Lucas 8

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As xamtik veꞌt stuul, as nikat ixaan veꞌt u Jesús tukꞌ kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ as tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ. As nikat ipaxsa veꞌt Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ tok unqꞌa uxhchileꞌ xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
1 Algum tempo depois Jesus saiu e viajou por cidades e povoados, anunciando a boa notícia do Reino de Deus . Os doze discípulos foram com ele,
2 As xekik kaꞌl unqꞌa ixoj tiꞌ u Jesús uvaꞌ maꞌtik teesat Aak unqꞌa subꞌuleꞌ skꞌatz tukꞌ kaꞌt unqꞌa chꞌoꞌmeꞌ. As antik u Maꞌleꞌ uvaꞌ aa Magdala uvaꞌ maꞌtik teesat Aak vujvaꞌl unqꞌa subꞌuleꞌ skꞌatz.
2 e também algumas mulheres que haviam sido livradas de espíritos maus e curadas de doenças. Eram Maria, chamada Madalena, de quem tinham sido expulsos sete demônios;
3 As antik u Xhiveꞌ uveꞌ xekik tiꞌ u Jesús, u tixqel u Chusa uvaꞌ kꞌujlike tiꞌ tilat unqꞌa tetz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Herodes. As antik u Susana tukꞌ kaꞌt unqꞌa ixoj unpajte. Aꞌ chaꞌmaeꞌ nikat lochon u Jesús tukꞌ unqꞌa txꞌiibꞌal iqꞌiieꞌ.
3 Joana, mulher de Cuza, que era alto funcionário do governo de Herodes; Susana e muitas outras mulheres que, com os seus próprios recursos, ajudavam Jesus e os seus discípulos.
4 Yeꞌ saach unqꞌa uxhchileꞌ kat tzaa tulaj unqꞌa tenameꞌ. As kat imol tibꞌ tiꞌ u Jesús. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ tul tal Aak umaꞌt u kꞌuchuvatz:
4 Uma grande multidão, vinda de várias cidades, veio ver Jesus. Quando todos estavam reunidos, ele contou esta parábola :
5 —Bꞌex veꞌt umaꞌl u naj avoj. As tul av naj, as at unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ echik toon tu bꞌey. As kat pachꞌli. As tul ul veꞌt unqꞌa tzꞌikineꞌ tu almikaꞌ, as ijuna veꞌt txoo.
5 — Certo homem saiu para semear. E, quando estava espalhando as sementes, algumas caíram na beira do caminho, onde foram pisadas pelas pessoas e comidas pelos passarinhos.
6 As at unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ kat oon xoꞌl kꞌubꞌ. As tul kat bꞌuuqꞌi, as oora chit kat tzaj veꞌteꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ tzaji kuxh u txꞌavaꞌeꞌ xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ.
6 Outras sementes caíram num lugar onde havia muitas pedras, e, quando começaram a brotar, as plantas secaram porque não havia umidade.
7 As at unqꞌa iiaeꞌ ech toon xoꞌl unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ. As tul kat bꞌuuqꞌi, as eela ichꞌii tukꞌ u chꞌiꞌxeꞌ. As kat isoka veꞌt unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ u chikoeꞌ.
7 Outra parte caiu no meio de espinhos, que cresceram junto com as plantas e as sufocaram.
8 As at unqꞌa iiaeꞌ ech toon tu bꞌaꞌnla txꞌavaꞌ. As tul kat bꞌuuqꞌi, as oꞌkꞌalal (100) ivatz tiꞌ junun viꞌl kat taqꞌa,— tiꞌk u Jesús. As tul nik tal Aak unqꞌa yoleꞌ, as taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Abꞌiste ex uvaꞌ nepal tu vunyoleꞌ, as etabꞌitaj uveꞌ ni valeꞌ,— tiꞌk u Jesús tal xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
8 Mas algumas sementes caíram em terra boa. As plantas cresceram e produziram cem grãos para cada semente. E Jesus terminou, dizendo:
9 As ichꞌoti veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús uvaꞌ kam isuuchil u kꞌuchuvatzeꞌ uveꞌ nik tal Aak.
