Marcos 15
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 As kuꞌsaj chittuꞌ, as ikꞌul veꞌt tibꞌ viyol unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌanol isuuchil unqꞌa tenameꞌ. As iqitz veꞌt chajnaj u Jesús. As bꞌex toksa veꞌt ok chajnaj Aak vatz u Pilato.
1 De manhã bem cedo, os principais sacerdotes, os líderes do povo e os mestres da lei — todo o alto conselho — se reuniram para discutir o que fariam em seguida. Então amarraram Jesus, o levaram e o entregaram a Pilatos.
2 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Ma axh u tijlenaal unqꞌa tiaal Israel?— tiꞌk naj. —An chiteꞌ uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk u Jesús.
2 Pilatos lhe perguntou: “Você é o rei dos judeus?”. Jesus respondeu: “É como você diz”.
3 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, as nimal ipaav Aak nikat icheesa chajnaj vatz u Pilato.
3 Os principais sacerdotes o acusaram de vários crimes,
4 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ te u Jesús unpajte: —¿Yeꞌ kuxh natiineꞌ? As tul nimal chit apaav ni tal chajnaj,— tiꞌk naj.
4 e Pilatos perguntou: “Você não vai responder? O que diz de todas essas acusações?”.
5 As kꞌuxh ech alpeꞌ te Aak, as mitaꞌn tal Aak umaj yol. As sotz veꞌt ikꞌuꞌl u Pilato stiꞌ.
5 Mas, para surpresa de Pilatos, Jesus não disse coisa alguma.
6 As tu u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua, as nik ichajpu u Pilato umaꞌl u preexhu, abꞌil uvaꞌ nikat tal unqꞌa tenameꞌ ichajpuleꞌ.
6 A cada ano, durante a festa da Páscoa, era costume libertar um prisioneiro, qualquer um que a multidão escolhesse.
7 As atik ok umaꞌl u naj preexhuil uvaꞌ Barrabás. As txeyik naj tukꞌ kaꞌt imool, tan maꞌtik iyatzꞌon chajnaj tiꞌ ibꞌanat chꞌaꞌo tiꞌ u ijlenaaleꞌ.
7 Um dos prisioneiros era Barrabás, um revolucionário que havia cometido assassinato durante uma revolta.
8 As ul tal veꞌt unqꞌa tenameꞌ te u Pilato uvaꞌ la ichajpu naj umaj u preexhueꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ echeꞌ uvaꞌ nik ibꞌan tu jun yaabꞌ.
8 A multidão foi a Pilatos e pediu que ele libertasse um prisioneiro, como de costume.
9 Ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Ma la esaꞌ uvaꞌ la unchajpu u najeꞌ uvaꞌ ni toksa tibꞌ setijlenaalil?— tiꞌk naj,
9 Pilatos perguntou: “Querem que eu solte o ‘rei dos judeus’?”.
10 tan atik veꞌt skꞌuꞌl u Pilato uvaꞌ taꞌn kuxh chꞌoꞌnchil aama nikat toksakat unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh u Jesús tiqꞌabꞌ naj.
10 (Pois havia percebido que os principais sacerdotes tinham prendido Jesus por inveja.)
11 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, as toksa veꞌt chajnaj tiviꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ aꞌ u Barrabás la chajpuli.
11 Nesse momento, os principais sacerdotes instigaram a multidão a pedir a libertação de Barrabás em vez de Jesus.
12 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿As kam nesaꞌ qꞌi uvaꞌ la unbꞌan tiꞌ vetijlenaaleꞌ uveꞌ netaleꞌ?— tiꞌk naj.
12 Pilatos lhes perguntou: “Então o que farei com este homem que vocês chamam de ‘rei dos judeus’?”.
13 As taqꞌ veꞌt jeꞌ unqꞌa tenameꞌ tuul iviꞌ. Ech tal ileꞌ: —¡Yatzꞌpoj naj vatz u kuruseꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
13 “Crucifique-o!”, gritou a multidão.
