Lucas 7

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As tul yaꞌ veꞌt iyolon u Jesús xoꞌl unqꞌa tenameꞌ, as qꞌaavik veꞌt ok Aak tu u Capernaúm.
1 Quando Jesus terminou de dizer tudo isso à multidão, entrou em Cafarnaum.
2 As atik umaꞌl viqꞌesal unqꞌa sol tzitziꞌ uvaꞌ bꞌiitik kuxh ikam veꞌt umaꞌl vikꞌam taꞌn umaꞌl u chꞌoꞌm. As xoꞌnik chit vikꞌameꞌ ste.
2 Naquela ocasião, um escravo muito estimado de um oficial romano estava enfermo, à beira da morte.
3 As tul tabꞌi veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ itzibꞌlal u Jesús, as ichaj veꞌt bꞌen naj kaꞌl unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tiaal Israel tiꞌ bꞌen ijajat veꞌt chajnaj bꞌaꞌnil te u Jesús tiꞌ uvaꞌ la ul ibꞌaꞌnxisa Aak vikꞌam viqꞌesal unqꞌa soleꞌ.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, mandou alguns líderes judeus lhe pedirem que fosse curar seu escravo.
4 As tul oon veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tiaal Israel kꞌatz u Jesús, as ijaj veꞌt chajnaj kuybꞌal te Aak. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —La kujaj umaꞌl u bꞌaꞌnil see, pap, tiꞌ uvaꞌ la bꞌen abꞌaꞌnxisa umaꞌl vikꞌam viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, tan bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la abꞌan bꞌaꞌnil te naj, tan bꞌaꞌn itxumbꞌal naj.
4 Os líderes suplicaram insistentemente que Jesus socorresse o homem, dizendo: “Ele merece sua ajuda,
5 As xoꞌn chit u kutenameꞌ te naj. As najeꞌ kat bꞌanon isuuchil tiꞌ ilakpu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh,— tiꞌk chajnaj tal te u Jesús.
5 pois ama o povo judeu e até nos construiu uma sinagoga”.
6 As bꞌen veꞌt u Jesús tiꞌ chajnaj. As tul bꞌiitik toon veꞌt Aak kꞌatz vikabꞌal viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, as ichaj veꞌt tzan viqꞌesal unqꞌa soleꞌ kaꞌl unqꞌa tetz kꞌultziꞌ. As ech ul tal chajnaj ileꞌ: —Pap, ni tal tzan viqꞌesal unqꞌa soleꞌ see uvaꞌ yeꞌ kuxh la akoolisa eebꞌ tiꞌ oon tikabꞌal aak. As jit tetz aak uvaꞌ la oon axh tu vikabꞌal aak, tan nim aalcheꞌ tiꞌ aak uvaꞌ ni taleꞌ.
6 Jesus foi com eles, mas, antes de chegarem à casa, o oficial mandou alguns amigos para dizer: “Senhor, não se incomode em vir à minha casa, pois não sou digno de tamanha honra.
7 As yeꞌl tijleꞌm aak at pal seeꞌ. Estiꞌeꞌ yeꞌ ni tul aak savatz. Pet asoj la abꞌan bꞌaꞌnil, as la kuxh aal bꞌen u yoleꞌ tiꞌ ibꞌaꞌnxisal vikꞌam aakeꞌ. As tuk bꞌaꞌnxojeꞌ vikꞌameꞌ uvaꞌ ni taleꞌ.
7 Não sou digno sequer de ir ao seu encontro. Basta uma ordem sua, e meu servo será curado.
8 As ni tal aak uvaꞌ at ibꞌooqꞌol aak uvaꞌ techal ninima aak. As at isol aak unpajte uvaꞌ techal ninima kam ni tal aak ste, tan asoj la tal aak te umaj visoleꞌ: «Kuxh bꞌen,» chaj aak ste, as maꞌte. Asoj: «Siꞌu,» chaj aak te umaꞌt naj, as techal la ul naj vatz aak. Asoj la tal aak te umaj vikꞌameꞌ: «Bꞌan u viꞌleꞌ,» chaj aak ste, as nibꞌaneꞌ,— tiꞌk chajnaj tal te u Jesús.
8 Sei disso porque estou sob a autoridade de meus superiores e tenho autoridade sobre meus soldados. Só preciso dizer ‘Vão’, e eles vão, ou ‘Venham’, e eles vêm. E, se digo a meus escravos: ‘Façam isto’, eles fazem”.
