Marcos 12

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As xeꞌt veꞌt u Jesús chusun tukꞌ kaꞌt unqꞌa kꞌuchuvatz. As ech tal Aak ileꞌ: —Tan tava veꞌt umaꞌl u naj kaꞌl unqꞌa uuva tu vitxꞌavaꞌeꞌ. As toksa naj peꞌ stiꞌ. As ibꞌan veꞌt naj tuch umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ la pochꞌilkat u taꞌl u uuvaeꞌ. As ilak veꞌt naj umaꞌt u atinbꞌal xeebꞌal tetz unqꞌa uuvaeꞌ uvaꞌ nim chit itxakebꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt kan naj vitxꞌavaꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa uuvaeꞌ skꞌam te kaꞌl unqꞌa kꞌamol. As bꞌen veꞌt naj tziꞌaꞌn.
1 Então Jesus começou a lhes ensinar por meio de parábolas: “Um homem plantou um vinhedo. Construiu uma cerca ao seu redor, um tanque de prensar e uma torre para o guarda. Depois, arrendou o vinhedo a alguns lavradores e partiu para um lugar distante.
2 Tul ilej veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ ituxpu ivatz unqꞌa uuvaeꞌ, as ichaj veꞌt vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ umaꞌl vikꞌam xeꞌ unqꞌa kꞌamoleꞌ tiꞌ ul teqꞌot unbꞌooj ivatz unqꞌa uuvaeꞌ, kꞌambꞌal tetz u txꞌavaꞌeꞌ.
2 No tempo da colheita da uva, enviou um de seus servos para receber sua parte da produção.
3 As kat itxey unqꞌa kꞌamoleꞌ u kꞌameꞌ uvaꞌ chajel taꞌn u bꞌaal txꞌavaꞌeꞌ. As yeꞌxhkam chit taqꞌ bꞌen chajnaj stiꞌ. Pet kat iqꞌos veꞌt chajnaj.
3 Os lavradores agarraram o servo, o espancaram e o mandaram de volta de mãos vazias.
4 As ichaj veꞌt bꞌen vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ umaꞌt vikꞌameꞌ. As tul ooni, as isuti chajnaj kꞌubꞌ tiꞌ iviꞌ. As tul maꞌt iyoqꞌat chajnaj, as iqꞌaavisa bꞌen chajnaj kꞌatz vibꞌaal u uuvaeꞌ.
4 Então o dono da terra enviou outro servo, mas eles o insultaram e bateram na cabeça dele.
5 As ichaj veꞌt bꞌen vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ umaꞌt ikꞌam. As iyatzꞌ veꞌt unqꞌa kꞌamoleꞌ u kꞌameꞌ. As ichaj veꞌt bꞌen vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ unjoltu ikꞌam. As ati uvaꞌ kat kꞌaxbꞌisali; as ati uvaꞌ kat yatzꞌpi.
5 O próximo servo que ele mandou foi morto. Outros servos que ele enviou foram espancados ou mortos,
6 As tul maꞌtik ichajat veꞌt bꞌen vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ unqꞌa ikꞌameꞌ, as aꞌ veꞌt vikꞌaoleꞌ kat ichaj bꞌen uvaꞌ xoꞌnik chit ste, tan ech tal jeꞌ u bꞌaal u uuva ileꞌ ste: «Tuk nimalojeꞌ vunkꞌaoleꞌ taꞌn unqꞌa kꞌamoleꞌ,» tiꞌke.
6 até que só restou um: seu filho muito amado. Por fim, o dono o enviou, pois pensou: ‘Certamente respeitarão meu filho’.
7 As ech tal veꞌt unqꞌa kꞌamol ileꞌ svatzaj: «Aꞌ vikꞌaol najeꞌ vil tuleꞌ. As aꞌ najeꞌ tuk etzin kan unqꞌa uuvaeꞌ tukꞌ u txꞌavaꞌeꞌ. ¡Pet koꞌ kuyatzꞌ naj! ¡As qetz veꞌt u txꞌavaꞌeꞌ la ibꞌaneꞌ!» tiꞌk chajnaj.
7 “Os lavradores, porém, disseram uns aos outros: ‘Aí vem o herdeiro da propriedade. Vamos matá-lo e tomar posse desta terra!’.