9 Os discípulos de Jesus perguntaram o que ele queria dizer com essa parábola .
10 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As sete tuk valkat isuuchil uvaꞌ yeꞌxhebꞌil ootzin tetz tiꞌ uvaꞌ kam tok unqꞌa uxhchileꞌ xoꞌl vitenam u Tiixheꞌ uvaꞌ ni til Aak isuuchil. Pet tukꞌ kuxh kꞌuchuvatz nunchusunkat xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ kꞌuxh ni tileꞌ kam uveꞌ nunbꞌaneꞌ, as kꞌuxh ni tabꞌi unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ ni valeꞌ, as yeꞌ nipal stuul.
10 Jesus respondeu:
11 As ech isuuchil u kꞌuchuvatz ileꞌ uveꞌ kat vala: Tan unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ kat vala, as aꞌeꞌ viyol u Tiixheꞌ.
11 — O que essa parábola quer dizer é o seguinte: a semente é a mensagem de Deus.
12 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon tu bꞌey, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As tul maꞌt tabꞌit u yoleꞌ, as kat ul u txꞌiꞌlanajeꞌ tiꞌ teesat el u yoleꞌ tu u taanxelal u uxhchileꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ ninima u uxhchileꞌ viyol u Tiixheꞌ. As yeꞌ la sotz veꞌt ipaav.
12 As sementes que caíram na beira do caminho são as pessoas que ouvem a mensagem. Porém o Diabo chega e tira a mensagem do coração delas para que não creiam e não sejam salvas.
13 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As tul ni tabꞌi u yoleꞌ, as nichiibꞌ stiꞌ. As ni tok u yoleꞌ tu u taanxelal. As ech unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ u iiaeꞌ uvaꞌ yeꞌ kat palik bꞌen u taqꞌileꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ, tan yeꞌ kat yakꞌin u yoleꞌ tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ. As yeꞌxh jatvaꞌl qꞌii kat inima u yoleꞌ, tan tul kat ul unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ, as kat teesa veꞌt kan tibꞌ tiꞌ u yoleꞌ.
13 As sementes que caíram onde havia muitas pedras são as pessoas que ouvem a mensagem e a recebem com muita alegria. Elas não têm raízes e por isso creem somente por algum tempo; e, quando chega a tentação, abandonam tudo.
14 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon xoꞌl unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As tul kat pal veꞌt unqꞌa qꞌiieꞌ, as kat sotz veꞌt viyol u Tiixheꞌ tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ, tan nu kuxh ixaansa taama tiꞌ unqꞌa veeꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, tukꞌ tiꞌ u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ, as tukꞌ u tachaꞌv vichiꞌoleꞌ. Estiꞌeꞌ yeꞌ kat yakꞌin u yoleꞌ tu u taanxelaleꞌ echeꞌ umaj tzeꞌ uvaꞌ yeꞌ nivatzineꞌ.
14 As sementes que caíram no meio dos espinhos são as pessoas que ouvem a mensagem. Porém as preocupações, as riquezas e os prazeres desta vida aumentam e sufocam essas pessoas. Por isso os frutos que elas produzem nunca amadurecem.
15 Pet ech koj unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon tu u bꞌaꞌnla txꞌavaꞌeꞌ, tan aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn itxumbꞌal, as yeꞌl u vaꞌlexheꞌ ni titzꞌa, as ni toksa taama tiꞌ inimat unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ nichuspu ste. As niyakꞌin veꞌt u yoleꞌ tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ. As kꞌuxh kam kuxh nipalebꞌe, as yeꞌ niyaꞌsa inimataꞌ.
15 E as sementes que caíram em terra boa são aquelas pessoas que ouvem e guardam a mensagem no seu coração bom e obediente; e, porque são fiéis, produzem frutos.
