Lucas 15
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As tul nikat ichusun u Jesús, as nimal chit unqꞌa molol puajeꞌ tetz u Roma tukꞌ unjoltu unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ eesan kuxh tibꞌ tu bꞌey, as kat jetzꞌen ok kꞌatz Aak tiꞌ tabꞌit u yoleꞌ.
1 Certa ocasião, muitos cobradores de impostos e outras pessoas de má fama chegaram perto de Jesus para o ouvir.
2 Pet ech koj unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan nikat ichꞌoꞌn taama chajnaj tiꞌ u Jesús. Ech nikat tal chajnaj ileꞌ: —¡Kam bꞌan taꞌn u najeꞌ! Tan nu kuxh ikꞌuloꞌk naj unqꞌa uxhchileꞌ skꞌatz uveꞌ aapaav chittuꞌ. As nitxꞌaꞌn naj tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ,— tiꞌk chajnaj.
2 Os fariseus e os mestres da Lei criticavam Jesus, dizendo: — Este homem se mistura com gente de má fama e toma refeições com eles.
3 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ tukꞌ umaꞌt u kꞌuchuvatz te chajnaj:
3 Então Jesus contou esta parábola :
4 —Asoj at umaj ex uvaꞌ at oꞌkꞌaloj (100) ekaneeroꞌ asoj la tzꞌejxik kan umaj txoo, ¿as ma yeꞌ la etaqꞌ kan u bꞌelelaval toꞌkꞌal (99) vekaneeroꞌeꞌ vatz chaqꞌaala as la bꞌen echuk u txooeꞌ uveꞌ kat tzꞌejxik kan? As techal la elej txoo.
4 — Se algum de vocês tem cem ovelhas e perde uma, por acaso não vai procurá-la? Assim, deixa no campo as outras noventa e nove e vai procurar a ovelha perdida até achá-la.
5 As tul la elej txoo, as la txuqꞌtxun veꞌt ex. As la etaqꞌ veꞌt jeꞌ viꞌ echelebꞌ tiꞌ eteqꞌot veꞌt tzan txoo xoꞌl vimooleꞌ.
5 Quando a encontra, fica muito contente e volta com ela nos ombros.
6 As tul la oon veꞌt ex tu kabꞌal, as la emolo veꞌt unqꞌa etetz kꞌultziꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa ebꞌesiinoeꞌ. As ech la etal ileꞌ: «¡Chiibꞌojtaj ex sunkꞌatz! Tan kat unlejlu vunkaneeroꞌeꞌ uvaꞌ kat tzꞌejxi,» chaj ex la etaleꞌ.
6 Chegando à sua casa, chama os amigos e vizinhos e diz: “Alegrem-se comigo porque achei a minha ovelha perdida.”
7 As ileꞌ la val sete, tan at chiibꞌichil tu almikaꞌ tiꞌ umaꞌl u aapaaveꞌ uveꞌ aꞌn kat ikꞌaxa tibꞌ vatz u Tiixheꞌ tiꞌ bꞌelelaval toꞌkꞌal (99) unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jik veꞌt itxumbꞌal as jit tzꞌajinal la ikꞌaxa tibꞌ vatz Aak uveꞌ ni tal jeꞌ ste.
7 — Pois eu lhes digo que assim também vai haver mais alegria no céu por um pecador que se arrepende dos seus pecados do que por noventa e nove pessoas boas que não precisam se arrepender.
8 As echeꞌ umaj ixoj uvaꞌ at laval ipuaj uvaꞌ nim ijaꞌmil, asoj la itzꞌej ixoj umaj vas ipuajeꞌ, as la imatx ixoj xamal tiꞌ ichukat vipuajeꞌ. As la teesa ixoj chꞌis tu kabꞌal techanal chit la ilej ixoj vipuajeꞌ.
8 Jesus continuou:
9 As tul la ilej ixoj, as la bꞌen imolo veꞌt ixoj unqꞌa tetz kꞌultziꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa ibꞌesiinoeꞌ. As ech la tal veꞌt ixoj ileꞌ: «¡Chiibꞌojtaj ex sunkꞌatz! Tan kat unlejlu vas unpuajeꞌ uveꞌ kat untzꞌeja,» chaj veꞌt ixoj.
9 E, quando a encontra, convida as amigas e vizinhas e diz: “Alegrem-se comigo porque achei a minha moeda perdida.”
10 As ileꞌ la val sete, tan at chiibꞌichil xoꞌl unqꞌa ángel uvaꞌ tetz u Tiixheꞌ tiꞌ umaꞌl u aapaaveꞌ uveꞌ kat ikꞌaxa tibꞌ vatz u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
10 — Pois eu digo a vocês que assim também os anjos de Deus se alegrarão por causa de um pecador que se arrepende dos seus pecados.