9 As tul tabꞌi veꞌt u Jesús u yoleꞌ uvaꞌ tal tzan viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, as txuqꞌtxun veꞌt Aak stiꞌ. As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ Aak tiꞌ isajit bꞌen unqꞌa tenameꞌ uveꞌ xekik tiꞌ Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ileꞌ jik chit tuk val sete, tan yeꞌl umaj naj vileꞌte xoꞌl unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ ech ikꞌujbꞌaꞌt ikꞌuꞌleꞌ sviꞌ echeꞌ nibꞌan viqꞌesal unqꞌa soleꞌ,— tiꞌk Aak.
9 Quando Jesus ouviu isso, ficou admirado. Voltou-se para a multidão que o seguia e disse: “Eu lhes digo a verdade: jamais vi fé como esta em Israel!”.
10 As tul qꞌaav veꞌt unqꞌa najeꞌ tikabꞌal viqꞌesal unqꞌa soleꞌ, as bꞌaꞌnik veꞌt vikꞌam najeꞌ, tul oon veꞌt chajnaj.
10 E, quando os amigos do oficial voltaram para a casa dele, encontraram o escravo em perfeita saúde.
11 As bꞌen veꞌt u Jesús tu umaꞌt u tenam uvaꞌ Nain. As nimalik unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ xekik stiꞌ tukꞌ unqꞌa tenameꞌ.
11 Logo depois, Jesus foi com seus discípulos à cidade de Naim, e uma grande multidão o seguiu.
12 As bꞌiitik kuxh toon veꞌt u Jesús tziꞌ u tenameꞌ. As til veꞌt Aak uvaꞌ chelemalik umaꞌl u kamnaj, tal umaꞌl u txakay ixoj. As taꞌn chiteꞌ unchꞌiꞌtil u tal u ixojeꞌ. As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ xekik tiꞌ ixoj.
12 Quando ele se aproximou da porta da cidade, estava saindo o enterro do único filho de uma viúva, e uma grande multidão da cidade a acompanhava.
13 As til veꞌt Aak u ixojeꞌ. As itxum veꞌt Aak ivatz ixoj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌ kuxh oqꞌ axh,— tiꞌk Aak.
13 Quando o Senhor a viu, sentiu profunda compaixão por ela. “Não chore!”, disse ele.
14 As jetzꞌen veꞌt ok Aak kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ chelen tetz u kamnajeꞌ. As ikan veꞌt ok Aak vikaaxha u kamnajeꞌ. As txakebꞌ veꞌt chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u kamnajeꞌ: —Chelem xaak, ileꞌ tuk val see, ¡Txakpen!— tiꞌk Aak.
14 Então foi até o caixão, tocou nele e os carregadores pararam. E disse: “Jovem, eu lhe digo: levante-se!”.
15 As ul veꞌt taama u xaakeꞌ. As xonebꞌ veꞌt naj. As xeꞌt veꞌt naj yolon. As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te vitxutx u xaakeꞌ: —As taqꞌ veꞌt ok Aak u xaakeꞌ te vitxutxeꞌ Il vaval ileꞌ kat ulyu taama,— tiꞌk Aak.
15 O jovem que estava morto se levantou e começou a conversar, e Jesus o devolveu à sua mãe.
16 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ skajayil taꞌn uveꞌ ibꞌan u Jesús. As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ tiꞌ toksal iqꞌii u Tiixheꞌ: —¡Kat ulyu veꞌt umaꞌl u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ sukuxoꞌl uvaꞌ nim chit talcheꞌ! As aꞌ u Tiixheꞌ kat ulyu veꞌt sukuxoꞌl tiꞌ kulochpeꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ skajayil.
16 Grande temor tomou conta da multidão, que louvava a Deus, dizendo: “Um profeta poderoso se levantou entre nós!” e “Hoje Deus visitou seu povo!”.