16 As tul la imatx umaj uxhchil umaj xamal, as yeꞌ la uchi uvaꞌ la imuj u xamaleꞌ jaqꞌ umaj ukꞌal moj jaqꞌ umaj chꞌach. Pet la aqꞌax jeꞌ viꞌ u matxbꞌaleꞌ. As abꞌil uvaꞌ la ok tu u kabꞌaleꞌ, as la til veꞌt u uxhchileꞌ u xamaleꞌ.
16 Jesus continuou:
17 As echat tuk ibꞌan unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni val sete, tan jankꞌal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil ootzinik tetz as techal la ootzili. As jankꞌal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ mujelike as techal la ootzil veꞌt cheel, tan techal la el chꞌuꞌl vatz u sajeꞌ.
17 Pois tudo o que está escondido será descoberto, e tudo o que está em segredo será conhecido e revelado.
18 As etabꞌitaj u yoleꞌ uveꞌ ni valeꞌ, tan abꞌil uvaꞌ ni toksa taama tiꞌ inimat u yoleꞌ, kꞌuxh bꞌiil kuxh nipal stuul, as aal la chee itxumbꞌal stiꞌ. Pet ech koj u uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni toksa taama tiꞌ tabꞌit u yoleꞌ as tukꞌ tiꞌ inimataꞌ, as aal la sotzsal veꞌt u yoleꞌ skꞌuꞌl uvaꞌ nipal stuul, uvaꞌ ni tal jeꞌ ste,— tiꞌk u Jesús.
18 — Portanto, tomem cuidado e vejam como vocês ouvem. Porque quem tem receberá mais; mas quem não tem, até o que pensa que tem será tirado dele.
19 As oon veꞌt vitxutx u Jesús tukꞌ unqꞌa titzꞌin Aakeꞌ. As jit uch tok chaꞌma kꞌatz u Jesús, tan aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ atik ok kꞌatz Aak.
19 A mãe e os irmãos de Jesus vieram até o lugar onde ele estava, mas, por causa da multidão, não conseguiam chegar perto dele.
20 As bꞌex alpo te Aak uvaꞌ: —Il ak atxutx at tiꞌeꞌl kabꞌal tukꞌ unqꞌa eetzꞌineꞌ. As nisaꞌ aak iyolon see,— tiꞌk chꞌelel u Jesús.
20 Então alguém disse a Jesus: — A sua mãe e os seus irmãos estão lá fora e querem falar com o senhor.
21 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ as ninima, as ech tatineꞌ echeꞌ untxutx, as ech tatineꞌ echeꞌ vitzꞌin,— tiꞌk Aak.
21 Mas Jesus disse a todos:
22 As tu umaꞌl u qꞌii, as ok veꞌt u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tu umaꞌl u barco. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Koꞌnaj jalit u mar,— tiꞌk Aak. As bꞌen veꞌt Aak tukꞌ chajnaj.
22 Certo dia Jesus subiu num barco com os seus discípulos e disse: Então eles partiram.
23 As tul nik ixaan veꞌt u barco viꞌ u aꞌeꞌ, as vat veꞌt u Jesús. As xeꞌt veꞌt umaꞌl u mam kajiqꞌ viꞌ u mar. As vaꞌlik chit ipilqꞌut veꞌt tibꞌ u aꞌeꞌ taꞌn u kajiqꞌeꞌ. As mamaꞌla kꞌaxkꞌo nik ipalebꞌe unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, tan bꞌiit kuxh yeꞌ nik inoo veꞌt u barco taꞌn u aꞌeꞌ. As bꞌiit kuxh yeꞌ nikat ibꞌen u barco xeꞌ u aꞌeꞌ.
23 Enquanto estavam atravessando o lago, Jesus dormiu. Um vento muito forte começou a soprar sobre o lago, e o barco foi ficando cheio de água, de modo que todos estavam em perigo.
24 As bꞌex ibꞌey veꞌt chajnaj u Jesús. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¡Chusul! ¡Chusul! ¡Tuk bꞌenoj veꞌt oꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ!— tiꞌk chajnaj. As txakpu veꞌt u Jesús. As iyaa veꞌt Aak u kajiqꞌeꞌ tukꞌ u aꞌeꞌ. As yak kuxh tanebꞌ veꞌt u kajiqꞌ jabꞌaleꞌ. As liibꞌ veꞌt u mar.
