Lucas 1

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Nimal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ jik chit kat itzꞌibꞌa kan tiꞌ talax isuuchil unqꞌa veeꞌ kat uch sukuxoꞌl
1 Visto que muitos já empreenderam uma narração coordenada dos fatos que entre nós se realizaram,
2 echeꞌ uvaꞌ kat chuspu sqe taꞌn unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uvaꞌ kat ilon kam uvaꞌ kat uchi tixeꞌtebꞌal unqꞌa yoleꞌ, tan an chit chajaakeꞌ uvaꞌ kat kꞌujebꞌ kan tiꞌ ipaxsal unqꞌa yoleꞌ.
2 conforme nos transmitiram os que desde o princípio foram deles testemunhas oculares e ministros da palavra,
3 As bꞌaꞌn veꞌt sve uvaꞌ jik chit nuntzꞌibꞌa bꞌen unqꞌa yoleꞌ see, pap Teófilo, tan kat unchꞌoti veꞌt sbꞌaꞌn kam chit uvaꞌ kat uchi tixeꞌtebꞌal
3 igualmente a mim pareceu bem, depois de cuidadosa investigação de tudo desde a sua origem, dar-lhe por escrito, excelentíssimo Teófilo, uma exposição em ordem,
4 aqꞌal uvaꞌ la ootzi uvaꞌ jik chit u yoleꞌ uvaꞌ kat chuspik kan see.
4 para que você tenha plena certeza das verdades em que foi instruído.
5 Tul atik veꞌt ok u Herodes ijlenaalil tu u Judea, as atik umaꞌl oksan iyol tenam vatz Tiixh uvaꞌ Zacarías uvaꞌ tiaal u Abías. As Elisabet u tixqeleꞌ. As aꞌ tzaanalkat u tixqeleꞌ xoꞌl unqꞌa tiaal u Aarón.
5 Nos dias de Herodes, rei da Judeia, houve um sacerdote chamado Zacarias, do turno de Abias. A mulher dele era das filhas de Arão e se chamava Isabel.
6 Jik chit itxumbꞌal chaꞌma skaabꞌil vatz u Tiixheꞌ, tan nikat inima chaꞌma viyol u Tiixheꞌ. As jik chit nik inima veꞌt chaꞌma u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ alik kan taꞌn Aak.
6 Ambos eram justos diante de Deus, vivendo de forma irrepreensível em todos os preceitos e mandamentos do Senhor.
7 As yeꞌlik chit meꞌal ikꞌaol chaꞌma, tan yeꞌl u Elisabet nik talaneꞌ. As qꞌestik chit veꞌt chaꞌma skaabꞌil.
7 Eles não tinham filhos, porque Isabel era estéril, e os dois já tinham idade avançada.
8 As bꞌex ilej veꞌt umaꞌl u qꞌii tul uvaꞌ aꞌik u Zacarías tukꞌ kaꞌt unqꞌa imooleꞌ atik ok tixhemaana tiꞌ tilat isuuchil u tostiixheꞌ tu u Jerusalén.
8 E aconteceu que, enquanto Zacarias exercia o sacerdócio diante de Deus na ordem do seu turno, coube-lhe por sorteio,
9 As kat ikꞌulvatzi u Zacarías uvaꞌ aꞌeꞌ la ok tu u tostiixheꞌ tiꞌ itzꞌeꞌsal u incienso tu u nachbꞌal Tiixheꞌ, tan echeꞌ nik ibꞌan umaꞌl oksan iyol tenam vatz Tiixh.
9 segundo o costume sacerdotal, entrar no santuário do Senhor para queimar o incenso.
10 As molik tibꞌ unqꞌa tenameꞌ vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ. As tul nikat itzꞌeꞌsa u Zacarías u incienso, as tul nikat inach unqꞌa tenameꞌ Tiixh.