14 —¿As kam ipaav u najeꞌ qꞌi kat ibꞌana?— tiꞌk u Pilato. As aal chit taqꞌ jeꞌ unqꞌa tenameꞌ tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Yatzꞌpoj naj vatz u kuruseꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
14 “Por quê?”, quis saber Pilatos. “Que crime ele cometeu?” Mas a multidão gritou ainda mais alto: “Crucifique-o!”.
15 As ichajpu veꞌt el tzan naj u Barrabás. As tal veꞌt naj iqꞌospu u Jesús taꞌn tzꞌuꞌm. As toksa veꞌt naj Aak tiqꞌabꞌ unqꞌa soleꞌ tiꞌ uvaꞌ la bꞌen yatzꞌpoj Aak vatz u kuruseꞌ. Tan aꞌ nital u Pilato uvaꞌ bꞌaꞌn ikaa naj vatz u tenameꞌ.
15 Para acalmar a multidão, Pilatos lhes soltou Barrabás. Então, depois de mandar açoitar Jesus, entregou-o aos soldados romanos para que fosse crucificado.
16 As teqꞌo veꞌt ok unqꞌa soleꞌ u Jesús vatz iqꞌanal vikabꞌal u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As imol veꞌt unqꞌa soleꞌ unqꞌa imooleꞌ skajayil.
16 Os soldados levaram Jesus para o palácio do governador (lugar conhecido como Pretório) e chamaram todo o regimento.
17 As toksa veꞌt unqꞌa soleꞌ umaꞌl u muraꞌt oksaꞌm tiꞌ u Jesús. As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj umaꞌl u koroona chꞌiꞌx tiꞌ iviꞌ Aak uvaꞌ paatxꞌumalike.
17 Vestiram Jesus com um manto vermelho, teceram uma coroa de espinhos e a colocaram em sua cabeça.
18 As ech tal chajnaj ileꞌ te Aak: —¡Keche, pap, axh tijlenaal unqꞌa tiaal Israel!— tiꞌk chajnaj tiꞌ teesal iqꞌii Aak.
18 Então o saudavam, zombando: “Salve, rei dos judeus!”.
19 As ivekꞌ chajnaj umaꞌl u aa tiꞌ iviꞌ Aak. As itzubꞌa veꞌt chajnaj Aak. As qaaebꞌ veꞌt chajnaj vatz Aak tiꞌ itzeꞌlel Aak.
19 Batiam em sua cabeça com uma vara, cuspiam nele e ajoelhavam-se, fingindo adorá-lo.
20 As tul maꞌtik teesat chajnaj iqꞌii Aak, as teesa veꞌt el chajnaj u muraꞌt oksaꞌmeꞌ tiꞌ Aak. As toksa veꞌt chajnaj u toksaꞌm Aakeꞌ unpajte. As teqꞌo veꞌt el chajnaj Aak tiꞌ iyatzꞌpu veꞌt Aak vatz u kuruseꞌ.
20 Quando se cansaram de zombar dele, tiraram o manto vermelho e o vestiram com suas roupas. Então o levaram para ser crucificado.
21 As tul bꞌex paloj umaꞌl u aa Cirene uvaꞌ aalik itzaa tu vitz, as itxey veꞌt unqꞌa soleꞌ naj tiꞌ uvaꞌ la tija naj u kuruseꞌ. As Simón ibꞌii u najeꞌ. As naj ibꞌaal u Alejandro tukꞌ u Rufo.
21 Um homem chamado Simão, de Cirene, passava ali naquele momento, vindo do campo. Os soldados o obrigaram a carregar a cruz. (Simão era pai de Alexandre e Rufo.)
22 As teqꞌo veꞌt unqꞌa soleꞌ u Jesús tu u atinbꞌal uvaꞌ Gólgota ibꞌii. (As aꞌ isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ Gólgota: Tatinbꞌal Bꞌajil Kꞌoꞌn.)