11 As ech tal u Jesús ileꞌ: —Atik umaꞌl u naj uvaꞌ atik kaꞌvaꞌl vikꞌaol.
11 E Jesus disse ainda:
12 As ok veꞌt u itzꞌinaeꞌ vatz vibꞌaaleꞌ. As ech tal naj ileꞌ: «Pap, aqꞌ vunvaatzileꞌ sve cheel uvaꞌ la vetzi,» tiꞌk naj. As ijatx veꞌt u bꞌaalaeꞌ vimeebꞌaꞌleꞌ vatz unqꞌa ikꞌaoleꞌ.
12 Certo dia o mais moço disse ao pai: “Pai, quero que o senhor me dê agora a minha parte da herança.”
13 As yeꞌ kuxh jatvaꞌl qꞌii stuul, as imol veꞌt u itzꞌinaeꞌ vijaꞌmil vivaatzileꞌ. As bꞌen veꞌt naj tu umaꞌt tenam uvaꞌ naach chittuꞌ tiꞌ teesat tibꞌ tu bꞌey tukꞌ vipuajeꞌ.
13 Poucos dias depois, o filho mais moço ajuntou tudo o que era seu e partiu para um país que ficava muito longe. Ali viveu uma vida cheia de pecado e desperdiçou tudo o que tinha.
14 As tul maꞌtik teesat veꞌt naj itxumbꞌal tukꞌ vipuajeꞌ skajayil, as kat uch umaꞌl u mam vaꞌy tu u tenameꞌ. As yeꞌl veꞌt tetz naj atike. As kat ipalebꞌe veꞌt naj vaꞌy.
14 — O rapaz já havia gastado tudo, quando houve uma grande fome naquele país, e ele começou a passar necessidade.
15 As bꞌex ichuk veꞌt naj taqꞌon xeꞌ umaꞌl u aatenam. As ichaj veꞌt bꞌen u aatenameꞌ naj tiꞌ ixeeat chicham.
15 Então procurou um dos moradores daquela terra e pediu ajuda. Este o mandou para a sua fazenda a fim de tratar dos porcos.
16 As nikat tal veꞌt naj techbꞌut unqꞌa techbꞌubꞌal unqꞌa chichameꞌ, tan yeꞌxhebꞌil nikat aqꞌon techbꞌubꞌal naj.
16 Ali, com fome, ele tinha vontade de comer o que os porcos comiam, mas ninguém lhe dava nada.
17 As qꞌoon titzꞌa veꞌt jeꞌ naj uvaꞌ nik ipalebꞌe naj kꞌaxkꞌo. As ech tal veꞌt jeꞌ naj ileꞌ ste: «Koꞌlekoleꞌ unqꞌa aqꞌonvileꞌ at xeꞌ aak unbꞌaaleꞌ. As noonaj kuxh chajnajeꞌ. As tul il in ilaꞌ tuk kamoj in taꞌn vaꞌy.
17 Caindo em si, ele pensou: “Quantos trabalhadores do meu pai têm comida de sobra, e eu estou aqui morrendo de fome!
18 Pet tuk qꞌaavoj in kꞌatz aak unbꞌaaleꞌ. As ech la bꞌen val ileꞌ te aak: –Pap, kat paavinyu veꞌt in vatz u Tiixheꞌ as savatz unpajte.
18 Vou voltar para a casa do meu pai e dizer: ‘Pai, pequei contra Deus e contra o senhor
19 As jit veꞌt vetzeꞌ uvaꞌ in akꞌaol. Pet ooksa kuxh veꞌt in echeꞌ umaj akꞌam, chaj in la val te aak,– tiꞌk naj tal jeꞌ ste.»
19 e não mereço mais ser chamado de seu filho. Me aceite como um dos seus trabalhadores.’ ”
20 As txakpu veꞌt naj. As qꞌaav veꞌt naj kꞌatz vibꞌaaleꞌ.
20 Então saiu dali e voltou para a casa do pai.
21 As ech tal veꞌt naj ileꞌ te vibꞌaaleꞌ: «Pap, kat paavinyu veꞌt in vatz u Tiixheꞌ; as kat paavinyu veꞌt in savatz. As jit veꞌt vetzeꞌ uvaꞌ in akꞌaol,» tiꞌk naj.
21 E o filho disse: “Pai, pequei contra Deus e contra o senhor e não mereço mais ser chamado de seu filho!”
22 Pet ech tal veꞌt aak ileꞌ te unqꞌa ikꞌameꞌ: «Bꞌen eteqꞌotaj el tzan unqꞌa bꞌaꞌnla oksaꞌmeꞌ. As etoksataj tiꞌ vunkꞌaoleꞌ. As etaqꞌtaj kuꞌ u ixkolqꞌabꞌeꞌ viꞌ iqꞌabꞌ naj. As etoksataj ixaꞌp naj tu toj.