8 As itxey veꞌt chajnaj vikꞌaol vibꞌaal u uuvaeꞌ. As iyatzꞌ veꞌt chajnaj. As bꞌex isuti veꞌt el chajnaj vichiꞌoleꞌ tiꞌeꞌl u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ atikkat unqꞌa uuvaeꞌ.
8 Então o agarraram, o mataram e jogaram seu corpo para fora do vinhedo.
9 ¿As kam qꞌi la ibꞌan veꞌt vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ uvaꞌ netaleꞌ? ¿As yeꞌ kol la bꞌen iyatzꞌ veꞌt naj qꞌa unqꞌa kꞌamoleꞌ? As vaꞌlen la taqꞌkat veꞌt vitxꞌavaꞌeꞌ skꞌam, uvaꞌ atkat unqꞌa uuvaeꞌ.
9 “O que vocês acham que o dono do vinhedo fará?”, perguntou Jesus. “Ele virá, matará os lavradores e arrendará o vinhedo a outros.
10 ¿As ma yeꞌ atixoj esikꞌle u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
10 Vocês nunca leram nas Escrituras: ‘A pedra que os construtores rejeitaram se tornou a pedra angular.
11 As aꞌ chit achvebꞌaleꞌ sqe, tan aꞌ u Tiixheꞌ kat bꞌanon, tiꞌk u yoleꞌ,—
11 Isso é obra do Senhor e é maravilhosa de ver’?”
12 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, as tal veꞌt chajnaj itxeyat u Jesús, tan pal veꞌt chajnaj stuul uvaꞌ chajnaj nikat tal u Jesús tukꞌ u kꞌuchuvatzeꞌ uvaꞌ nik tal Aak. As jit ibꞌan chajnaj, tan nik ixoꞌv chajnaj vatz unqꞌa tenameꞌ. As bꞌen veꞌt chajnaj.
12 Os líderes religiosos queriam prender Jesus, pois perceberam que eram eles os lavradores maus a que Jesus se referia. No entanto, por medo da multidão, deixaram-no e foram embora.
13 As chajpik veꞌt bꞌen kaꞌl unqꞌa fariseo tukꞌ kaꞌt unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ atik ok kꞌatz u Herodes, tiꞌ icheesat chajnaj ipaav u Jesús. As la uch ixochat veꞌt chajnaj Aak.
13 Mais tarde, os líderes enviaram alguns fariseus e membros do partido de Herodes com o objetivo de levar Jesus a dizer algo que desse motivo para o prenderem.
14 As tul oon veꞌt chajnaj kꞌatz Aak, as ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Chusul, ootzimal veꞌt sqaꞌn uvaꞌ jik chit nayoloneꞌ. As yeꞌxhebꞌil naxoꞌv ste tul nachusuneꞌ, tan eela ivatz unqꞌa uxhchileꞌ nabꞌaneꞌ. As kꞌuxh at tijleꞌm as kꞌuxh yeꞌl tijleꞌm ati, as nachus unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ jik vitxumbꞌaleꞌ la ibꞌan vatz u Tiixheꞌ. As tuk kuchꞌoti see, ¿ma bꞌaꞌn uvaꞌ la kuchoo veꞌt u puajeꞌ uveꞌ nijajpu sqe taꞌn u ijlenaaleꞌ tu u Roma, pet moj yeꞌle?— tiꞌk chajnaj.
14 Disseram: “Mestre, sabemos como o senhor é honesto. É imparcial e não demonstra favoritismo. Ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade. Agora, diga-nos: É certo pagar impostos a César ou não?
15 As ootzimalik taꞌn u Jesús uvaꞌ kaꞌvatz kuxh chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Kam qꞌi uveꞌ nu kuxh echuk txumbꞌal sviꞌ? Eteqꞌotaj tzan umaj u puajeꞌ. As la vileꞌ,— tiꞌk Aak.
15 Devemos pagar ou não?”. Jesus percebeu a hipocrisia deles e disse: “Por que vocês tentam me apanhar numa armadilha? Mostrem-me uma moeda de prata,
16 As eqꞌol veꞌt tzan u puajeꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Abꞌil etz u vatzibꞌaleꞌ qꞌi tukꞌ u tzꞌibꞌeꞌ uveꞌ at vatz u puajeꞌ?— tiꞌk Aak. As ech tal chajnaj ileꞌ: —Tetz u ijlenaaleꞌ tu u Roma,— tiꞌk chajnaj.
