Lucas 24

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As tul kuxh bꞌuuqꞌ qꞌii tu u bꞌaxa qꞌiieꞌ tu xhemaana, as bꞌen veꞌt unqꞌa ixojeꞌ kꞌatz u juleꞌ uvaꞌ mujlukat u Jesús. As eqꞌomalik veꞌt unqꞌa txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ taꞌn chaꞌma uvaꞌ maꞌtik ibꞌanat chaꞌma tucheꞌ, tiꞌ bꞌen toksat tiꞌ vichiꞌol u Jesús, uvaꞌ nik taleꞌ. As antik kaꞌt unqꞌa ixoj xekik tiꞌ chaꞌma.
1 No primeiro dia da semana, bem cedo, as mulheres foram ao túmulo, levando as especiarias que haviam preparado,
2 As tul oon veꞌt chaꞌma tziꞌ u juleꞌ, as til veꞌt chaꞌma uvaꞌ bꞌalqꞌumalik veꞌt el u sivaneꞌ uvaꞌ atik tziꞌ u juleꞌ.
2 e viram que a pedra tinha sido afastada da entrada.
3 As ok veꞌt chaꞌma tu u juleꞌ. As til veꞌt chaꞌma uvaꞌ yeꞌlik veꞌt vichiꞌol u Kubꞌaal Jesús atike.
3 Quando entraram no túmulo, não encontraram o corpo do Senhor Jesus.
4 As sotz veꞌt ikꞌuꞌl chaꞌma. As txaklik kuxh veꞌt chaꞌma tzitziꞌ. As aat kuxh til veꞌt chaꞌma uvaꞌ txaklik veꞌt ok kaꞌvaꞌl unqꞌa naj txala chaꞌma uvaꞌ vaꞌlik chit ilitzꞌkabꞌan unqꞌa toksaꞌmeꞌ.
4 Enquanto estavam ali, perplexas, dois homens apareceram, vestidos com mantos resplandecentes.
5 As aal chit xoꞌv veꞌt chaꞌma. As qaaebꞌ veꞌt chaꞌma vatz unqꞌa najeꞌ techal toon ivatz chaꞌma vatz txꞌavaꞌ. As ech tal veꞌt unqꞌa naj ileꞌ te chaꞌma: —¿Kam qꞌi uveꞌ nu kuxh echuk u Jesús xoꞌl unqꞌa kamnajeꞌ? Tan yeꞌl Aak kamnajle,
5 As mulheres ficaram amedrontadas e se curvaram com o rosto em terra. Então os homens perguntaram: “Por que vocês procuram entre os mortos aquele que vive?
6 tan kat ulyu veꞌt taama Aak. As yeꞌl veꞌt Aak at tzitzaꞌ. Etulsataj viyol Aakeꞌ sekꞌuꞌl uvaꞌ tal kan Aak sete tul uvaꞌ atik Aak tu u Galilea,
6 Ele não está aqui. Ressuscitou! Lembrem-se do que ele lhes disse na Galileia:
7 tan ech kat tal kan Aak ileꞌ: «La aqꞌax ok VIKꞌAOL U NAJEꞌ tiqꞌabꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ yeꞌ ni niman u Tiixheꞌ. As la kam veꞌt vatz u kuruseꞌ. As titoxvu qꞌii la ul taama unpajte,» tiꞌk Aak,— tiꞌk unqꞌa najeꞌ tal te chaꞌma.
7 ‘É necessário que o Filho do Homem seja traído e entregue nas mãos de pecadores, seja crucificado e ressuscite no terceiro dia’”.
8 As ul veꞌt viyol u Jesús skꞌuꞌl chaꞌma.
8 Então lembraram-se dessas palavras de Jesus
9 As el veꞌt chꞌuꞌl chaꞌma tu u juleꞌ. As bꞌex tal veꞌt chaꞌma te junlaval unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ tukꞌ te unjoltu unqꞌa niman tetz Aakeꞌ kam uvaꞌ til chaꞌma.
9 e, voltando do túmulo, foram contar aos onze discípulos e a todos os outros o que havia acontecido.
10 Antik u Maꞌleꞌ uvaꞌ tzaanaj tu Magdala, tukꞌ u Xhiv, tukꞌ umaꞌt u Maꞌl uvaꞌ vitxutx u Jacobo, tukꞌ kaꞌt unqꞌa ixoj, as aꞌ chaꞌmaeꞌ ul alon te unqꞌa apóstol.
