Lucas 8
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA
1 As xamtik veꞌt stuul, as nikat ixaan veꞌt u Jesús tukꞌ kabꞌlaval unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ as tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ. As nikat ipaxsa veꞌt Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ tok unqꞌa uxhchileꞌ xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
1 Aconteceu, depois disso, que Jesus andava de cidade em cidade e de aldeia em aldeia, pregando e anunciando o evangelho do Reino de Deus. Iam com ele os doze discípulos,
2 As xekik kaꞌl unqꞌa ixoj tiꞌ u Jesús uvaꞌ maꞌtik teesat Aak unqꞌa subꞌuleꞌ skꞌatz tukꞌ kaꞌt unqꞌa chꞌoꞌmeꞌ. As antik u Maꞌleꞌ uvaꞌ aa Magdala uvaꞌ maꞌtik teesat Aak vujvaꞌl unqꞌa subꞌuleꞌ skꞌatz.
2 e também algumas mulheres que haviam sido curadas de espíritos malignos e de enfermidades: Maria, chamada Madalena, da qual saíram sete demônios;
3 As antik u Xhiveꞌ uveꞌ xekik tiꞌ u Jesús, u tixqel u Chusa uvaꞌ kꞌujlike tiꞌ tilat unqꞌa tetz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Herodes. As antik u Susana tukꞌ kaꞌt unqꞌa ixoj unpajte. Aꞌ chaꞌmaeꞌ nikat lochon u Jesús tukꞌ unqꞌa txꞌiibꞌal iqꞌiieꞌ.
3 Joana, mulher de Cuza, procurador de Herodes; Suzana e muitas outras, as quais, com os seus bens, ajudavam Jesus e os seus discípulos.
4 Yeꞌ saach unqꞌa uxhchileꞌ kat tzaa tulaj unqꞌa tenameꞌ. As kat imol tibꞌ tiꞌ u Jesús. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ tul tal Aak umaꞌt u kꞌuchuvatz:
4 Quando uma grande multidão se reuniu e pessoas de todas as cidades vieram até Jesus, ele disse por parábola:
5 —Bꞌex veꞌt umaꞌl u naj avoj. As tul av naj, as at unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ echik toon tu bꞌey. As kat pachꞌli. As tul ul veꞌt unqꞌa tzꞌikineꞌ tu almikaꞌ, as ijuna veꞌt txoo.
5 — Um semeador saiu a semear. E, ao semear, uma parte caiu à beira do caminho, foi pisada, e as aves do céu a comeram.
6 As at unqꞌa iiaeꞌ uvaꞌ kat oon xoꞌl kꞌubꞌ. As tul kat bꞌuuqꞌi, as oora chit kat tzaj veꞌteꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ tzaji kuxh u txꞌavaꞌeꞌ xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ.
6 Outra parte caiu sobre a pedra e, tendo crescido, secou por falta de umidade.
7 As at unqꞌa iiaeꞌ ech toon xoꞌl unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ. As tul kat bꞌuuqꞌi, as eela ichꞌii tukꞌ u chꞌiꞌxeꞌ. As kat isoka veꞌt unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ u chikoeꞌ.
7 Outra caiu no meio dos espinhos; e os espinhos, ao crescerem com ela, a sufocaram.
8 As at unqꞌa iiaeꞌ ech toon tu bꞌaꞌnla txꞌavaꞌ. As tul kat bꞌuuqꞌi, as oꞌkꞌalal (100) ivatz tiꞌ junun viꞌl kat taqꞌa,— tiꞌk u Jesús. As tul nik tal Aak unqꞌa yoleꞌ, as taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Abꞌiste ex uvaꞌ nepal tu vunyoleꞌ, as etabꞌitaj uveꞌ ni valeꞌ,— tiꞌk u Jesús tal xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
8 Outra, enfim, caiu em boa terra; cresceu e produziu a cem por um. Dizendo isto, Jesus clamou:
9 As ichꞌoti veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ u Jesús uvaꞌ kam isuuchil u kꞌuchuvatzeꞌ uveꞌ nik tal Aak.
