Lucas 2
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 An chit tu unqꞌa qꞌiieꞌ, as taqꞌeꞌl tzan u Augusto umaꞌl u ley, tan atik ok naj ijlenaalil tu u Roma. As taleꞌl tzan naj uvaꞌ la eqꞌol tachul unqꞌa tenameꞌ skajayil.
1 Naquele tempo o imperador Augusto mandou uma ordem para todos os povos do Império. Todas as pessoas deviam se registrar a fim de ser feita uma contagem da população.
2 As aꞌs tel u tachul unqꞌa tenameꞌ bꞌaxa taꞌn u Augusto tul uvaꞌ atik ok u Cirenio bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ tu u Siria.
2 Quando foi feito esse primeiro recenseamento, Cirênio era governador da Síria.
3 As bꞌen veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ skajayil tulaj unqꞌa itenameꞌ uveꞌ itzꞌebꞌnalkat tiꞌ itzꞌibꞌat veꞌt tibꞌ.
3 Então todos foram se registrar, cada um na sua própria cidade.
4 As estiꞌeꞌ el veꞌt chꞌuꞌl u Xhuꞌleꞌ tu u tenameꞌ uvaꞌ Nazaret uvaꞌ echen tu u Galilea. As aꞌ bꞌenkat veꞌteꞌ tu u Belén uvaꞌ echen tu u Judea, uvaꞌ itzꞌebꞌnalikkat u David, tan tiaalik tibꞌ u David tukꞌ u Xhuꞌl.
4 Por isso José foi de Nazaré, na Galileia, para a região da Judeia, a uma cidade chamada Belém, onde tinha nascido o rei Davi. José foi registrar-se lá porque era descendente de Davi.
5 As bꞌex itzꞌibꞌa veꞌt tibꞌ u Xhuꞌleꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ, tan kꞌujlik veꞌt tzii tiꞌ chaꞌma. As atik veꞌt iyaabꞌil u Maꞌleꞌ.
5 Levou consigo Maria, com quem tinha casamento contratado . Ela estava grávida,
6 As tul uvaꞌ atik veꞌt chaꞌma tu u Belén, as ilej veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ titzꞌebꞌ u neꞌeꞌ.
6 e aconteceu que, enquanto se achavam em Belém, chegou o tempo de a criança nascer.
7 As itzꞌebꞌ veꞌteꞌ. As aꞌeꞌ u bꞌaxa tal u Maꞌleꞌ. As ibꞌoch veꞌt u Maꞌleꞌ u neꞌeꞌ tu umaꞌl u txoꞌ. As ikoxhbꞌaꞌ veꞌt kuꞌ tu umaꞌl u jukꞌubꞌ, tan jit ilej veꞌt chaꞌma ivatbꞌal tu umaj kabꞌal.
7 Então Maria deu à luz o seu primeiro filho. Enrolou o menino em panos e o deitou numa manjedoura , pois não havia lugar para eles na pensão.
8 As atik kaꞌl unqꞌa xeen kaneeroꞌ najlich u Belén. As nik ivata chajnaj unqꞌa kaneeroꞌeꞌ aqꞌbꞌal.
8 Naquela região havia pastores que estavam passando a noite nos campos, tomando conta dos rebanhos de ovelhas.
9 As aat kuxh til veꞌt chajnaj tul veꞌt umaꞌl u ángel uvaꞌ tetz u Kubꞌaal Tiixheꞌ. As yak chit txijul veꞌt chajnaj taꞌn vilitzꞌloꞌlan u Tiixheꞌ. As kat chit xoꞌv veꞌt chajnaj.
9 Então um anjo do Senhor apareceu, e a luz gloriosa do Senhor brilhou por cima dos pastores. Eles ficaram com muito medo,
10 As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —Yeꞌ kuxh xoꞌv ex, tan aꞌ umaꞌl u bꞌaꞌnla yoleꞌ tul val sete. As la txuqꞌtxun veꞌt ex stiꞌ tukꞌ unqꞌa tenameꞌ unpajte.
10 mas o anjo disse: — Não tenham medo! Estou aqui a fim de trazer uma boa notícia para vocês, e ela será motivo de grande alegria também para todo o povo!
11 As cheel kat itzꞌebꞌyu veꞌt u qꞌalpun tetz unqꞌa tenameꞌ. As aꞌ kat itzꞌebꞌkat tu u tenam uvaꞌ alalkat u David. As aꞌeꞌ u Cristo uvaꞌ Kubꞌaal.
