Lucas 4

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 As atik itxumbꞌal u Jesús taꞌn u Tiixhla Espíritu tiꞌ ibꞌanat Aak kam uvaꞌ ni tal u Tiixheꞌ ste. As el veꞌt chꞌuꞌl Aak tziꞌ u nimla aꞌeꞌ u Jordán. As oon veꞌt Aak tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ taꞌn u Tiixhla Espíritu.
1 Jesus, cheio do Espírito Santo, voltou do Jordão e foi guiado pelo mesmo Espírito, no deserto,
2 As kaꞌviinqil qꞌii kat atin u Jesús tu u tzuukin tzꞌavaꞌeꞌ. As yeꞌl Aak kat txꞌaꞌni. Pet kat ikuy veꞌt Aak ivaꞌy. As kat ul veꞌt u txꞌiꞌlanajeꞌ tiꞌ ul ichukat txumbꞌal tiꞌ uvaꞌ la paavin u Jesús.
2 durante quarenta dias, sendo tentado pelo diabo. Nada comeu naqueles dias, ao fim dos quais teve fome.
3 As ech tal veꞌt u txꞌiꞌlanaj ileꞌ: —Asoj axh iKꞌaol u Tiixheꞌ, as ala uvaꞌ la bꞌen u kꞌubꞌeꞌ stxꞌixil,— tiꞌk u txꞌiꞌlanajeꞌ.
3 Então o diabo disse a Jesus: — Se você é o Filho de Deus, mande que esta pedra se transforme em pão.
4 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Ech ni tal viyol u Tiixh ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan:
4 Mas Jesus lhe respondeu:
5 As bꞌen veꞌt u Jesús taꞌn u txꞌiꞌlanajeꞌ viꞌ umaꞌl u nimla vitz. As kam chit unqꞌa veeꞌ at tulaj unqꞌa tenameꞌ skajayil vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as ikꞌuch veꞌt naj te u Jesús.
5 Então o diabo o levou para um lugar mais alto e num instante lhe mostrou todos os reinos do mundo.
6 As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —As la voksa veꞌt axh sibꞌooqꞌolil unqꞌa tenameꞌ skajayil. As la vaqꞌ unqꞌa itxꞌiibꞌal iqꞌiieꞌ see, tan at tunqꞌabꞌ skajayil. As la uch vaqꞌat te umaj uxhchil, abꞌil uveꞌ la unsaꞌ vaqꞌat ste.
6 E disse: — Eu lhe darei todo este poder e a glória destes reinos, porque isso me foi entregue, e posso dar a quem eu quiser.
7 Asoj la kuꞌ axh qaaloj sunvatz tiꞌ ooksat unqꞌii, as eetzeꞌ uveꞌ skajayil,— tiꞌk u txꞌiꞌlanajeꞌ te u Jesús.
7 Portanto, se você me adorar, tudo isso será seu.
8 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Jetzꞌen el sunvatz, Satanás, tan ech ni tal umaꞌt u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan:
8 Mas Jesus respondeu:
9 As teqꞌo veꞌt u txꞌiꞌlanajeꞌ u Jesús viꞌ u tostiixheꞌ tu u Jerusalén. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te Aak: —Asoj axh iKꞌaol u Tiixheꞌ, as suti kuꞌ eebꞌ tzitzaꞌ,
9 Então o diabo levou Jesus a Jerusalém, colocou-o sobre o pináculo do templo e disse: — Se você é o Filho de Deus, jogue-se daqui,
10 tan ech ni tal umaꞌt u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan:
10 porque está escrito: “Aos seus anjos ele dará ordens a seu respeito, para que o guardem.”
11 As: La ul ikꞌul axh unqꞌa ángel aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la kꞌaxbꞌu veꞌt avoj tiꞌ umaj kꞌubꞌ,—
11 E: “Eles o sustentarão nas suas mãos, para que você não tropece em alguma pedra.”
12 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Ech ni tal umaꞌt u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan:
12 Jesus respondeu ao diabo:
13 As tul kat tzojpu veꞌt u txꞌiꞌlanajeꞌ tiꞌ ichukat txumbꞌal tiꞌ ikuꞌ u Jesús tu paav, as taqꞌ veꞌt kan naj u Jesús. As nik kuxh itxꞌebꞌ veꞌt naj ilejat umaꞌtoj qꞌii tiꞌ ichukat txumbꞌal unpajte tiꞌ u Jesús.