9 Então os discípulos de Jesus lhe perguntaram o que significava essa parábola.
10 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As sete tuk valkat isuuchil uvaꞌ yeꞌxhebꞌil ootzin tetz tiꞌ uvaꞌ kam tok unqꞌa uxhchileꞌ xoꞌl vitenam u Tiixheꞌ uvaꞌ ni til Aak isuuchil. Pet tukꞌ kuxh kꞌuchuvatz nunchusunkat xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ kꞌuxh ni tileꞌ kam uveꞌ nunbꞌaneꞌ, as kꞌuxh ni tabꞌi unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ ni valeꞌ, as yeꞌ nipal stuul.
10 Jesus respondeu:
11 As ech isuuchil u kꞌuchuvatz ileꞌ uveꞌ kat vala: Tan unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ kat vala, as aꞌeꞌ viyol u Tiixheꞌ.
11 — Este é o significado da parábola: a semente é a palavra de Deus.
12 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon tu bꞌey, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As tul maꞌt tabꞌit u yoleꞌ, as kat ul u txꞌiꞌlanajeꞌ tiꞌ teesat el u yoleꞌ tu u taanxelal u uxhchileꞌ. Estiꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ ninima u uxhchileꞌ viyol u Tiixheꞌ. As yeꞌ la sotz veꞌt ipaav.
12 Os que estão à beira do caminho são os que a ouviram; depois vem o diabo e tira-lhes a palavra do coração, para não acontecer que, crendo, sejam salvos.
13 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon xoꞌl unqꞌa kꞌubꞌeꞌ, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As tul ni tabꞌi u yoleꞌ, as nichiibꞌ stiꞌ. As ni tok u yoleꞌ tu u taanxelal. As ech unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ u iiaeꞌ uvaꞌ yeꞌ kat palik bꞌen u taqꞌileꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ, tan yeꞌ kat yakꞌin u yoleꞌ tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ. As yeꞌxh jatvaꞌl qꞌii kat inima u yoleꞌ, tan tul kat ul unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ, as kat teesa veꞌt kan tibꞌ tiꞌ u yoleꞌ.
13 Os que estão sobre a pedra são os que, ouvindo a palavra, a recebem com alegria. Estes não têm raiz, creem apenas por algum tempo e, na hora da provação, se desviam.
14 As unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon xoꞌl unqꞌa chꞌiꞌxeꞌ, as aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As tul kat pal veꞌt unqꞌa qꞌiieꞌ, as kat sotz veꞌt viyol u Tiixheꞌ tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ, tan nu kuxh ixaansa taama tiꞌ unqꞌa veeꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, tukꞌ tiꞌ u txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ, as tukꞌ u tachaꞌv vichiꞌoleꞌ. Estiꞌeꞌ yeꞌ kat yakꞌin u yoleꞌ tu u taanxelaleꞌ echeꞌ umaj tzeꞌ uvaꞌ yeꞌ nivatzineꞌ.
14 A parte que caiu entre espinhos, estes são os que ouviram e, no decorrer dos dias, foram sufocados com as preocupações, as riquezas e os prazeres desta vida; os seus frutos não chegam a amadurecer.
15 Pet ech koj unqꞌa iiaeꞌ uveꞌ ech toon tu u bꞌaꞌnla txꞌavaꞌeꞌ, tan aꞌ ni tokkateꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn itxumbꞌal, as yeꞌl u vaꞌlexheꞌ ni titzꞌa, as ni toksa taama tiꞌ inimat unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ nichuspu ste. As niyakꞌin veꞌt u yoleꞌ tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ. As kꞌuxh kam kuxh nipalebꞌe, as yeꞌ niyaꞌsa inimataꞌ.
15 A parte que caiu na terra boa, estes são os que, tendo ouvido de bom e reto coração, retêm a palavra; estes frutificam com perseverança.
