Marcos 11

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Tul bꞌiitik kuxh toon veꞌt u Jesús tu u Jerusalén, tul atik Aak kꞌatz u Betfagé tukꞌ u Betania, kꞌatz umaꞌl u vitz uvaꞌ Olivos, as ichaj veꞌt bꞌen Aak kaꞌvaꞌl unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
1 Quando já se aproximavam de Jerusalém, Jesus e seus discípulos chegaram às cidades de Betfagé e Betânia, no monte das Oliveiras. Jesus enviou na frente dois discípulos.
2 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Bꞌenoj ex tu u tal tenameꞌ uveꞌ at tzan. As tul la oon ex, as la bꞌen elej umaꞌl u tal bꞌur uvaꞌ yeꞌ atixoj jeꞌ umaj uxhchil stiꞌ. As kꞌalel kan txoo. As la esaapu txoo. As la eteqꞌo tzan txoo.
2 “Vão àquele povoado adiante”, disse ele. “Assim que entrarem, verão amarrado ali um jumentinho, no qual ninguém jamais montou. Desamarrem-no e tragam-no para cá.
3 Asoj abꞌil la alon sete uvaꞌ: «¿Kam itxaꞌk txoo nesaapu?» chaj chꞌelel ex, as ech la etal ileꞌ: «Aꞌ u kuBꞌooqꞌoleꞌ tuk txakonsan txoo. As tuk iqꞌaavisa Aak txoo,» chaj ex,— tiꞌk u Jesús.
3 Se alguém lhes perguntar: ‘O que estão fazendo?’, digam apenas: ‘O Senhor precisa dele e o devolverá em breve’.”
4 As bꞌen veꞌt chajnaj. As bꞌex ilej chajnaj u tal bꞌureꞌ uvaꞌ kꞌalik kan tu bꞌey tziꞌ umaꞌl u kabꞌal. As isaapu veꞌt chajnaj txoo.
4 Os dois discípulos foram e encontraram o jumentinho na rua, amarrado junto a uma porta.
5 As ech tal veꞌt kaꞌl unqꞌa uxhchil ileꞌ uvaꞌ atik tzitziꞌ: —¿Kam itxaꞌk u tal bꞌureꞌ qꞌi nesaapu?— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
5 Enquanto o desamarravam, algumas pessoas que estavam ali perguntaram: “O que vocês estão fazendo, desamarrando esse jumentinho?”.
6 As tal veꞌt chajnaj kam uvaꞌ tal u Jesús te chajnaj. As taqꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u bꞌureꞌ te chajnaj.
6 Responderam conforme Jesus havia instruído, e os deixaram levar o animal.
7 Teqꞌo veꞌt tzan chajnaj u bꞌureꞌ kꞌatz u Jesús. As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj unqꞌa ixbꞌuꞌjeꞌ tiꞌ txoo. As jeꞌ veꞌt Aak tiꞌ txoo.
7 Os discípulos trouxeram o jumentinho, puseram seus mantos sobre o animal, e Jesus montou nele.
8 As iliipu veꞌt kuꞌ unqꞌa tenameꞌ ixbꞌuꞌj tu bꞌey. As at uxhchil tzokꞌon veꞌt xaj chꞌiꞌm. As taqꞌ veꞌt kuꞌ tu u bꞌeyeꞌ vatz Aak.
8 Muitos da multidão espalharam seus mantos ao longo do caminho diante de Jesus, e outros espalharam ramos que haviam cortado nos campos.
9 As unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ bꞌaxik vatz Aak tukꞌ unqꞌa veeꞌ xekik tiꞌ Aak, as taqꞌ veꞌt jeꞌ tuul iviꞌ tiꞌ isikꞌin tiꞌ Aak. Ech nik tal ileꞌ: —¡Qoksataj iqꞌii Aak, tan achvebꞌal chit tul Aak tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Tiixheꞌ!
9 E as pessoas, tanto as que iam à frente como as que o seguiam, gritavam: “Hosana! Bendito é o que vem em nome do Senhor!
10 ¡As achvebꞌal chit tul Aak tiꞌ u tenameꞌ uveꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ David! ¡As qoksataj iqꞌii u Tiixheꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
10 Bendito é o reino que vem, o reino de nosso antepassado Davi! Hosana no mais alto céu!”.
11 As tul ok veꞌt u Jesús tu u Jerusalén, as ok veꞌt Aak vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ. As isaji kuxh Aak unqꞌa veeꞌ skajayil. As qꞌaav veꞌt Aak tu u Betania tukꞌ kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ, tan aalik veꞌt itzꞌotineꞌ.