13 Tendo concluído todas as tentações, o diabo afastou-se de Jesus, até momento oportuno.
14 As atik itxumbꞌal u Jesús taꞌn u Tiixhla Espíritu tul qꞌaav veꞌt Aak tu u Galilea. As pax veꞌt itzibꞌlal u Jesús tulaj unqꞌa tenameꞌ tukꞌ tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ.
14 Então Jesus, no poder do Espírito, voltou para a Galileia, e a sua fama correu por toda aquela região.
15 As nikat ichusun veꞌt u Jesús tulaj unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh taꞌn unqꞌa tiaal Israel. As nimal unqꞌa uxhchileꞌ nik oksan veꞌt iqꞌii Aak.
15 E ensinava nas sinagogas, sendo elogiado por todos.
16 As oon veꞌt u Jesús tu u Nazaret uvaꞌ chꞌiikat Aak. As tul kat ilej u xeem qꞌiieꞌ, as ok veꞌt Aak tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, tan ech chit nik ibꞌan Aak tu jun xeem qꞌii. As txakebꞌ veꞌt Aak tiꞌ isikꞌlet Aak viyol u Tiixheꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
16 Jesus foi para Nazaré, onde havia sido criado. Num sábado, entrou na sinagoga, segundo o seu costume, e levantou-se para ler.
17 As aqꞌpik veꞌt ok u uꞌujeꞌ te Aak uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tul ijaj veꞌt Aak u uꞌujeꞌ. As ilej veꞌt Aak u yoleꞌ uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
17 Então lhe deram o livro do profeta Isaías. E, abrindo o livro, achou o lugar onde está escrito:
18 Aꞌ viTiixhla Espíritu u Kubꞌaaleꞌ ni lochon in tiꞌ unbꞌanataꞌ kam uvaꞌ ni tal Aak sviꞌ.
18 “O Espírito do Senhor
19 as tiꞌ valat te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat ilejlu veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ la taqꞌ veꞌt Aak vibꞌaꞌnileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ, tiꞌk u yoleꞌ uvaꞌ isikꞌle u Jesús tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh.
19 e proclamar o ano aceitável
20 As tul bꞌaꞌnxi, as ibꞌalqꞌu veꞌt Aak u uꞌujeꞌ. As taqꞌ veꞌt ok Aak te u lochonaaleꞌ. As xonebꞌ veꞌt Aak. As kaꞌyamalik chit veꞌt Aak taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ skajayil uveꞌ atik tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh.
20 Tendo fechado o livro, Jesus o devolveu ao assistente e sentou-se. Todos na sinagoga tinham os olhos fixos nele.
21 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As cheel kat ibꞌanlu veꞌt u veeꞌ sevatz, uvaꞌ alel kan tu u uꞌujeꞌ,— tiꞌk Aak.
21 Então Jesus começou a dizer:
22 As achaꞌv chit viyol Aakeꞌ te unqꞌa tenameꞌ. As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa tenameꞌ tiꞌ u yoleꞌ uveꞌ isikꞌle Aak. As ech tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ: —¿Jit kol vikꞌaol u Xhuꞌleꞌ qꞌa u najeꞌ?— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ tal svatzaj.
22 Todos davam testemunho dele e se maravilhavam das palavras cheias de graça que lhe saíam dos lábios. E perguntavam: — Não é este o filho de José?
23 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Pet ni vitzꞌa uvaꞌ ech tuk etal ileꞌ sve: «¡Axh aatzꞌak, tzꞌaka eebꞌ sajunal!» chaj ex tuk etal sve. As moj ech la etal ileꞌ: «Jankꞌal unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ ni qabꞌi yol stiꞌ uvaꞌ kat abꞌan tu u Capernaúm as echat abꞌan tzitzaꞌ tu vatenameꞌ cheel,» chaj ex,— tiꞌk u Jesús.
23 Então Jesus disse:
24 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ unpajte: —Tan echeꞌ bꞌaꞌn koj iyolbꞌel umaꞌl u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ vatz unqꞌa uxhchileꞌ tu vitenameꞌ.