11 Hoje mesmo, na cidade de Davi , nasceu o Salvador de vocês — o Messias , o Senhor!
12 As abꞌiste u neꞌeꞌ uveꞌ ni val sete as kꞌuchbꞌal tetz uvaꞌ, tan tul la bꞌen elej u neꞌeꞌ, as bꞌochel tu umaꞌl u txoꞌ. As koxhlu kuꞌ tu umaꞌl u jukꞌubꞌ,— tiꞌk u ángel.
12 Esta será a prova: vocês encontrarão uma criancinha enrolada em panos e deitada numa manjedoura .
13 As aat kuxh til veꞌt unqꞌa xeen txooeꞌ ichee veꞌt mamaꞌla ángel svatz. As ech tal veꞌt unqꞌa ángel ileꞌ tiꞌ toksat iqꞌii u Tiixheꞌ:
13 No mesmo instante apareceu junto com o anjo uma multidão de outros anjos, como se fosse um exército celestial. Eles cantavam hinos de louvor a Deus, dizendo:
14 —¡Qoksataj iqꞌii u Tiixheꞌ uvaꞌ echen tu almikaꞌ! tan Aakeꞌ nibꞌanon uvaꞌ bꞌaꞌn tatin unqꞌa uxhchileꞌ svatzaj vatz u txꞌavaꞌeꞌ, tan echeꞌ uvaꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ— tiꞌk unqꞌa ángel.
14 — Glória a Deus nas maiores alturas do céu! E paz na terra para as pessoas a quem ele quer bem!
15 As tul qꞌaav veꞌt unqꞌa ángel tu almikaꞌ, as ech tal veꞌt unqꞌa xeen txoo ileꞌ svatzaj: —Koꞌnaj tu u Belén. Koꞌnaj qil uveꞌ kat tal u Tiixheꞌ sqe,— tiꞌk unqꞌa xeen txooeꞌ.
15 Quando os anjos voltaram para o céu, os pastores disseram uns aos outros: — Vamos até Belém para ver o que aconteceu; vamos ver aquilo que o Senhor nos contou.
16 As qꞌax chit veꞌt ibꞌen chajnaj. Bꞌex ilej veꞌt chajnaj u Maꞌleꞌ tukꞌ u Xhuꞌleꞌ tukꞌ u neꞌeꞌ. As koxhlik kuꞌ u tal neꞌeꞌ tu u jukꞌubꞌeꞌ.
16 Eles foram depressa, e encontraram Maria e José, e viram o menino deitado na manjedoura.
17 As tul til veꞌt chajnaj u neꞌeꞌ, as kat tal veꞌt chajnaj te chaꞌma kam uvaꞌ kat ul tal u ángel te chajnaj tiꞌ u neꞌeꞌ.
17 Então contaram o que os anjos tinham dito a respeito dele.
18 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat abꞌin viyol unqꞌa xeen txooeꞌ as kat chit txuqꞌtxun veꞌteꞌ taꞌn u yoleꞌ uveꞌ tal chajnaj.
18 Todos os que ouviram o que os pastores disseram ficaram muito admirados.
19 As nikat kuxh titzꞌa u Maꞌleꞌ unqꞌa yoleꞌ. As kat ibꞌan veꞌt jeꞌ tiviꞌ uvaꞌ kam isuuchil u yoleꞌ uveꞌ kat tabꞌi.
19 Maria guardava todas essas coisas no seu coração e pensava muito nelas.
20 As tul qꞌaav veꞌt unqꞌa xeen txooeꞌ kꞌatz unqꞌa ikaneeroꞌeꞌ, as vaꞌlik chit itxuqꞌtxun veꞌt chajnaj. As toksa veꞌt chajnaj iqꞌii u Tiixheꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ kat tabꞌi as tiꞌ unqꞌa veeꞌ kat tila echeꞌ uvaꞌ kat alax te chajnaj taꞌn u ángel.
20 Então os pastores voltaram para os campos, cantando hinos de louvor a Deus pelo que tinham ouvido e visto. E tudo tinha acontecido como o anjo havia falado.
21 As tul ibꞌan u neꞌeꞌ vaaxil qꞌii as bꞌex tzokꞌaxoj veꞌt el unbꞌiil vichiꞌoleꞌ, as oksal veꞌt ibꞌii uvaꞌ Jesús, tan echeꞌ uveꞌ alik kan taꞌn u ángel te u Maꞌleꞌ tul uvaꞌ yeꞌxnik jeꞌ ventasioon stiꞌ.
21 Uma semana depois, quando chegou o dia de circuncidar o menino, puseram nele o nome de Jesus. Pois o anjo tinha dado esse nome ao menino antes de ele nascer.
