Marcos 15

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 As kuꞌsaj chittuꞌ, as ikꞌul veꞌt tibꞌ viyol unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌanol isuuchil unqꞌa tenameꞌ. As iqitz veꞌt chajnaj u Jesús. As bꞌex toksa veꞌt ok chajnaj Aak vatz u Pilato.
1 De manhã bem cedo, os chefes dos sacerdotes com os líderes religiosos, os mestres da lei e todo o Sinédrio chegaram a uma decisão. Amarrando Jesus, levaram-no e o entregaram a Pilatos.
2 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Ma axh u tijlenaal unqꞌa tiaal Israel?— tiꞌk naj. —An chiteꞌ uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk u Jesús.
2 "Você é o rei dos judeus? ", perguntou Pilatos. "Tu o dizes", respondeu Jesus.
3 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, as nimal ipaav Aak nikat icheesa chajnaj vatz u Pilato.
3 Os chefes dos sacerdotes o acusavam de muitas coisas.
4 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ te u Jesús unpajte: —¿Yeꞌ kuxh natiineꞌ? As tul nimal chit apaav ni tal chajnaj,— tiꞌk naj.
4 Então Pilatos lhe perguntou novamente: "Você não vai responder? Veja de quantas coisas o estão acusando".
5 As kꞌuxh ech alpeꞌ te Aak, as mitaꞌn tal Aak umaj yol. As sotz veꞌt ikꞌuꞌl u Pilato stiꞌ.
5 Mas Jesus não respondeu nada, e Pilatos ficou impressionado.
6 As tu u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua, as nik ichajpu u Pilato umaꞌl u preexhu, abꞌil uvaꞌ nikat tal unqꞌa tenameꞌ ichajpuleꞌ.
6 Por ocasião da festa, era costume soltar um prisioneiro que o povo pedisse.
7 As atik ok umaꞌl u naj preexhuil uvaꞌ Barrabás. As txeyik naj tukꞌ kaꞌt imool, tan maꞌtik iyatzꞌon chajnaj tiꞌ ibꞌanat chꞌaꞌo tiꞌ u ijlenaaleꞌ.
7 Um homem chamado Barrabás estava na prisão com os rebeldes que haviam cometido assassinato durante uma rebelião.
8 As ul tal veꞌt unqꞌa tenameꞌ te u Pilato uvaꞌ la ichajpu naj umaj u preexhueꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ echeꞌ uvaꞌ nik ibꞌan tu jun yaabꞌ.
8 A multidão chegou e pediu a Pilatos que lhe fizesse o que costumava fazer.
9 Ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Ma la esaꞌ uvaꞌ la unchajpu u najeꞌ uvaꞌ ni toksa tibꞌ setijlenaalil?— tiꞌk naj,
9 "Vocês querem que eu lhes solte o rei dos judeus? ", perguntou Pilatos,
10 tan atik veꞌt skꞌuꞌl u Pilato uvaꞌ taꞌn kuxh chꞌoꞌnchil aama nikat toksakat unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh u Jesús tiqꞌabꞌ naj.
10 sabendo que fora por inveja que os chefes dos sacerdotes lhe haviam entregado Jesus.
11 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, as toksa veꞌt chajnaj tiviꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ aꞌ u Barrabás la chajpuli.
11 Mas os chefes dos sacerdotes incitaram a multidão a pedir que Pilatos, ao contrário, soltasse Barrabás.
12 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿As kam nesaꞌ qꞌi uvaꞌ la unbꞌan tiꞌ vetijlenaaleꞌ uveꞌ netaleꞌ?— tiꞌk naj.
12 "Então, que farei com aquele a quem vocês chamam rei dos judeus? ", perguntou-lhes Pilatos.
13 As taqꞌ veꞌt jeꞌ unqꞌa tenameꞌ tuul iviꞌ. Ech tal ileꞌ: —¡Yatzꞌpoj naj vatz u kuruseꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
13 "Crucifica-o", gritaram eles.
