Lucas 20

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 As ibꞌan tu umaꞌl u qꞌii tul atik u Jesús vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ. As tul nikat ichusun Aak tiꞌ unqꞌa bꞌaꞌnla yoleꞌ tetz u sotzbꞌal paaveꞌ, as oon veꞌt kaꞌl unqꞌa bꞌaal tenam, tukꞌ kaꞌt unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ.
1 Aconteceu que, num daqueles dias, estando Jesus a ensinar o povo no templo e a evangelizar, chegaram os principais sacerdotes e os escribas, juntamente com os anciãos,
2 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —Al sqe: ¿Abꞌil aqꞌol tetz u eejleꞌmeꞌ tiꞌ uvaꞌ kat ul atilu el unqꞌa uxhchileꞌ vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ?— tiꞌk chajnaj.
2 e lhe perguntaram: — Diga-nos com que autoridade você faz estas coisas? Ou quem lhe deu esta autoridade?
3 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tuk unchꞌoti umaꞌl u yol sete. As etaltaj sve:
3 Jesus respondeu:
4 ¿Abꞌil chajol tzan tetz u Xhuneꞌ uvaꞌ nik aqꞌon kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ? ¿Ma aꞌ u Tiixheꞌ chajol tzan tetz? ¿Pet moj aꞌ unqꞌa vatz txꞌavaꞌilla aamaeꞌ chajol tzan tetz?— tiꞌk u Jesús.
4 O batismo de João era do céu ou dos homens?
5 As iyol veꞌt chajnaj svatzaj uvaꞌ kam la tal chajnaj. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Asoj tuk qaleꞌ uvaꞌ Tiixh kat chajon tzan naj, as: «¿Kam qꞌi yeꞌ kat enima u Xhuneꞌ?» chaj najeꞌ tuk tal sqe.
5 Então discutiram entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele dirá: “Por que não acreditaram nele?”
6 Pet asoj tuk qaleꞌ uvaꞌ vatz txꞌavaꞌilla aama kuxheꞌ kat chajon tzan naj, as tuk isuti unqꞌa tenameꞌ kꞌubꞌ sqiꞌ, tan ninima unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ u Xhuneꞌ,— tiꞌk chajnaj svatzaj.
6 Mas, se dissermos: “Dos homens”, o povo todo nos apedrejará, porque está convicto de que João era profeta.
7 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —Yeꞌ qootzaj abꞌil kat chajon tzan u Xhuneꞌ,— tiꞌk chajnaj.
7 Por fim, responderam que não sabiam de onde era.
8 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —Mitaꞌn in la alon sete uvaꞌ abꞌil kat aqꞌon u vijleꞌmeꞌ tiꞌ uvaꞌ kat unbꞌana,— tiꞌk Aak.
8 E Jesus lhes disse:
9 As tal veꞌt u Jesús umaꞌt u kꞌuchuvatz te unqꞌa tenameꞌ. Ech tal Aak ileꞌ: —Tan tava veꞌt umaꞌl u naj kaꞌl unqꞌa uuva tu vitxꞌavaꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt kan naj vitxꞌavaꞌeꞌ tukꞌ vichikoeꞌ skꞌam te kaꞌl unqꞌa aqꞌonvil. As nimal qꞌii bꞌex ibꞌan naj tu umaꞌt tenam.
9 A seguir, Jesus passou a contar ao povo esta parábola:
10 Tul ilej veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ ituxpu ivatz unqꞌa uuvaeꞌ, as ichaj veꞌt vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ umaꞌl vikꞌam xeꞌ unqꞌa kꞌamoleꞌ tiꞌ ul teqꞌot unbꞌooj ivatz unqꞌa uuvaeꞌ kꞌambꞌal tetz u txꞌavaꞌeꞌ. As yeꞌxhkam chit taqꞌ bꞌen chajnaj stiꞌ. Pet kat iqꞌos veꞌt chajnaj u kꞌameꞌ.
10 No devido tempo, mandou um servo aos lavradores para que lhe dessem do fruto da vinha. Mas os lavradores, depois de espancá-lo, o despacharam de mãos vazias.
11 As ichaj veꞌt bꞌen vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ umaꞌt vikꞌameꞌ. As echat chit ibꞌan unqꞌa kꞌamoleꞌ te u kꞌameꞌ, tan xeꞌt iqꞌos chajnaj. As iyoqꞌ veꞌt chajnaj. As qꞌaav kuxh veꞌt u kꞌameꞌ, tan jit taqꞌ chajnaj vivatz u uuvaeꞌ ste.
11 Em vista disso, enviou-lhes outro servo, mas também a este espancaram e, depois de insultá-lo, despacharam de mãos vazias.
