusulibꞌeꞌ stiꞌ uveꞌ txaaelik taꞌn Aak. As xekebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ Aak.
13 Depois, Jesus subiu a um monte e chamou aqueles que ele desejava que o acompanhassem, e eles foram.
14 As ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt kan Aak kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ la atin kꞌatz Aak as tiꞌ ichajat bꞌen Aak tiꞌ bꞌen talat viyol u Tiixheꞌ
14 Escolheu doze e os chamou seus apóstolos, para que o seguissem e fossem enviados para anunciar sua mensagem,
15 as tiꞌ uvaꞌ la taqꞌ Aak u tijleꞌm chajnajeꞌ tiꞌ ibꞌaꞌnxisal unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ as tiꞌ teesal unqꞌa subꞌuleꞌ unpajte.
15 e lhes deu autoridade para expulsar demônios.
16 As aꞌ vibꞌii kabꞌlaval unqꞌa apóstol u viꞌlaꞌ: U Simón uvaꞌ kat toksa Aak vibꞌii uvaꞌ Luꞌ,
16 Estes foram os doze que ele escolheu: Simão, a quem ele chamou Pedro,
17 tukꞌ kaꞌvaꞌl vikꞌaol u Zebedeo, u Jacobo tukꞌ u titzꞌin uvaꞌ Xhun. Aꞌ chajnajeꞌ uvaꞌ Boanerges kat ibꞌiia taꞌn Aak, tan ikꞌaol qꞌankoo isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ Boanerges,
17 Tiago e João, filhos de Zebedeu, aos quais deu o nome de Boanerges, que significa “filhos do trovão”,
18 tukꞌ u Lixh, tukꞌ u Piꞌl, tukꞌ u Bartolomé, tukꞌ u Mateo, tukꞌ u Maxh, tukꞌ umaꞌt u Jacobo, vikꞌaol u Alfeo, tukꞌ u Tadeo, tukꞌ umaꞌt u Simón uvaꞌ echenik xoꞌl unqꞌa tenam uvaꞌ nik alon itilul el unqꞌa ibꞌooqꞌol unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik kan taꞌn u ijlenaaleꞌ tu u Roma;
18 André, Filipe, Bartolomeu, Mateus, Tomé, Tiago, filho de Alfeu, Tadeu, Simão, o cananeu,
19 as tukꞌ u Judas uvaꞌ Iscariote uvaꞌ kat kꞌayin u Jesús.
19 Judas Iscariotes, que depois o traiu.
20 As tul ok veꞌt Aak tu umaꞌl u kabꞌal, as imol veꞌt tibꞌ unqꞌa tenameꞌ. As yeꞌ nik tuch veꞌt itxꞌaꞌn Aak tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
20 Certo dia, Jesus entrou numa casa, e as multidões começaram a se juntar outra vez. Logo, ele e seus discípulos não tinham tempo nem para comer.
21 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tatin u Jesús uvaꞌ atik Aak tu u kabꞌaleꞌ, as ul eqꞌoloj veꞌt u Jesús taꞌn unqꞌa tatineꞌ uvaꞌ nik taleꞌ, tan yannalik veꞌt iviꞌ u Jesús uveꞌ nik titzꞌa unqꞌa tatineꞌ.
21 Quando os familiares de Jesus souberam o que estava acontecendo, tentaram impedi-lo de continuar. “Está fora de si”, diziam.
22 Ech koj unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ tzaa tu u Jerusalén, uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as ech nik tal chajnaj ileꞌ: —Aꞌ vibꞌooqꞌol unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ Beelzebú ni aqꞌon tijleꞌm u najeꞌ tiꞌ teesal el unqꞌa subꞌuleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
22 Então os mestres da lei, que tinham vindo de Jerusalém, disseram: “Está possuído por Belzebu, príncipe dos demônios. É dele que recebe poder para expulsar demônios”.
23 Tul imolo veꞌt Aak unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ kꞌuchuvatz kat yolonkat Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿La kol uch itilut el u Satanás qꞌa unqꞌa imooleꞌ?
23 Jesus os chamou e respondeu com uma comparação: “Como é possível Satanás expulsar Satanás?”, perguntou.
24 Tan asoj jatxel tibꞌ umaj nimla tenam svatzaj kꞌatz u ijlenaaleꞌ, as yeꞌl u tenameꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn koj tatineꞌ.
24 “Um reino dividido internamente será destruído.