10 Durante esse tempo, toda a multidão do povo permanecia na parte de fora, orando.
11 As tul atik u Zacarías vatz u atinbꞌaleꞌ uveꞌ nik itzꞌeꞌsalkat u incienso, as ul veꞌt umaꞌl u ángel txakebꞌoj tisebꞌal u meexhaeꞌ.
11 E eis que apareceu a Zacarias um anjo do Senhor, em pé, à direita do altar do incenso.
12 As yak kuxh xoꞌv veꞌt u Zacarías. Yeꞌ nikat ichee veꞌt tiviꞌ tiꞌ uvaꞌ kam la ibꞌan veꞌt vatz u ángel.
12 Ao vê-lo, Zacarias ficou assustado, e o temor se apoderou dele.
13 As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —Zacarías, yeꞌ xoꞌv axh, tan kat tabꞌil veꞌt u Tiixheꞌ u nachbꞌal Tiixheꞌ uveꞌ nabꞌaneꞌ, tan la itzꞌebꞌ veꞌt umaꞌl vineꞌ u eexqeleꞌ, u Elisabet. As tul la itzꞌebꞌ u neꞌeꞌ, as Xhun ibꞌii la abꞌaneꞌ.
13 O anjo, porém, lhe disse: — Não tenha medo, Zacarias, porque a sua oração foi ouvida. Isabel, sua esposa, dará à luz um filho, a quem você dará o nome de João.
14 As la txuqꞌtxun veꞌt axh taꞌn chiibꞌichil. As nimal unqꞌa uxhchileꞌ la txuqꞌtxun veꞌt stiꞌ tul uvaꞌ la itzꞌebꞌi,
14 Você ficará alegre e feliz, e muitos ficarão contentes com o nascimento dele.
15 tan nim talchu vakꞌaoleꞌ la ibꞌan vatz u Tiixheꞌ. As yeꞌl u vino la tukꞌa. As mitaꞌn umaꞌtoj aꞌ uvaꞌ qꞌuꞌimal setaꞌn. As kꞌuxh yeꞌxnaj itzꞌebꞌi, as aꞌ u Tiixhla Espíritu la aqꞌon itxumbꞌal tiꞌ ibꞌanataꞌ kam uvaꞌ la tal u Tiixheꞌ ste.
15 Pois ele será grande diante do Senhor, não beberá vinho nem bebida forte, e será cheio do Espírito Santo, já desde o ventre materno.
16 As aꞌeꞌ la bꞌanon uvaꞌ nimal unqꞌa tiaal Israel la ikꞌaxa veꞌt tibꞌ tiꞌ inimat u Kubꞌaal Tiixheꞌ.
16 Ele converterá muitos dos filhos de Israel ao Senhor, seu Deus.
17 As bꞌaxel la ul veꞌt vatz Aak. As eela u tijleꞌmeꞌ tukꞌ u Elías la ibꞌaneꞌ uvaꞌ xoꞌvebꞌalik chit u tijleꞌmeꞌ, tan tiꞌ u yoleꞌ uveꞌ la ul taleꞌ as la ijikbꞌaꞌ veꞌt unqꞌa bꞌaalaeꞌ vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ uvaꞌ la ixoꞌni veꞌt unqꞌa meꞌal ikꞌaoleꞌ. As la ijikbꞌaꞌ veꞌt unqꞌa paasan tziieꞌ vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ inimat vitxumbꞌal unqꞌa jikla aamaeꞌ. As ech la ibꞌan unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ikꞌulat veꞌt Aak,— tiꞌk u ángel.
17 E irá adiante do Senhor no espírito e poder de Elias, para converter o coração dos pais aos filhos, converter os desobedientes à prudência dos justos e habilitar para o Senhor um povo preparado.
18 As ech tal veꞌt u Zacarías ileꞌ te u ángel: —¿Kam la vulbꞌe vootzit qꞌi uvaꞌ asoj an chit vayoleꞌ uveꞌ naaleꞌ? Tan qꞌestu veꞌt in tukꞌ u vixqeleꞌ,— tiꞌk u Zacarías.