11 Jesus entrou em Jerusalém e foi ao templo. Depois de olhar tudo ao redor atentamente, voltou a Betânia com os Doze, porque já era tarde.
12 Tu umaꞌt qꞌii, as el veꞌt chꞌuꞌl Aak tu u Betania tiꞌ ibꞌen tu u Jerusalén unpajte. As vaꞌy veꞌt Aak.
12 Na manhã seguinte, quando saíam de Betânia, Jesus teve fome.
13 As til veꞌt bꞌen Aak viꞌl u higuera uvaꞌ atik ixaj. As jetzꞌen veꞌt ok Aak kꞌatz tzeꞌ, tan kamal atik ivatz tzeꞌ uvaꞌ nik tal Aak. As tul yeꞌlik chit umaj ivatz tzeꞌ atike. Pet ixaj kuxh tzeꞌ atike, tan yeꞌxnik ilejat ivatzin tzeꞌ.
13 Viu que, a certa distância, havia uma figueira cheia de folhas e foi ver se encontraria figos. No entanto, só havia folhas, pois ainda não era tempo de dar frutos.
14 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌxh jatu la loꞌp veꞌt umaj avatz taꞌn umaj uxhchil,— tiꞌk Aak tal te u tzeꞌeꞌ. As tabꞌi veꞌt unqꞌa chusulibꞌ Aakeꞌ uveꞌ tal Aak.
14 Então Jesus disse à árvore: “Nunca mais comam de seu fruto!”. E os discípulos ouviram o que ele disse.
15 As tul ok veꞌt u Jesús tu u Jerusalén, as ok veꞌt Aak vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ. As itilu veꞌt el Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat ikꞌayineꞌ as tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat iloqꞌoneꞌ. As ipilqꞌu veꞌt Aak imeexha unqꞌa jalol puajeꞌ tukꞌ u tatinbꞌal unqꞌa paroomaxheꞌ uveꞌ nik kꞌayileꞌ.
15 Quando voltaram a Jerusalém, Jesus entrou no templo e começou a expulsar os que compravam e vendiam animais para os sacrifícios. Derrubou as mesas dos cambistas e as cadeiras dos que vendiam pombas,
16 As yeꞌ nik ichajpu ok u Jesús umaj uxhchil uvaꞌ eqꞌomal ikꞌaꞌy staꞌn.
16 impediu todos de usarem o templo como mercado
17 As xeꞌt veꞌt Aak chusun. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ootzimal setaꞌn uvaꞌ ech ni tal u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan:
17 e os ensinava, dizendo: “As Escrituras declaram: ‘Meu templo será chamado casa de oração para todas as nações’, mas vocês o transformaram num esconderijo de ladrões!”.
18 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, as tabꞌi veꞌt chajnaj u yoleꞌ uvaꞌ tal u Jesús. As ichuk veꞌt chajnaj txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌpu veꞌt Aak. As nik ixoꞌv chajnaj te Aak, tan achaꞌv chit ichusun Aak vatz unqꞌa tenameꞌ skajayil.
18 Quando os principais sacerdotes e mestres da lei souberam o que Jesus tinha feito, começaram a tramar um modo de matá-lo. Contudo, tinham medo dele, pois o povo estava muito admirado com seu ensino.
19 As tul tzꞌotin veꞌteꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u tenameꞌ unpajte tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
19 Ao entardecer, Jesus e seus discípulos saíram da cidade.
20 Tu veꞌt umaꞌt qꞌii qꞌalaꞌm, as pal veꞌt u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ unpajte kꞌatz u higuera. As til veꞌt chajnaj uvaꞌ maꞌtik itzaj veꞌt u higuera tukꞌ u taqꞌileꞌ.
20 Na manhã seguinte, quando os discípulos passaram pela figueira que Jesus tinha amaldiçoado, notaram que ela estava seca desde a raiz.
21 As tulsa veꞌt u Luꞌeꞌ unqꞌa yoleꞌ skꞌuꞌl uvaꞌ tal u Jesús te u higuera. Ech tal veꞌt naj ileꞌ: —Chusul, il u higuera ileꞌ kat tzajyu veꞌteꞌ uvaꞌ kat aal ste uvaꞌ yeꞌxh jatu la loꞌp veꞌt umaj ivatz taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
21 Pedro se lembrou do que Jesus tinha dito à árvore e exclamou: “Veja, Rabi! A figueira que o senhor amaldiçoou secou!”.