24 Aí os discípulos chegaram perto de Jesus e o acordaram, dizendo: — Mestre, Mestre! Nós vamos morrer! Jesus se levantou e deu uma ordem ao vento e à tempestade. Eles pararam, e tudo ficou calmo.
25 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —¿Kam kat ebꞌana uvaꞌ yeꞌ kat ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ?— tiꞌk Aak. As vaꞌlik chit ixoꞌv veꞌt chajnaj. As samun kuxh veꞌt chajnaj tiꞌ uveꞌ ibꞌan u Jesús. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: —¡Nim chit u tijleꞌm Aakeꞌ, tan ninimal Aak taꞌn u kajiqꞌ jabꞌaleꞌ tukꞌ u mar, tul ni tal Aak umaj yol ste!— tiꞌk chajnaj.
25 Então ele disse aos discípulos: Mas eles estavam admirados e com medo e diziam uns aos outros: — Que homem é este? Ele manda até no vento e nas ondas, e eles obedecem!
26 As oon veꞌt u Jesús tukꞌ chajnaj tu vitxꞌavaꞌ unqꞌa aa Gadara uvaꞌ echen jalit u mar tu u Galilea.
26 Jesus e os discípulos chegaram à região de Gerasa, no lado leste do lago da Galileia.
27 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u barco tukꞌ chajnaj, as ul veꞌt umaꞌl u naj uvaꞌ aa Gadara tiꞌ ikꞌulpu Aak. As yeꞌl toksaꞌm naj atik ok staꞌn, tan naꞌxnik tok veꞌt subꞌul skꞌatz. As yeꞌl naj jejleꞌl koj tu umaj kabꞌal. Pet aꞌ kuxh atikkat naj tu uveꞌ nik imujlukat unqꞌa kamnajeꞌ.
27 Assim que Jesus saiu do barco, um homem daquela cidade foi encontrar-se com ele. Esse homem estava dominado por demônios. Fazia muito tempo que ele andava sem roupas e não morava numa casa, mas vivia nos túmulos do cemitério.
28 As tul kuxh til veꞌt naj Aak, as kuꞌ naj qaaloj vatz Aak. As taqꞌ veꞌt jeꞌ naj tuul iviꞌ. As ech tal naj ileꞌ: —¿Kam asaꞌ sve, Jesús, iKꞌaol Tiixh uvaꞌ at tu almikaꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ? Bꞌan bꞌaꞌnil sve. Yeꞌ aqꞌ bꞌen in tu kꞌaxkꞌoeꞌ,— tiꞌk naj,
28 Quando viu Jesus, o homem deu um grito, caiu no chão diante dele e disse bem alto: — Jesus, Filho do Deus Altíssimo! O que o senhor quer de mim? Por favor, não me castigue!
29 tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik talat u Jesús uvaꞌ la el u subꞌuleꞌ kꞌatz u najeꞌ, tan naꞌxnik tok veꞌt u subꞌuleꞌ kꞌatz naj. As kꞌuxh jatpajul kuxh nikat iqitzpu iqꞌabꞌ naj tukꞌ toj naj taꞌn kateena, as nikat iratꞌ naj u kateenaeꞌ. As nikat teqꞌo u subꞌuleꞌ naj tulaj unqꞌa tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
29 Ele disse isso porque Jesus havia mandado o espírito mau sair dele. Esse espírito o havia agarrado muitas vezes. As pessoas chegaram até a amarrar os pés e as mãos do homem com correntes de ferro, mas ele as quebrava, e o demônio o levava para o deserto.
30 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u subꞌuleꞌ: —¿Kam abꞌii?— tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt u subꞌul ileꞌ: —Legión unbꞌii,— tiꞌk u subꞌuleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ saach ixaan unqꞌa subꞌuleꞌ uveꞌ atik ok kꞌatz naj.
30 Jesus perguntou a ele: — O meu nome é Multidão! — respondeu ele. (Ele disse isso porque muitos demônios tinham entrado nele.)