22 As tul ibꞌan u Maꞌleꞌ kaꞌviinqil qꞌii tiꞌ u neꞌeꞌ echeꞌ uvaꞌ alik kan taꞌn u Moisés, as eqꞌol veꞌt u neꞌeꞌ taꞌn vitxutxeꞌ tukꞌ vibꞌaaleꞌ tu u Jerusalén tiꞌ inachpu veꞌt Tiixh stiꞌ,
22 Chegou o dia de Maria e José cumprirem a cerimônia da purificação , conforme manda a Lei de Moisés. Então eles levaram a criança para Jerusalém a fim de apresentá-la ao Senhor.
23 tan ech ni tal u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés: «Asoj xaak u bꞌaxa tal u ixojeꞌ, as tetz Tiixh naj la ibꞌaneꞌ,» tiꞌk u yoleꞌ.
23 Pois está escrito na Lei do Senhor: “Todo primeiro filho será separado e dedicado ao Senhor.”
24 As inima veꞌt chaꞌma u yoleꞌ uvaꞌ alelik kan taꞌn u Moisés uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: «As la oyal veꞌt untzumoj koꞌrakꞌum as moj tzumoj paroomaxh vatz u Tiixheꞌ,» tiꞌk u yoleꞌ.
24 Eles foram lá também para oferecer em sacrifício duas rolinhas ou dois pombinhos, como a Lei do Senhor manda.
25 As atik umaꞌl u pap tu u Jerusalén uvaꞌ Simeón ibꞌii, as nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh. As atik ok taama tiꞌ u Tiixheꞌ. As nikat itxꞌebꞌon tiꞌ ilejat u qꞌiieꞌ uvaꞌ la ul u qꞌalpun tetz u tenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel tiꞌ ilochpeꞌ. As aꞌik u Tiixhla Espíritu nik lochon u Simeón tiꞌ ibꞌanataꞌ kam uvaꞌ nik tal u Tiixheꞌ stiꞌ,
25 Em Jerusalém morava um homem chamado Simeão. Ele era bom e piedoso e esperava a salvação do povo de Israel. O Espírito Santo estava com ele,
26 tan maꞌtik talat u Tiixhla Espíritu ste uvaꞌ techal la til kan tul u Cristo uvaꞌ la ichaj tzan u Tiixheꞌ.
26 e o próprio Espírito lhe tinha prometido que, antes de morrer, ele iria ver o Messias enviado pelo Senhor.
27 As an chit u Tiixhla Espíritu oksan xeꞌ taama u Simeón tiꞌ toon vatz u tostiixheꞌ. As tul bꞌex oonoj u neꞌeꞌ taꞌn u Xhuꞌleꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ tiꞌ toksal veꞌt u neꞌeꞌ vatz u Tiixheꞌ tiꞌ inimat chaꞌma u tzaqꞌiteꞌ,
27 Guiado pelo Espírito, Simeão foi ao Templo. Quando os pais levaram o menino Jesus ao Templo para fazer o que a Lei manda,
28 as ijele veꞌt u Simeón u neꞌeꞌ. As ech tal veꞌt u Simeón ileꞌ tiꞌ toksat iqꞌii u Tiixheꞌ:
28 Simeão pegou o menino no colo e louvou a Deus. Ele disse:
29 —Kubꞌaal Tiixh, la uchi uvaꞌ la kam veꞌt in echeꞌ uvaꞌ alel kan aꞌn, tan bꞌaꞌn tatin veꞌt u vaanxelaleꞌ savatz,
29 — Agora, Senhor, cumpriste a promessa que fizeste e já podes deixar este teu partir em paz.
30 tan kat villu veꞌt u qꞌalpun qetzeꞌ.
30 Pois eu já vi com os meus próprios olhos a tua salvação,
31 As axheꞌ, Pap, la chꞌiisan aqꞌal uvaꞌ la ilax taꞌn unqꞌa tenameꞌ skajayil.
31 que preparaste na presença de todos os povos:
32 As la tal veꞌt isuuchil vayoleꞌ te unqꞌa tenameꞌ uveꞌ jit tiaal Israel echeꞌ itxijul umaꞌl tenam uvaꞌ echen tu u toktoeꞌ.
32 uma luz para mostrar o teu caminho a todos os que não são judeus e para dar
33 As tul tabꞌi veꞌt u Xhuꞌleꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ u yoleꞌ uveꞌ tal u Simeón tiꞌ u neꞌeꞌ, as kat chit sotz veꞌt ikꞌuꞌl chaꞌma.