16 As tul la imatx umaj uxhchil umaj xamal, as yeꞌ la uchi uvaꞌ la imuj u xamaleꞌ jaqꞌ umaj ukꞌal moj jaqꞌ umaj chꞌach. Pet la aqꞌax jeꞌ viꞌ u matxbꞌaleꞌ. As abꞌil uvaꞌ la ok tu u kabꞌaleꞌ, as la til veꞌt u uxhchileꞌ u xamaleꞌ.
16 — Ninguém, depois de acender uma lamparina, a cobre com um vaso ou a põe debaixo de uma cama; pelo contrário, coloca-a num lugar em que ilumina bem, a fim de que os que entram vejam a luz.
17 As echat tuk ibꞌan unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni val sete, tan jankꞌal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ yeꞌxhebꞌil ootzinik tetz as techal la ootzili. As jankꞌal unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ mujelike as techal la ootzil veꞌt cheel, tan techal la el chꞌuꞌl vatz u sajeꞌ.
17 Não há nada oculto que não venha a ser manifesto, nem escondido que não venha a ser conhecido e revelado.
18 As etabꞌitaj u yoleꞌ uveꞌ ni valeꞌ, tan abꞌil uvaꞌ ni toksa taama tiꞌ inimat u yoleꞌ, kꞌuxh bꞌiil kuxh nipal stuul, as aal la chee itxumbꞌal stiꞌ. Pet ech koj u uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni toksa taama tiꞌ tabꞌit u yoleꞌ as tukꞌ tiꞌ inimataꞌ, as aal la sotzsal veꞌt u yoleꞌ skꞌuꞌl uvaꞌ nipal stuul, uvaꞌ ni tal jeꞌ ste,— tiꞌk u Jesús.
18 Portanto, vejam como vocês ouvem. Porque ao que tiver, mais será dado; e ao que não tiver, até aquilo que julga ter lhe será tirado.
19 As oon veꞌt vitxutx u Jesús tukꞌ unqꞌa titzꞌin Aakeꞌ. As jit uch tok chaꞌma kꞌatz u Jesús, tan aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ atik ok kꞌatz Aak.
19 A mãe e os irmãos de Jesus chegaram até onde ele estava, mas não podiam aproximar-se por causa da multidão.
20 As bꞌex alpo te Aak uvaꞌ: —Il ak atxutx at tiꞌeꞌl kabꞌal tukꞌ unqꞌa eetzꞌineꞌ. As nisaꞌ aak iyolon see,— tiꞌk chꞌelel u Jesús.
20 E lhe comunicaram: — A sua mãe e os seus irmãos estão lá fora e querem vê-lo.
21 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ as ninima, as ech tatineꞌ echeꞌ untxutx, as ech tatineꞌ echeꞌ vitzꞌin,— tiꞌk Aak.
21 Jesus, porém, lhes respondeu:
22 As tu umaꞌl u qꞌii, as ok veꞌt u Jesús tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tu umaꞌl u barco. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Koꞌnaj jalit u mar,— tiꞌk Aak. As bꞌen veꞌt Aak tukꞌ chajnaj.
22 Aconteceu que, num daqueles dias, Jesus entrou num barco em companhia dos seus discípulos e lhes disse: E partiram.
23 As tul nik ixaan veꞌt u barco viꞌ u aꞌeꞌ, as vat veꞌt u Jesús. As xeꞌt veꞌt umaꞌl u mam kajiqꞌ viꞌ u mar. As vaꞌlik chit ipilqꞌut veꞌt tibꞌ u aꞌeꞌ taꞌn u kajiqꞌeꞌ. As mamaꞌla kꞌaxkꞌo nik ipalebꞌe unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, tan bꞌiit kuxh yeꞌ nik inoo veꞌt u barco taꞌn u aꞌeꞌ. As bꞌiit kuxh yeꞌ nikat ibꞌen u barco xeꞌ u aꞌeꞌ.
23 Enquanto navegavam, ele adormeceu. E sobreveio uma tempestade de vento no lago, e eles corriam perigo.
24 As bꞌex ibꞌey veꞌt chajnaj u Jesús. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —¡Chusul! ¡Chusul! ¡Tuk bꞌenoj veꞌt oꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ!— tiꞌk chajnaj. As txakpu veꞌt u Jesús. As iyaa veꞌt Aak u kajiqꞌeꞌ tukꞌ u aꞌeꞌ. As yak kuxh tanebꞌ veꞌt u kajiqꞌ jabꞌaleꞌ. As liibꞌ veꞌt u mar.