14 —¿As kam ipaav u najeꞌ qꞌi kat ibꞌana?— tiꞌk u Pilato. As aal chit taqꞌ jeꞌ unqꞌa tenameꞌ tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Yatzꞌpoj naj vatz u kuruseꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
14 "Por quê? Que crime ele cometeu? ", perguntou Pilatos. Mas eles gritavam ainda mais: "Crucifica-o! "
15 As ichajpu veꞌt el tzan naj u Barrabás. As tal veꞌt naj iqꞌospu u Jesús taꞌn tzꞌuꞌm. As toksa veꞌt naj Aak tiqꞌabꞌ unqꞌa soleꞌ tiꞌ uvaꞌ la bꞌen yatzꞌpoj Aak vatz u kuruseꞌ. Tan aꞌ nital u Pilato uvaꞌ bꞌaꞌn ikaa naj vatz u tenameꞌ.
15 Desejando agradar a multidão, Pilatos soltou-lhes Barrabás, mandou açoitar Jesus e o entregou para ser crucificado.
16 As teqꞌo veꞌt ok unqꞌa soleꞌ u Jesús vatz iqꞌanal vikabꞌal u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As imol veꞌt unqꞌa soleꞌ unqꞌa imooleꞌ skajayil.
16 Os soldados levaram Jesus para dentro do palácio, isto é, ao Pretório e reuniram toda a tropa.
17 As toksa veꞌt unqꞌa soleꞌ umaꞌl u muraꞌt oksaꞌm tiꞌ u Jesús. As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj umaꞌl u koroona chꞌiꞌx tiꞌ iviꞌ Aak uvaꞌ paatxꞌumalike.
17 Vestiram-no com um manto de púrpura, depois fizeram uma coroa de espinhos e a colocaram nele.
18 As ech tal chajnaj ileꞌ te Aak: —¡Keche, pap, axh tijlenaal unqꞌa tiaal Israel!— tiꞌk chajnaj tiꞌ teesal iqꞌii Aak.
18 E começaram a saudá-lo: "Salve, rei dos judeus! "
19 As ivekꞌ chajnaj umaꞌl u aa tiꞌ iviꞌ Aak. As itzubꞌa veꞌt chajnaj Aak. As qaaebꞌ veꞌt chajnaj vatz Aak tiꞌ itzeꞌlel Aak.
19 Batiam-lhe na cabeça com uma vara e cuspiam nele. Ajoelhavam-se e lhe prestavam adoração.
20 As tul maꞌtik teesat chajnaj iqꞌii Aak, as teesa veꞌt el chajnaj u muraꞌt oksaꞌmeꞌ tiꞌ Aak. As toksa veꞌt chajnaj u toksaꞌm Aakeꞌ unpajte. As teqꞌo veꞌt el chajnaj Aak tiꞌ iyatzꞌpu veꞌt Aak vatz u kuruseꞌ.
20 Depois de terem zombado dele, tiraram-lhe o manto de púrpura e vestiram-lhe suas próprias roupas. Então o levaram para fora, a fim de crucificá-lo.
21 As tul bꞌex paloj umaꞌl u aa Cirene uvaꞌ aalik itzaa tu vitz, as itxey veꞌt unqꞌa soleꞌ naj tiꞌ uvaꞌ la tija naj u kuruseꞌ. As Simón ibꞌii u najeꞌ. As naj ibꞌaal u Alejandro tukꞌ u Rufo.
21 Certo homem de Cirene, chamado Simão, pai de Alexandre e de Rufo, passava por ali, chegando do campo. Eles o forçaram a carregar a cruz.
22 As teqꞌo veꞌt unqꞌa soleꞌ u Jesús tu u atinbꞌal uvaꞌ Gólgota ibꞌii. (As aꞌ isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ Gólgota: Tatinbꞌal Bꞌajil Kꞌoꞌn.)