33 O pai e a mãe do menino ficaram admirados com o que Simeão disse a respeito dele.
34 As toksa veꞌt u Simeón iqꞌii u Tiixheꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ te u Maꞌleꞌ: —Tan kꞌujleꞌl veꞌt u neꞌeꞌ tiꞌ uvaꞌ at unqꞌa tiaal Israel la niman, as ati uvaꞌ yeꞌ la niman. As at unqꞌa uxhchileꞌ la chꞌoꞌn veꞌt taama stiꞌ.
34 Simeão os abençoou e disse a Maria, a mãe de Jesus: — Este menino foi escolhido por Deus tanto para a destruição como para a salvação de muita gente em Israel. Ele vai ser um sinal de Deus; muitas pessoas falarão contra ele,
35 As la ootzil vitxumbꞌal unqꞌa uxhchileꞌ kam uveꞌ ni titzꞌa taama. Pet ech koj axh, tan ech tok umaj u mam txumuꞌm xeꞌ aama echeꞌ tok umaj chꞌichꞌ tu u taanxelal umaj uxhchil,— tiꞌk u Simeón tal te u Maꞌleꞌ.
35 e assim os pensamentos secretos delas serão conhecidos. E a tristeza, como uma espada afiada, cortará o seu coração, Maria.
36 Atik umaꞌl u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ. As An ibꞌii u ixojeꞌ. As imeꞌal u Fanuel uvaꞌ tiaal u Aser ixoj. As txulnalik ixoj tul teqꞌo tibꞌ ixoj tukꞌ vitzumeleꞌ. As vujvaꞌl kuxh yaabꞌ teqꞌo tibꞌ ixoj tukꞌ vitzumeleꞌ. As kat kam veꞌt vitzumel ixojeꞌ.
36 Havia ali também uma profetisa chamada Ana, que era viúva e muito idosa. Ela era filha de Fanuel, da tribo de Aser. Sete anos depois que ela havia casado, o seu marido morreu.
37 As kaaik veꞌt kan ixoj txakayil kajvaꞌl toꞌkꞌal (84) yaabꞌ. As tul qꞌestik chit veꞌt ixoj. As bꞌenameen atik chit ixoj vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ. As nik inach ixoj Tiixh sqꞌiil as aqꞌbꞌal. As nikat ikuy veꞌt ixoj ivaꞌy tiꞌ inachat Tiixh.
37 Agora ela estava com oitenta e quatro anos de idade. Nunca saía do pátio do Templo e adorava a Deus dia e noite, jejuando e fazendo orações.
38 As tul yaꞌ veꞌt u Simeón tiꞌ iyoloneꞌ, as jetzꞌen veꞌt ok u Aneꞌ kꞌatz u neꞌeꞌ tiꞌ taqꞌat taꞌntiixh te u Tiixheꞌ stiꞌ. As nik tal u Aneꞌ isuuchil u tijleꞌm u neꞌeꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ tu u Jerusalén uveꞌ nik itxꞌebꞌon tiꞌ u qꞌalpun tetz unqꞌa tenameꞌ.
38 Naquele momento ela chegou e começou a louvar a Deus e a falar a respeito do menino para todos os que esperavam a libertação de Jerusalém.
39 As tul tzojpu veꞌt u Xhuꞌleꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ tiꞌ uvaꞌ alelik kan tu u tzaqꞌiteꞌ taꞌn u Tiixheꞌ, as qꞌaav veꞌt chaꞌma tu u Nazaret uvaꞌ echen tu u Galilea.
39 Quando terminaram de fazer tudo o que a Lei do Senhor manda, José e Maria voltaram para a Galileia, para a casa deles na cidade de Nazaré.
40 As chꞌiichil chit nik ibꞌan veꞌt u Jesús. As nik ichee veꞌt iyakꞌil. As nik ichee veꞌt itxumbꞌal. As nik taqꞌ veꞌt tzan u Tiixheꞌ vibꞌaꞌnileꞌ stiꞌ.
40 O menino crescia e ficava forte; tinha muita sabedoria e era abençoado por Deus.
41 As jun yaabꞌ nikat ibꞌen vitxutx u Jesús tukꞌ vibꞌaaleꞌ tu u Jerusalén tiꞌ tilat u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua ibꞌii.
41 Todos os anos os pais de Jesus iam a Jerusalém para a Festa da Páscoa .
42 Tul maꞌtik ibꞌanat u Jesús kabꞌlaval yaabꞌ, as bꞌex veꞌt vitxutxeꞌ tukꞌ vibꞌaaleꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ, tan ech chit nik ibꞌan chaꞌma tu jun yaabꞌ.