18 Então Zacarias perguntou ao anjo: — Como terei certeza disso? Pois eu sou velho, e a minha mulher também já tem idade avançada.
19 Ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —Ineꞌ in Karaꞌp. As in ichaj u Tiixheꞌ. As Aakeꞌ kat chajon tzan in tiꞌ ul valat u bꞌaꞌnla yoleꞌ see.
19 O anjo respondeu: — Eu sou Gabriel, que estou a serviço de Deus, e fui enviado para falar com você e lhe trazer esta boa notícia.
20 As tiꞌ uvaꞌ yeꞌ kat anima veꞌt uvaꞌ kat val see, as cheel tuk kaaoj veꞌt axh smemil. As yeꞌl axh la yolon veꞌt axh. Pet lanal itzꞌebꞌ veꞌt vakꞌaoleꞌ uveꞌ ni val see, as aꞌn la yolon veꞌt axh unpajte,— tiꞌk u ángel.
20 Todavia, você ficará mudo e não poderá falar até o dia em que estas coisas vierem a acontecer, porque você não acreditou nas minhas palavras, as quais, no devido tempo, se cumprirão.
21 As tul uvaꞌ atik ok u Zacarías tu u Tiixhla atinbꞌaleꞌ, as mamaꞌla tenameꞌ nikat itxꞌebꞌon kan vatz u qꞌanaleꞌ. As nikat kuxh isotz ikꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ, tan yeꞌsebꞌ chit el chꞌuꞌl u Zacarías tu u Tiixhla atinbꞌaleꞌ.
21 O povo estava esperando Zacarias e admirava-se com a demora dele no santuário.
22 As tul el veꞌt chꞌuꞌl u Zacarías, as maꞌtik imemtu veꞌteꞌ. As nikat kuxh ikꞌuchun veꞌt tukꞌ iqꞌabꞌ. As kat pal veꞌt unqꞌa tenameꞌ stuul uvaꞌ at umaj kam uvaꞌ kat ikꞌuch u Tiixheꞌ ste.
22 Quando Zacarias saiu, não lhes podia falar. Então entenderam que ele havia tido uma visão no santuário. E expressava-se por sinais e permanecia mudo.
23 As tul tzꞌaj veꞌt iqꞌii u Zacarías tiꞌ tilat isuuchil u aqꞌoneꞌ tu tostiixheꞌ, as bꞌen veꞌt tikabꞌal.
23 Aconteceu que, terminados os dias do seu ministério, Zacarias voltou para casa.
24 As tul atik veꞌt u Zacarías tikabꞌal, as jeꞌ veꞌt ventasioon tiꞌ u Elisabet. As oꞌvaꞌl ichꞌ uvaꞌ kolik kuxh tibꞌ u Elisabet tu kabꞌal. As ech nikat tal veꞌt jeꞌ ileꞌ ste:
24 Passados esses dias, Isabel, a mulher de Zacarias, ficou grávida. E ela não saiu de casa durante cinco meses, dizendo:
25 «As kat ibꞌanlu veꞌt u Kubꞌaaleꞌ bꞌaꞌnil sve. Taꞌntiixh te Aak, tan aꞌ isaꞌ Aak uvaꞌ yeꞌ la yoqꞌax veꞌt in taꞌn unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌl vas val ati,» tiꞌk u Elisabet.
25 — Foi isto o que o Senhor me fez, ao contemplar-me, para acabar com a minha vergonha diante das pessoas.
