Lucas 23
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ARC
1 As tul tzojpu veꞌt u yoleꞌ tu u abꞌiꞌmeꞌ, as jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ molik tibꞌ tiꞌ icheesal ipaav u Jesús, as bꞌex toksa veꞌt chajnaj Aak vatz u Pilato.
1 E, levantando-se toda a multidão deles, o levaram a Pilatos.
2 As xeꞌt icheesa veꞌt chajnaj ipaav Aak te u Pilato. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Kat kuchꞌotil itziꞌ u najeꞌ. As kat qootzil veꞌteꞌ uvaꞌ nisotzsa naj ikꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ, tan ni tal naj uvaꞌ yeꞌ la taqꞌ unqꞌa tenameꞌ u puajeꞌ te u ijlenaaleꞌ tu u Roma. As ni tal naj unpajte uvaꞌ naj u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Cristo,— tiꞌk chajnaj.
2 E começaram a acusá-lo, dizendo: Havemos achado este pervertendo a nossa nação, proibindo dar o tributo a César e dizendo que ele mesmo é Cristo, o rei.
3 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ te u Jesús: —¿Ma axh u tijlenaal unqꞌa tiaal Israel?— tiꞌk u Pilato. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Kano. An chiteꞌ uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk Aak.
3 E Pilatos perguntou-lhe, dizendo: Tu és o Rei dos judeus? E ele, respondendo, disse-lhe: Tu
4 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ te unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ te unqꞌa tenameꞌ: —Yeꞌl umaj ipaav u najeꞌ nunlejeꞌ,— tiꞌk u Pilato.
4 E disse Pilatos aos principais dos sacerdotes e à multidão: Não acho culpa alguma neste homem.
5 As iyaꞌlu veꞌt chajnaj u Pilato. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Niyansa naj itxumbꞌal unqꞌa tenameꞌ skajayil tzitzaꞌ tu u Judea taꞌn u yoleꞌ uveꞌ nichus naj, tan kat xeꞌtik tzan naj tu u Galilea. As il naj tul tzitzaꞌ tu u Judea,— tiꞌk chajnaj.
5 Mas eles insistiam cada vez mais, dizendo: Alvoroça o povo ensinando por toda a Judeia, começando desde a Galileia até aqui.
6 As tul tabꞌi veꞌt u Pilato uvaꞌ aꞌ xeꞌtikkat tzan u Jesús chusun tu u Galilea, as ech tal veꞌt naj ileꞌ te chajnaj: —¿Ma aa Galilea u najeꞌ?— tiꞌk naj.
6 Então, Pilatos, ouvindo falar da Galileia, perguntou se aquele homem era galileu.
7 As tul alax veꞌt te u Pilato uvaꞌ aa Galilea u Jesús, as ichaj veꞌt bꞌen naj u Jesús vatz u Herodes, tan aꞌ u Herodes bꞌooqꞌol tu u Galilea. As tu u qꞌiieꞌ atik u Herodes tu u Jerusalén.
7 E, sabendo que era da jurisdição de Herodes, remeteu-o a Herodes, que também, naqueles dias, estava em Jerusalém.
8 As tul til veꞌt u Herodes u Jesús, as vaꞌlik chit itxuqꞌtxun veꞌt naj, tan naꞌxnik tabꞌit naj yol tiꞌ Aak. As aꞌ nikat tal naj uvaꞌ la til naj ibꞌanat Aak umaj kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ.
8 E Herodes, quando viu a Jesus, alegrou-se muito, porque havia muito que desejava vê-lo, por ter ouvido dele muitas coisas; e esperava que lhe veria fazer algum sinal.
9 As nimal kuxh yol nik ichꞌoti naj te Aak. As jit tiin Aak.
9 E interrogava-o com muitas palavras, mas ele nada lhe respondia.
10 As unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as yeꞌ nik iyaꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ icheesat ipaav u Jesús vatz u Herodes.
