Lucas 19
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVI
1 As tul ok veꞌt u Jesús tu u Jericó, as nikat ixaan Aak tu u tenameꞌ.
1 Jesus entrou em Jericó, e atravessava a cidade.
2 As atik umaꞌl u txꞌioliqꞌii tzitziꞌ uvaꞌ Zaqueo ibꞌii. As naj iqꞌesal xoꞌl unqꞌa molol tetz puaj tetz u Roma.
2 Havia ali um homem rico chamado Zaqueu, chefe dos publicanos.
3 As aꞌ chit nik tal naj uvaꞌ la til naj uvaꞌ abꞌiste u Jesús. As yeꞌ nik tucheꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ chꞌooik kuxh itxakebꞌ naj. As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ xekik tiꞌ Aak.
3 Ele queria ver quem era Jesus, mas, sendo de pequena estatura, não o conseguia, por causa da multidão.
4 As tul til naj uvaꞌ yeꞌ nik tucheꞌ, as oojeꞌl chit ibꞌen naj. As jeꞌ veꞌt naj viꞌ umaꞌl u tzeꞌ uvaꞌ higuera, tan atik skꞌuꞌl naj uvaꞌ la pal u Jesús tzitziꞌ.
4 Assim, correu adiante e subiu numa figueira brava para vê-lo, pois Jesus ia passar por ali.
5 As tul oon veꞌt u Jesús najlich u tzeꞌeꞌ, as kaꞌyik veꞌt jeꞌ Aak viꞌ u tzeꞌeꞌ. As ech tal veꞌt jeꞌ Aak ileꞌ te naj: —¡Zaqueo, oora kuꞌen chꞌuꞌl tzitziꞌ! Tan cheel tuk kaaoj kan in tu vakabꞌaleꞌ,— tiꞌk Aak.
5 Quando Jesus chegou àquele lugar, olhou para cima e lhe disse: "Zaqueu, desça depressa. Quero ficar em sua casa hoje".
6 As oora chit kuꞌ veꞌt chꞌuꞌl u Zaqueo viꞌ u tzeꞌeꞌ. Vaꞌlik chit itxuqꞌtxun veꞌt naj tiꞌ ikꞌulat u Jesús tikabꞌal.
6 Então ele desceu rapidamente e o recebeu com alegria.
7 As tul til veꞌt unqꞌa tenameꞌ tok u Jesús tikabꞌal u Zaqueo, as kam kuxh nikat tal veꞌt unqꞌa tenameꞌ tiꞌ Aak, tan tiꞌ uvaꞌ kat ok Aak tikabꞌal umaꞌl u uxhchileꞌ uveꞌ nimal ipaav atike vatz unqꞌa tenameꞌ.
7 Todo o povo viu isso e começou a se queixar: "Ele se hospedou na casa de um ‘pecador’ ".
8 As txakebꞌ veꞌt u Zaqueo xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ xonlike. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te u Jesús: —Pap, la vaqꞌ unpokꞌoꞌchil vunmeebꞌaꞌleꞌ te unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ. Asoj at umaj uxhchil kat velqꞌa tetz, as kajvaꞌl veꞌt ichꞌexel la vaqꞌ ste,— tiꞌk u Zaqueo.
8 Mas Zaqueu levantou-se e disse ao Senhor: "Olha, Senhor! Estou dando a metade dos meus bens aos pobres; e se de alguém extorqui alguma coisa, devolverei quatro vezes mais".
9 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As cheel kat sotzyu veꞌt vipaav unqꞌa uxhchileꞌ tu u kabꞌalaꞌ, tan tiaal u Abraham u najeꞌ.
9 Jesus lhe disse: "Hoje houve salvação nesta casa! Porque este homem também é filho de Abraão.
10 Tan kat ul VIKꞌAOL U NAJEꞌtiꞌ ilochat unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ at kan tu u paaveꞌ as tiꞌ iqꞌalputaꞌ,— tiꞌk u Jesús.
10 Pois o Filho do homem veio buscar e salvar o que estava perdido".
11 As tul bꞌiitik kuxh toon veꞌt u Jesús tu u Jerusalén, as nikat tabꞌi unqꞌa tenameꞌ viyol Aakeꞌ. As xeꞌt veꞌt Aak tiꞌ talat umaꞌt u kꞌuchuvatz, tan atik skꞌuꞌl Aak uvaꞌ nikat titzꞌa unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ yeꞌxh jatvaꞌt qꞌii la kꞌuchax veꞌteꞌ uvaꞌ at u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
11 Estando eles a ouvi-lo, Jesus passou a contar-lhes uma parábola, porque estava perto de Jerusalém e o povo pensava que o Reino de Deus ia se manifestar de imediato.