25 Asoj yeꞌ la ikꞌul tibꞌ iyol unqꞌa uxhchileꞌ svatzaj tu umaj kabꞌal, as yeꞌl unqꞌa uxhchileꞌ bꞌaꞌn koj tatineꞌ.
25 Da mesma forma, uma família dividida contra si mesma se desintegrará.
26 Asoj la ixek tibꞌ unqꞌa imool u Satanás stiꞌ, as yeꞌ kꞌulel tibꞌ iyol svatzaj. As yeꞌle bꞌa bꞌaꞌn koj tatineꞌ la ibꞌaneꞌ. As sotzchileꞌ la ibꞌan veꞌteꞌ.
26 E, se Satanás está dividido e luta contra si mesmo, não pode se manter de pé; está acabado.
27 As yeꞌxhebꞌil la uch tok tikabꞌal umaj naj uvaꞌ xoꞌvebꞌal chit viyakꞌileꞌ tiꞌ bꞌen telqꞌat el tzan u tetz najeꞌ. Pet lanal kꞌalpeꞌ u najeꞌ. As aꞌn la uch telqꞌal veꞌt unqꞌa tetz najeꞌ.
27 Quem tem poder para entrar na casa de um homem forte e saquear seus bens? Somente alguém ainda mais forte, alguém capaz de amarrá-lo e saquear sua casa.
28 As jik chit tuk val sete, tan jankꞌal unqꞌa paaveꞌ uvaꞌ la ibꞌan unqꞌa uxhchileꞌ as kam kuxh yoqꞌoꞌmil la taleꞌ vatz u Tiixheꞌ, as la uch isotzsal ipaav unqꞌa uxhchileꞌ.
28 “Eu lhes digo a verdade: todo pecado e toda blasfêmia podem ser perdoados,
29 Pet abꞌil uvaꞌ la yoqꞌon tiꞌ u Tiixhla Espíritu tiꞌ chit ibꞌeneꞌ, as yeꞌl ipaav u uxhchileꞌ la sotz veꞌteꞌ. As aapaav chit veꞌteꞌ tiꞌ chit ibꞌeneꞌ,— tiꞌk u Jesús,
29 mas quem blasfemar contra o Espírito Santo jamais será perdoado. Esse é um pecado com consequências eternas.”
30 tan tiꞌ uvaꞌ nik tal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik u subꞌuleꞌ kꞌatz u Jesús.
30 Ele disse isso porque afirmavam: “Está possuído por um espírito impuro”.
31 As ech unbꞌiil stuul, as ul veꞌt vitxutx u Jesús tukꞌ unqꞌa titzꞌin Aakeꞌ. As kat kuxh kaaik kan tiꞌ kabꞌal. As bꞌex alpo veꞌt ok te u Jesús uvaꞌ la el chꞌuꞌl Aak.
31 Então a mãe e os irmãos de Jesus foram vê-lo. Ficaram do lado de fora e mandaram alguém avisá-lo para sair e falar com eles.
32 As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ uvaꞌ xonlik txala Aak: —Il ak atxutx tukꞌ unqꞌa eetzꞌin at tiꞌ kabꞌal. As nichuk axh aak,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
32 Havia muitas pessoas sentadas ao seu redor, e alguém disse: “Sua mãe e seus irmãos estão lá fora e o procuram”.
33 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tuk val sete uvaꞌ abꞌil ech tatineꞌ sunkꞌatz echeꞌ vuntxutxeꞌ as abꞌil uvaꞌ ech tatineꞌ sunkꞌatz echeꞌ unqꞌa vitzꞌineꞌ,— tiꞌk Aak.
33 Jesus respondeu: “Quem é minha mãe? Quem são meus irmãos?”.
34 As isaji veꞌt bꞌen Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xonlik txala Aak. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As ech exeꞌ echeꞌ vuntxutxeꞌ; as ech exeꞌ echeꞌ unqꞌa vitzꞌineꞌ,
34 Então olhou para aqueles que estavam ao seu redor e disse: “Vejam, estes são minha mãe e meus irmãos.
35 tan jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni niman kam uveꞌ ni tal u Tiixheꞌ, as ech tatineꞌ echeꞌ vitzꞌin, as ech tatineꞌ echeꞌ vanabꞌ, as ech tatineꞌ echeꞌ untxutx,— tiꞌk u Jesús.
35 Quem faz a vontade de Deus é meu irmão, minha irmã e minha mãe”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.