16 Quando lhe deram a moeda, ele disse: “De quem são a imagem e o título nela gravados?”. “De César”, responderam.
17 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As jankꞌal u tetz u ijlenaaleꞌ uveꞌ tu u Roma, as etaqꞌtaj ste. Pet jankꞌal u tetz u Tiixheꞌ, as etaqꞌtaj te Aak,— tiꞌk u Jesús.
17 “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele. Sua resposta os deixou muito admirados.
18 As unqꞌa saduceo uvaꞌ ni alon uvaꞌ yeꞌl unqꞌa kamnajeꞌ ni tul taama, as ul kaꞌl chajnaj tiꞌ ichꞌotit te u Jesús. Ech tal chajnaj ileꞌ:
18 Depois vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos, e perguntaram:
19 —Chusul, kat itzꞌibꞌa kan u Moisés umaꞌl u yol uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: «Asoj la kam umaj naj as tul yeꞌl umaj initxaꞌ naj la kaaik kan xeꞌ u tixqeleꞌ, as aꞌ umaj u titzꞌin tatzik najeꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ u ixojeꞌ tiꞌ taqꞌat kan tiaal u najeꞌ uvaꞌ kat kami,» tiꞌk u yoleꞌ.
19 “Mestre, Moisés nos deu uma lei segundo a qual se um homem morrer sem deixar filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho que dará continuidade ao nome do irmão.
20 As ibꞌan unpajul atik vujvaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ titzꞌinik tibꞌ. As kat teqꞌo tibꞌ u atzikaeꞌ tukꞌ u tixqeleꞌ. As kam veꞌt naj. As jit kaaik kan meꞌal ikꞌaol naj.
20 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos.
21 As teqꞌo tibꞌ u ixojeꞌ tukꞌ u bꞌaxa titzꞌin najeꞌ. As kat kam naj. As jit kaaik kan meꞌal ikꞌaol naj. As echat chit kat ibꞌan ikaꞌv u itzꞌinaeꞌ.
21 O segundo irmão se casou com a viúva, mas também morreu sem deixar filhos. Então o terceiro irmão se casou com ela.
22 As ech kat ibꞌan veꞌt vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ skajayil uvaꞌ titzꞌin tibꞌ. As jit kaaik kan meꞌal ikꞌaol chajnaj. As tul maꞌtik ikam veꞌt vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ uvaꞌ titzꞌin tibꞌ, as kam veꞌt u ixojeꞌ unpajte.
22 O mesmo aconteceu até o sétimo irmão, e nenhum deixou filhos. Por fim, a mulher também morreu.
23 As tul uvaꞌ la ul veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ, ¿as abꞌiste veꞌt u najeꞌ qꞌi itzumel u ixojeꞌ? Tan kat teqꞌo tibꞌ ixoj tukꞌ vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ uvaꞌ titzꞌin tibꞌ,— tiꞌk unqꞌa saduceo.
23 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
24 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Sotznal chit ekꞌuꞌl, tan yeꞌ nepal stuul kam uvaꞌ ni tal viyol u Tiixheꞌ. As mitaꞌn yeꞌ nepal stuul tiꞌ uvaꞌ la tulsa Aak taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte,
24 Jesus respondeu: “O erro de vocês está em não conhecerem as Escrituras nem o poder de Deus.
25 tan tul la ul veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ, as yeꞌl unqꞌa najeꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ umaj u ixoj. As mitaꞌn unqꞌa ixojeꞌ. Pet ech veꞌteꞌ echeꞌ unqꞌa ángel uveꞌ at tu almikaꞌ la ibꞌaneꞌ.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, não se casarão nem se darão em casamento. Nesse sentido, serão como os anjos do céu.
26 As echat ni tal u yoleꞌ uvaꞌ kat tal kan u Moisés tiꞌ tul taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte. As yeꞌ nepal tu u yoleꞌ uvaꞌ tal u Moisés, tul uvaꞌ kat yolon Aak xoꞌl u vokkin chꞌiꞌxeꞌ. As ech tal Aak ileꞌ: «Ineꞌ iTiixh u Abraham, as iTiixh u Isaac, as iTiixh u Jacob,» tiꞌk Aak te u Moisés.