12 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —Atik umaꞌl u naj uvaꞌ nim talcheꞌ. As kat ibꞌan naj tucheꞌ tiꞌ ibꞌen tu umaꞌt u tenam uvaꞌ naach chittuꞌ, tan la bꞌen ikꞌul naj u tijleꞌmeꞌ tiꞌ tok naj bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As aꞌn la ul veꞌt naj tu vitenameꞌ unpajte.
12 Ele disse: "Um homem de nobre nascimento foi para uma terra distante para ser coroado rei e depois voltar.
13 As imolo veꞌt naj laval vikꞌameꞌ. As taqꞌ veꞌt kan naj puaj uvaꞌ oꞌkꞌalal (100) qꞌii aqꞌon ijaꞌmil te junun unqꞌa ikꞌameꞌ. As ech tal kan naj ileꞌ: «Aqꞌonvojtaj ex tukꞌ vunpuajeꞌ aqꞌal uvaꞌ la naꞌi, as techoj kuxh ul in,» tiꞌk naj tal te unqꞌa ikꞌameꞌ. As bꞌen veꞌt naj.
13 Então, chamou dez dos seus servos e lhes deu dez minas. Disse ele: ‘Façam esse dinheiro render até à minha volta’.
14 Pet yeꞌ nikat isaꞌ unqꞌa tenameꞌ u najeꞌ uvaꞌ la ok naj bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As ichaj veꞌt unqꞌa tenameꞌ kaꞌl unqꞌa naj uveꞌ tzaanaj kat u najeꞌ uveꞌ ni tal tok bꞌooqꞌolil tiꞌ ibꞌen talat yol tiꞌ uvaꞌ yeꞌl u najeꞌ la ok bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As ech tal bꞌen unqꞌa tenam ileꞌ: «Yeꞌ kusaꞌ u najeꞌ uvaꞌ la ok naj bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ sqiꞌ,» tiꞌk unqꞌa tenameꞌ tal bꞌen.
14 "Mas os seus súditos o odiavam e depois enviaram uma delegação para lhe dizer: ‘Não queremos que este homem seja nosso rei’.
15 As jit nimal viyol unqꞌa tenameꞌ, tan kat chit oksal veꞌt naj bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ tiꞌ unqꞌa tenameꞌ. As qꞌaavik veꞌt tzan naj tu vitenameꞌ. As imolo veꞌt naj laval vikꞌameꞌ uveꞌ kꞌulun kan u puajeꞌ. As ichꞌoti veꞌt naj te unqꞌa ikꞌameꞌ uvaꞌ jankꞌax itxꞌak veꞌt chajnaj tukꞌ vipuaj najeꞌ.
15 "Contudo, foi feito rei e voltou. Então mandou chamar os servos a quem dera o dinheiro, a fim de saber quanto tinham lucrado.
16 As tul ok veꞌt u bꞌaxa kꞌameꞌ vatz u najeꞌ, as ech tal veꞌt u kꞌam ileꞌ: «Pap, il u puaj ilaꞌ. As laval kat untxꞌaklu stukꞌ,» tiꞌk u kꞌameꞌ.
16 "O primeiro veio e disse: ‘Senhor, a tua mina rendeu outras dez’.
17 Ech tal veꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaal ileꞌ te u kꞌameꞌ: «Bꞌaꞌn kuxheꞌ, tan axh bꞌaꞌnla aqꞌonvil. As tuk unkꞌujbꞌaꞌ veꞌt kan axh bꞌooqꞌolil tiꞌ laval unqꞌa tenameꞌ, tan jik chit atxumbꞌal kat abꞌana tiꞌ unbꞌiil uvaꞌ kat vaqꞌ see,» tiꞌk naj tal te u bꞌaxa kꞌameꞌ.
17 " ‘Muito bem, meu bom servo! ’, respondeu o seu senhor. ‘Por ter sido confiável no pouco, governe sobre dez cidades’.