10 E estavam os principais dos sacerdotes e os escribas acusando-o com grande veemência.
11 As teesa veꞌt u Herodes iqꞌii Aak tukꞌ unqꞌa isoleꞌ. As toksa veꞌt chajnaj umaꞌl u bꞌaꞌnla oksaꞌm tiꞌ Aak. As tal veꞌt u Herodes uvaꞌ la bꞌen Aak vatz u Pilato unpajte.
11 E Herodes, com os seus soldados, desprezou-o, e, escarnecendo dele, vestiu-o de uma roupa resplandecente, e tornou a enviá-lo a Pilatos.
12 As tu veꞌt u qꞌiieꞌ ikꞌul veꞌt tibꞌ iyol u Herodes tukꞌ u Pilato, tan atik ok ixoꞌl chajnaj sbꞌaxa.
12 E, no mesmo dia, Pilatos e Herodes, entre si, se fizeram amigos; pois, dantes, andavam em inimizade um com o outro.
13 As imol veꞌt u Pilato unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ kaꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ, as tukꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil.
13 E, convocando Pilatos os principais dos sacerdotes, e os magistrados, e o povo, disse-lhes:
14 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —Exeꞌ kat eqꞌon tzan u najeꞌ sunvatz. As netaleꞌ uvaꞌ nisotzsa naj ikꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ, tan aꞌ ni toksa naj tiviꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ yeꞌ la nimal u ijlenaaleꞌ. As ileꞌ kat unchꞌotil te naj sevatz tiꞌ uveꞌ netal sve. As yeꞌl ipaav naj nunlejeꞌ tiꞌ uveꞌ netal sve.
14 Haveis-me apresentado este homem como pervertedor do povo; e eis que, examinando-o na vossa presença, nenhuma culpa, das de que o acusais, acho neste homem.
15 As echat kuxh kat ibꞌan u Herodes, tan kat iqꞌaavisa veꞌt tzan naj u Jesús sunvatz. Estiꞌeꞌ uvaꞌ la etootzi uvaꞌ yeꞌl ipaav naj ati uvaꞌ la kam naj stiꞌ.
15 Nem mesmo Herodes, porque a ele vos remeti, e eis que não tem feito coisa alguma digna de morte.
16 Pet tuk val iqꞌospu naj taꞌn tzꞌuꞌm. As la unchajpu veꞌt el naj,— tiꞌk u Pilato,
16 Castigá-lo-ei, pois, e soltá-lo-ei.
17 tan chiannallu te u Pilato uvaꞌ jun yaabꞌ nichajpu el naj umaj u preexhueꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ.
17 E era-lhe necessário soltar-lhes um detento por ocasião da festa.
18 As jolol chit taqꞌat veꞌt jeꞌ unqꞌa tenameꞌ tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Yatzꞌpoj u Jesús! ¡As chajpuloj u Barrabás!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ,
18 Mas toda a multidão clamou à uma, dizendo: Fora daqui com este e solta-nos Barrabás.
19 tan atik veꞌt ok u Barrabás tu u kaarsa, tan antik naj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik alon uvaꞌ laik eesal u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ tu u Jerusalén. As maꞌtik iyatzꞌon naj unpajte.
19 Barrabás fora lançado na prisão por causa de uma sedição feita na cidade e de um homicídio.
20 As aꞌ nikat tal u Pilato uvaꞌ la chajpul u Jesús. As tal veꞌt naj te unqꞌa tenameꞌ unpajte uvaꞌ la ichajpu naj u Jesús.
20 Falou, pois, outra vez Pilatos, querendo soltar a Jesus.
21 As aal chit taqꞌ veꞌt jeꞌ unqꞌa tenameꞌ tuul iviꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Yatzꞌpoj naj vatz u kuruseꞌ! ¡Yatzꞌpoj naj vatz u kuruseꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
21 Mas eles clamavam em contrário, dizendo: Crucifica- o! Crucifica-o!
22 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ titoxpa: —¿As kam ipaav u najeꞌ qꞌi kat ibꞌana? ¡Tan yeꞌl ipaav naj ati uvaꞌ la yatzꞌpu naj stiꞌ! Pet tuk val iqꞌospu naj. As la unchajpu el naj,— tiꞌk u Pilato.