22 Levaram Jesus ao lugar chamado Gólgota, que quer dizer Lugar da Caveira.
23 As taqꞌ veꞌt chajnaj unbꞌiil u taꞌl uuva te Aak uvaꞌ yuel tibꞌ tukꞌ kꞌayla tzꞌakabꞌal uvaꞌ mirra ibꞌii. As jit isaꞌ Aak tukꞌataꞌ.
23 Então lhe deram vinho misturado com mirra, mas ele não o bebeu.
24 As tul maꞌt taqꞌat veꞌt jeꞌ unqꞌa soleꞌ u Jesús vatz u kuruseꞌ, as ijatx veꞌt chajnaj u toksaꞌm Aakeꞌ svatzaj. As itxꞌak veꞌt tibꞌ chajnaj tiꞌ u toksaꞌm Aakeꞌ tiꞌ uvaꞌ abꞌiste u najeꞌ la eqꞌon u toksaꞌm Aakeꞌ.
24 E o crucificaram. Dividindo as roupas dele, tiraram sortes para saber com o que cada um iria ficar.
25 As bꞌeluval oora qꞌalaꞌm tul uvaꞌ taqꞌ veꞌt jeꞌ unqꞌa soleꞌ u Jesús vatz u kuruseꞌ.
25 Eram nove horas da manhã quando o crucificaram.
26 As atik veꞌt jeꞌ umaꞌl u aqꞌen tiviꞌ u kuruseꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamalikkat uvaꞌ kam stiꞌ la kamkat Aak. As ech nik tal u tzꞌibꞌ ileꞌ: Aꞌ U TIJLENAAL UNQꞌA TIAAL ISRAEL, tiꞌk u tzꞌibꞌeꞌ.
26 E assim estava escrito na acusação contra ele: O REI DOS JUDEUS.
27 As antik kaꞌvaꞌt unqꞌa elqꞌom taqꞌ jeꞌ chajnaj vatz kaꞌvaꞌt unqꞌa kuruseꞌ. Umaꞌl naj jeꞌ tisebꞌal u Jesús; as umaꞌt naj timax Aak.
27 Com ele crucificaram dois ladrões, um à sua direita e outro à sua esquerda,
28 As aꞌeꞌ kat ibꞌana uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
28 e cumpriu-se a Escritura que diz: "Ele foi contado entre os transgressores".
29 As tul uvaꞌ nik ipal unqꞌa uxhchileꞌ, as nik iyiku iviꞌ tul nikat iyoqꞌon tiꞌ u Jesús. As ech nik tal ileꞌ te Aak: —Nikat aaleꞌ uvaꞌ la eꞌpisa u tostiixheꞌ. As titoxvu qꞌii la alak unpajte, uvaꞌ naaleꞌ.
29 Os que passavam lançavam-lhe insultos, balançando a cabeça e dizendo: "Ora, você que destrói o templo e o reedifica em três dias,
30 As qꞌalpu eebꞌ vatz u kamchileꞌ scheel. As kuꞌen chꞌuꞌl vatz u kuruseꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
30 desça da cruz e salve-se a si mesmo! "
31 As echat chit nik ibꞌan unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan ech nik tal chajnaj ileꞌ svatzaj tul nikat iyoqꞌon tiꞌ u Jesús: —Kꞌuxh kat iqꞌalpu naj unqꞌa uxhchileꞌ vatz unqꞌa chꞌoꞌmeꞌ, as yeꞌ nitxꞌol veꞌt naj iqꞌalput tibꞌ vatz u kuruseꞌ.
31 Da mesma forma, os chefes dos sacerdotes e os mestres da lei zombavam dele entre si, dizendo: "Salvou os outros, mas não é capaz de salvar a si mesmo.
32 Asoj naj u Cristo, u tijlenaal u kutenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel, as kuꞌoj chꞌuꞌl naj vatz u kuruseꞌ. As tul la qil ikuꞌ chꞌuꞌl naj, as aꞌn la kunima veꞌt naj,— tiꞌk chajnaj. As echat nik ibꞌan unqꞌa najeꞌ uveꞌ atik jeꞌ vatz unqꞌa kuruseꞌ kꞌatz u Jesús, tan nik teesa chajnaj iqꞌii Aak.