31 As ijaj veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ kuybꞌal te u Jesús uvaꞌ yeꞌ la ichaj bꞌen Aak unqꞌa subꞌuleꞌ tu nimla tokkin juleꞌ.
31 Aí os demônios começaram a pedir com insistência a Jesus que não os mandasse para o abismo .
32 As atik unjolol unqꞌa chicham uveꞌ nikat ikꞌuachineꞌ vatz umaꞌl u tal vitz. As ijaj veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ kuybꞌal te u Jesús uvaꞌ la ok unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak tokebꞌal unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ.
32 Muitos porcos estavam comendo num morro ali perto. Os demônios pediram com insistência a Jesus que os deixasse entrar nos porcos, e ele deixou.
33 As el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz u najeꞌ. As ok veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ. As ooj veꞌt txoo skajayil. As isuti veꞌt bꞌen tibꞌ txoo xeꞌ u mar taꞌn unqꞌa subꞌuleꞌ. As kam veꞌt txoo skajayil.
33 Então eles saíram do homem e entraram nos porcos, que se atiraram morro abaixo, para dentro do lago, e se afogaram.
34 As tul til veꞌt unqꞌa xeen chichameꞌ ikam unqꞌa chichameꞌ, as oora chit kat ooj veꞌt chajnaj. As bꞌex tal veꞌt chajnaj te unqꞌa aatenameꞌ tukꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ.
34 Quando os homens que estavam tomando conta dos porcos viram o que havia acontecido, fugiram e espalharam a notícia na cidade e nos seus arredores.
35 As bꞌex til veꞌt unqꞌa tenameꞌ kam uveꞌ uchi. As tul oon veꞌt unqꞌa tenameꞌ kꞌatz u Jesús, as til veꞌteꞌ uvaꞌ xonlik veꞌt u najeꞌ kꞌatz toj u Jesús. As teqꞌo veꞌt taama chajnaj, tan atik veꞌt ok toksaꞌm u najeꞌ. As bꞌaꞌnik veꞌt iyolon naj, tan maꞌtik tel veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz naj.
35 Muita gente foi ver o que havia acontecido. Quando chegaram perto de Jesus, viram o homem de quem haviam saído os demônios. E ficaram assustados porque ele estava sentado aos pés de Jesus, vestido e no seu perfeito juízo.
36 As tal veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ isuuchil uvaꞌ kat ilon kam uveꞌ kat uchi uvaꞌ kat ibꞌaꞌnxisa u Jesús u najeꞌ uveꞌ atik ok unqꞌa subꞌuleꞌ stiꞌ.
36 Os que haviam visto tudo contaram ao povo como o homem tinha sido curado.
37 As yeꞌ saach unqꞌa tenameꞌ tzaa tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ tu u Gadara tiꞌ ul tilataꞌ kam uvaꞌ kat uchi. As ijaj chajnaj bꞌaꞌnil te u Jesús uvaꞌ la el veꞌt Aak tu u txꞌavaꞌeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ vaꞌlik chit ixoꞌv chajnaj taꞌn uveꞌ kat ibꞌan Aak. As ok veꞌt Aak tu u barco tiꞌ iqꞌaav veꞌteꞌ.
37 Aí toda a gente da região de Gerasa ficou com muito medo e pediu que Jesus saísse da terra deles. Então Jesus subiu no barco e foi embora.
38 Ech koj u najeꞌ uvaꞌ maꞌtik teesat u Jesús unqꞌa subꞌuleꞌ stiꞌ, as ijaj veꞌt naj bꞌaꞌnil te Aak uvaꞌ la xekebꞌ naj tiꞌ Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te naj:
38 E o homem de quem os demônios tinham saído implorou a Jesus: — Me deixe ir com o senhor! Mas Jesus o mandou embora, dizendo:
39 —Kuxh takabꞌal kꞌatz unqꞌa aatineꞌ. Kuxh al ste uvaꞌ kam unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ kat ibꞌanlu u Tiixheꞌ see,— tiꞌk u Jesús. As bꞌen veꞌt naj. Bꞌex tal veꞌt naj tu vitenameꞌ skajayil kam u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ kat ibꞌan u Jesús te naj.