17 As oora kuxh pax veꞌt itzibꞌlal u Jesús tulaj unqꞌa tenameꞌ tu u Judea as tulaj unqꞌa koꞌmeꞌ unpajte.
17 Essa notícia sobre Jesus se espalhou por toda a Judeia e seus arredores.
18 As tul tabꞌi veꞌt u Xhuneꞌ itzibꞌlal u Jesús kam uveꞌ nik ibꞌan Aak, as imolo veꞌt tzan u Xhuneꞌ kaꞌvaꞌl unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
18 Os discípulos de João Batista lhe contaram tudo que Jesus estava fazendo. Então João chamou dois de seus discípulos
19 As ichaj veꞌt bꞌen u Xhuneꞌ chajnaj kꞌatz u Jesús tiꞌ ichꞌotit chajnaj ste: —¿Ma axh u Cristo uvaꞌ alel kan uvaꞌ la uli? ¿Pet moj latel kutxꞌebꞌ tul umaꞌtoj uxhchil? chaj ex la etaleꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ.
19 e os enviou ao Senhor, para lhe perguntar: “O senhor é aquele que haveria de vir, ou devemos esperar algum outro?”.
20 As tul oon veꞌt chajnaj kꞌatz u Jesús, as ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Aꞌ u Xhuneꞌ uveꞌ nikat aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ, as kat ichaj tzan oꞌ tiꞌ kuchꞌotit see uvaꞌ: «¿Ma axh u Cristo uvaꞌ alel kan uvaꞌ la uli? ¿Pet moj latel kutxꞌebꞌ tul umaꞌtoj uxhchil?»— tiꞌk chajnaj tal te u Jesús.
20 Os dois discípulos de João encontraram Jesus e lhe disseram: “João Batista nos enviou para lhe perguntar: ‘O senhor é aquele que haveria de vir, ou devemos esperar algum outro?’”.
21 As tul aꞌs chit ibꞌaꞌnxisat Aak unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ, as nik ibꞌaꞌnxisa veꞌt Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nik ipalebꞌe unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ taꞌn unqꞌa subꞌuleꞌ. As yeꞌ saach unqꞌa tzoteꞌ kat ilon veꞌt taꞌn Aak.
21 Naquela mesma hora, Jesus curou muitas pessoas de suas doenças, enfermidades e espíritos impuros, e restaurou a visão a muitos cegos.
22 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌ u Xhuneꞌ: —Bꞌenoj etaltaj te u Xhuneꞌ kam uveꞌ kat etila as kam uveꞌ kat etabꞌi, tan ni tilon veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ tzotike; as nixaan veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ koꞌxike; as unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ atik ok chꞌaꞌk chin stiꞌ, as kat txanyu veꞌteꞌ; as ni tabꞌin veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ nik tabꞌineꞌ; as kat ulyu veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ. As ni talax veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ te unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ.
22 Em seguida, disse aos discípulos de João: “Voltem a João e contem a ele o que vocês viram e ouviram: os cegos veem, os aleijados andam, os leprosos são purificados, os surdos ouvem, os mortos são ressuscitados e as boas-novas são anunciadas aos pobres”.
23 As achvebꞌal chit u uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ la kaꞌkabꞌin taama tiꞌ ikꞌujbꞌaꞌt ikꞌuꞌl sviꞌ,— tiꞌk u Jesús tal te chajnaj.
23 E disse ainda: “Felizes são aqueles que não se sentem ofendidos por minha causa”.
24 As qꞌaav veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ u Xhuneꞌ. As tal veꞌt u Jesús isuuchil u yoleꞌ tiꞌ u Xhuneꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Kam kat bꞌex etil tiꞌ u Xhuneꞌ, tul atik tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ? ¿Ma kat bꞌex etil umaj uxhchil uvaꞌ ech vitxumbꞌaleꞌ echeꞌ viꞌoj aa uvaꞌ niliiqꞌaꞌch taꞌn u kajiqꞌeꞌ?
24 Depois que os discípulos de João saíram, Jesus começou a falar a respeito dele para as multidões: “Que tipo de homem vocês foram ver no deserto? Um caniço que qualquer brisa agita?
25 ¿Pet moj kat bꞌex etil umaj uxhchil uvaꞌ vejel chit tibꞌ tukꞌ u toksaꞌmeꞌ? Yeꞌle taꞌ, tan jankꞌal unqꞌa najeꞌ uveꞌ vejel chit tibꞌ tukꞌ u toksaꞌmeꞌ, as aꞌ kuxh atkat chajnajeꞌ tulaj ikabꞌal unqꞌa ijlenaaleꞌ. As nimal bꞌaꞌnla chaj kam at xeꞌ chajnaj.
25 Afinal, o que esperavam ver? Um homem vestido com roupas caras? Não, quem veste roupas caras e vive no luxo mora em palácios.