26 As tul ibꞌan vaajil ichꞌ ijeꞌ ventasioon tiꞌ u Elisabet, as ichaj veꞌt u Tiixheꞌ u ángel uvaꞌ Karaꞌp tu umaꞌl u tal tenam tu u Galilea uvaꞌ Nazaret ibꞌii
26 No sexto mês, o anjo Gabriel foi enviado por Deus a uma cidade da Galileia, chamada Nazaré,
27 xeꞌ umaꞌl u qꞌopo ixoj uvaꞌ Maꞌl ibꞌii uvaꞌ kꞌujlik veꞌt tzii stiꞌ tukꞌ umaꞌl u naj uvaꞌ Xhuꞌl uvaꞌ tiaal tibꞌ tukꞌ u David.
27 a uma virgem que estava comprometida a casar com um homem da casa de Davi, cujo nome era José. A virgem se chamava Maria.
28 As tul oon veꞌt u ángel tu u kabꞌaleꞌ uveꞌ atikkat u Maꞌleꞌ, as ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Keche, Maꞌl! Tan at u Tiixheꞌ seeꞌ. As nim veꞌt u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ tuk ibꞌan u Tiixheꞌ see tiꞌ uveꞌ nibꞌan Aak te unjoltu unqꞌa ixojeꞌ,— tiꞌk u ángel.
28 E, aproximando-se dela, o anjo disse: — Salve, agraciada! O Senhor está com você.
29 As tul tabꞌi u Maꞌleꞌ viyol u ángel, as yak chit sotz veꞌt ikꞌuꞌl taꞌn u yoleꞌ uveꞌ tal u ángel. As ech tal veꞌt jeꞌ ileꞌ ste: «¿Kam isuuchil u yoleꞌ qꞌi uveꞌ ni talpu sve?» tiꞌk u Maꞌleꞌ.
29 Ela, porém, ao ouvir esta palavra, perturbou-se muito e pôs-se a pensar no que poderia significar esta saudação.
30 As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —¡Yeꞌ xoꞌv axh, Maꞌl! Tan bꞌaꞌn veꞌt atxumbꞌal vatz u Tiixheꞌ,
30 Mas o anjo lhe disse: — Não tenha medo, Maria; porque você foi abençoada por Deus.
31 tan tuk jeꞌoj ventasioon seeꞌ. As la itzꞌebꞌ veꞌt umaꞌl vaneꞌ. As tul la itzꞌebꞌi, as Jesús ibꞌii la abꞌaneꞌ,
31 Você ficará grávida e dará à luz um filho, a quem chamará pelo nome de Jesus.
32 tan nim talchu u neꞌeꞌ la ibꞌaneꞌ. As iKꞌaol u Tiixheꞌ tu almikaꞌ u neꞌeꞌ, tan aꞌ u Kubꞌaal Tiixheꞌ, u kuBꞌooqꞌoleꞌ, la oksan veꞌt u tijleꞌmeꞌ echeꞌ uvaꞌ kat tulbꞌe Aak u qꞌesla ebꞌaaleꞌ uvaꞌ David.
32 Este será grande e será chamado Filho do Altíssimo. Deus, o Senhor, lhe dará o trono de Davi, seu pai.
33 As la ok veꞌt ijlenaalil tiꞌ unqꞌa tiaal Israel. As yeꞌxh jatu la el veꞌt tiꞌ u ijlenaalileꞌ, tan yeꞌl iyaꞌtebꞌal u tijleꞌmeꞌ la ibꞌaneꞌ,— tiꞌk u ángel tal te u Maꞌleꞌ.
33 Ele reinará para sempre sobre a casa de Jacó, e o seu reinado não terá fim.
34 As ech tal veꞌt u Maꞌl ileꞌ te u ángel: —¿Kam isuuchil u yoleꞌ uveꞌ naal sve? Tan yeꞌl untzumel ati,— tiꞌk u Maꞌleꞌ.
34 Então Maria disse ao anjo: — Como será isto, se eu nunca tive relações com homem algum?
35 Ech tal veꞌt u ángel ileꞌ: —As aꞌ u Tiixhla Espíritu tuk uloj seeꞌ. As aꞌ vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ tu almikaꞌ tuk uloj seeꞌ tiꞌ uvaꞌ la itzꞌebꞌ umaꞌl vaneꞌ. Estiꞌeꞌ ni val see tiꞌ u neꞌeꞌ uveꞌ la itzꞌebꞌi, tan Tiixhla Aamaeꞌ, iKꞌaol u Tiixheꞌ.