18 As ok veꞌt ikaꞌv u kꞌameꞌ vatz u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As ech tal veꞌt u kꞌam ileꞌ: «Pap, il vapuaj ilaꞌ. As oꞌvaꞌt kat untxꞌaklu stukꞌ,» tiꞌk u kꞌameꞌ.
18 "O segundo veio e disse: ‘Senhor, a tua mina rendeu cinco vezes mais’.
19 Ech tal veꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaal ileꞌ te u kꞌameꞌ: «Bꞌaꞌn kuxheꞌ, tan tuk unkꞌujbꞌaꞌ veꞌt kan axh bꞌooqꞌolil tiꞌ oꞌvaꞌl unqꞌa tenameꞌ,» tiꞌk naj tal te u kꞌameꞌ.
19 "O seu senhor respondeu: ‘Também você, encarregue-se de cinco cidades’.
20 As ok veꞌt itoxvu u kꞌameꞌ vatz u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: «Pap, il vapuaj ilaꞌ skajayil. Kat kuxh unkol tu umaꞌl u suꞌt,
20 "Então veio outro servo e disse: ‘Senhor, aqui está a tua mina; eu a conservei guardada num pedaço de pano.
21 tan kat xoꞌv in see, tan ootzimal axh svaꞌn uvaꞌ itzꞌaꞌjtu kuxh asaꞌ. As vootzajle uvaꞌ namol veꞌt ivatz unqꞌa chikoeꞌ, kꞌuxh jit axh kat aqꞌonvan. As la bꞌen eeqꞌo ivatz uvaꞌ jit axh kat avan,» tiꞌk u kꞌameꞌ tal te u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ.
21 Tive medo, porque és um homem severo. Tiras o que não puseste e colhes o que não semeaste’.
22 Ech tal veꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaal ileꞌ te u kꞌameꞌ: «¡Jit axh bꞌaꞌnla kꞌameꞌ vil! As an chit vayoleꞌ tuk untxakonsa tiꞌ unbꞌanat asuuchil, tan ootzimal in aꞌn uvaꞌ itzꞌaꞌjtu kuxh nunsaꞌ. As ootzimal in aꞌn uvaꞌ nu kuxh unmol ivatz unqꞌa chikoeꞌ kꞌuxh jit in kat avan as jit in kat aqꞌonvan.
22 "O seu senhor respondeu: ‘Eu o julgarei pelas suas próprias palavras, servo mau! Você sabia que sou homem severo, que tiro o que não pus e colho o que não semeei.
23 ¿As kam tetzeꞌ qꞌi uvaꞌ kat koj bꞌex ooksa kan vunpuajeꞌ tu uveꞌ nikolpukat unqꞌa puajeꞌ? As aal kuxh koj unbꞌooj tal vunpuajeꞌ kat aaqꞌ sve tul kat ul in tukꞌ u vijleꞌmeꞌ,» tiꞌk u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ.
23 Então, por que não confiou o meu dinheiro ao banco? Assim, quando eu voltasse o receberia com os juros’.
24 As ech tal veꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaal ileꞌ te unjoltu unqꞌa ikꞌameꞌ uveꞌ atik tzitziꞌ: «Emaataj u puajeꞌ te u najeꞌ. As etaqꞌtaj te u najeꞌ uveꞌ kat txꞌakon lavat u puajeꞌ,» tiꞌk naj.
24 "E disse aos que estavam ali: ‘Tomem dele a sua mina e dêem-na ao que tem dez’.
25 As ech tal veꞌt unqꞌa kꞌam ileꞌ ste: «Pap, tan at veꞌt laval puaj xeꞌ naj,» tiꞌk chajnaj.
25 " ‘Senhor’, disseram, ‘ele já tem dez! ’
26 Ech tal veꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaal ileꞌ: «Ileꞌ ni val sete, tan abꞌil uvaꞌ at tetz, as aal la vaqꞌ veꞌt imaas u tetzeꞌ ste. Pet abꞌil uvaꞌ yeꞌl tetz ati, as aal la maap u tetzeꞌ uvaꞌ ati.
26 "Ele respondeu: ‘Eu lhes digo que a quem tem, mais será dado, mas a quem não tem, até o que tiver lhe será tirado.
27 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ nik saꞌon uvaꞌ la ok in bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ stiꞌ, as eteqꞌotaj tzan sunvatz. As eyatzꞌtaj,» tiꞌk veꞌt u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ,— tiꞌk u Jesús tal te unqꞌa tenameꞌ.