24 Chegando-se a Jesus, os discípulos o despertaram, dizendo: — Mestre, Mestre, estamos perecendo! Levantando-se, Jesus repreendeu o vento e a fúria da água. Tudo cessou e ficou bem calmo.
25 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —¿Kam kat ebꞌana uvaꞌ yeꞌ kat ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ?— tiꞌk Aak. As vaꞌlik chit ixoꞌv veꞌt chajnaj. As samun kuxh veꞌt chajnaj tiꞌ uveꞌ ibꞌan u Jesús. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: —¡Nim chit u tijleꞌm Aakeꞌ, tan ninimal Aak taꞌn u kajiqꞌ jabꞌaleꞌ tukꞌ u mar, tul ni tal Aak umaj yol ste!— tiꞌk chajnaj.
25 Então Jesus lhes perguntou: Eles, possuídos de temor e admiração, diziam uns aos outros: — Quem é este que até manda nos ventos e nas ondas, e lhe obedecem?
26 As oon veꞌt u Jesús tukꞌ chajnaj tu vitxꞌavaꞌ unqꞌa aa Gadara uvaꞌ echen jalit u mar tu u Galilea.
26 Então rumaram para a terra dos gerasenos, que fica de frente para a Galileia.
27 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u barco tukꞌ chajnaj, as ul veꞌt umaꞌl u naj uvaꞌ aa Gadara tiꞌ ikꞌulpu Aak. As yeꞌl toksaꞌm naj atik ok staꞌn, tan naꞌxnik tok veꞌt subꞌul skꞌatz. As yeꞌl naj jejleꞌl koj tu umaj kabꞌal. Pet aꞌ kuxh atikkat naj tu uveꞌ nik imujlukat unqꞌa kamnajeꞌ.
27 Logo que Jesus desembarcou, veio da cidade ao seu encontro um homem possuído de demônios que, havia muito, não se vestia, nem habitava em casa alguma, porém vivia nos túmulos.
28 As tul kuxh til veꞌt naj Aak, as kuꞌ naj qaaloj vatz Aak. As taqꞌ veꞌt jeꞌ naj tuul iviꞌ. As ech tal naj ileꞌ: —¿Kam asaꞌ sve, Jesús, iKꞌaol Tiixh uvaꞌ at tu almikaꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ? Bꞌan bꞌaꞌnil sve. Yeꞌ aqꞌ bꞌen in tu kꞌaxkꞌoeꞌ,— tiꞌk naj,
28 Quando ele viu Jesus, prostrou-se diante dele, dizendo com voz forte: — O que você quer comigo, Jesus, Filho do Deus Altíssimo? Peço-lhe que não me atormente.
29 tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik talat u Jesús uvaꞌ la el u subꞌuleꞌ kꞌatz u najeꞌ, tan naꞌxnik tok veꞌt u subꞌuleꞌ kꞌatz naj. As kꞌuxh jatpajul kuxh nikat iqitzpu iqꞌabꞌ naj tukꞌ toj naj taꞌn kateena, as nikat iratꞌ naj u kateenaeꞌ. As nikat teqꞌo u subꞌuleꞌ naj tulaj unqꞌa tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
29 Porque Jesus havia ordenado ao espírito imundo que saísse do homem, pois muitas vezes se havia apoderado dele. E, embora procurassem conservá-lo preso com cadeias e correntes, despedaçava tudo e era impelido pelo demônio para o deserto.
30 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u subꞌuleꞌ: —¿Kam abꞌii?— tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt u subꞌul ileꞌ: —Legión unbꞌii,— tiꞌk u subꞌuleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ saach ixaan unqꞌa subꞌuleꞌ uveꞌ atik ok kꞌatz naj.