26 ¿Pet kam kat bꞌex etil tiꞌ u Xhuneꞌ? ¿As moj umaj u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ kat etila? Kano. An chiteꞌ, tan qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ u Xhuneꞌ. As at pal u Xhuneꞌ tiꞌ unjoltu unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ,
26 Acaso procuravam um profeta? Sim, ele é mais que profeta.
27 tan aꞌ u Xhuneꞌ uvaꞌ ni tal u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
27 João é o homem ao qual as Escrituras se referem quando dizem: ‘Envio meu mensageiro adiante de ti, e ele preparará teu caminho à tua frente’.
28 As tuk val sete, tan yeꞌl umaꞌtoj vatz txꞌavaꞌilla uxhchil kat itzꞌebꞌi uvaꞌ qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, uvaꞌ nim talchu tiꞌ u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ. Pet abꞌil uvaꞌ at tokebꞌal xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, as aꞌ uxhchileꞌ uvaꞌ at pal tiꞌ u Xhuneꞌ, kꞌuxh yeꞌl tijleꞌm ati,— tiꞌk u Jesús.
28 Eu lhes digo: de todos que nasceram de mulher, nenhum é maior que João Batista. E, no entanto, até o menor no reino de Deus é maior que ele”.
29 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ viyol u Jesús tukꞌ unqꞌa najeꞌ uvaꞌ ni molon u puaj tetz u Roma, as ech tal ileꞌ: «Jik chit itxumbꞌal u Tiixheꞌ,» tiꞌke, tan maꞌtik ikuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ taꞌn u Xhuneꞌ.
29 Todos que ouviram as palavras de Jesus, até mesmo os cobradores de impostos, concordaram que o caminho de Deus era justo, pois tinham sido batizados por João.
30 Pet ech koj unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan yeꞌ kat inima chajnaj kam uvaꞌ nikat isaꞌ u Tiixheꞌ tiꞌ chajnaj. As yeꞌ kat isaꞌ veꞌt chajnaj uvaꞌ la taqꞌ kuꞌ u Xhuneꞌ chajnaj xeꞌ u aꞌeꞌ.
30 Os fariseus e mestres da lei, no entanto, rejeitaram o propósito de Deus para eles, pois recusaram o batismo de João.
31 As ech tal veꞌt u Kubꞌaal Jesús ileꞌ te chajnaj: —¿As abꞌiste qꞌi la unbꞌan eela tukꞌ u txumbꞌaleꞌ uveꞌ nebꞌaneꞌ?
31 “Assim, a que posso comparar o povo desta geração?”, perguntou Jesus.
32 Tan eela kuxh vetxumbꞌaleꞌ tukꞌ unqꞌa xaakeꞌ uveꞌ xonleꞌl tu kꞌayibꞌal. As nisikꞌineꞌ tul nisaacheꞌ. As ech ni tal ileꞌ svatzaj: «Kꞌuxh kat qoqꞌsa unqꞌa aaeꞌ sevatz, as yeꞌl ex kat bꞌix ex. As kꞌuxh kat kubꞌitza unqꞌa bꞌitzeꞌ uvaꞌ txumlebꞌal chittuꞌ, as yeꞌl ex kat oqꞌ ex,» tiꞌk chajnaj.
32 “Como posso descrevê-los? São como crianças que brincam na praça. Queixam-se a seus amigos: ‘Tocamos flauta, e vocês não dançaram, entoamos lamentos, e vocês não choraram’.
33 As tul kat ul u Xhuneꞌ, as nik ikuy ivaꞌy. As yeꞌ nik tukꞌa u taꞌl u uuvaeꞌ. As kat eteesa iqꞌii, tan kat etala uvaꞌ subꞌul atik ok skꞌatz.
33 Quando João Batista apareceu, não costumava comer e beber em público, e vocês disseram: ‘Está possuído por demônio’.
34 As tul kat ul VIKꞌAOL U NAJEꞌ, as nitxꞌaꞌneꞌ, as ni tukꞌa u taꞌl u uuvaeꞌ. As netal veꞌt stiꞌ uvaꞌ bꞌichꞌ uul chittuꞌ, as tetz kꞌultziꞌ tibꞌ tukꞌ unqꞌa molol puajeꞌ tetz u Roma, as tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ aapaav sevatz.
34 O Filho do Homem, por sua vez, come e bebe, e vocês dizem: ‘É comilão e beberrão, amigo de cobradores de impostos e pecadores’.