39 — Volte para casa e conte o que Deus fez por você. Então o homem foi pela cidade, contando o que Jesus tinha feito por ele.
40 As tul kat qꞌaavik veꞌt el tzan u Jesús jalit u mar, as aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ nikat itxꞌebꞌon tiꞌ Aak. As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ikꞌulat Aak.
40 Quando Jesus voltou para o lado oeste do lago, a multidão o recebeu com alegria, pois todos tinham ficado ali à espera dele.
41 As bꞌex oonoj umaꞌl u naj vatz Aak uvaꞌ Jairo ibꞌii uvaꞌ nik bꞌooqꞌolin u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As qaaebꞌ veꞌt naj vatz Aak. As ijaj naj bꞌaꞌnil uvaꞌ la bꞌen Aak tiꞌ naj tu vikabꞌaleꞌ,
41 Então chegou um homem chamado Jairo, que era chefe da sinagoga daquele lugar. Ele se jogou aos pés de Jesus e pediu com insistência que fosse até a sua casa
42 tan bꞌiitik kuxh ikam vas imeꞌal najeꞌ taꞌn chꞌoꞌm. As unchꞌiꞌtil kuxh vas ixvaak najeꞌ atike uvaꞌ kabꞌlavalik kuxh iyaabꞌ.
42 porque a sua filha única, de doze anos, estava morrendo. Enquanto Jesus ia caminhando, a multidão o apertava de todos os lados.
43 As atik ok umaꞌl u ixoj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kabꞌlavaxnik yaabꞌ ixeꞌt ixoj chꞌoꞌnoj, tan aꞌ vitxꞌaao u ixojeꞌ yeꞌ nikat iyaꞌeꞌ. As maꞌtik kuxh isotzsat ixoj vipuajeꞌ taꞌn unqꞌa aatzꞌakeꞌ. Pet yeꞌxhebꞌil kat olebꞌ tiꞌ itzꞌakal ixoj.
43 Nisto, chegou uma mulher que fazia doze anos que estava com uma hemorragia. Ela havia gastado com os médicos tudo o que tinha, mas ninguém havia conseguido curá-la.
44 As jetzꞌen veꞌt ok ixoj tiꞌ iqul u Jesús. As ikan veꞌt ok ixoj u toksaꞌm Aakeꞌ. As yak kuxh yaꞌ veꞌt vitxꞌaao ixojeꞌ skꞌatz.
44 Ela foi por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele, e logo o sangue parou de escorrer.
45 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —¿Abꞌil kat kanon u voksaꞌmeꞌ?— tiꞌk u Jesús. Ech tal unqꞌa tenam ileꞌ: —Yeꞌxhebꞌil ni kanon u ooksaꞌmeꞌ,— tiꞌk chajnaj. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xekik tiꞌ Aak: —¿Kam qꞌii, Chusul, uvaꞌ: «¿Abꞌil kat kanon u voksaꞌmeꞌ?» chu kuxh axh naaleꞌ? As tul il u mamaꞌla tenameꞌ nipochꞌ tibꞌ seeꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
45 Aí Jesus perguntou: Todos negaram. Então Pedro disse: — Mestre, todo o povo está rodeando o senhor e o está apertando.
46 As ech tal u Jesús ileꞌ: —Yeꞌle, pet at umaꞌl u uxhchil kat kanon in, tan kat unnachlu tel iyakꞌil u bꞌaꞌnileꞌ sunkꞌatz,— tiꞌk u Jesús.
46 Mas Jesus disse:
47 As til veꞌt ixoj uvaꞌ yeꞌ la uch imujat veꞌt tibꞌ ixoj vatz Aak. As kuꞌ veꞌt ixoj qaaloj vatz Aak, tan vaꞌlik chit itꞌuntꞌuch veꞌt ixoj taꞌn xoꞌvichil. As tal veꞌt tibꞌ ixoj vatz unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kam stiꞌ ikankat ixoj u toksaꞌm Aakeꞌ. As tal veꞌt ixoj uvaꞌ oora kuxh kat el u chꞌoꞌmeꞌ tiꞌ ixoj taꞌn Aak.
