Lucas 15
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ARIB
1 As tul nikat ichusun u Jesús, as nimal chit unqꞌa molol puajeꞌ tetz u Roma tukꞌ unjoltu unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ eesan kuxh tibꞌ tu bꞌey, as kat jetzꞌen ok kꞌatz Aak tiꞌ tabꞌit u yoleꞌ.
1 Ora, chegavam-se a ele todos os publicanos e pecadores para o ouvir.
2 Pet ech koj unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tan nikat ichꞌoꞌn taama chajnaj tiꞌ u Jesús. Ech nikat tal chajnaj ileꞌ: —¡Kam bꞌan taꞌn u najeꞌ! Tan nu kuxh ikꞌuloꞌk naj unqꞌa uxhchileꞌ skꞌatz uveꞌ aapaav chittuꞌ. As nitxꞌaꞌn naj tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ,— tiꞌk chajnaj.
2 E os fariseus e os escribas murmuravam, dizendo: Este recebe pecadores, e come com eles.
3 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ tukꞌ umaꞌt u kꞌuchuvatz te chajnaj:
3 Então ele lhes propôs esta parábola:
4 —Asoj at umaj ex uvaꞌ at oꞌkꞌaloj (100) ekaneeroꞌ asoj la tzꞌejxik kan umaj txoo, ¿as ma yeꞌ la etaqꞌ kan u bꞌelelaval toꞌkꞌal (99) vekaneeroꞌeꞌ vatz chaqꞌaala as la bꞌen echuk u txooeꞌ uveꞌ kat tzꞌejxik kan? As techal la elej txoo.
4 Qual de vós é o homem que, possuindo cem ovelhas, e perdendo uma delas, não deixa as noventa e nove no deserto, e não vai após a perdida até que a encontre?
5 As tul la elej txoo, as la txuqꞌtxun veꞌt ex. As la etaqꞌ veꞌt jeꞌ viꞌ echelebꞌ tiꞌ eteqꞌot veꞌt tzan txoo xoꞌl vimooleꞌ.
5 E achando-a, põe-na sobre os ombros, cheio de júbilo;
6 As tul la oon veꞌt ex tu kabꞌal, as la emolo veꞌt unqꞌa etetz kꞌultziꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa ebꞌesiinoeꞌ. As ech la etal ileꞌ: «¡Chiibꞌojtaj ex sunkꞌatz! Tan kat unlejlu vunkaneeroꞌeꞌ uvaꞌ kat tzꞌejxi,» chaj ex la etaleꞌ.
6 e chegando a casa, reúne os amigos e vizinhos e lhes diz: Alegrai-vos comigo, porque achei a minha ovelha que se havia perdido.
7 As ileꞌ la val sete, tan at chiibꞌichil tu almikaꞌ tiꞌ umaꞌl u aapaaveꞌ uveꞌ aꞌn kat ikꞌaxa tibꞌ vatz u Tiixheꞌ tiꞌ bꞌelelaval toꞌkꞌal (99) unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ jik veꞌt itxumbꞌal as jit tzꞌajinal la ikꞌaxa tibꞌ vatz Aak uveꞌ ni tal jeꞌ ste.
7 Digo-vos que assim haverá maior alegria no céu por um pecador que se arrepende, do que por noventa e nove justos que não necessitam de arrependimento.
8 As echeꞌ umaj ixoj uvaꞌ at laval ipuaj uvaꞌ nim ijaꞌmil, asoj la itzꞌej ixoj umaj vas ipuajeꞌ, as la imatx ixoj xamal tiꞌ ichukat vipuajeꞌ. As la teesa ixoj chꞌis tu kabꞌal techanal chit la ilej ixoj vipuajeꞌ.
8 Ou qual é a mulher que, tendo dez dracmas e perdendo uma dracma, não acende a candeia, e não varre a casa, buscando com diligência até encontrá-la?
9 As tul la ilej ixoj, as la bꞌen imolo veꞌt ixoj unqꞌa tetz kꞌultziꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa ibꞌesiinoeꞌ. As ech la tal veꞌt ixoj ileꞌ: «¡Chiibꞌojtaj ex sunkꞌatz! Tan kat unlejlu vas unpuajeꞌ uveꞌ kat untzꞌeja,» chaj veꞌt ixoj.
9 E achando-a, reúne as amigas e vizinhas, dizendo: Alegrai-vos comigo, porque achei a dracma que eu havia perdido.
10 As ileꞌ la val sete, tan at chiibꞌichil xoꞌl unqꞌa ángel uvaꞌ tetz u Tiixheꞌ tiꞌ umaꞌl u aapaaveꞌ uveꞌ kat ikꞌaxa tibꞌ vatz u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
10 Assim, digo-vos, há alegria na presença dos anjos de Deus por um só pecador que se arrepende.
11 As ech tal u Jesús ileꞌ: —Atik umaꞌl u naj uvaꞌ atik kaꞌvaꞌl vikꞌaol.
11 Disse-lhe mais: Certo homem tinha dois filhos.
12 As ok veꞌt u itzꞌinaeꞌ vatz vibꞌaaleꞌ. As ech tal naj ileꞌ: «Pap, aqꞌ vunvaatzileꞌ sve cheel uvaꞌ la vetzi,» tiꞌk naj. As ijatx veꞌt u bꞌaalaeꞌ vimeebꞌaꞌleꞌ vatz unqꞌa ikꞌaoleꞌ.