22 Então, ele, pela terceira vez, lhes disse: Mas que mal fez este? Não acho nele culpa alguma de morte. Castigá-lo-ei, pois, e soltá-lo-ei.
23 As aal chit taqꞌ veꞌt jeꞌ unqꞌa tenameꞌ tuul iviꞌ tukꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tiꞌ ijajataꞌ uvaꞌ la yatzꞌpu u Jesús vatz u kuruseꞌ. As techal chit olebꞌ chajnaj tiꞌ unqꞌa veeꞌ nik tal chajnaj.
23 Mas eles instavam com grandes gritos, pedindo que fosse crucificado. E os seus gritos e os dos principais dos sacerdotes redobravam.
24 As tal veꞌt u Pilato uvaꞌ la bꞌanaxi kam uveꞌ nik tal unqꞌa tenameꞌ.
24 Então, Pilatos julgou que devia fazer o que eles pediam.
25 As ichajpu veꞌt u Pilato u Barrabás uvaꞌ atik ok tu u kaarsa tiꞌ paasan tziil as tiꞌ yatzꞌoꞌm, as taqꞌ veꞌt ok u Pilato u Jesús tiqꞌabꞌ unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ la ibꞌan unqꞌa tenameꞌ te Aak kam uveꞌ nik tal taama.
25 E soltou-lhes o que fora lançado na prisão por uma sedição e homicídio, que era o que pediam; mas entregou Jesus à vontade deles.
26 As tul teqꞌo veꞌt unqꞌa tenameꞌ u Jesús tiꞌ iyatzꞌpu vatz u kuruseꞌ, as itxey veꞌt chajnaj umaꞌl u aa Cirene uvaꞌ Simón ibꞌii uvaꞌ aalik itzaa tu vitz. As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj u kuruseꞌ viꞌ ichelebꞌ naj. As xekebꞌ veꞌt naj tiꞌ u Jesús.
26 E, quando o iam levando, tomaram um certo Simão, cireneu, que vinha do campo, e puseram-lhe a cruz às costas, para que a levasse após Jesus.
27 As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ xekik tiꞌ Aak. As nimal unqꞌa ixojeꞌ uvaꞌ nikat itxumuneꞌ, as vaꞌlik chit toqꞌ chaꞌma tiꞌ Aak.
27 E seguia-o grande multidão de povo e de mulheres, as quais batiam nos peitos e o lamentavam.
28 As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chaꞌma: —Ex ixoj uveꞌ aa Jerusalén, yeꞌ kuxh oqꞌ ex sviꞌ. Pet etoqꞌletaj jeꞌ etibꞌ; as etoqꞌletaj unqꞌa etaleꞌ,
28 Porém Jesus, voltando-se para elas, disse: Filhas de Jerusalém, não choreis por mim; chorai, antes, por vós mesmas e por vossos filhos.
29 tan tul umaꞌl u qꞌii uvaꞌ la alpu veꞌteꞌ uvaꞌ: «Chiibꞌebꞌal chit unqꞌa ixojeꞌ uveꞌ yeꞌ ni talaneꞌ, tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ uveꞌ yeꞌ nijeꞌ ventasioon stiꞌ, tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ uveꞌ yeꞌ kat chꞌuꞌul vichꞌuꞌeꞌ,» chaj u yoleꞌ la taleꞌ.
29 Porque eis que hão de vir dias em que dirão: Bem-aventuradas as estéreis, e os ventres que não geraram, e os peitos que não amamentaram!
30 As tul la bꞌen ibꞌaneꞌ, as ech la tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ te unqꞌa vitzeꞌ: «¡Eꞌpen tzan sqiꞌ! ¡Emujtaj oꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ!» chaj veꞌt unqꞌa tenameꞌ la taleꞌ.