35 Pet ech koj uveꞌ la val sete, tan aꞌ la etexhlakat u jikla txumbꞌaleꞌ tiꞌ uveꞌ nunbꞌaneꞌ as tukꞌ uveꞌ kat ibꞌan u Xhuneꞌ,— tiꞌk u Jesús.
35 Mas a sabedoria é comprovada pela vida daqueles que a seguem.”
36 As ijaj veꞌt umaꞌl u fariseo bꞌaꞌnil te u Jesús uvaꞌ la bꞌen Aak txꞌaꞌnoj tikabꞌal naj. As tul oon Aak tikabꞌal naj, as xonebꞌ veꞌt ok Aak kꞌatz u meexhaeꞌ.
36 Um dos fariseus convidou Jesus para jantar. Jesus foi à casa dele e tomou lugar à mesa.
37 As atik umaꞌl u yanaꞌsla ixoj tu u tenameꞌ. Tul tabꞌi veꞌt ixoj uvaꞌ nikat itxꞌaꞌn u Jesús tikabꞌal u fariseo uvaꞌ Simón, as teqꞌo veꞌt ixoj u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ tu umaꞌl u bꞌaꞌnla lemeeta.
37 Quando uma mulher daquela cidade, uma pecadora, soube que ele estava jantando ali, trouxe um frasco de alabastro contendo um perfume caro.
38 As pesebꞌ veꞌt ok ixoj kꞌatz toj u Jesús. As xeꞌt ixoj oqꞌoj. As itxꞌaa ixoj u tiꞌ toj Aakeꞌ taꞌn u taꞌl ivatzeꞌ. As itzajsa veꞌt ixoj taꞌn u xiꞌl iviꞌeꞌ. As itzꞌubꞌ veꞌt ixoj u tiꞌ toj Aakeꞌ tul nik toksa ixoj u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ tiꞌ u toj Aakeꞌ.
38 Em seguida, ajoelhou-se aos pés de Jesus, chorando. As lágrimas caíram sobre os pés dele, e ela os secou com seu cabelo; e continuou a beijá-los e a derramar perfume sobre eles.
39 As u fariseo uvaꞌ kat saꞌbꞌelan u Jesús tiꞌ u txꞌaꞌoꞌmeꞌ, as tul kat til naj uvaꞌ kam kat ibꞌan u ixojeꞌ, as kat titzꞌa naj «Asoj qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ u najeꞌ, as la tootzi najeꞌ taꞌ uvaꞌ eesan kuxh tibꞌ u ixojeꞌ tu bꞌey. As tul nu kuxh ikanoꞌk ixoj naj.»
39 Quando o fariseu que havia convidado Jesus viu isso, disse consigo: “Se este homem fosse profeta, saberia que tipo de mulher está tocando nele. Ela é uma pecadora!”.
40 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u fariseo: —Simón, tuk val umaꞌl u yol see,— tiꞌk u Jesús. —Al bꞌa sve, Chusul,— tiꞌk naj.
40 Jesus disse ao fariseu: “Simão, tenho algo a lhe dizer”. “Diga, mestre”, respondeu Simão.
41 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te naj: —Atik kaꞌvaꞌl u naj uvaꞌ atik itxꞌoj xeꞌ umaꞌl u naj uvaꞌ nik aqꞌon puaj skꞌam. As umaꞌl naj vinaj oꞌl kꞌalal (500) qꞌii aqꞌon itxꞌoj naj atike; umaꞌt naj laval toxkꞌal (50) kuxh qꞌii aqꞌon itxꞌoj naj unpajte.
41 Então Jesus lhe contou a seguinte história: “Um homem emprestou dinheiro a duas pessoas: quinhentas moedas de prata a uma delas e cinquenta à outra.
42 As isotzsa kuxh veꞌt u najeꞌ ipaav chajnaj skaabꞌil tiꞌ vitxꞌojeꞌ, tan yeꞌ nikat tolebꞌ chajnaj tiꞌ ichooat vitxꞌojeꞌ. As al sve, Simón, ¿abꞌiste kaꞌvaꞌl u najeꞌ uvaꞌ atik itxꞌoj uvaꞌ maas kat xoꞌnin veꞌt u najeꞌ uveꞌ kat sotzsan vipaav chajnaj tiꞌ vitxꞌojeꞌ?— tiꞌk u Jesús tal te u Simón.