35 O anjo respondeu: — O Espírito Santo virá sobre você, e o poder do Altíssimo a envolverá com a sua sombra; por isso, também o ente santo que há de nascer será chamado Filho de Deus.
36 As echat kat ibꞌanlu veꞌt vananeꞌ uvaꞌ aatin eebꞌ stukꞌ, u Elisabet, tan kꞌuxh qꞌestu veꞌteꞌ, as la itzꞌebꞌ veꞌt umaꞌl vineꞌ. As kꞌuxh ni talchu stiꞌ uvaꞌ yeꞌxh jatu la alani, as cheel kat ibꞌanlu vaajix ichꞌ ijeꞌ ventasioon stiꞌ,
36 E Isabel, sua parenta, igualmente está grávida, apesar de sua idade avançada, sendo este já o sexto mês de gestação para aquela que diziam ser estéril.
37 tan yeꞌl umaj kam uvaꞌ yeꞌ koj la itxꞌol u Tiixheꞌ ibꞌanataꞌ,— tiꞌk u ángel.
37 Porque para Deus não há nada impossível.
38 As ech tal veꞌt u Maꞌl ileꞌ: —Il in ilaꞌ. As ineꞌ in ikꞌam u Tiixheꞌ. As la ibꞌan Aak sviꞌ kam uveꞌ naaleꞌ,— tiꞌk u Maꞌleꞌ. As bꞌen veꞌt u ángel.
38 Então Maria disse: — Aqui está a serva do Senhor; que aconteça comigo o que você falou. Então o anjo foi embora.
39 As an kuxh tu unqꞌa qꞌiieꞌ, as ibꞌan veꞌt u Maꞌleꞌ tucheꞌ. As yeꞌntu chit ibꞌen u Maꞌleꞌ tu umaꞌl u tal tenam uvaꞌ echen xoꞌl unqꞌa vitzeꞌ tu u Judea, tiꞌ bꞌen iqꞌelut u Elisabet.
39 Naqueles dias, Maria se aprontou e foi depressa à região montanhosa, a uma cidade de Judá.
40 Tul oon veꞌt u Maꞌleꞌ tu vikabꞌal u Zacarías, as itiixhi veꞌt u Maꞌleꞌ u Elisabet.
40 Entrou na casa de Zacarias e saudou Isabel.
41 As tul kuxh tabꞌi u Elisabet itiixhil taꞌn u Maꞌleꞌ, as yak kuxh iyiku veꞌt tibꞌ u tal neꞌeꞌ kꞌatz u Elisabet. As taqꞌ veꞌt u Tiixhla Espíritu itxumbꞌal u Elisabet tiꞌ iyoloneꞌ.
41 Quando Isabel ouviu a saudação de Maria, a criança lhe estremeceu no ventre. Então Isabel ficou cheia do Espírito Santo.
42 As ech tal veꞌt u Elisabet ileꞌ tul taqꞌ jeꞌ u tuul iviꞌ: —As nim veꞌt u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ tuk ibꞌan u Tiixheꞌ see tiꞌ uveꞌ nibꞌan Aak te unjoltu unqꞌa ixojeꞌ. As nimal bꞌaꞌnil la ibꞌan u Tiixheꞌ te u neꞌeꞌ uvaꞌ la itzꞌebꞌi.