32 O Cristo, o Rei de Israel... Desça da cruz, para que o vejamos e creiamos! " Os que foram crucificados com ele também o insultavam.
33 As tul chaqꞌaan veꞌt qꞌii, as tokin veꞌt ivatz u txꞌavaꞌeꞌ. As techanal oon veꞌt oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii, as aꞌn ilon veꞌt u qꞌiieꞌ unpajte.
33 E houve trevas sobre toda a terra, do meio dia às três horas da tarde.
34 As tul oon veꞌt oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii, as taqꞌ veꞌt jeꞌ u Jesús tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Eloi, Eloi, lama sabactani?— tiꞌk Aak. Aꞌ isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ: «¡Kubꞌaal Tiixh, Kubꞌaal Tiixh! ¿Kam qꞌi uveꞌ nu kuxh aaqꞌ kan in sunjunal?» tiꞌk Aak.
34 Por volta das três horas da tarde, Jesus bradou em alta voz: "Eloí, Eloí, lamá sabactâni? " que significa: "Meu Deus! Meu Deus! Por que me abandonaste? "
35 As kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ atik tzitziꞌ, as tul tabꞌi u yoleꞌ uvaꞌ tal u Jesús, as ech tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —¡Etabꞌitaj! Tan nimolo veꞌt naj u Elías,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
35 Quando alguns dos que estavam presentes ouviram isso, disseram: "Ouçam! Ele está chamando Elias".
36 As oora chit bꞌex umaꞌl u naj tiꞌ takꞌsat umaꞌl u patxkin kꞌoo taꞌn kꞌayla taꞌl uuva. As ikꞌaloꞌk naj tiꞌ ijuꞌ umaꞌl u aa. As taqꞌ veꞌt jeꞌ naj te u Jesús. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¡Qeꞌna! ¡Qil kuxhtuꞌ! Pet tuk qileꞌ ma tuk uloj u Elías tiꞌ teqꞌol kuꞌ tzan naj vatz u kuruseꞌ,— tiꞌk naj.
36 Um deles correu, embebeu uma esponja em vinagre, colocou-a na ponta de uma vara e deu-a a Jesus para beber. E disse: "Deixem-no. Vejamos se Elias vem tirá-lo daí".
37 As aal chit taqꞌ veꞌt jeꞌ u Jesús tuul iviꞌ tiꞌ isikꞌineꞌ. As kam veꞌt Aak.
37 Mas Jesus, com um alto brado, expirou.
38 As qꞌixmu veꞌt u nimla ixbꞌuꞌjeꞌ uveꞌ nik jatxon tuul u tostiixheꞌ. As kaꞌvaꞌl kuꞌ u ixbꞌuꞌjeꞌ stuul, tan kat qꞌixmik kuꞌ tzan tiviꞌ as kat ul xeꞌ toj.
38 E o véu do santuário rasgou-se em duas partes, de alto a baixo.
39 As viqꞌesal unqꞌa soleꞌ uvaꞌ txaklik kꞌatz u kuruseꞌ, as tul tabꞌi naj isikꞌin u Jesús as til naj uvaꞌ kam ibꞌan Aak tul kat kam Aak, as ech tal veꞌt naj ileꞌ: —An chiteꞌ vil. IKꞌaol Tiixheꞌ vil u najeꞌ,— tiꞌk naj.
39 Quando o centurião que estava em frente de Jesus ouviu o seu brado e viu como ele morreu, disse: "Realmente este homem era o Filho de Deus! "
40 As atik kaꞌl unqꞌa ixoj tzitziꞌ uvaꞌ tziꞌaꞌn kuxh nikat isajinkat veꞌt tzan tul uvaꞌ sikam veꞌt u Jesús. As antik u Maꞌleꞌ uvaꞌ tzaanaj tu u tenam uvaꞌ Magdala, tukꞌ umaꞌt u Maꞌleꞌ, vitxutx u Xhuꞌleꞌ tukꞌ u Jacob uvaꞌ itzꞌina, as tukꞌ u Salomé.