27 E aqueles inimigos meus, que não queriam que eu reinasse sobre eles, tragam-nos aqui e matem-nos na minha frente! ’ "
28 As tul yaꞌ veꞌt u Jesús tiꞌ talat u kꞌuchuvatzeꞌ, as bꞌen veꞌt Aak tu bꞌey tukꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ xekik tiꞌ Aak tiꞌ toon tu u Jerusalén.
28 Depois de dizer isso, Jesus foi adiante, subindo para Jerusalém.
29 As oon veꞌt Aak tukꞌ unqꞌa tenameꞌ kꞌatz u vitz uvaꞌ Olivos uvaꞌ echen najlich u tal tenam uvaꞌ Betfagé tukꞌ u tal tenam uvaꞌ Betania. As ichaj veꞌt bꞌen Aak kaꞌvaꞌl unqꞌa ichusulibꞌ.
29 Ao aproximar-se de Betfagé e de Betânia, no monte chamado das Oliveiras, enviou dois dos seus discípulos, dizendo-lhes:
30 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —Bꞌenoj ex tu u tal tenameꞌ uvaꞌ at tzan. Tul la oon ex, as la elej umaꞌl u tal bꞌur uvaꞌ yeꞌ atixoj jeꞌ umaj uxhchil stiꞌ. As kꞌalel txoo. As la esaapu txoo; as la eteqꞌo tzan txoo.
30 "Vão ao povoado que está adiante e, ao entrarem, encontrarão um jumentinho amarrado, no qual ninguém jamais montou. Desamarrem-no e tragam-no aqui.
31 Asoj la tal umaj uxhchil sete uvaꞌ: «¿Kam nu kuxh esaapu u bꞌureꞌ?» chaj u uxhchileꞌ, as ech la etal ileꞌ: «Aꞌ u kuBꞌooqꞌoleꞌ tuk txakonsan txoo,» chaj ex la etaleꞌ,— tiꞌk Aak.
31 Se alguém lhes perguntar: ‘Por que o estão desamarrando? ’ digam-lhe: ‘O Senhor precisa dele’ ".
32 As bꞌen veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ uvaꞌ ichaj Aak. As bꞌex ilej chajnaj u bꞌureꞌ uvaꞌ tal Aak te chajnaj.
32 Os que tinham sido enviados foram e encontraram o animal exatamente como ele lhes tinha dito.
33 As tul kuxh isaapu chajnaj u tal bꞌureꞌ, as bꞌex oonoj veꞌt kaꞌl unqꞌa uxhchil uvaꞌ etzin tetz txoo. As ech tal veꞌt ileꞌ te chajnaj: —¿Kam itxaꞌk u tal bꞌureꞌ nesaapu?— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
33 Quando estavam desamarrando o jumentinho, os seus donos lhes perguntaram: "Por que vocês estão desamarrando o jumentinho? "
34 Ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ: —Aꞌ u kuBꞌooqꞌoleꞌ tuk txakonsan txoo,— tiꞌk chajnaj.
34 Eles responderam: "O Senhor precisa dele".
35 As teqꞌo veꞌt tzan chajnaj u tal bꞌureꞌ vatz u Jesús. As taqꞌ veꞌt jeꞌ chajnaj unqꞌa ixbꞌuꞌjeꞌ tiꞌ txoo. As jeꞌ veꞌt Aak tiꞌ txoo taꞌn chajnaj.
35 Levaram-no a Jesus, lançaram seus mantos sobre o jumentinho e fizeram que Jesus montasse nele.
36 As tul nik ipal veꞌt Aak tukꞌ u bꞌureꞌ, as iliipu veꞌt kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa ixbꞌuꞌjeꞌ tu bꞌey vatz Aak.
36 Enquanto ele prosseguia, o povo estendia os seus mantos pelo caminho.
37 As tul bꞌiitik kuxh toon veꞌt Aak tukꞌ u najeꞌ vatz u vitzeꞌ uveꞌ Olivos, as mamaꞌla tenam xekik tiꞌ Aak. As sikꞌin veꞌt unqꞌa tenameꞌ taꞌn chiibꞌichil. As nikat taqꞌ veꞌt jeꞌ tuul iviꞌ tiꞌ toksal iqꞌii u Tiixheꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik tilat unqꞌa tenameꞌ u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ kat ibꞌan Aak.