42 E exclamou em alta voz: — Bendita é você entre as mulheres, e bendito o fruto do seu ventre!
43 ¿As kam veꞌt vijleꞌm qꞌi uvaꞌ tul eel veꞌt in? Tul axh vitxutx vunBꞌooqꞌoleꞌ,
43 E que grande honra é para mim receber a visita da mãe do meu Senhor!
44 tan tul kuxh uvaꞌ kat atiixhi in, as yak kuxh kat iyiku veꞌt tibꞌ u neꞌeꞌ sunkꞌatz taꞌn chiibꞌichil.
44 Pois, logo que me chegou aos ouvidos a voz da saudação que você fez, a criança estremeceu de alegria dentro de mim.
45 As achvebꞌal chit axh, tan kat akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, tan tuk tzojpisaloj unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat alpu see taꞌn u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Elisabet.
45 Bem-aventurada a que creu, porque serão cumpridas as palavras que lhe foram ditas da parte do Senhor.
46 As ech tal veꞌt u Maꞌl ileꞌ te u Elisabet:
46 Então Maria disse: “A minha alma engrandece ao Senhor,
47 As vaꞌl chit itxuqꞌtxun veꞌt vaama tiꞌ u Tiixheꞌ, u sotzsan tetz vunpaaveꞌ,
47 e o meu espírito se alegrou em Deus, meu Salvador,
48 tan kꞌuxh jit nim valcheꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ, as nimal bꞌaꞌnil kat ikꞌuch u Tiixheꞌ sve, tan in ikꞌam Aak.
48 porque ele atentou para a humildade da sua serva. Pois, desde agora, todas as gerações me considerarão bem-aventurada,
49 tan xoꞌvebꞌal chit vibꞌaꞌnil Aakeꞌ uveꞌ kat ibꞌanlu sve. As xoꞌvebꞌal chit viyakꞌil Aakeꞌ.
49 porque o Poderoso me fez grandes coisas. Santo é o seu nome.
50 As nichit itxum u Tiixheꞌ ivatz unqꞌa tenameꞌ uveꞌ kat ibꞌanlu kan. As echat nibꞌan cheel tiꞌ chit ibꞌeneꞌ tiꞌ unqꞌa tenameꞌ uveꞌ ni xoꞌvan Aak.
50 A sua misericórdia vai de geração em geração sobre os que o temem.
51 As mamaꞌla bꞌaꞌnil nibꞌan Aak tukꞌ viyakꞌileꞌ.
51 Agiu com o seu braço valorosamente; dispersou os que, no coração, alimentavam pensamentos soberbos.
52 As at unqꞌa ijlenaaleꞌ kat teesa Aak tiꞌ u tijleꞌmeꞌ.
52 Derrubou dos seus tronos os poderosos e exaltou os humildes.
53 Kat inoosa veꞌt Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nivaꞌyeꞌ.
53 Encheu de bens os famintos e despediu vazios os ricos.
54 As kat iloch veꞌt Aak unqꞌa mam kukuyeꞌ uvaꞌ tiaal Israel.
54 Amparou Israel, seu servo, a fim de lembrar-se da sua misericórdia
55 tan echeꞌ uveꞌ alel kan taꞌn Aak te u qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ Abraham, tukꞌ te unqꞌa tiaaleꞌ skajayil,— tiꞌk u Maꞌleꞌ.
55 a favor de Abraão e de sua descendência, para sempre, como havia prometido aos nossos pais.”
56 As kamal oxvaꞌl ichꞌ ibꞌan u Maꞌleꞌ xeꞌ u Elisabet. As qꞌaav veꞌt u Maꞌleꞌ tikabꞌal.
56 Maria permaneceu cerca de três meses com Isabel e voltou para casa.
57 As tul ilej veꞌt iqꞌii u Elisabet tiꞌ talaneꞌ, as itzꞌebꞌ veꞌt vineꞌeꞌ.
57 Quando chegou o tempo de Isabel dar à luz, ela teve um filho.
58 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ echen najlich vikabꞌaleꞌ, as vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ skajayil, tan tiꞌ uvaꞌ nimla bꞌaꞌnil kat ibꞌanlu u Tiixheꞌ te u Elisabet.