12 O mais moço deles disse ao pai: Pai, dá-me a parte dos bens que me toca. Repartiu-lhes, pois, os seus haveres.
13 As yeꞌ kuxh jatvaꞌl qꞌii stuul, as imol veꞌt u itzꞌinaeꞌ vijaꞌmil vivaatzileꞌ. As bꞌen veꞌt naj tu umaꞌt tenam uvaꞌ naach chittuꞌ tiꞌ teesat tibꞌ tu bꞌey tukꞌ vipuajeꞌ.
13 Poucos dias depois, o filho mais moço ajuntando tudo, partiu para um país distante, e ali desperdiçou os seus bens, vivendo dissolutamente.
14 As tul maꞌtik teesat veꞌt naj itxumbꞌal tukꞌ vipuajeꞌ skajayil, as kat uch umaꞌl u mam vaꞌy tu u tenameꞌ. As yeꞌl veꞌt tetz naj atike. As kat ipalebꞌe veꞌt naj vaꞌy.
14 E, havendo ele dissipado tudo, houve naquela terra uma grande fome, e começou a passar necessidades.
15 As bꞌex ichuk veꞌt naj taqꞌon xeꞌ umaꞌl u aatenam. As ichaj veꞌt bꞌen u aatenameꞌ naj tiꞌ ixeeat chicham.
15 Então foi encontrar-se a um dos cidadãos daquele país, o qual o mandou para os seus campos a apascentar porcos.
16 As nikat tal veꞌt naj techbꞌut unqꞌa techbꞌubꞌal unqꞌa chichameꞌ, tan yeꞌxhebꞌil nikat aqꞌon techbꞌubꞌal naj.
16 E desejava encher o estômago com as alfarrobas que os porcos comiam; e ninguém lhe dava nada.
17 As qꞌoon titzꞌa veꞌt jeꞌ naj uvaꞌ nik ipalebꞌe naj kꞌaxkꞌo. As ech tal veꞌt jeꞌ naj ileꞌ ste: «Koꞌlekoleꞌ unqꞌa aqꞌonvileꞌ at xeꞌ aak unbꞌaaleꞌ. As noonaj kuxh chajnajeꞌ. As tul il in ilaꞌ tuk kamoj in taꞌn vaꞌy.
17 Caindo, porém, em si, disse: Quantos empregados de meu pai têm abundância de pão, e eu aqui pereço de fome!
18 Pet tuk qꞌaavoj in kꞌatz aak unbꞌaaleꞌ. As ech la bꞌen val ileꞌ te aak: –Pap, kat paavinyu veꞌt in vatz u Tiixheꞌ as savatz unpajte.
18 Levantar-me-ei, irei ter com meu pai e dir-lhe-ei: Pai, pequei contra o céu e diante de ti;
19 As jit veꞌt vetzeꞌ uvaꞌ in akꞌaol. Pet ooksa kuxh veꞌt in echeꞌ umaj akꞌam, chaj in la val te aak,– tiꞌk naj tal jeꞌ ste.»
19 já não sou digno de ser chamado teu filho; trata-me como um dos teus empregados.
20 As txakpu veꞌt naj. As qꞌaav veꞌt naj kꞌatz vibꞌaaleꞌ.
20 Levantou-se, pois, e foi para seu pai. Estando ele ainda longe, seu pai o viu, encheu-se de compaixão e, correndo, lançou-se-lhe ao pescoço e o beijou.
21 As ech tal veꞌt naj ileꞌ te vibꞌaaleꞌ: «Pap, kat paavinyu veꞌt in vatz u Tiixheꞌ; as kat paavinyu veꞌt in savatz. As jit veꞌt vetzeꞌ uvaꞌ in akꞌaol,» tiꞌk naj.
21 Disse-lhe o filho: Pai, pequei conta o céu e diante de ti; já não sou digno de ser chamado teu filho.
22 Pet ech tal veꞌt aak ileꞌ te unqꞌa ikꞌameꞌ: «Bꞌen eteqꞌotaj el tzan unqꞌa bꞌaꞌnla oksaꞌmeꞌ. As etoksataj tiꞌ vunkꞌaoleꞌ. As etaqꞌtaj kuꞌ u ixkolqꞌabꞌeꞌ viꞌ iqꞌabꞌ naj. As etoksataj ixaꞌp naj tu toj.