37 Quando ele já estava perto da descida do monte das Oliveiras, toda a multidão dos discípulos começou a louvar a Deus alegremente, em alta voz, por todos os milagres que tinham visto. Exclamavam:
38 As ech tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ: —¡Qoksataj iqꞌii u Qijlenaaleꞌ uveꞌ tuleꞌ tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Tiixheꞌ! ¡As bꞌaꞌn veꞌt qatin tukꞌ u Tiixheꞌ tu almikaꞌ, as qoksataj iqꞌii Aak tan eyen Aak tu almikaꞌ!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
38 "Bendito é o rei que vem em nome do Senhor! " "Paz no céu e glória nas alturas! "
39 As ech tal veꞌt kaꞌl unqꞌa fariseo ileꞌ uvaꞌ xekik xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —Chusul, al te unqꞌa achusulibꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ la sikꞌin chajnaj,— tiꞌk unqꞌa fariseo tal te u Jesús.
39 Alguns dos fariseus que estavam no meio da multidão disseram a Jesus: "Mestre, repreende os teus discípulos! "
40 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ileꞌ ni val sete, tan asoj la yaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ isikꞌineꞌ, as aꞌ veꞌt unqꞌa kꞌubꞌeꞌ la sikꞌin taꞌn chiibꞌichil,— tiꞌk u Jesús.
40 "Eu lhes digo", respondeu ele, "se eles se calarem, as pedras clamarão".
41 As tul oon veꞌt u Jesús najlich u Jerusalén, as til veꞌt bꞌen Aak u tenameꞌ tu u Jerusalén. As xeꞌt veꞌt Aak oqꞌoj.
41 Quando se aproximou e viu a cidade, Jesus chorou sobre ela
42 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As kat koj chit pal ex tu visuuchil unqꞌa uveꞌ la iloch ex tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn etatineꞌ sevatzaj. Pet ech koj uveꞌ cheel, tan mujel veꞌt sevatz tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la pal ex stuul.
42 e disse: "Se você compreendesse neste dia, sim, você também, o que traz a paz! Mas agora isso está oculto aos seus olhos.
43 As tuk val sete, tan la ilej unqꞌa qꞌiieꞌ uvaꞌ tuk chit xoꞌlaloj ex taꞌn unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nichꞌoꞌn taama setiꞌ. As yeꞌxh katil la elkat veꞌt ex, tan xoꞌlamal veꞌt ex la ibꞌaneꞌ.
43 Virão dias em que os seus inimigos construirão trincheiras contra você, e a rodearão e a cercarão de todos os lados.
44 As tuk yansaloj vetenameꞌ taꞌn unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nichꞌoꞌn taama setiꞌ, tan tuk eꞌpulojeꞌ vekabꞌaleꞌ. As mitaꞌn kuxh umaj kꞌubꞌ la kaaik kan tiibꞌa umaꞌt kꞌubꞌ. Pet kajayil chit tuk eꞌpuloj, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ kat pal ex stuul uvaꞌ kat ul lochpoj ex cheel,— tiꞌk u Jesús.
44 Também a lançarão por terra, você e os seus filhos. Não deixarão pedra sobre pedra, porque você não reconheceu o tempo em que Deus a visitaria".
45 As tul ok veꞌt u Jesús vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ, as itilu veꞌt el Aak unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat ikꞌayineꞌ as tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nikat iloqꞌoneꞌ.
45 Então ele entrou no templo e começou a expulsar os que estavam vendendo.
46 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ech ni tal u umaꞌl u yol ileꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan:
46 Disse-lhes: "Está escrito: ‘A minha casa será casa de oração’; mas vocês fizeram dela ‘um covil de ladrões’".
47 As nik ichusun veꞌt u Jesús jun qꞌii tu u tostiixheꞌ. Pet unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh, tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ, as nikat ichuk veꞌt chajnaj txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌpu veꞌt Aak.
47 Todos os dias ele ensinava no templo. Mas os chefes dos sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo procuravam matá-lo.
48 As jit uch vatz chajnaj, tan til veꞌt chajnaj uvaꞌ ayaꞌl chit ikꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ tiꞌ tabꞌit u yoleꞌ uveꞌ nikat tal Aak.
48 Todavia, não conseguiam encontrar uma forma de fazê-lo, porque todo o povo estava fascinado pelas suas palavras.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.