22 Levaram Jesus a um lugar chamado Gólgota (que quer dizer “Lugar da Caveira”).
23 As taqꞌ veꞌt chajnaj unbꞌiil u taꞌl uuva te Aak uvaꞌ yuel tibꞌ tukꞌ kꞌayla tzꞌakabꞌal uvaꞌ mirra ibꞌii. As jit isaꞌ Aak tukꞌataꞌ.
23 Ofereceram-lhe vinho misturado com mirra, mas ele recusou.
24 As tul maꞌt taqꞌat veꞌt jeꞌ unqꞌa soleꞌ u Jesús vatz u kuruseꞌ, as ijatx veꞌt chajnaj u toksaꞌm Aakeꞌ svatzaj. As itxꞌak veꞌt tibꞌ chajnaj tiꞌ u toksaꞌm Aakeꞌ tiꞌ uvaꞌ abꞌiste u najeꞌ la eqꞌon u toksaꞌm Aakeꞌ.
24 Então os soldados o pregaram na cruz. Depois, dividiram as roupas dele e tiraram sortes para decidir quem ficava com cada peça.
25 As bꞌeluval oora qꞌalaꞌm tul uvaꞌ taqꞌ veꞌt jeꞌ unqꞌa soleꞌ u Jesús vatz u kuruseꞌ.
25 Eram nove horas da manhã quando o crucificaram.
26 As atik veꞌt jeꞌ umaꞌl u aqꞌen tiviꞌ u kuruseꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamalikkat uvaꞌ kam stiꞌ la kamkat Aak. As ech nik tal u tzꞌibꞌ ileꞌ: Aꞌ U TIJLENAAL UNQꞌA TIAAL ISRAEL, tiꞌk u tzꞌibꞌeꞌ.
26 Uma tabuleta anunciava a acusação feita contra ele: “O Rei dos Judeus”.
27 As antik kaꞌvaꞌt unqꞌa elqꞌom taqꞌ jeꞌ chajnaj vatz kaꞌvaꞌt unqꞌa kuruseꞌ. Umaꞌl naj jeꞌ tisebꞌal u Jesús; as umaꞌt naj timax Aak.
27 Dois criminosos foram crucificados com ele, um à sua direita e outro à sua esquerda.
28 As aꞌeꞌ kat ibꞌana uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
28 Assim, cumpriram-se as Escrituras que diziam: “Ele foi contado entre os rebeldes”.
29 As tul uvaꞌ nik ipal unqꞌa uxhchileꞌ, as nik iyiku iviꞌ tul nikat iyoqꞌon tiꞌ u Jesús. As ech nik tal ileꞌ te Aak: —Nikat aaleꞌ uvaꞌ la eꞌpisa u tostiixheꞌ. As titoxvu qꞌii la alak unpajte, uvaꞌ naaleꞌ.
29 O povo que passava por ali gritava insultos e sacudia a cabeça em zombaria. “Olhe só!”, gritavam. “Você disse que destruiria o templo e o reconstruiria em três dias.
30 As qꞌalpu eebꞌ vatz u kamchileꞌ scheel. As kuꞌen chꞌuꞌl vatz u kuruseꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
30 Pois bem, salve a si mesmo e desça da cruz!”
31 As echat chit nik ibꞌan unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan ech nik tal chajnaj ileꞌ svatzaj tul nikat iyoqꞌon tiꞌ u Jesús: —Kꞌuxh kat iqꞌalpu naj unqꞌa uxhchileꞌ vatz unqꞌa chꞌoꞌmeꞌ, as yeꞌ nitxꞌol veꞌt naj iqꞌalput tibꞌ vatz u kuruseꞌ.
31 Os principais sacerdotes e os mestres da lei também zombavam de Jesus. “Salvou os outros, mas não pode salvar a si mesmo!”, diziam.
32 Asoj naj u Cristo, u tijlenaal u kutenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel, as kuꞌoj chꞌuꞌl naj vatz u kuruseꞌ. As tul la qil ikuꞌ chꞌuꞌl naj, as aꞌn la kunima veꞌt naj,— tiꞌk chajnaj. As echat nik ibꞌan unqꞌa najeꞌ uveꞌ atik jeꞌ vatz unqꞌa kuruseꞌ kꞌatz u Jesús, tan nik teesa chajnaj iqꞌii Aak.