10 Maria Madalena, Joana, Maria, mãe de Tiago, e as outras mulheres que as acompanhavam relataram tudo aos apóstolos.
11 As jit inima chajnaj viyol unqꞌa ixojeꞌ, tan chꞌuꞌjil elnallukat chaꞌma nikat tal chajnaj.
11 Para eles, porém, a história pareceu absurda, e não acreditaram nelas.
12 As txakpu veꞌt u Luꞌeꞌ. Oojeꞌl chit veꞌt tel chꞌuꞌl naj tiꞌ bꞌen tilat u juleꞌ uveꞌ mujlukat u Jesús. As tul oon naj, as sajin ok naj tu u juleꞌ. As aꞌ kuxh unqꞌa maantaeꞌ til veꞌt naj uveꞌ bꞌochlukat u Jesús. As vaꞌlik chit teqꞌot veꞌt taama naj tiꞌ uveꞌ til naj. As bꞌen veꞌt naj tu kabꞌal.
12 Mas Pedro se levantou e correu até o túmulo. Abaixando-se, olhou atentamente para dentro e viu os panos de linho vazios; então voltou para casa, admirado com o que havia acontecido.
13 As an chit tu qꞌiieꞌ, as bꞌen veꞌt kaꞌvaꞌl vichusulibꞌ u Jesús tu umaꞌl u tal tenam uvaꞌ Emaús. Kamal oxvaꞌl iꞌl ixoꞌl tukꞌ u Jerusalén.
13 Naquele mesmo dia, dois dos seguidores de Jesus caminhavam para o povoado de Emaús, a onze quilômetros de Jerusalém.
14 As tul nikat ixaan chajnaj, as nikat iyolbꞌe chajnaj kam chit uveꞌ kat uchi.
14 No caminho, falavam a respeito de tudo que havia acontecido.
15 As tul nikat iyolon chajnaj, as jetzꞌen veꞌt ok u Jesús tiꞌ ixekebꞌ tiꞌ chajnaj.
15 Enquanto conversavam e discutiam, o próprio Jesus se aproximou e começou a andar com eles.
16 As at kuxh til chajnaj uvaꞌ xekik umaꞌl u uxhchil tiꞌ chajnaj. As jit texhla chajnaj uvaꞌ aꞌik u Jesús.
16 Os olhos deles, porém, estavam como que impedidos de reconhecê-lo.
17 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —¿Kam yolileꞌ qꞌi uveꞌ neyoleꞌ tul nexaaneꞌ? ¿As kam uveꞌ nu kuxh etxumuneꞌ?— tiꞌk Aak.
17 Jesus lhes perguntou: “Sobre o que vocês tanto debatem enquanto caminham?”. Eles pararam, com o rosto entristecido.
18 As umaꞌl u naj uvaꞌ Cleofas ibꞌii as ech tal naj ileꞌ: —¿Ma jit axh aatenam bꞌa? ¿As ma yeꞌ ootzimal bꞌa aꞌn kam uveꞌ kat uch tu u Jerusalén tu unqꞌa qꞌiieꞌ?— tiꞌk naj.
18 Então um deles, chamado Cleopas, respondeu: “Você deve ser a única pessoa em Jerusalém que não sabe das coisas que aconteceram lá nos últimos dias”.
19 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿As kam qꞌi kat uchi?— tiꞌk Aak. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿As ma yeꞌ kat aabꞌi bꞌa tiꞌ uveꞌ kat ulbꞌel u Jesús uvaꞌ aa Nazaret? As Aakeꞌ qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As nim chit unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ kat ikꞌuch Aak tukꞌ uveꞌ kat tal Aak vatz u Tiixheꞌ as vatz unqꞌa tenameꞌ unpajte.
19 “Que coisas?”, perguntou Jesus. “As coisas que aconteceram com Jesus de Nazaré”, responderam eles. “Ele era um profeta de palavras e ações poderosas aos olhos de Deus e de todo o povo.
20 Pet aꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa iqꞌesal u tenameꞌ uvaꞌ kat kꞌujbꞌaꞌn tiꞌ ikam Aak vatz u kuruseꞌ. As kat aqꞌpik veꞌt jeꞌ Aak vatz u kuruseꞌ.
20 Mas os principais sacerdotes e outros líderes religiosos o entregaram para que fosse condenado à morte e o crucificaram.