22 Mas o pai disse aos seus servos: Trazei depressa a melhor roupa, e vesti-lha, e ponde-lhe um anel no dedo e alparcas nos pés;
23 As bꞌenoj eteqꞌotaj tzan u tzaqꞌal vaakaxheꞌ. As eyatzꞌtaj, tan la txꞌaꞌn oꞌ. As la kubꞌan umaꞌl u nimla qꞌii,
23 trazei também o bezerro, cevado e matai-o; comamos, e regozijemo-nos,
24 tan kamyeꞌ vunkꞌaoleꞌ ni valeꞌ. As tul isleꞌl najeꞌ vil. As tzꞌejxiy najeꞌ ni valeꞌ. As il naj ileꞌ kat ulya,» tiꞌk vibꞌaal najeꞌ tala. As xeꞌt veꞌt u nimla qꞌiieꞌ.
24 porque este meu filho estava morto, e reviveu; tinha-se perdido, e foi achado. E começaram a regozijar-se.
25 As atik bꞌen u atzikaeꞌ tu aqꞌon. As tul ul veꞌt naj najlich u kabꞌaleꞌ, as tabꞌi veꞌt naj toqꞌ unqꞌa qꞌoobꞌeꞌtzeꞌ, tan vaꞌl chit ichiibꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ.
25 Ora, o seu filho mais velho estava no campo; e quando voltava, ao aproximar-se de casa, ouviu a música e as danças;
26 As imolo veꞌt naj umaꞌl u kꞌameꞌ. As ichꞌoti veꞌt naj: «¿Kam uveꞌ ni tucheꞌ?» tiꞌk naj.
26 e chegando um dos servos, perguntou-lhe que era aquilo.
27 As ech tal veꞌt u kꞌam ileꞌ te naj: «¡Aꞌ veetzꞌineꞌ kat ulya! As kat tal aak abꞌaaleꞌ iyatzꞌpu u tzaqꞌal vaakaxheꞌ tiꞌ ibꞌanat u nimla qꞌiieꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ bꞌaꞌn kuxh tul veetzꞌineꞌ kat uli,» tiꞌk u kꞌameꞌ.
27 Respondeu-lhe este: Chegou teu irmão; e teu pai matou o bezerro cevado, porque o recebeu são e salvo.
28 As ul veꞌt iviꞌ u atzikaeꞌ. As yeꞌ nikat isaꞌ veꞌt naj tok tu kabꞌal. As el veꞌt chꞌuꞌl vibꞌaal najeꞌ tiꞌ imutxbꞌet ok aak naj tu kabꞌal.
28 Mas ele se indignou e não queria entrar. Saiu então o pai e instava com ele.
29 Pet ech tal veꞌt u atzika ileꞌ: «Nimax veꞌt yaabꞌ vaqꞌonvu sakꞌatz. As yeꞌ atixoj vixva kan axh. Pet nimamal axh taꞌ svaꞌn. As yeꞌ atixoj chit ooya umaj tal unsikꞌ tiꞌ unbꞌanat umaj unnimla qꞌii tukꞌ unqꞌa vetz kꞌultziꞌeꞌ.
29 Ele, porém, respondeu ao pai: Eis que há tantos anos te sirvo, e nunca transgredi um mandamento teu; contudo nunca me deste um cabrito para eu me regozijar com meus amigos;
30 Pet ech koj vakꞌaoleꞌ uveꞌ kat teesa tibꞌ tu bꞌey tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ uvaꞌ yanaꞌs. As tul kat qꞌaavik tzan naj, as kat aal iyatzꞌpu veꞌt u tzaqꞌal vaakaxheꞌ tiꞌ akꞌulat naj,» tiꞌk u atzikaeꞌ.
30 vindo, porém, este teu filho, que desperdiçou os teus bens com as meretrizes, mataste-lhe o bezerro cevado.
31 As ech tal veꞌt u bꞌaala ileꞌ: «Unkꞌaol, at chit axheꞌ taꞌ sunkꞌatz bꞌenameen. As jankꞌal chit unqꞌa vetzeꞌ uveꞌ ati as eetz chiteꞌ skajayil.
31 Replicou-lhe o pai: Filho, tu sempre estás comigo, e tudo o que é meu é teu;
32 Pet bꞌaꞌneꞌ taꞌ uvaꞌ la txuqꞌtxun oꞌ, tan kamnajlu veꞌteꞌ u eetzꞌineꞌ nikat valeꞌ. As il naj ileꞌ vil isleꞌle. As tzꞌejxinal najeꞌ sunvatz. ¡As il naj ileꞌ ati!» tiꞌk u bꞌaalaeꞌ tal te u atzikaeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
32 era justo, porém, regozijarmo-nos e alegramo-nos, porque este teu irmão estava morto, e reviveu; tinha-se perdido, e foi achado.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.