30 Jesus perguntou a ele: Ele respondeu: — Legião. Isto porque muitos demônios tinham entrado nele.
31 As ijaj veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ kuybꞌal te u Jesús uvaꞌ yeꞌ la ichaj bꞌen Aak unqꞌa subꞌuleꞌ tu nimla tokkin juleꞌ.
31 Estes pediram a Jesus que não os mandasse para o abismo.
32 As atik unjolol unqꞌa chicham uveꞌ nikat ikꞌuachineꞌ vatz umaꞌl u tal vitz. As ijaj veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ kuybꞌal te u Jesús uvaꞌ la ok unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak tokebꞌal unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ.
32 Ora, uma grande manada de porcos estava pastando ali no monte. E os demônios pediram a Jesus que os deixasse entrar naqueles porcos. E Jesus o permitiu.
33 As el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz u najeꞌ. As ok veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa chichameꞌ. As ooj veꞌt txoo skajayil. As isuti veꞌt bꞌen tibꞌ txoo xeꞌ u mar taꞌn unqꞌa subꞌuleꞌ. As kam veꞌt txoo skajayil.
33 Tendo os demônios saído do homem, entraram nos porcos, e a manada precipitou-se despenhadeiro abaixo, para dentro do lago, e se afogou.
34 As tul til veꞌt unqꞌa xeen chichameꞌ ikam unqꞌa chichameꞌ, as oora chit kat ooj veꞌt chajnaj. As bꞌex tal veꞌt chajnaj te unqꞌa aatenameꞌ tukꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ.
34 Vendo o que tinha acontecido, os que tratavam dos porcos fugiram e foram anunciá-lo na cidade e pelos campos.
35 As bꞌex til veꞌt unqꞌa tenameꞌ kam uveꞌ uchi. As tul oon veꞌt unqꞌa tenameꞌ kꞌatz u Jesús, as til veꞌteꞌ uvaꞌ xonlik veꞌt u najeꞌ kꞌatz toj u Jesús. As teqꞌo veꞌt taama chajnaj, tan atik veꞌt ok toksaꞌm u najeꞌ. As bꞌaꞌnik veꞌt iyolon naj, tan maꞌtik tel veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz naj.
35 Então o povo saiu para ver o que tinha acontecido. Aproximando-se de Jesus, encontraram o homem de quem tinham saído os demônios, vestido, em perfeito juízo, sentado aos pés de Jesus; e temeram.
36 As tal veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ isuuchil uvaꞌ kat ilon kam uveꞌ kat uchi uvaꞌ kat ibꞌaꞌnxisa u Jesús u najeꞌ uveꞌ atik ok unqꞌa subꞌuleꞌ stiꞌ.
36 E algumas pessoas que tinham presenciado os fatos contaram-lhes também como o endemoniado tinha sido salvo.
37 As yeꞌ saach unqꞌa tenameꞌ tzaa tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ tu u Gadara tiꞌ ul tilataꞌ kam uvaꞌ kat uchi. As ijaj chajnaj bꞌaꞌnil te u Jesús uvaꞌ la el veꞌt Aak tu u txꞌavaꞌeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ vaꞌlik chit ixoꞌv chajnaj taꞌn uveꞌ kat ibꞌan Aak. As ok veꞌt Aak tu u barco tiꞌ iqꞌaav veꞌteꞌ.
37 Todo o povo da terra dos gerasenos pediu a Jesus que se retirasse, pois ficaram com muito medo. E Jesus, entrando de novo no barco, voltou.
38 Ech koj u najeꞌ uvaꞌ maꞌtik teesat u Jesús unqꞌa subꞌuleꞌ stiꞌ, as ijaj veꞌt naj bꞌaꞌnil te Aak uvaꞌ la xekebꞌ naj tiꞌ Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te naj:
38 O homem de quem tinham saído os demônios lhe pediu que o deixasse estar com ele. Jesus, porém, o despediu, dizendo:
39 —Kuxh takabꞌal kꞌatz unqꞌa aatineꞌ. Kuxh al ste uvaꞌ kam unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ kat ibꞌanlu u Tiixheꞌ see,— tiꞌk u Jesús. As bꞌen veꞌt naj. Bꞌex tal veꞌt naj tu vitenameꞌ skajayil kam u bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ kat ibꞌan u Jesús te naj.