21 Pet ech koj oꞌ, tan aꞌ kat qala uvaꞌ Aakeꞌ la qꞌalpun u kutenameꞌ vatz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ nichꞌoꞌn taama sqiꞌ. As yeꞌ kat bꞌex ibꞌana, tan kat ibꞌanlu veꞌt oxvaꞌl qꞌii ikam veꞌt Aak.
21 Tínhamos esperança de que ele fosse aquele que resgataria Israel. Isso tudo aconteceu há três dias.
22 As kat sotz veꞌt kukꞌuꞌl tul kat ul tal kaꞌl unqꞌa ixoj sqe tiꞌ uvaꞌ kam kat til chaꞌma, tan kuꞌsaj kat bꞌex chaꞌma kꞌatz u juleꞌ uveꞌ mujlukat Aak.
22 “Algumas mulheres de nosso grupo foram até seu túmulo hoje bem cedo e voltaram contando uma história surpreendente.
23 As yeꞌl veꞌt vichiꞌol Aakeꞌ kat ilej veꞌt chaꞌma tu juleꞌ. As ni tal veꞌt chaꞌma uvaꞌ kat ikꞌuch tibꞌ kaꞌl unqꞌa ángel vatz chaꞌma. As kat tal unqꞌa ángel te chaꞌma uvaꞌ isleꞌl veꞌt Aak.
23 Disseram que o corpo havia sumido e que viram anjos que lhes disseram que Jesus está vivo.
24 As yak kuxh bꞌen veꞌt kaꞌl unqꞌa kumool. Bꞌex til veꞌt chajnaj u juleꞌ. As ni tal chajnaj uvaꞌ an chittuꞌ kam uvaꞌ kat tal unqꞌa ixojeꞌ. As jit til chajnaj u Jesús,— tiꞌk chajnaj.
24 Alguns homens de nosso grupo correram até lá para ver e, de fato, tudo estava como as mulheres disseram, mas não o viram.”
25 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¡Ex chit yeꞌ nepal stuul! ¡Kam chit alkin aamaileꞌ vetetzeꞌ! Tan yeꞌxh nenima unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
25 Então Jesus lhes disse: “Como vocês são tolos! Como custam a entender o que os profetas registraram nas Escrituras!
26 ¿As moj yeꞌ ootzimal setaꞌn uvaꞌ techanal la ipalebꞌe u Cristo unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ? As aꞌn la oksal veꞌt iqꞌii Aak tul uvaꞌ la ok Aak tu almikaꞌ,— tiꞌk Aak.
26 Não percebem que era necessário que o Cristo sofresse essas coisas antes de entrar em sua glória?”.
27 As aꞌ xeꞌtkat Aak tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Moisés. As tal veꞌt Aak unpajte tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ alel kan taꞌn kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As tal veꞌt Aak isuuchil unqꞌa yoleꞌ te chajnaj uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ Aak.
27 Então Jesus os conduziu por todos os escritos de Moisés e dos profetas, explicando o que as Escrituras diziam a respeito dele.
28 As tul oon veꞌt chajnaj tziꞌ u tal tenameꞌ uvaꞌ yakikkat chajnaj, as tal veꞌt u Jesús uvaꞌ yakik veꞌt Aak tu umaꞌt tenam.
28 Aproximando-se de Emaús, o destino deles, Jesus fez como quem seguiria viagem,
29 As iyaꞌlu veꞌt chajnaj Aak. Ech tal chajnaj ileꞌ te Aak: —Kaaen kan sukukꞌatz, tan maꞌt veꞌt kuꞌ qꞌii. As tuk tzꞌotinoj veꞌteꞌ,— tiꞌk chajnaj. As ok veꞌt Aak kꞌatz chajnaj tu kabꞌal.
29 mas eles insistiram: “Fique conosco esta noite, pois já é tarde”. E Jesus foi para casa com eles.
30 As tul xonlik veꞌt u Jesús tukꞌ chajnaj vatz u meexhaeꞌ tiꞌ itxꞌaꞌneꞌ, as itxey veꞌt Aak u paaneꞌ. As taqꞌ veꞌt Aak taꞌntiixh te u Tiixheꞌ stiꞌ. As ijatx veꞌt Aak te chajnaj.