24 E Jesus prosseguiu:
25 As jik chit tuk val sete, tul uvaꞌ jit ul jabꞌal tu oxvaꞌl yaabꞌ tukꞌ vaajil ichꞌ taꞌn u Elías, as mamaꞌla vaꞌy kat ibꞌana. As kꞌuxh nimal unqꞌa txakay ixojeꞌ atik tu u Israel,
25 Na verdade lhes digo que havia muitas viúvas em Israel no tempo de Elias, quando o céu se fechou por três anos e seis meses, reinando grande fome em toda a terra,
26 as jit ichaj bꞌen u Tiixheꞌ u Elías xeꞌ umaj txakay ixoj tu u Israel. Pet aꞌ ichajkat bꞌen Aak u Elías xeꞌ umaꞌl u txakay ixoj tu u Sarepta uvaꞌ echen tu u Sidón.
26 e Elias não foi enviado a nenhuma delas, a não ser a uma viúva de Sarepta de Sidom.
27 As kꞌuxh nimal unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ atike uvaꞌ atik ok chꞌaꞌk chin stiꞌ tu u Israel tul uvaꞌ atik u Eliseo, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, as yeꞌxhebꞌil kat bꞌaꞌnxi. Pet taꞌn kuxh u Naamán, u aa Siria, kat bꞌaꞌnxi,— tiꞌk u Jesús.
27 Havia também muitos leprosos em Israel nos dias do profeta Eliseu, e nenhum deles foi purificado, a não ser Naamã, o sírio.
28 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ viyol u Jesús tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as ul veꞌt iviꞌ chajnaj tiꞌ Aak.
28 Todos na sinagoga, ouvindo estas coisas, se encheram de ira.
29 As imol veꞌt ok tibꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ Aak tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As tilul veꞌt el Aak tiꞌeꞌl u tenameꞌ. As eqꞌol veꞌt jeꞌ Aak viꞌ u vitzeꞌ uvaꞌ jejlikkat unqꞌa tenameꞌ, tan aꞌ tal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la sutil bꞌen Aak vatz u vitzeꞌ.
29 E, levantando-se, expulsaram Jesus da cidade e o levaram até o alto do monte sobre o qual a cidade estava edificada, para que, de lá, pudessem atirá-lo abaixo.
30 Pet pal kuxh veꞌt Aak xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As bꞌen veꞌt Aak.
30 Jesus, porém, passando pelo meio deles, foi embora.
31 As oon veꞌt u Jesús tu u Capernaúm uvaꞌ echen tu u Galilea. As tu u xeem qꞌiieꞌ tu jun xhemaana nikat ichus veꞌt Aak unqꞌa uxhchileꞌ tu u atinbꞌaleꞌ.
31 E Jesus foi a Cafarnaum, cidade da Galileia, e os ensinava no sábado.
32 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u chusbꞌaleꞌ uveꞌ nik tal Aak, tan nik ikꞌuch Aak tukꞌ viyoloneꞌ uvaꞌ atik tijleꞌm Aak.
32 E maravilhavam-se com a sua doutrina, porque a sua palavra era com autoridade.
33 As atik ok umaꞌl u naj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz. As taqꞌ jeꞌ naj tuul iviꞌ tiꞌ isikꞌineꞌ.
33 E apareceu na sinagoga um homem possuído de um espírito de demônio imundo, o qual gritou em alta voz:
34 Ech tal veꞌt naj ileꞌ taꞌn u subꞌuleꞌ: —¡Jesús, aa Nazaret! ¿Kam asaꞌ sqe? ¡Yeꞌ ul ayansa oꞌ! Tan ootzimal svaꞌn uvaꞌ axheꞌ uvaꞌ chajel tzan axh taꞌn u Tiixheꞌ. As ayaꞌl chit akꞌuꞌl nooksa aama tiꞌ Aak,— tiꞌk u najeꞌ taꞌn u subꞌuleꞌ.
34 — Ah! O que você quer conosco, Jesus Nazareno? Você veio para nos destruir? Sei muito bem quem você é: o Santo de Deus!
35 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u subꞌuleꞌ: —¡Chaa tziꞌ! ¡Elen tiꞌ u najeꞌ!— tiꞌk Aak. As isuti veꞌt bꞌen u subꞌuleꞌ u najeꞌ tu txꞌavaꞌ vatz unqꞌa uxhchileꞌ. As el veꞌt u subꞌuleꞌ tiꞌ u najeꞌ. As jit ikꞌaxbꞌisa u subꞌuleꞌ u najeꞌ.