58 Os vizinhos e parentes ouviram que o Senhor tinha usado de grande misericórdia para com Isabel e se alegraram com ela.
59 As tul ibꞌan u neꞌeꞌ vaaxil qꞌii, as bꞌex tzokꞌaxoj el unbꞌiil vichiꞌoleꞌ. As tal veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ Zacarías u neꞌeꞌ la ibꞌaneꞌ echeꞌ ibꞌii vibꞌaaleꞌ.
59 Aconteceu que, no oitavo dia, foram circuncidar o menino e queriam dar-lhe o nome de seu pai, Zacarias.
60 As ech tal veꞌt vitxutx u neꞌeꞌ ileꞌ: —Yeꞌle, tan Xhun ibꞌii u neꞌeꞌ tuk ibꞌaneꞌ,— tiꞌk aak tala.
60 Mas a mãe do menino disse: — De modo nenhum! Ele será chamado João.
61 Ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —¿Kam qꞌi uvaꞌ yeꞌ nasaꞌ uvaꞌ Zacarías u neꞌeꞌ? Tan yeꞌl Xhun xoꞌl unqꞌa etatineꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
61 Disseram-lhe: — Mas você não tem nenhum parente com esse nome!
62 As tukꞌ kuxh veꞌt kꞌuchuꞌm nik ichꞌoti veꞌt ok unqꞌa uxhchileꞌ te u Zacarías tiꞌ uvaꞌ kam ibꞌii u neꞌeꞌ la ibꞌaneꞌ.
62 Fizeram sinais, perguntando ao pai do menino que nome queria que lhe dessem.
63 As ijaj veꞌt u Zacarías umaꞌl u tal aqꞌen. As itzꞌibꞌa veꞌt u Zacarías vibꞌii u neꞌeꞌ vatz aqꞌen. «Xhun ibꞌii u neꞌeꞌ tuk ibꞌaneꞌ,» tiꞌk u tzꞌibꞌeꞌ uveꞌ itzꞌibꞌa. As kat kuxh sotz veꞌt ikꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ.
63 Então, pedindo uma tabuinha, ele escreveu: — O nome dele é João. E todos se admiraram.
64 As tul kuxh itzꞌibꞌa u yoleꞌ, as yak kuxh yolon veꞌt u Zacarías unpajte. As kat toksa veꞌt iqꞌii u Tiixheꞌ.
64 Imediatamente a boca de Zacarias se abriu e a língua se soltou. Então começou a falar, louvando a Deus.
65 As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa tenameꞌ taꞌn xoꞌvichil. As oora chit ipaxsa veꞌt unqꞌa tenameꞌ itzibꞌlal u yoleꞌ xoꞌl unqꞌa talaj tenameꞌ tu u Judea.
65 Todos os vizinhos deles ficaram possuídos de temor, e essas coisas foram divulgadas por toda a região montanhosa da Judeia.
66 Jankꞌal unqꞌa tenameꞌ uveꞌ abꞌin u yoleꞌ, as ech tal veꞌt jeꞌ ileꞌ ste: «¿As kamal at tijleꞌm u neꞌeꞌ tuk ibꞌaneꞌ?» tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ, tan atik chit vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ tiꞌ u neꞌeꞌ.
66 Todos os que as ouviram guardavam-nas no coração, dizendo: — O que virá a ser este menino? E a mão do Senhor estava com ele.
67 As u Zacarías, vibꞌaal u neꞌeꞌ, as taqꞌ veꞌt u Tiixhla Espíritu itxumbꞌal tiꞌ talat unqꞌa yoleꞌ tiꞌ u neꞌeꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ:
67 Zacarias, o pai de João, cheio do Espírito Santo, profetizou, dizendo:
68 —Ni voksa iqꞌii u Kubꞌaal Tiixheꞌ, u Tiixheꞌ uvaꞌ ni qoksa iqꞌii, oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel, tan kat ulyu veꞌt sukuxoꞌl tiꞌ kuqꞌalpuleꞌ.