32 “Que esse Cristo, o rei de Israel, desça da cruz agora mesmo para que vejamos e creiamos nele!” Até os homens crucificados com Jesus o insultavam.
33 As tul chaqꞌaan veꞌt qꞌii, as tokin veꞌt ivatz u txꞌavaꞌeꞌ. As techanal oon veꞌt oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii, as aꞌn ilon veꞌt u qꞌiieꞌ unpajte.
33 Ao meio-dia, desceu sobre toda a terra uma escuridão que durou três horas.
34 As tul oon veꞌt oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii, as taqꞌ veꞌt jeꞌ u Jesús tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Eloi, Eloi, lama sabactani?— tiꞌk Aak. Aꞌ isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ: «¡Kubꞌaal Tiixh, Kubꞌaal Tiixh! ¿Kam qꞌi uveꞌ nu kuxh aaqꞌ kan in sunjunal?» tiꞌk Aak.
34 Por volta das três da tarde, Jesus clamou em alta voz: “ Eloí, Eloí, lamá sabactâni? ”, que quer dizer: “Meu Deus, meu Deus, por que me abandonaste?”.
35 As kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ atik tzitziꞌ, as tul tabꞌi u yoleꞌ uvaꞌ tal u Jesús, as ech tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —¡Etabꞌitaj! Tan nimolo veꞌt naj u Elías,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
35 Alguns dos que estavam ali, ouvindo isso, disseram: “Ele está chamando Elias”.
36 As oora chit bꞌex umaꞌl u naj tiꞌ takꞌsat umaꞌl u patxkin kꞌoo taꞌn kꞌayla taꞌl uuva. As ikꞌaloꞌk naj tiꞌ ijuꞌ umaꞌl u aa. As taqꞌ veꞌt jeꞌ naj te u Jesús. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¡Qeꞌna! ¡Qil kuxhtuꞌ! Pet tuk qileꞌ ma tuk uloj u Elías tiꞌ teqꞌol kuꞌ tzan naj vatz u kuruseꞌ,— tiꞌk naj.
36 Um deles correu, ensopou uma esponja com vinagre e a ergueu num caniço para que ele bebesse. “Esperem!”, disse ele. “Vamos ver se Elias vem tirá-lo daí.”
37 As aal chit taqꞌ veꞌt jeꞌ u Jesús tuul iviꞌ tiꞌ isikꞌineꞌ. As kam veꞌt Aak.
37 Então Jesus clamou em alta voz e deu o último suspiro.
38 As qꞌixmu veꞌt u nimla ixbꞌuꞌjeꞌ uveꞌ nik jatxon tuul u tostiixheꞌ. As kaꞌvaꞌl kuꞌ u ixbꞌuꞌjeꞌ stuul, tan kat qꞌixmik kuꞌ tzan tiviꞌ as kat ul xeꞌ toj.
38 A cortina do santuário do templo se rasgou em duas partes, de cima até embaixo.
39 As viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ txaklik kꞌatz u kuruseꞌ, as tul tabꞌi naj isikꞌin u Jesús as til naj uvaꞌ kam ibꞌan Aak tul kat kam Aak, as ech tal veꞌt naj ileꞌ: —An chiteꞌ vil. IKꞌaol Tiixheꞌ vil u najeꞌ,— tiꞌk naj.
39 Quando o oficial romano que estava diante dele viu como ele havia morrido, exclamou: “Este homem era verdadeiramente o Filho de Deus!”.
40 As atik kaꞌl unqꞌa ixoj tzitziꞌ uvaꞌ tziꞌaꞌn kuxh nikat isajinkat veꞌt tzan tul uvaꞌ sikam veꞌt u Jesús. As antik u Maꞌleꞌ uvaꞌ tzaanaj tu u tenam uvaꞌ Magdala, tukꞌ umaꞌt u Maꞌleꞌ, vitxutx u Xhuꞌleꞌ tukꞌ u Jacob uvaꞌ itzꞌina, as tukꞌ u Salomé.