35 Mas Jesus o repreendeu, dizendo: O demônio, depois de o ter jogado no chão no meio de todos, saiu daquele homem sem lhe fazer mal.
36 As kat teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ skajayil tiꞌ uveꞌ ibꞌan u Jesús. As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ svatzaj: —¿Kam tijleꞌm viyol u najeꞌ uveꞌ ni taleꞌ? Tan tul ni tal naj tel unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ, as ninima unqꞌa subꞌuleꞌ viyol najeꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
36 Todos ficaram admirados e comentavam entre si: — Que palavra é esta? Pois, com autoridade e poder, ele ordena aos espíritos imundos, e eles saem.
37 As ipaxsa veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ itzibꞌlal u Jesús tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ uvaꞌ najlike.
37 E a fama de Jesus se espalhava por todos os lugares daquela região.
38 El veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As ok veꞌt Aak tu vikabꞌal u Simón uvaꞌ Luꞌ. As jajpu veꞌt bꞌaꞌnil te Aak tiꞌ vijiꞌ u Luꞌeꞌ, tan nimxinalik chit veꞌteꞌ taꞌn xamal chꞌoꞌm.
38 Deixando a sinagoga, Jesus foi para a casa de Simão. A sogra de Simão estava doente, com febre muito alta, e pediram a Jesus em favor dela.
39 As jetzꞌen veꞌt ok Aak kꞌatz u aachꞌoꞌmeꞌ. As iyaa veꞌt Aak u xamal chꞌoꞌmeꞌ. As yak kuxh el veꞌt u xamal chꞌoꞌmeꞌ kꞌatz vijiꞌ u Luꞌeꞌ. As oora chit txakpu veꞌteꞌ. As taqꞌ veꞌt techbꞌubꞌal unqꞌa uxhchileꞌ.
39 E inclinando-se para ela, Jesus repreendeu a febre, e esta a deixou. E imediatamente ela se levantou e passou a servi-los.
40 As tul maꞌtik ibꞌen veꞌt qꞌii, as teqꞌo veꞌt tzan unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ vatz u Jesús, kꞌuxh kam kuxh chꞌoꞌmil nik bꞌanon. As junun taqꞌat veꞌt jeꞌ Aak iqꞌabꞌ tiꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ. As nikat ibꞌaꞌnx veꞌteꞌ.
40 Ao pôr do sol, todos os que tinham enfermos, com diferentes tipos de doença, os trouxeram a Jesus. E ele os curava, impondo as mãos sobre cada um deles.
41 As tul nikat tel unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ, as vaꞌlik chit isikꞌin u subꞌuleꞌ tiꞌ teleꞌ. Ech nik tal ileꞌ te u Jesús: —¡Axheꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ!— tiꞌk unqꞌa subꞌuleꞌ. As iyaa veꞌt u Jesús unqꞌa subꞌuleꞌ, tan yeꞌ nisaꞌ Aak uvaꞌ la yolon u subꞌuleꞌ tan ootzimalik taꞌn u subꞌuleꞌ uvaꞌ aꞌ u Jesús u Cristo.
41 Também de muitos saíam demônios, gritando e dizendo: — Você é o Filho de Deus! Ele, porém, os repreendia para que não falassem, pois sabiam que ele era o Cristo.
42 As tul sajbꞌu veꞌteꞌ, as bꞌex ichuk u Jesús umaꞌl u atinbꞌal uvaꞌ yeꞌlkat uxhchil. As nik ichukun veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ Aak. As tul ilej unqꞌa tenameꞌ Aak, as ijaj veꞌt kuybꞌal te Aak tiꞌ uvaꞌ la kaaik kan Aak tu u tenameꞌ.
42 Quando amanheceu, Jesus saiu e foi para um lugar deserto. As multidões o procuravam, foram até junto dele e não queriam deixar que ele fosse embora.
43 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌle, tan techal chiteꞌ uvaꞌ la bꞌen unpaxsa u bꞌaꞌnla yoleꞌ te unjoltu unqꞌa tenameꞌ, tiꞌ uvaꞌ at u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, tan estiꞌeꞌ uvaꞌ kat ichaj tzan in Aak,— tiꞌk u Jesús.
43 Jesus, porém, lhes disse:
44 As bꞌex tal veꞌt Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ tu unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ tu u Galilea.
44 E pregava nas sinagogas da Judeia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.