12 As ichaj veꞌt bꞌen vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ itoxvu vikꞌameꞌ. As echat chit kat ibꞌan unqꞌa kꞌamoleꞌ. Tan kat ikꞌaxbꞌisa chajnaj tul kat itilu el chajnaj.
12 Mandou ainda um terceiro; também a este, depois de feri-lo, expulsaram.
13 As ech tal veꞌt jeꞌ vibꞌaal u uuva ileꞌ ste: «¿Kam tuk unbꞌaneꞌ? Pet tuk unchaj bꞌen vunkꞌaoleꞌ uveꞌ xoꞌn chit sve. As tul la til chajnaj vunkꞌaoleꞌ, as kamal aꞌn la inima veꞌt chajnaj,» tiꞌk vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ.
13 Então o dono da vinha disse: “Que farei? Enviarei o meu filho amado; talvez o respeitem.”
14 Tul til veꞌt unqꞌa kꞌamoleꞌ toon u kꞌaolaeꞌ, as ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ svatzaj: «Aꞌ vikꞌaol najeꞌ vil tuleꞌ. As aꞌ najeꞌ tuk etzin kan unqꞌa uuvaeꞌ tukꞌ u txꞌavaꞌeꞌ. ¡Pet koꞌ kuyatzꞌ naj! ¡As qetz veꞌt u txꞌavaꞌeꞌ la ibꞌaneꞌ!» tiꞌk unqꞌa kꞌamoleꞌ tal svatzaj.
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, começaram a discutir entre si: “Este é o herdeiro; vamos matá-lo, para que a herança seja nossa.”
15 As teqꞌo veꞌt el unqꞌa kꞌamoleꞌ vikꞌaol vibꞌaal unqꞌa uuvaeꞌ tiꞌeꞌl u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ atikkat unqꞌa uuvaeꞌ. As kat iyatzꞌ veꞌt chajnaj.
15 E, lançando-o fora da vinha, o mataram.
16 As tuk val sete, tan la ul veꞌteꞌ vibꞌaal u chikoeꞌ. As la iyatzꞌ veꞌt unqꞌa kꞌamoleꞌ skajayil. As vaꞌlen veꞌt unqꞌa kꞌamoleꞌ la kaa tu vitxꞌavaꞌeꞌ,— tiꞌk u Jesús. As ech tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ tul tabꞌi u yoleꞌ uveꞌ tal Aak: —¡Tiixheꞌ la alon uvaꞌ yeꞌl unpajoj la ibꞌaneꞌ echeꞌ uveꞌ naaleꞌ!— tiꞌk chajnaj.
16 Virá, exterminará aqueles lavradores e entregará a vinha a outros. Ao ouvir isto, disseram: — Que tal não aconteça!
17 As isaji veꞌt bꞌen u Jesús unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿As kam ni tokkat u yoleꞌ qꞌi sete uveꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ?
17 Mas Jesus, com o olhar fixo neles, disse:
18 As abꞌil uveꞌ la jojtxꞌu tiꞌ u kꞌubꞌeꞌ, as yak chit la tatzꞌmeꞌ. As abꞌil uvaꞌ la kuꞌ u kꞌubꞌeꞌ stiꞌ, as yak chit la vuchꞌmeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
18 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
19 As bꞌen veꞌt te unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh as tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ chajnaj nikat tal Aak tukꞌ u kꞌuchuvatzeꞌ. As oora koj chit itxey veꞌt chajnaj u Jesús uvaꞌ nik taleꞌ. As nik ixoꞌv chajnaj vatz unqꞌa tenameꞌ.
19 Naquela mesma hora, os escribas e os principais sacerdotes procuravam prender Jesus, porque entenderam que ele havia contado essa parábola contra eles; mas temiam o povo.
20 As atik chit veꞌt kuꞌ chajnaj tiꞌ icheesal ipaav u Jesús. As ichaj veꞌt bꞌen chajnaj kaꞌl unqꞌa eesan yol uvaꞌ nikat ibꞌensa veꞌt tibꞌ jikla aamail, tiꞌ tabꞌit viyol u Jesús, tan aꞌ nikat tal chajnaj uvaꞌ la ixoch veꞌt chajnaj Aak. As la toksa veꞌt ok chajnaj Aak tiqꞌabꞌ u bꞌooqꞌol tenameꞌ.
20 Eles passaram a vigiar Jesus. Enviaram espiões que se fingiam de justos para ver se o apanhavam em alguma palavra, a fim de entregá-lo à jurisdição e à autoridade do governador.
21 As ech tal veꞌt unqꞌa eesan yol ileꞌ te Aak: —Chusul, ootzimal veꞌt sqaꞌn uvaꞌ jik chit nayoloneꞌ as jik chit nachusuneꞌ. As tukꞌ chit ijikil nachus unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ jik vitxumbꞌaleꞌ la ibꞌan vatz u Tiixheꞌ, tan eela ivatz unqꞌa uxhchileꞌ nabꞌaneꞌ.