30 Então, começarão a dizer aos montes: Caí sobre nós! E aos outeiros: Cobri-nos!
31 As la val sete, asoj ech ni vulbꞌeleꞌ echeꞌ u vaaꞌ as tul yeꞌl unpaav ati, ¿as aꞌ kol chit yeꞌ la bꞌanchu qꞌa sete, tul ex aapaav?— tiꞌk u Jesús.
31 Porque, se ao madeiro verde fazem isso, que se fará ao seco?
32 As eqꞌomalik kaꞌvaꞌt unqꞌa naj taꞌn unqꞌa tenameꞌ, uvaꞌ bꞌanol vaꞌlexh chittuꞌ tiꞌ uvaꞌ eela iyatzꞌpeꞌ tukꞌ u Jesús.
32 E também conduziram outros dois, que eram malfeitores, para com ele serem mortos.
33 As tul oon veꞌt unqꞌa tenameꞌ, tukꞌ Aak, as tukꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa najeꞌ tu u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ «Tatinbꞌal Bꞌajil Kꞌoꞌn» ibꞌii, as tzitziꞌ aqꞌaxkat veꞌt jeꞌ Aak vatz u kuruseꞌ. As aqꞌax veꞌt jeꞌ kaꞌvaꞌt unqꞌa najeꞌ vatz ikurus unpajte: umaꞌl naj atik jeꞌ tisebꞌal Aak; as umaꞌt naj timax Aak.
33 E, quando chegaram ao lugar chamado a Caveira, ali o crucificaram e aos malfeitores, um, à direita, e outro, à esquerda.
34 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Pap, sotzsa ipaav unqꞌa uxhchileꞌ, tan yeꞌ tootzajeꞌ uveꞌ nibꞌaneꞌ,— tiꞌk Aak.
34 E dizia Jesus: Pai, perdoa-lhes, porque não sabem o que fazem. E, repartindo as suas vestes, lançaram sortes.
35 As tul nikat ikaꞌya jeꞌ unqꞌa tenameꞌ u Jesús, as ech tal veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenam ileꞌ tul nik teesa chajnaj iqꞌii Aak: —Kat itxꞌol naj iqꞌalpul unqꞌa uxhchileꞌ vatz unqꞌa chꞌoꞌmeꞌ. Asoj an chittuꞌ uvaꞌ naj u Cristo uvaꞌ kꞌujleꞌl taꞌn u Tiixheꞌ, as iqꞌalpu tibꞌ naj vatz u kamchileꞌ scheel,— tiꞌk chajnaj.
35 E o povo estava olhando. E também os príncipes zombavam dele, dizendo: Aos outros salvou; salve-se a si mesmo, se este é o Cristo, o escolhido de Deus.
36 As jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa soleꞌ kꞌatz u kuruseꞌ tiꞌ teesat chajnaj iqꞌii u Jesús. As taqꞌ jeꞌ chajnaj unbꞌiil u kꞌayla taꞌl uuva te Aak.
36 E também os soldados escarneciam dele, chegando-se a ele, e apresentando-lhe vinagre,
37 As ech tal chajnaj ileꞌ: —Asoj axh u tijlenaal unqꞌa tiaal Israel, as qꞌalpu eebꞌ vatz u kamchileꞌ,— tiꞌk chajnaj.
37 e dizendo: Se tu és o Rei dos judeus, salva-te a ti mesmo.
38 As atik veꞌt jeꞌ umaꞌl u tzꞌibꞌ tiviꞌ u kuruseꞌ tu viyolbꞌal unqꞌa aa Grecia, tukꞌ tu viyolbꞌal unqꞌa aa Roma, as tukꞌ tu viyolbꞌal unqꞌa tiaal Israel. As ech nik tal u tzꞌibꞌ ileꞌ: Aꞌ U TIJLENAAL UNQꞌA TIAAL ISRAEL U VAAꞌ, tiꞌk u tzꞌibꞌeꞌ.