22 — Mas o pai ordenou aos empregados: “Depressa! Tragam a melhor roupa e vistam nele. Ponham um anel no dedo dele e sandálias nos seus pés.
23 As bꞌenoj eteqꞌotaj tzan u tzaqꞌal vaakaxheꞌ. As eyatzꞌtaj, tan la txꞌaꞌn oꞌ. As la kubꞌan umaꞌl u nimla qꞌii,
23 Também tragam e matem o bezerro gordo. Vamos começar a festejar
24 tan kamyeꞌ vunkꞌaoleꞌ ni valeꞌ. As tul isleꞌl najeꞌ vil. As tzꞌejxiy najeꞌ ni valeꞌ. As il naj ileꞌ kat ulya,» tiꞌk vibꞌaal najeꞌ tala. As xeꞌt veꞌt u nimla qꞌiieꞌ.
24 porque este meu filho estava morto e viveu de novo; estava perdido e foi achado.”
25 As atik bꞌen u atzikaeꞌ tu aqꞌon. As tul ul veꞌt naj najlich u kabꞌaleꞌ, as tabꞌi veꞌt naj toqꞌ unqꞌa qꞌoobꞌeꞌtzeꞌ, tan vaꞌl chit ichiibꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ.
25 — Enquanto isso, o filho mais velho estava no campo. Quando ele voltou e chegou perto da casa, ouviu a música e o barulho da dança.
26 As imolo veꞌt naj umaꞌl u kꞌameꞌ. As ichꞌoti veꞌt naj: «¿Kam uveꞌ ni tucheꞌ?» tiꞌk naj.
26 Então chamou um empregado e perguntou: “O que é que está acontecendo?”
27 As ech tal veꞌt u kꞌam ileꞌ te naj: «¡Aꞌ veetzꞌineꞌ kat ulya! As kat tal aak abꞌaaleꞌ iyatzꞌpu u tzaqꞌal vaakaxheꞌ tiꞌ ibꞌanat u nimla qꞌiieꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn kuxh tul veetzꞌineꞌ kat uli,» tiꞌk u kꞌameꞌ.
27 — O empregado respondeu: “O seu irmão voltou para casa vivo e com saúde. Por isso o seu pai mandou matar o bezerro gordo.”
28 As ul veꞌt iviꞌ u atzikaeꞌ. As yeꞌ nikat isaꞌ veꞌt naj tok tu kabꞌal. As el veꞌt chꞌuꞌl vibꞌaal najeꞌ tiꞌ imutxbꞌet ok aak naj tu kabꞌal.
28 — O filho mais velho ficou zangado e não quis entrar. Então o pai veio para fora e insistiu com ele para que entrasse.
29 Pet ech tal veꞌt u atzika ileꞌ: «Nimax veꞌt yaabꞌ vaqꞌonvu sakꞌatz. As yeꞌ atixoj vixva kan axh. Pet nimamal axh taꞌ svaꞌn. As yeꞌ atixoj chit ooya umaj tal unsikꞌ tiꞌ unbꞌanat umaj unnimla qꞌii tukꞌ unqꞌa vetz kꞌultziꞌeꞌ.
29 Mas ele respondeu: “Faz tantos anos que trabalho como um escravo para o senhor e nunca desobedeci a uma ordem sua. Mesmo assim o senhor nunca me deu nem ao menos um cabrito para eu fazer uma festa com os meus amigos.
30 Pet ech koj vakꞌaoleꞌ uveꞌ kat teesa tibꞌ tu bꞌey tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ uvaꞌ yanaꞌs. As tul kat qꞌaavik tzan naj, as kat aal iyatzꞌpu veꞌt u tzaqꞌal vaakaxheꞌ tiꞌ akꞌulat naj,» tiꞌk u atzikaeꞌ.
30 Porém esse seu filho desperdiçou tudo o que era do senhor, gastando dinheiro com prostitutas. E agora ele volta, e o senhor manda matar o bezerro gordo!”
31 As ech tal veꞌt u bꞌaala ileꞌ: «Unkꞌaol, at chit axheꞌ taꞌ sunkꞌatz bꞌenameen. As jankꞌal chit unqꞌa vetzeꞌ uveꞌ ati as eetz chiteꞌ skajayil.
31 — Então o pai respondeu: “Meu filho, você está sempre comigo, e tudo o que é meu é seu.
32 Pet bꞌaꞌneꞌ taꞌ uvaꞌ la txuqꞌtxun oꞌ, tan kamnajlu veꞌteꞌ u eetzꞌineꞌ nikat valeꞌ. As il naj ileꞌ vil isleꞌle. As tzꞌejxinal najeꞌ sunvatz. ¡As il naj ileꞌ ati!» tiꞌk u bꞌaalaeꞌ tal te u atzikaeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
32 Mas era preciso fazer esta festa para mostrar a nossa alegria. Pois este seu irmão estava morto e viveu de novo; estava perdido e foi achado.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.