30 Quando estavam à mesa, ele tomou o pão e o abençoou. Depois, partiu-o e lhes deu.
31 As tul ikꞌul veꞌt chajnaj u paaneꞌ, as texhla veꞌt chajnaj uvaꞌ aꞌik u Jesús. As oora kuxh sotz veꞌt Aak vatz chajnaj.
31 Então os olhos deles foram abertos e o reconheceram. Nesse momento, ele desapareceu.
32 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: —¡As vaꞌlik chit itxuqꞌtxun u qaanxelaleꞌ tul nikat tal Aak isuuchil unqꞌa yoleꞌ sqe tu bꞌey!— tiꞌk chajnaj.
32 Disseram um ao outro: “Não ardia o nosso coração quando ele falava conosco no caminho e nos explicava as Escrituras?”.
33 As yak kuxh txakpu veꞌt chajnaj. As qꞌaav veꞌt chajnaj tu u Jerusalén. As tul oon veꞌt chajnaj, as kꞌulik tibꞌ junlaval unqꞌa apóstol tukꞌ kaꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús.
33 E, na mesma hora, levantaram-se e voltaram para Jerusalém. Ali, encontraram os onze discípulos e os outros que estavam reunidos com eles,
34 As ech tal veꞌt unqꞌa apóstol ileꞌ tukꞌ unqꞌa niman tetz Aakeꞌ te chajnaj: —¡An chiteꞌ! ¡Kat ulyu veꞌt taama u Kubꞌaal Jesús! Tan kat ikꞌuch tibꞌ Aak te u Simón,— tiꞌke.
34 que lhes disseram: “É verdade que o Senhor ressuscitou! Ele apareceu a Pedro!”.
35 As tal veꞌt ok kaꞌvaꞌl unqꞌa najeꞌ te unqꞌa apóstol uvaꞌ kam ibꞌan chajnaj tukꞌ Aak tu bꞌey, as kam ibꞌan chajnaj tul texhla chajnaj Aak tul ijatx Aak u paaneꞌ.
35 Então os dois contaram como Jesus tinha aparecido enquanto andavam pelo caminho, e como o haviam reconhecido quando ele partiu o pão.
36 As antelik kuxh iyolon unqꞌa najeꞌ, as aat kuxh ilpu veꞌteꞌ uvaꞌ txaklik veꞌt u Jesús xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ molik tibꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As bꞌaꞌnoj etatin sevatzaj sekajayil,— tiꞌk Aak.
36 Enquanto contavam isso, o próprio Jesus apareceu entre eles e lhes disse: “Paz seja com vocês!”.
37 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa uxhchileꞌ. As xoꞌv veꞌteꞌ, tan kamal xoꞌval uvaꞌ nikat tal veꞌteꞌ.
37 Eles se assustaram e ficaram amedrontados, pensando que viam um fantasma.
38 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ molik tibꞌ tu kabꞌal: —¿Kam uveꞌ nu kuxh exoꞌveꞌ as nu kuxh ikaꞌkabꞌin etaama?
38 “Por que estão perturbados?”, perguntou ele. “Por que seu coração está cheio de dúvida?
39 Etiltaj vunqꞌabꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa vojeꞌ, tan ineꞌ taꞌ. As ekantaj in aqꞌal uvaꞌ la pal ex stuul tiꞌ etexhlat in, tan yeꞌl ichibꞌil as yeꞌl ibꞌajil unqꞌa xoꞌvaleꞌ ati. Pet ech koj in, tan il unchiꞌol ati tukꞌ unbꞌajil echeꞌ uvaꞌ netileꞌ,— tiꞌk Aak.
39 Vejam minhas mãos e meus pés. Sou eu mesmo! Toquem-me e vejam que não sou um fantasma, pois fantasmas não têm carne nem ossos e, como veem, eu tenho.”
40 As tul kuxh tal u Jesús u yoleꞌ, as ikꞌuch veꞌt Aak viqꞌabꞌeꞌ tukꞌ u tojeꞌ te chajnaj.
40 Enquanto falava, mostrou-lhes as mãos e os pés.
41 As kꞌuxh vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt chajnaj, as nikat teqꞌo taama chajnaj, tan yeꞌxnik inima chajnaj uvaꞌ maꞌtik tul taama u Jesús. Estiꞌeꞌ uvaꞌ ech tal Aak ileꞌ te chajnaj: —¿Ma at echbꞌubꞌal sexeꞌ? Ebꞌantaj bꞌaꞌnil. Etaqꞌ unbꞌooj vetz,— tiꞌk Aak.