38 E também, por cima dele, estava um título, escrito em letras gregas, romanas e hebraicas: Este é O Rei dos Judeus .
39 As umaꞌl u bꞌanol vaꞌlexh uvaꞌ atik jeꞌ vatz u kuruseꞌ kꞌatz u Jesús, as ech tal naj ileꞌ tul nik teesa naj iqꞌii u Jesús: —Asoj axh u Cristo, as qꞌalpu eebꞌ vatz u kuruseꞌ; as qꞌalpu oꞌ unpajte,— tiꞌk naj.
39 E um dos malfeitores que estavam pendurados blasfemava dele, dizendo: Se tu és o Cristo, salva-te a ti mesmo e a nós.
40 As yaanik veꞌt tzan umaꞌt u bꞌanol vaꞌlexheꞌ te vimooleꞌ. Ech tal naj ileꞌ: —¿Ma yeꞌ naxoꞌva u Tiixheꞌ bꞌa? Tul antu veꞌt axh tuk kamoj axh.
40 Respondendo, porém, o outro, repreendia-o, dizendo: Tu nem ainda temes a Deus, estando na mesma condenação?
41 As ech koj oꞌ, tan nu kupalebꞌe u kꞌaxkꞌoeꞌ, tan tiꞌ chit u kupaaveꞌ tuk kamojkat oꞌ. Pet ech koj u Jesús, tan yeꞌl umaj vaꞌlexh kat ibꞌana,— tiꞌk naj.
41 E nós, na verdade, com justiça, porque recebemos o que os nossos feitos mereciam; mas este nenhum mal fez.
42 As ech tal veꞌt naj ileꞌ te u Jesús: —Pap, la oolsa in sakꞌuꞌl tul uvaꞌ la ul axh tiꞌ ook ijlenaalil tiꞌ unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk naj.
42 E disse a Jesus: Senhor, lembra-te de mim, quando entrares no teu Reino.
43 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te naj: —Ileꞌ jik chit tuk val see, tan cheel tuk atinoj axh sunkꞌatz tu u bꞌaꞌnla atinbꞌaleꞌ,— tiꞌk Aak.
43 E disse-lhe Jesus: Em verdade te digo que hoje estarás comigo no Paraíso.
44 As tul chaqꞌaan veꞌt qꞌii, as tokin veꞌt ivatz u txꞌavaꞌeꞌ. As techanal oon veꞌt oxvaꞌl oora kuꞌqꞌii. As aꞌn ilon veꞌt u qꞌiieꞌ unpajte.
44 E era já quase a hora sexta, e houve trevas em toda a terra até à hora nona,
45 As tokin veꞌt ivatz u qꞌiieꞌ. As qꞌixmu veꞌt u nimla jitkin ixbꞌuꞌjeꞌ uveꞌ nik jatxon tuul u tostiixheꞌ.
45 escurecendo-se o sol; e rasgou-se ao meio o véu do templo.
46 As sikꞌin veꞌt u Jesús. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —UnBꞌaal, tuk unjatxoꞌk u vaanxelaleꞌ taqꞌabꞌ,— tiꞌk Aak. As tul kuxh tal veꞌt Aak u yoleꞌ, as kam veꞌt Aak.
46 E, clamando Jesus com grande voz, disse: Pai, nas tuas mãos entrego o meu espírito. E, havendo dito isso, expirou.
47 As tul til veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ kam uveꞌ uchi, as toksa veꞌt naj iqꞌii u Tiixheꞌ. Ech tal veꞌt naj ileꞌ: —An chiteꞌ vil. Yeꞌl ipaaveꞌ vil u najeꞌ ati. As jikla aama chit najeꞌ vil,— tiꞌk naj.