39 — Volte para a sua casa e conte tudo o que Deus fez por você. Então ele foi, proclamando por toda a cidade o que Jesus lhe tinha feito.
40 As tul kat qꞌaavik veꞌt el tzan u Jesús jalit u mar, as aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ nikat itxꞌebꞌon tiꞌ Aak. As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ikꞌulat Aak.
40 Quando Jesus voltou, a multidão o recebeu com alegria, porque todos o estavam esperando.
41 As bꞌex oonoj umaꞌl u naj vatz Aak uvaꞌ Jairo ibꞌii uvaꞌ nik bꞌooqꞌolin u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As qaaebꞌ veꞌt naj vatz Aak. As ijaj naj bꞌaꞌnil uvaꞌ la bꞌen Aak tiꞌ naj tu vikabꞌaleꞌ,
41 Eis que veio um homem chamado Jairo, que era chefe da sinagoga, e, prostrando-se aos pés de Jesus, suplicou-lhe que fosse até a sua casa.
42 tan bꞌiitik kuxh ikam vas imeꞌal najeꞌ taꞌn chꞌoꞌm. As unchꞌiꞌtil kuxh vas ixvaak najeꞌ atike uvaꞌ kabꞌlavalik kuxh iyaabꞌ.
42 Pois tinha uma filha única de uns doze anos, que estava morrendo. Enquanto Jesus caminhava, as multidões o apertavam.
43 As atik ok umaꞌl u ixoj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kabꞌlavaxnik yaabꞌ ixeꞌt ixoj chꞌoꞌnoj, tan aꞌ vitxꞌaao u ixojeꞌ yeꞌ nikat iyaꞌeꞌ. As maꞌtik kuxh isotzsat ixoj vipuajeꞌ taꞌn unqꞌa aatzꞌakeꞌ. Pet yeꞌxhebꞌil kat olebꞌ tiꞌ itzꞌakal ixoj.
43 Certa mulher que, havia doze anos, vinha sofrendo de uma hemorragia e que havia gastado todos os seus bens com os médicos, sem que ninguém a pudesse curar,
44 As jetzꞌen veꞌt ok ixoj tiꞌ iqul u Jesús. As ikan veꞌt ok ixoj u toksaꞌm Aakeꞌ. As yak kuxh yaꞌ veꞌt vitxꞌaao ixojeꞌ skꞌatz.
44 veio por trás de Jesus e tocou na borda da capa dele. E logo a hemorragia dela estancou.
45 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —¿Abꞌil kat kanon u voksaꞌmeꞌ?— tiꞌk u Jesús. Ech tal unqꞌa tenam ileꞌ: —Yeꞌxhebꞌil ni kanon u ooksaꞌmeꞌ,— tiꞌk chajnaj. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xekik tiꞌ Aak: —¿Kam qꞌii, Chusul, uvaꞌ: «¿Abꞌil kat kanon u voksaꞌmeꞌ?» chu kuxh axh naaleꞌ? As tul il u mamaꞌla tenameꞌ nipochꞌ tibꞌ seeꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
45 Mas Jesus perguntou: Como todos negassem, Pedro disse: — Mestre, é a multidão que o rodeia e aperta!
46 As ech tal u Jesús ileꞌ: —Yeꞌle, pet at umaꞌl u uxhchil kat kanon in, tan kat unnachlu tel iyakꞌil u bꞌaꞌnileꞌ sunkꞌatz,— tiꞌk u Jesús.
46 Mas Jesus insistiu:
47 As til veꞌt ixoj uvaꞌ yeꞌ la uch imujat veꞌt tibꞌ ixoj vatz Aak. As kuꞌ veꞌt ixoj qaaloj vatz Aak, tan vaꞌlik chit itꞌuntꞌuch veꞌt ixoj taꞌn xoꞌvichil. As tal veꞌt tibꞌ ixoj vatz unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ kam stiꞌ ikankat ixoj u toksaꞌm Aakeꞌ. As tal veꞌt ixoj uvaꞌ oora kuxh kat el u chꞌoꞌmeꞌ tiꞌ ixoj taꞌn Aak.