21 Então lhe perguntaram: — Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina corretamente e não se deixa levar pela aparência das pessoas, mas ensina o caminho de Deus segundo a verdade.
22 Estiꞌeꞌ tuk qabꞌi umaꞌl u yol see, ¿ma bꞌaꞌn uvaꞌ la kuchoo veꞌt u puajeꞌ uveꞌ nijajpu sqe taꞌn u ijlenaaleꞌ tu u Roma, pet moj yeꞌle?— tiꞌk unqꞌa najeꞌ.
22 É lícito pagar imposto a César ou não?
23 As atik veꞌt skꞌuꞌl Aak uvaꞌ tuch kuxh nikat tal chajnaj te Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Kam stiꞌ qꞌi uveꞌ nu kuxh echuk txumbꞌal sviꞌ tiꞌ uvaꞌ la echeesa unpaav?
23 Mas Jesus, percebendo a artimanha deles, respondeu:
24 Pet ekꞌuchtaj umaj u puajeꞌ sve. ¿As abꞌil etz u vatzibꞌaleꞌ tukꞌ u tzꞌibꞌeꞌ uveꞌ at vatz u puajeꞌ?— tiꞌk Aak. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Tetz u ijlenaaleꞌ tu u Roma,— tiꞌk chajnaj.
24 — Mostrem-me um denário. De quem é a figura e a inscrição? Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
25 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Jankꞌal u tetz u ijlenaaleꞌ tu u Roma, as etaqꞌtaj ste. As jankꞌal unqꞌa tetz u Tiixheꞌ, as etaqꞌtaj te Aak,— tiꞌk u Jesús.
25 — Pois deem a César o que é de César e a Deus o que é de Deus.
26 As teqꞌo veꞌt taama chajnaj taꞌn viyol Aakeꞌ. As jit tiin veꞌt chajnaj, tan yeꞌ kat olebꞌ chajnaj tiꞌ icheesal ipaav Aak vatz unqꞌa tenameꞌ.
26 Não puderam apanhá-lo em palavra alguma diante do povo; e, admirados da sua resposta, calaram-se.
27 As jetzꞌen veꞌt ok kaꞌl unqꞌa saduceo kꞌatz u Jesús tiꞌ ichꞌotil te Aak, tan yeꞌl unqꞌa kamnajeꞌ la ul taama unpajte uveꞌ ni tal unqꞌa saduceo.
27 Chegando alguns dos saduceus, que dizem não haver ressurreição,
28 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak: —Chusul, kat itzꞌibꞌa kan u Moisés umaꞌl u yol uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: «Asoj la kam umaj naj as tul yeꞌl umaj initxaꞌ naj la kaaik kan xeꞌ u tixqeleꞌ, as aꞌ umaj u titzꞌin tatzik najeꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ u ixojeꞌ tiꞌ taqꞌat kan tiaal u najeꞌ uvaꞌ kat kami,» tiꞌk u yoleꞌ.
28 perguntaram a Jesus: — Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se um homem casado morrer sem deixar filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.
29 As atik vujvaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ titzꞌin tibꞌ. As kat teqꞌo tibꞌ u atzikaeꞌ tukꞌ u ixojeꞌ. As kat kam naj. As jit nitxaꞌin kan naj tukꞌ u tixqeleꞌ.
29 Ora, havia sete irmãos: o primeiro casou e morreu sem filhos;
30 As teqꞌo veꞌt tibꞌ u bꞌaxa itzꞌinaeꞌ tukꞌ u tixqel u atzikaeꞌ. As kat kam naj unpajte. As jit nitxaꞌin kan naj tukꞌ ixoj.
30 o segundo
31 As teqꞌo tibꞌ ikaꞌv u itzꞌinaeꞌ tukꞌ u ixojeꞌ. As kat kam naj. As eela chit kat el vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ uveꞌ titzꞌin tibꞌ. As jit nitxaꞌin kan umaj chajnaj tukꞌ u ixojeꞌ.
31 e o terceiro também casaram com a viúva, e assim foi com os sete. Todos morreram sem deixar filhos.
32 As tul maꞌtik ikam vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ uvaꞌ titzꞌin tibꞌ, as kam veꞌt u ixojeꞌ.
32 Por fim, morreu também a mulher.
33 As tuk qabꞌi see, as tul uvaꞌ la ul veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ, ¿as abꞌiste veꞌt u najeꞌ qꞌi itzumel u ixojeꞌ? Tan kat teqꞌo tibꞌ ixoj tukꞌ vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ uvaꞌ titzꞌin tibꞌ,— tiꞌk unqꞌa saduceo.
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles a mulher será esposa? Porque os sete casaram com ela.
34 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as ni teqꞌo tibꞌ unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ.