40 Algumas mulheres estavam observando de longe. Entre elas estavam Maria Madalena, Salomé e Maria, mãe de Tiago, o mais jovem, e de José.
41 As aꞌ unqꞌa ixojeꞌ uvaꞌ xekelik veꞌt tiꞌ u Jesús uvaꞌ nik lochon kꞌatz Aak tul atik Aak tu u Galilea. As antik unjoltu unqꞌa ixoj uvaꞌ xekelik tiꞌ Aak tul kat bꞌen Aak tu u Jerusalén.
41 Na Galiléia elas tinham seguido e servido a Jesus. Muitas outras mulheres que tinham subido com ele para Jerusalém também estavam ali.
42 As nik ibꞌan unqꞌa tenameꞌ tucheꞌ tiꞌ inimat u xeem qꞌiieꞌ, tan aalik ikuꞌ veꞌt qꞌii as bꞌiitik kuxh ixeꞌt veꞌt u xeem qꞌiieꞌ.
42 Era o Dia da Preparação, isto é, a véspera do sábado. Ao cair da tarde,
43 As estiꞌeꞌ bꞌex veꞌt umaꞌl u naj uvaꞌ Xhuꞌl ibꞌii, u aa Arimatea uvaꞌ atik ok xoꞌl unqꞌa bꞌanol isuuchil unqꞌa tenameꞌ, tiꞌ ijajat vichiꞌol u Jesús te u Pilato. As nik itxꞌebꞌ naj u qꞌiieꞌ tiꞌ ikꞌuchat u Tiixheꞌ uvaꞌ at u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
43 José de Arimatéia, membro de destaque do Sinédrio, que também esperava o Reino de Deus, dirigiu-se corajosamente a Pilatos e pediu o corpo de Jesus.
44 Tul tabꞌi veꞌt u Pilato uvaꞌ maꞌtik ikam veꞌt u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama naj. As imolo veꞌt naj viqꞌesal unqꞌa soleꞌ. As ichꞌoti naj uvaꞌ ma kat chit kamyu veꞌt u Jesús.
44 Pilatos ficou surpreso ao ouvir que ele já tinha morrido. Chamando o centurião, perguntou-lhe se Jesus já tinha morrido.
45 As tul tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ isuuchil uvaꞌ kat kamyu Aak, as tal veꞌt u Pilato uvaꞌ la uch veꞌt teqꞌot u Xhuꞌleꞌ vichiꞌol Aakeꞌ.
45 Sendo informado pelo centurião, entregou o corpo a José.
46 As bꞌex iloqꞌ veꞌt u Xhuꞌleꞌ umaꞌl u saj maanta. As teqꞌo veꞌt kuꞌ tzan naj vichiꞌol u Jesús vatz u kuruseꞌ. As ibꞌoch veꞌt naj tu u ixbꞌuꞌjeꞌ. As bꞌex imuj veꞌt kan naj tu umaꞌl u jul uvaꞌ kꞌotik ok vatz umaꞌl u piꞌun. As ibꞌalqꞌu veꞌt ok naj umaꞌl u sivan tziꞌ u juleꞌ.
46 Então José comprou um lençol de linho, baixou o corpo da cruz, envolveu-o no lençol e o colocou num sepulcro cavado na rocha. Depois, fez rolar uma pedra sobre a entrada do sepulcro.
47 As u Maꞌleꞌ uvaꞌ tzaanaj tu u tenam uvaꞌ Magdala tukꞌ u Maꞌl uvaꞌ itxutx umaꞌt u Xhuꞌleꞌ, as til veꞌt chaꞌma katil uvaꞌ mujlukat u Jesús.
47 Maria Madalena e Maria, mãe de José, viram onde ele fora colocado.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.