42 Quando Jesus tinha doze anos, eles foram à Festa, conforme o seu costume.
43 As tul pal veꞌt u nimla qꞌiieꞌ, as qꞌaav veꞌt vitxutx u Jesús tukꞌ vibꞌaaleꞌ tiꞌ ibꞌen tu vitenameꞌ. As kaaik veꞌt kan u Jesús tu u Jerusalén. As jit ilax ikaa Aak,
43 Depois que a Festa acabou, eles começaram a viagem de volta para casa. Mas Jesus tinha ficado em Jerusalém, e os seus pais não sabiam disso.
44 tan kamal xekelik Aak xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nikat tal chaꞌma. As tul uvaꞌ maꞌtik ixaat veꞌt chaꞌma umaꞌl qꞌii xaoꞌm, as aꞌn ichuk veꞌt chaꞌma u Jesús xoꞌl unqꞌa tatineꞌ tukꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ ootzimalik taꞌn chaꞌma.
44 Eles pensavam que ele estivesse no grupo de pessoas que vinha voltando e por isso viajaram o dia todo. Então começaram a procurá-lo entre os parentes e amigos.
45 As jit ilej veꞌt chaꞌma u Jesús. As qꞌaav veꞌt chaꞌma tu u Jerusalén tiꞌ ichukat u Jesús.
45 Como não o encontraram, voltaram a Jerusalém para procurá-lo.
46 As tu veꞌt itoxvu qꞌii, as aꞌn ilej veꞌt chaꞌma u Jesús. As aꞌ xonlikkat ok u Jesús tu u tostiixheꞌ xoꞌl unqꞌa najeꞌ uveꞌ nik ichusun u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan. As nik tabꞌi u Jesús viyol chajnajeꞌ. As nikat ichꞌoti u Jesús itziꞌ chajnaj.
46 Três dias depois encontraram o menino num dos pátios do Templo, sentado no meio dos mestres da Lei, ouvindo-os e fazendo perguntas a eles.
47 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat abꞌin viyol u Jesús as teqꞌo chit veꞌt taama chajnaj tiꞌ vitxumbꞌal u Jesús, tan chꞌiꞌumal chit talat veꞌt u Jesús isuuchil unqꞌa yoleꞌ.
47 Todos os que o ouviam estavam muito admirados com a sua inteligência e com as respostas que dava.
48 As echat chit kat ibꞌan vibꞌaal u Jesús tukꞌ vitxutxeꞌ tiꞌ uvaꞌ til chaꞌma uvaꞌ tal u Jesús isuuchil u yoleꞌ. As ech tal veꞌt u Maꞌl ileꞌ: —¿Kameꞌ qꞌi, val, uveꞌ kat oolbꞌe oꞌ? As kat kuxh axaansal veꞌt qaama. As in tukꞌ ak abꞌaaleꞌ, as kat kuxh chukunyu veꞌt oꞌ seeꞌ,— tiꞌk u Maꞌleꞌ.
48 Quando os pais viram o menino, também ficaram admirados. E a sua mãe lhe disse: — Meu filho, por que foi que você fez isso conosco? O seu pai e eu estávamos muito aflitos procurando você.
49 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿As kam qꞌi uveꞌ nechuk sve? ¿As yeꞌ kol ootzimal qꞌa setaꞌn uvaꞌ aꞌ chit la atinkat in tu vikabꞌal vunBꞌaaleꞌ?— tiꞌk u Jesús.
49 Jesus respondeu:
50 As jit pal u Maꞌleꞌ stuul tukꞌ u Xhuꞌleꞌ tiꞌ uvaꞌ kam ni tokkat u yoleꞌ uveꞌ tal u Jesús.
50 Mas eles não entenderam o que ele disse.
51 As tul tal u Jesús u yoleꞌ, as bꞌen veꞌt Aak tiꞌ vibꞌaaleꞌ tukꞌ tiꞌ vitxutxeꞌ tu u Nazaret. As nikat inima u Jesús yol kam uvaꞌ nik tal chaꞌma ste. As nikat kuxh titzꞌa vitxutxeꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ kat tal u Jesús.
51 Então Jesus voltou com os seus pais para Nazaré e continuava a ser obediente a eles. E a sua mãe guardava tudo isso no coração.
52 As nikat ichꞌii veꞌt itxakebꞌ u Jesús. Nikat ichee veꞌt itxumbꞌal. As bꞌaꞌn vitxumbꞌal u Jesús vatz u Tiixheꞌ as tukꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ.
52 Conforme crescia, Jesus ia crescendo também em sabedoria, e tanto Deus como as pessoas gostavam cada vez mais dele.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.