42 Como nenhum dos devedores conseguiu lhe pagar, ele generosamente perdoou ambos e cancelou suas dívidas. Qual deles o amou mais depois disso?”.
43 As ech tal veꞌt u Simón ileꞌ: —Aꞌ u najeꞌ uveꞌ nimal itxꞌoj atike, as aꞌ najeꞌ kat xoꞌnin veꞌt u najeꞌ uveꞌ nimal ipaav kat sotzsali,— tiꞌk u Simón. —An chiteꞌ taꞌ uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk u Jesús.
43 Simão respondeu: “Suponho que aquele de quem ele perdoou a dívida maior”. “Você está certo”, disse Jesus.
44 As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ Aak. As ikaꞌya veꞌt Aak u ixojeꞌ. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u Simón: —¿Ma kat eellaꞌ kam uvaꞌ kat ibꞌan u ixojeꞌ? Tan tul kat ok chꞌuꞌl in tu vakabꞌaleꞌ, as yeꞌ kat aaqꞌ unbꞌooj txꞌaabꞌal tiꞌ voj. Pet ech koj ixoj, tan kat itxꞌaal veꞌt ixoj u tiꞌ vojeꞌ taꞌn u taꞌl ivatzeꞌ. As kat itzajsal ixoj taꞌn u xiꞌl iviꞌeꞌ.
44 Então voltou-se para a mulher e disse a Simão: “Veja esta mulher ajoelhada aqui. Quando entrei em sua casa, você não ofereceu água para eu lavar os pés, mas ela os lavou com suas lágrimas e os secou com seus cabelos.
45 As mitaꞌn yeꞌ kat atzꞌubꞌ txala untziꞌ tul kat ok chꞌuꞌl in tu vakabꞌaleꞌ. Pet ech koj u ixojeꞌ, tan yeꞌ niyaꞌsa ixoj itzꞌubꞌat u tiꞌ vojeꞌ.
45 Você não me cumprimentou com um beijo, mas, desde a hora em que entrei, ela não parou de beijar meus pés.
46 As yeꞌl umaj txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌal kat ooksa sviꞌ. Pet ech koj u ixojeꞌ, tan kat toksal veꞌt ixoj u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ tiꞌ u vojeꞌ.
46 Você não me ofereceu óleo para ungir minha cabeça, mas ela ungiu meus pés com um perfume raro.
47 As tuk val see, Simón: Kat sotzyu veꞌt vipaav u ixojeꞌ. Pet atik skꞌuꞌl ixoj uvaꞌ nimal chit vipaav ixoj atike. Estiꞌeꞌ uvaꞌ tul kat unsotzsa ipaav ixoj, as maas chit xoꞌn veꞌt in te ixoj. Pet abꞌil uveꞌ bꞌiil kuxh vipaaveꞌ ni tal jeꞌ ste, as tul kat unsotzsa veꞌt vipaaveꞌ, as bꞌiil kuxh kat ixoꞌni veꞌt in u uxhchileꞌ,— tiꞌk u Jesús.
47 “Eu lhe digo: os pecados dela, que são muitos, foram perdoados e, por isso, ela demonstrou muito amor por mim. Mas a pessoa a quem pouco foi perdoado demonstra pouco amor”.
48 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te ixoj: —Kat sotzyu veꞌt vapaaveꞌ,— tiꞌk Aak.
48 Então Jesus disse à mulher: “Seus pecados estão perdoados”.
49 As ech tal veꞌt jeꞌ unjoltu unqꞌa uxhchil ileꞌ ste uveꞌ atik ok vatz u meexhaeꞌ kꞌatz u Jesús: —¿Kam tijleꞌmeꞌ qꞌi u najeꞌ tiꞌ uvaꞌ nisotzsa naj ipaav unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni taleꞌ?— tiꞌk chajnaj.
49 Os homens que estavam à mesa diziam entre si: “Quem é esse que anda por aí perdoando pecados?”.
50 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te ixoj: —Kat qꞌalpiy axh vatz vapaaveꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kat akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ. As bꞌaꞌn veꞌt aatin tukꞌ u Tiixheꞌ tukꞌ vachiꞌoleꞌ tiꞌ abꞌeneꞌ— tiꞌk u Jesús.
50 E Jesus disse à mulher: “Sua fé a salvou. Vá em paz”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.