22 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Ekꞌujbꞌaꞌtaj ekꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ,
22 Então Jesus disse aos discípulos: “Tenham fé em Deus.
23 tan jik chit tuk val sete, asoj la etal te u vitz ileꞌ: «¡Elen tzitziꞌ! ¡As kuxh bꞌen tu u mar!» chaj ex la etaleꞌ, as la chit ibꞌaneꞌ asoj yeꞌ la kaꞌkabꞌin etaama. Pet la ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl tiꞌ uvaꞌ la chit ibꞌaneꞌ kam uvaꞌ la etaleꞌ.
23 Eu lhes digo a verdade: vocês poderão dizer a este monte: ‘Levante-se e atire-se no mar’, e isso acontecerá. É preciso, no entanto, crer que acontecerá, e não ter nenhuma dúvida em seu coração.
24 Estiꞌeꞌ ni val sete, tan asoj kꞌujleꞌl chit ekꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ tul la enach Tiixh, as la chit ibꞌan Aak kam uveꞌ la ejaj te Aak.
24 Digo-lhes que, se crerem que já receberam, qualquer coisa que pedirem em oração lhes será concedido.
25 As tul la enach u Tiixheꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ, as esotzsataj ipaav umaj uxhchil uvaꞌ atoꞌk exoꞌl stukꞌ, aqꞌal uvaꞌ la isotzsa u Tiixheꞌ epaav,
25 Quando estiverem orando, se tiverem alguma coisa contra alguém, perdoem-no, para que seu Pai no céu também perdoe seus pecados.
26 tan asoj yeꞌ la esotzsa ipaav u uxhchileꞌ, as yeꞌl epaav la isotzsa u Tiixheꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ,— tiꞌk u Jesús.
26 Mas, se vocês se recusarem a perdoar, seu Pai no céu não perdoará seus pecados”.
27 As ok veꞌt u Jesús tu u Jerusalén unpajte. As tul nik ixaan Aak vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ, as kat jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ unkaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
27 Mais uma vez, voltaram a Jerusalém. Enquanto Jesus passava pelo templo, os principais sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo vieram até ele
28 Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿Abꞌil aqꞌol tetz u eejleꞌmeꞌ tiꞌ uvaꞌ kat ul atilu el unqꞌa uxhchileꞌ vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ?— tiꞌk chajnaj.
28 e perguntaram: “Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu esse direito?”.
29 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tuk unchꞌoti umaꞌl u yol sete. Asoj la etal sve, as la val sete uvaꞌ abꞌil aqꞌol tetz u vijleꞌmeꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ kat unbꞌana.
29 Jesus respondeu: “Eu lhes direi com que autoridade faço essas coisas se vocês responderem a uma pergunta:
30 Etaltaj sve: ¿Abꞌil kat chajon tzan u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ? ¿Ma aꞌ u Tiixheꞌ? ¿Pet moj umaj vatz txꞌavaꞌilla aama?— tiꞌk u Jesús.
30 A autoridade de João para batizar vinha do céu ou era apenas humana? Respondam-me!”.
31 As iyol veꞌt chajnaj svatzaj uvaꞌ kam la tal chajnaj. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Asoj tuk qaleꞌ uvaꞌ Tiixh kat chajon tzan u Xhuneꞌ, as: «¿Kam qꞌi yeꞌ kat enima u Xhuneꞌ?» chaj naj tuk tal sqe.
31 Eles discutiram a questão entre si: “Se dissermos que vinha do céu, ele perguntará por que não cremos em João.
32 As yeꞌ la uch qalataꞌ uvaꞌ umaj vatz txꞌavaꞌilla aama kat chajon tzan u Xhuneꞌ,— tiꞌk chajnaj svatzaj, tan nik ixoꞌva chajnaj unqꞌa tenameꞌ, tan kajayil chit unqꞌa tenameꞌ nik niman uvaꞌ qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ u Xhuneꞌ.
32 Mas será que ousamos dizer que era apenas humana?”. Tinham medo do que o povo faria, pois todos acreditavam que João era profeta.
33 Estiꞌeꞌ ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te u Jesús: —Yeꞌ qootzaj abꞌil kat chajon tzan u Xhuneꞌ,— tiꞌk chajnaj. As ech tal u Jesús ileꞌ: —Mitaꞌn in la alon sete uvaꞌ abꞌil kat aqꞌon u vijleꞌmeꞌ tiꞌ uvaꞌ kat unbꞌana,— tiꞌk Aak.
33 Por fim, responderam: “Não sabemos”. E Jesus replicou: “Então eu também não direi com que autoridade faço essas coisas”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.