47 Então a mulher, vendo que não podia mais ficar escondida, veio, tremendo, e se atirou aos pés de Jesus. E, diante de todos, contou a Jesus por que tinha tocado nele e como havia sido curada na mesma hora.
48 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te ixoj: —Ixoj, kat elyu veꞌt u chꞌoꞌmeꞌ seeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kat akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ. As kuxh veꞌteꞌ. Achaꞌv abꞌeneꞌ tukꞌ vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús tal te u ixojeꞌ.
48 Aí Jesus disse:
49 As antelik kuxh iyolon Aak tukꞌ ixoj, tul bꞌex uloj umaꞌl vikꞌam u Jairo uvaꞌ bꞌooqꞌol tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te u Jairo: —Kat kamyu veꞌt vas ameꞌaleꞌ. As yeꞌxhkam kuxh aal veꞌt te u Chusuleꞌ,— tiꞌk naj.
49 Jesus ainda estava falando, quando chegou da casa de Jairo um empregado, que disse: — Seu Jairo, a menina já morreu. Não aborreça mais o Mestre.
50 As tul tabꞌi veꞌt u Jesús viyol vikꞌam u Jairo, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u Jairo: —Yeꞌ kuxh xoꞌv axh. Pet kꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ. As tuk bꞌaꞌnxojeꞌ vas ameꞌaleꞌ,— tiꞌk Aak.
50 Jesus ouviu isso e disse a Jairo:
51 Tul oon veꞌt u Jesús tu vikabꞌal u Jairo, as jit ikꞌuloꞌk Aak unqꞌa tenameꞌ stiꞌ. Pet taꞌn kuxh u Luꞌeꞌ tukꞌ u Jacob tukꞌ u Xhuneꞌ teqꞌo ok Aak stiꞌ tukꞌ vibꞌaal u xvaakeꞌ tukꞌ vitxutxeꞌ.
51 Quando Jesus chegou à casa de Jairo, deixou que Pedro, João e Tiago entrassem com ele, além do pai e da mãe da menina, e mais ninguém.
52 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ bꞌex ilon u kamnajeꞌ as vaꞌlik chit toqꞌ veꞌt taꞌn txumuꞌm. As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Yeꞌ kuxh oqꞌ ex, tan yeꞌl u xvaakeꞌ kamnal koj. Pet vatik kuxheꞌ,— tiꞌk Aak.
52 Todos os que estavam ali choravam e se lamentavam por causa da menina. Então Jesus disse:
53 As itzeꞌle kuxh unqꞌa uxhchileꞌ viyol Aakeꞌ, tan maꞌtik tilat unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ maꞌtik ikam u xvaakeꞌ.
53 Aí começaram a caçoar dele porque sabiam que ela estava morta.
54 As itxey veꞌt Aak iqꞌabꞌ u xvaakeꞌ. As taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak tuul iviꞌ. Ech tal Aak ileꞌ te ixoj: —¡Xvaak, txakpen!— tiꞌk Aak.
54 Mas Jesus foi, pegou-a pela mão e disse bem alto:
55 As yak kuxh ul veꞌt taama u xvaakeꞌ. Txakpu veꞌt ixoj. As tal veꞌt u Jesús uvaꞌ la aqꞌax veꞌt techbꞌubꞌal ixoj.
55 Ela tornou a viver e se levantou imediatamente. Aí Jesus mandou que dessem comida a ela.
56 As sotz veꞌt ikꞌuꞌl vitxutx u xvaakeꞌ tukꞌ vibꞌaaleꞌ. As tal veꞌt Aak te chaꞌma uvaꞌ yeꞌxh katil la talkat chaꞌma kam uveꞌ kat ibꞌan Aak.
56 Os seus pais ficaram muito admirados, mas Jesus mandou que não contassem a ninguém o que havia acontecido.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.