26 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, vocês não leram a esse respeito nos escritos de Moisés, no relato sobre o arbusto em chamas? Deus disse a Moisés: ‘Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’.
27 Estiꞌeꞌ uvaꞌ sotznalu chit ekꞌuꞌl, tan jit aꞌ unqꞌa kamnajeꞌ ni niman u Tiixheꞌ. Pet aꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ isleꞌl vatz Aak,— tiꞌk u Jesús.
27 Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos. Vocês estão completamente enganados!”.
28 As umaꞌl u uxhchil uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tabꞌi veꞌteꞌ uvaꞌ ikꞌulbꞌe veꞌt u Jesús unqꞌa saduceo tibꞌaꞌnil. As jetzꞌen veꞌt ok naj kꞌatz Aak. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¿Abꞌiste u tzaqꞌiteꞌ uveꞌ nim talcheꞌ?— tiꞌk naj.
28 Um dos mestres da lei estava ali ouvindo a discussão. Ao perceber que Jesus tinha respondido bem, perguntou: “De todos os mandamentos, qual é o mais importante?”.
29 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —U tzaqꞌiteꞌ uveꞌ nim talcheꞌ, as ech ni tal ileꞌ:
29 Jesus respondeu: “O mandamento mais importante é este: ‘Ouça, ó Israel! O Senhor, nosso Deus, é o único Senhor.
30 As ayaꞌloj chit ekꞌuꞌl la exoꞌni u Tiixheꞌ tukꞌ chit etaanxelal, tukꞌ chit etxumbꞌal, as tukꞌ chit eyakꞌil, tiꞌk u tzaqꞌiteꞌ.
30 Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma, de toda a sua mente e de todas as suas forças’.
31 As vikaꞌv u tzaqꞌiteꞌ, as eela tukꞌ u bꞌaxaeꞌ, tan ech ni tal ileꞌ:
31 O segundo é igualmente importante: ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’. Nenhum outro mandamento é maior que esses”.
32 As ech tal veꞌt u naj ileꞌ uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ: —An chiteꞌ, chusul, uveꞌ naaleꞌ, uvaꞌ umaꞌl kuxh u Tiixheꞌ ati. As yeꞌl umaꞌtoj tiixh echeꞌ u Tiixheꞌ.
32 O mestre da lei respondeu: “Muito bem, mestre. O senhor falou a verdade ao dizer que há só um Deus, e nenhum outro.
33 As ayaꞌloj chit kukꞌuꞌl la kuxoꞌni u Tiixheꞌ tukꞌ chit kutxumbꞌal, tukꞌ chit qaanxelal, as tukꞌ chit kuyakꞌil. As la kuxoꞌni u kumooleꞌ echeꞌ uvaꞌ nu kubꞌan jeꞌ sqe. As aꞌeꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ itzꞌeꞌsal ok unqꞌa oyeꞌ as tukꞌ unqꞌa txooeꞌ vatz u Tiixheꞌ,— tiꞌk u najeꞌ.
33 E sei que é importante amá-lo de todo o meu coração, de todo o meu entendimento e de todas as minhas forças, e amar o meu próximo como a mim mesmo. É mais importante que oferecer todos os holocaustos e sacrifícios exigidos pela lei”.
34 As til veꞌt u Jesús uvaꞌ ikꞌulbꞌe veꞌt u najeꞌ Aak tijikil. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Bꞌiit kuxh asaꞌ tiꞌ ook xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
34 Ao perceber quanto o homem compreendia, Jesus disse: “Você não está longe do reino de Deus”. Depois disso, ninguém se atreveu a lhe fazer mais perguntas.
35 Tul nik ichusun u Jesús vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, ¿as kam bꞌan taꞌn qꞌi uvaꞌ ni tal chajnaj uvaꞌ tiaal David u Cristo?
35 Mais tarde, enquanto ensinava o povo no templo, Jesus fez a seguinte pergunta: “Por que os mestres da lei afirmam que o Cristo é filho de Davi?
36 Tan ech ni tal umaꞌl yol ileꞌ uvaꞌ tal u David taꞌn u Tiixhla Espíritu:
36 O próprio Davi, falando por meio do Espírito Santo, disse: ‘O Senhor disse ao meu Senhor: Sente-se no lugar de honra à minha direita até que eu humilhe seus inimigos debaixo de seus pés’.