34 Jesus respondeu:
35 Pet ech koj unqꞌa jikla aamaeꞌ uvaꞌ tetz chittuꞌ tiꞌ ibꞌen kꞌatz u Tiixheꞌ tu umaꞌt u tiichajileꞌ tul la ul taama unpajte, tan yeꞌxhebꞌil la teqꞌo veꞌt tibꞌ tukꞌ ikꞌulel.
35 mas os que são considerados dignos de alcançar a era vindoura e a ressurreição dentre os mortos não casam, nem se dão em casamento.
36 As yeꞌxhkam la kam veꞌteꞌ unpajte, tan eela kuxh veꞌteꞌ tukꞌ unqꞌa ángel la ibꞌaneꞌ. As aꞌeꞌ unqꞌa jikla meꞌal ikꞌaol u Tiixheꞌ uvaꞌ la ul taama unpajte.
36 Pois não podem mais morrer, porque são iguais aos anjos e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 As echat u yoleꞌ uvaꞌ kat tal kan u Moisés tiꞌ tul taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte, tan aꞌ kat tal kan u Moisés tu u uꞌujeꞌ tiꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa kan tiꞌ u vokkin chꞌiꞌxeꞌ uvaꞌ nikat itzꞌeꞌeꞌ. As kat tal kan u Moisés uvaꞌ aꞌ u Tiixheꞌ viTiixh u Abraham, as viTiixh u Isaac, as viTiixh u Jacob.
37 E que os mortos ressuscitam, Moisés o indicou no trecho referente à sarça, quando afirma que o Senhor é o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.
38 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ aꞌ u Tiixheꞌ viTiixh unqꞌa islich aamaeꞌ, tan vatz u Tiixheꞌ as yeꞌl umaj niman tetz uvaꞌ kamnajlu koj. Pet isleꞌle skajayil,— tiꞌk veꞌt Aak tal te unqꞌa saduceo.
38 Ora, Deus não é Deus de mortos, e sim de vivos; porque para ele todos vivem.
39 As ech tal veꞌt kaꞌl unqꞌa naj ileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ: —Chusul, jik chit tel u yoleꞌ uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
39 Então alguns dos escribas disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 As yeꞌxhebꞌil chit kat itxꞌak ichꞌotil umaꞌtoj yol te Aak.
40 E não ousaram mais fazer perguntas a Jesus.
41 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa tenameꞌ: —¿Kam bꞌan taꞌn qꞌi uvaꞌ ninima unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ tiaal David u Cristo?
41 Mas Jesus lhes perguntou:
42 Tan ech ni tal u David ileꞌ tu u uꞌujeꞌ uvaꞌ Salmo:
42 Pois o próprio Davi afirma no Livro dos Salmos:
43 techanal la vaqꞌ kan unqꞌa uxhchileꞌ jaqꞌ avoj uveꞌ nichꞌoꞌn taama seeꞌ,» tiꞌk u David tal kan.
43 até que eu ponha
44 Pet tul ni tal u David tiꞌ u Cristo uvaꞌ «unBꞌooqꞌol,» taqꞌ ni taleꞌ, ¿as kam qꞌi uvaꞌ nenima uvaꞌ tiaal David u Cristo?— tiꞌk u Jesús.
44 — Portanto, Davi o chama de Senhor. Então como ele pode ser filho de Davi?
45 As tul nikat tabꞌi unqꞌa tenameꞌ viyol u Jesús, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ:
45 Quando todo o povo estava ouvindo, Jesus disse aos seus discípulos:
46 —Atoj enachbꞌal vatz unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan achaꞌv chit te chajnaj uvaꞌ ni toksa chajnaj unqꞌa bꞌaꞌnla oksaꞌmeꞌ tukꞌ uvaꞌ ni tok iqꞌii chajnaj taꞌn unqꞌa tenameꞌ tu u kꞌayibꞌaleꞌ. As aꞌ unqꞌa bꞌaꞌnla chaj xonlebꞌaleꞌ nichuk chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As aꞌ nixonebꞌkat chajnaj tu u bꞌaxa xonlebꞌaleꞌ tul ni tuch unqꞌa bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌmeꞌ.
46 — Cuidado com os escribas, que gostam de andar com vestes talares e muito apreciam as saudações nas praças, as primeiras cadeiras nas sinagogas e os primeiros lugares nos banquetes.
47 As nimaa chajnaj vikabꞌal unqꞌa txakay ixojeꞌ. As mamaꞌla chit yol ni tal chajnaj tul ninach chajnaj Tiixh tiꞌ toksat jeꞌ chajnaj iqꞌii vatz unqꞌa tenameꞌ. As tuk val sete tan tul chiteꞌ u nimla kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ chajnaj taꞌn u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
47 Eles devoram as casas das viúvas e, para o justificar, fazem longas orações. Estes sofrerão juízo muito mais severo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.