47 A mulher, vendo que não podia passar despercebida, aproximou-se trêmula e, prostrando-se diante de Jesus, declarou, à vista de todo o povo, o motivo por que havia tocado nele e como imediatamente tinha sido curada.
48 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te ixoj: —Ixoj, kat elyu veꞌt u chꞌoꞌmeꞌ seeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kat akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ. As kuxh veꞌteꞌ. Achaꞌv abꞌeneꞌ tukꞌ vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús tal te u ixojeꞌ.
48 Então Jesus lhe disse:
49 As antelik kuxh iyolon Aak tukꞌ ixoj, tul bꞌex uloj umaꞌl vikꞌam u Jairo uvaꞌ bꞌooqꞌol tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te u Jairo: —Kat kamyu veꞌt vas ameꞌaleꞌ. As yeꞌxhkam kuxh aal veꞌt te u Chusuleꞌ,— tiꞌk naj.
49 Enquanto Jesus ainda falava, veio uma pessoa da casa do chefe da sinagoga, dizendo: — A sua filha já morreu; não incomode mais o Mestre.
50 As tul tabꞌi veꞌt u Jesús viyol vikꞌam u Jairo, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u Jairo: —Yeꞌ kuxh xoꞌv axh. Pet kꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ. As tuk bꞌaꞌnxojeꞌ vas ameꞌaleꞌ,— tiꞌk Aak.
50 Mas Jesus, ouvindo isto, lhe disse:
51 Tul oon veꞌt u Jesús tu vikabꞌal u Jairo, as jit ikꞌuloꞌk Aak unqꞌa tenameꞌ stiꞌ. Pet taꞌn kuxh u Luꞌeꞌ tukꞌ u Jacob tukꞌ u Xhuneꞌ teqꞌo ok Aak stiꞌ tukꞌ vibꞌaal u xvaakeꞌ tukꞌ vitxutxeꞌ.
51 Tendo chegado à casa, Jesus não permitiu que ninguém entrasse com ele, a não ser Pedro, João e Tiago, além do pai e da mãe da menina.
52 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ bꞌex ilon u kamnajeꞌ as vaꞌlik chit toqꞌ veꞌt taꞌn txumuꞌm. As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Yeꞌ kuxh oqꞌ ex, tan yeꞌl u xvaakeꞌ kamnal koj. Pet vatik kuxheꞌ,— tiꞌk Aak.
52 E todos choravam e a pranteavam. Mas Jesus disse:
53 As itzeꞌle kuxh unqꞌa uxhchileꞌ viyol Aakeꞌ, tan maꞌtik tilat unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ maꞌtik ikam u xvaakeꞌ.
53 E riam-se dele, porque sabiam que ela estava morta.
54 As itxey veꞌt Aak iqꞌabꞌ u xvaakeꞌ. As taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak tuul iviꞌ. Ech tal Aak ileꞌ te ixoj: —¡Xvaak, txakpen!— tiꞌk Aak.
54 Mas Jesus, tomando-a pela mão, disse em voz alta:
55 As yak kuxh ul veꞌt taama u xvaakeꞌ. Txakpu veꞌt ixoj. As tal veꞌt u Jesús uvaꞌ la aqꞌax veꞌt techbꞌubꞌal ixoj.
55 Voltou-lhe o espírito, ela imediatamente se levantou, e Jesus mandou que lhe dessem de comer.
56 As sotz veꞌt ikꞌuꞌl vitxutx u xvaakeꞌ tukꞌ vibꞌaaleꞌ. As tal veꞌt Aak te chaꞌma uvaꞌ yeꞌxh katil la talkat chaꞌma kam uveꞌ kat ibꞌan Aak.
56 Seus pais ficaram maravilhados, mas ele lhes advertiu que a ninguém contassem o que havia acontecido.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.