37 Pet tul ni tal u David tiꞌ u Cristo uvaꞌ «unBꞌooqꞌol,» taqꞌeꞌ ni taleꞌ, ¿as kam qꞌi uvaꞌ nenima uvaꞌ tiaal David u Cristo?— tiꞌk u Jesús.
37 Uma vez que Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”. E a grande multidão o ouvia com prazer.
38 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ tul nik ichusun Aak: —Atoj enachbꞌal vatz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan achaꞌv chit te chajnaj uvaꞌ ni toksa chajnaj unqꞌa bꞌaꞌnla oksaꞌmeꞌ tukꞌ uvaꞌ ni tok iqꞌii chajnaj taꞌn unqꞌa tenameꞌ tu u kꞌayibꞌaleꞌ.
38 Jesus também ensinou: “Cuidado com os mestres da lei! Eles gostam de se exibir com vestes longas e de receber saudações respeitosas quando andam pelas praças.
39 As aꞌ unqꞌa bꞌaꞌnla chaj xonlebꞌaleꞌ nichuk chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As aꞌ nixonebꞌkat chajnaj tu u bꞌaxa xonlebꞌaleꞌ tul ni tuch unqꞌa bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌmeꞌ.
39 E como gostam de sentar-se nos lugares de honra nas sinagogas e à cabeceira da mesa nos banquetes!
40 As nimaa chajnaj vikabꞌal unqꞌa txakay ixojeꞌ. As nimal chit yol ni tal chajnaj tiꞌ ikꞌuchat chajnaj uvaꞌ bꞌaꞌnla nachol Tiixh chajnaj ni tal jeꞌ ste. As tul aꞌ chajnajeꞌ uveꞌ nimal u kꞌaxkꞌoeꞌ la ipalebꞌe,— tiꞌk u Jesús.
40 No entanto, tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados”.
41 As tul xonlik veꞌt u Jesús txala u kaaxhaeꞌ uvaꞌ nimolpukat u puajeꞌ, as aalik veꞌt ok u Jesús te unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa puajeꞌ tu u kaaxhaeꞌ. As nimal unqꞌa txꞌioliqꞌiieꞌ uvaꞌ atik tzitziꞌ. As nimal chit puaj nik taqꞌ kuꞌ chajnaj.
41 Jesus sentou-se perto da caixa de ofertas do templo e ficou observando o povo colocar o dinheiro. Muitos ricos contribuíam com grandes quantias.
42 As ul veꞌt umaꞌl u txakay ixoj uvaꞌ meebꞌaꞌ chittuꞌ tiꞌ ul taqꞌat kuꞌ kaꞌvaꞌl vas ipuaj uvaꞌ yeꞌxh jatvaꞌl ijaꞌmil. As tul til veꞌt u Jesús taqꞌat kuꞌ u txakay ixojeꞌ u puajeꞌ tu u kaaxhaeꞌ,
42 Então veio uma viúva pobre e colocou duas moedas pequenas.
43 as imolo veꞌt Aak unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Jik chit tuk val sete, tan u txakay ixojeꞌ uvaꞌ meebꞌaꞌ chittuꞌ, as nimal chiteꞌ u oyeꞌ uvaꞌ kat taqꞌ kuꞌ tiꞌ unjoltu unqꞌa uxhchileꞌ,
43 Jesus chamou seus discípulos e disse: “Eu lhes digo a verdade: essa viúva depositou na caixa de ofertas mais que todos os outros.
44 tan jankꞌal unqꞌa txꞌioliqꞌiieꞌ uveꞌ kat taqꞌ kuꞌ unqꞌa oyeꞌ, as aꞌ kuxh unqꞌa yaꞌleꞌ ni taqꞌ kuꞌ. Pet ech koj u txakayeꞌ, tan kꞌuxh meebꞌaꞌ chit ixoj, as kat taqꞌ kuꞌ ixoj jankꞌal uveꞌ nitxakon stiꞌ jun qꞌii,— tiꞌk u Jesús.
44 Eles deram uma parte do que lhes sobrava, mas ela, em sua pobreza, deu tudo que tinha”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.