40 Algumas mulheres observavam de longe. Entre elas estavam Maria Madalena, Maria, mãe de Tiago, o mais jovem, e de José, e Salomé.
41 As aꞌ unqꞌa ixojeꞌ uvaꞌ xekelik veꞌt tiꞌ u Jesús uvaꞌ nik lochon kꞌatz Aak tul atik Aak tu u Galilea. As antik unjoltu unqꞌa ixoj uvaꞌ xekelik tiꞌ Aak tul kat bꞌen Aak tu u Jerusalén.
41 Eram seguidoras de Jesus e o haviam servido na Galileia. Também estavam ali muitas mulheres que foram com ele a Jerusalém.
42 As nik ibꞌan unqꞌa tenameꞌ tucheꞌ tiꞌ inimat u xeem qꞌiieꞌ, tan aalik ikuꞌ veꞌt qꞌii as bꞌiitik kuxh ixeꞌt veꞌt u xeem qꞌiieꞌ.
42 Tudo isso aconteceu na sexta-feira, o dia da preparação, antes do sábado. Ao entardecer,
43 As estiꞌeꞌ bꞌex veꞌt umaꞌl u naj uvaꞌ Xhuꞌl ibꞌii, u aa Arimatea uvaꞌ atik ok xoꞌl unqꞌa bꞌanol isuuchil unqꞌa tenameꞌ, tiꞌ ijajat vichiꞌol u Jesús te u Pilato. As nik itxꞌebꞌ naj u qꞌiieꞌ tiꞌ ikꞌuchat u Tiixheꞌ uvaꞌ at u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
43 José de Arimateia foi corajosamente a Pilatos e pediu o corpo de Jesus. (José era um membro respeitado do conselho dos líderes do povo e esperava a chegada do reino de Deus.)
44 Tul tabꞌi veꞌt u Pilato uvaꞌ maꞌtik ikam veꞌt u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama naj. As imolo veꞌt naj viqꞌesal unqꞌa soleꞌ. As ichꞌoti naj uvaꞌ ma kat chit kamyu veꞌt u Jesús.
44 Surpreso com o fato de Jesus já estar morto, Pilatos chamou o oficial romano e perguntou se fazia muito tempo que ele havia morrido.
45 As tul tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ isuuchil uvaꞌ kat kamyu Aak, as tal veꞌt u Pilato uvaꞌ la uch veꞌt teqꞌot u Xhuꞌleꞌ vichiꞌol Aakeꞌ.
45 O oficial confirmou que Jesus estava morto, e Pilatos disse a José que podia levar o corpo.
46 As bꞌex iloqꞌ veꞌt u Xhuꞌleꞌ umaꞌl u saj maanta. As teqꞌo veꞌt kuꞌ tzan naj vichiꞌol u Jesús vatz u kuruseꞌ. As ibꞌoch veꞌt naj tu u ixbꞌuꞌjeꞌ. As bꞌex imuj veꞌt kan naj tu umaꞌl u jul uvaꞌ kꞌotik ok vatz umaꞌl u piꞌun. As ibꞌalqꞌu veꞌt ok naj umaꞌl u sivan tziꞌ u juleꞌ.
46 José comprou um lençol de linho, desceu o corpo de Jesus da cruz, envolveu-o no lençol e colocou-o num túmulo escavado na rocha. Então rolou uma grande pedra na entrada do túmulo.
47 As u Maꞌleꞌ uvaꞌ tzaanaj tu u tenam uvaꞌ Magdala tukꞌ u Maꞌl uvaꞌ itxutx umaꞌt u Xhuꞌleꞌ, as til veꞌt chaꞌma katil uvaꞌ mujlukat u Jesús.
47 Maria Madalena e Maria, mãe de José, viram onde o corpo de Jesus tinha sido sepultado.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.