68 “Bendito seja o Senhor, Deus de Israel, porque visitou e redimiu o seu povo,
69 As kat taqꞌlu veꞌt tzan u Tiixheꞌ umaꞌl u qꞌalpun qetz uvaꞌ xoꞌvebꞌal chit u tijleꞌmeꞌ.
69 e nos suscitou plena e poderosa salvação na casa de Davi, seu servo,
70 Tan echeꞌ uvaꞌ kat tal kan u Tiixheꞌ taꞌn unqꞌa qꞌajsan tetz viyoleꞌ uveꞌ kat ul bꞌaxa uvaꞌ txaaik taꞌn Aak.
70 como havia prometido, desde a antiguidade, por boca dos seus santos profetas,
71 Ech tal kan ileꞌ: La ul teesa veꞌt oꞌ u qꞌalpun qetzeꞌ vatz unqꞌa chꞌoꞌnchil aamaeꞌ as tukꞌ vatz unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni ixvan oꞌ,
71 para nos libertar dos nossos inimigos e das mãos de todos os que nos odeiam;
72 as kat itxum veꞌt Aak ivatz unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ tan yeꞌ nisotz skꞌuꞌl Aak tiꞌ u Tiixhla tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tal kan Aak te u qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ Abraham.
72 para usar de misericórdia com os nossos pais e lembrar-se da sua santa aliança
73 As yeꞌ nisotz skꞌuꞌl Aak tiꞌ itzojpisat uvaꞌ kat tal kan Aak te u qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ Abraham tiꞌ uvaꞌ la taqꞌ tzan Aak u qꞌalpun qetzeꞌ,
73 e do juramento que fez a nosso pai Abraão,
74 tiꞌ ul teesat oꞌ Aak vatz unqꞌa chꞌoꞌnchil aamaeꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la xoꞌv veꞌt oꞌ tiꞌ qoksat veꞌt iqꞌii u Tiixheꞌ.
74 de conceder-nos que, livres das mãos de inimigos, o adorássemos sem temor,
75 As jik chit u kutxumbꞌaleꞌ la ibꞌan vatz Aak.
75 em santidade e justiça diante dele, todos os nossos dias.
76 As tuk val see, unkꞌaol, tan aꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ at tu almikaꞌ la oksan axh qꞌajsan tetz viyoleꞌ,
76 E você, menino, será chamado profeta do Altíssimo, porque precederá o Senhor, preparando-lhe os caminhos,
77 as tiꞌ uvaꞌ la qootzi veꞌteꞌ, jankꞌal oꞌ uvaꞌ oꞌ itenam u Tiixheꞌ, uvaꞌ la teesa veꞌt oꞌ Aak vatz unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ.
77 para dar ao seu povo conhecimento da salvação, por meio da remissão dos seus pecados,
78 tan ayaꞌl chit ikꞌul Aak tiꞌ itxumat kuvatz.
78 graças à profunda misericórdia de nosso Deus, pela qual nos visitará o sol nascente das alturas,
79 tiꞌ tul itxijut veꞌt Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ echen u taanxelaleꞌ tu u qꞌej toktoeꞌ.
79 para iluminar os que jazem nas trevas e na sombra da morte, e dirigir os nossos pés pelo caminho da paz.”
80 As tul nik ichꞌii veꞌt u Xhuneꞌ, as nik iyakꞌin veꞌt itxumbꞌal kꞌatz u Tiixheꞌ. As aꞌ atinkat veꞌteꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ. As katnal ilej u qꞌii uvaꞌ la ikꞌuch veꞌt tibꞌ vatz unqꞌa tiaal Israel.
80 O menino crescia e se fortalecia em espírito. E viveu nos desertos até o dia em que havia de manifestar-se a Israel.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.