47 E o centurião, vendo o que tinha acontecido, deu glória a Deus, dizendo: Na verdade, este homem era justo.
48 As unqꞌa tenameꞌ uveꞌ nik ilon kam uveꞌ uchi, as nik ipum veꞌt tziꞌ taama taꞌn txumuꞌm tul qꞌaav veꞌt tu u tenameꞌ.
48 E toda a multidão que se ajuntara a este espetáculo, vendo o que havia acontecido, voltava batendo nos peitos.
49 Pet ech koj unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ootzinik tibꞌ tukꞌ u Jesús as tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ uveꞌ xekik chit tiꞌ Aak tul sitzaa Aak tu u Galilea, tan naach kuxh atikkat tzan tiꞌ tilataꞌ kam uvaꞌ nik tulbꞌel Aak.
49 E todos os seus conhecidos e as mulheres que juntamente o haviam seguido desde a Galileia estavam de longe vendo essas coisas.
50 As atik umaꞌl u naj tu u Jerusalén uvaꞌ tzaanaj tu u tal tenameꞌ uvaꞌ Arimatea uvaꞌ echen tu u Judea. As Xhuꞌl ibꞌii naj. As jik chit itxumbꞌal naj, tan bꞌaꞌnla aama chit naj. As kꞌuxh atik ok naj xoꞌl unqꞌa bꞌanol isuuchil unqꞌa tenameꞌ,
50 E eis que um homem por nome José, senador, homem de bem e justo
51 as jit ikꞌul tibꞌ iyol naj tukꞌ unqꞌa imooleꞌ tiꞌ uvaꞌ la kam u Jesús. As nik itxꞌebꞌ naj u qꞌiieꞌ tiꞌ uvaꞌ la ilpi uvaꞌ at u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
51 (que não tinha consentido no conselho e nos atos dos outros), natural de Arimateia, cidade dos judeus, e que também esperava o Reino de Deus,
52 As bꞌex ijaj veꞌt naj vichiꞌol u Jesús te u Pilato.
52 este, chegando a Pilatos, pediu o corpo de Jesus.
53 As teqꞌo veꞌt kuꞌ tzan naj vichiꞌol Aakeꞌ vatz u kuruseꞌ. As ibꞌoch veꞌt naj tu umaꞌl u saj maanta. As bꞌex imuj veꞌt naj tu umaꞌl u jul uvaꞌ kꞌotik ok vatz umaꞌl u piꞌun uvaꞌ yeꞌxnik mujlu umaj kamnaj stuul.
53 E, havendo-o tirado, envolveu-o num lençol e pô-lo num sepulcro escavado numa penha, onde ninguém ainda havia sido posto.
54 As aꞌik u qꞌiieꞌ uveꞌ nikat ibꞌan unqꞌa tenameꞌ tucheꞌ tiꞌ inimal u xeem qꞌiieꞌ, tan aalik ixeꞌt veꞌt u xeem qꞌiieꞌ.
54 E era o Dia da Preparação, e amanhecia o sábado.
55 As unqꞌa ixojeꞌ uveꞌ xekik chit tiꞌ u Jesús tul xeꞌt Aak chusun tu u Galilea, as bꞌex til chaꞌma katil uveꞌ mujlukat Aak. As tiloꞌk chaꞌma uvaꞌ kam ulbꞌel ikaa vichiꞌol Aakeꞌ tu u juleꞌ.
55 E as mulheres que tinham vindo com ele da Galileia seguiram também e viram o sepulcro e como foi posto o seu corpo.
56 As qꞌaav veꞌt chaꞌma tu kabꞌal. Bꞌex ibꞌan veꞌt chaꞌma tuch unqꞌa txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ uvaꞌ laik ok tiꞌ vichiꞌol u Jesús. As tul bꞌanax tuch unqꞌa tzꞌakabꞌaleꞌ, as iꞌl veꞌt chaꞌma tu u xeem qꞌiieꞌ, echeꞌ uveꞌ alel kan.
56 E, voltando elas, prepararam especiarias e unguentos e, no sábado, repousaram, conforme o mandamento.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.