41 Eles continuaram sem acreditar, cheios de alegria e espanto. Então Jesus perguntou: “Vocês têm aqui alguma coisa para comer?”.
42 As taqꞌ veꞌt chajnaj unbꞌiil u bꞌoxiꞌm txay te Aak tukꞌ unbꞌiit u txꞌix kabꞌ.
42 Eles lhe deram um pedaço de peixe assado,
43 As ikꞌul veꞌt Aak. As techbꞌu veꞌt Aak vatz chajnaj.
43 e ele comeu diante de todos.
44 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —As jankꞌal chit unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ uveꞌ kat unpalebꞌe, as aꞌeꞌ uveꞌ kat val sete bꞌaxa tul yeꞌxnaj kam in. As techal chit kat ibꞌana kam unqꞌa veeꞌ tzꞌibꞌamal kan sviꞌ taꞌn u Moisés tukꞌ kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, tukꞌ u yoleꞌ uvaꞌ ni tal tu Salmo,— tiꞌk Aak.
44 Em seguida, disse: “Enquanto ainda estava com vocês, eu lhes falei que devia se cumprir tudo que a lei de Moisés, os profetas e os salmos diziam a meu respeito”.
45 As taqꞌ veꞌt Aak itxumbꞌal chajnaj tiꞌ uvaꞌ la pal chajnaj tu yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ Aak.
45 Então ele lhes abriu a mente para que entendessem as Escrituras,
46 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Ech ni tal unqꞌa yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan sviꞌ: «La chit ipalebꞌe u Cristo u kamchileꞌ. As titoxvu qꞌii la ul taama unpajte.
46 e disse: “Sim, está escrito que o Cristo haveria de sofrer, morrer e ressuscitar no terceiro dia,
47 As tukꞌ vibꞌii Aakeꞌ la alpukat isuuchil u yoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ skajayil tiꞌ uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ vipaaveꞌ as la sotzsal veꞌt ipaav. As aꞌ la xeꞌtkat tu u Jerusalén tiꞌ talax isuuchil u yoleꞌ,» tiꞌk u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan sviꞌ.
47 e que a mensagem de arrependimento para o perdão dos pecados seria proclamada com a autoridade de seu nome a todas as nações, começando por Jerusalém.
48 As exeꞌ tuk paxsan veꞌt unqꞌa yoleꞌ sviꞌ, tan exeꞌ kat abꞌin as exeꞌ kat ilon kam uvaꞌ kat ulbꞌel in.
48 Vocês são testemunhas dessas coisas.
49 Pet kaaoj kan ex tzitzaꞌ tu u Jerusalén. As lanal ekꞌul veyakꞌileꞌ uveꞌ la kuꞌ chꞌuꞌl tu almikaꞌ, tan tuk unchaj tzan u lochol etetzeꞌ uveꞌ alel kan taꞌn vunBꞌaaleꞌ,— tiꞌk u Jesús.
49 “Agora, envio a vocês a promessa de meu Pai. Mas fiquem na cidade até que sejam revestidos do poder do céu”.
50 As teqꞌo veꞌt el u Jesús unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tiꞌeꞌl u Jerusalén. As tul oon Aak tukꞌ chajnaj najlich u Betania, as taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak iqꞌabꞌ, as bꞌaꞌn veꞌt iyolon Aak tiꞌ chajnaj.
50 Depois Jesus os levou a Betânia e, levantando as mãos para o céu, os abençoou.
51 As tul kuxh tal Aak u bꞌaꞌneꞌ tiꞌ chajnaj, as ijetzꞌ veꞌt el tibꞌ Aak. As aat kuxh til veꞌt chajnaj teqꞌol veꞌt jeꞌ Aak tu almikaꞌ.
51 Enquanto ainda os abençoava, deixou-os e foi elevado ao céu.
52 As toksa veꞌt chajnaj iqꞌii u Jesús. As qꞌaav veꞌt chajnaj tu u Jerusalén. As vaꞌlik chit itxuqꞌtxun veꞌt chajnaj.
52 Então eles o adoraram e voltaram para Jerusalém cheios de grande alegria.
53 As jun qꞌii nikat imol veꞌt tibꞌ chajnaj tu u tostiixheꞌ tiꞌ toksal iqꞌii u Tiixheꞌ. An chiteꞌ.
53 E estavam sempre no templo, louvando a Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.