Lucas 14
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs ACF
1 As tul ok veꞌt u Jesús txꞌaꞌon tikabꞌal umaꞌl viqꞌesal unqꞌa fariseo tu u xeem qꞌiieꞌ, as nikat kuxh til bꞌen kaꞌl unqꞌa fariseo tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tiꞌ uvaꞌ kam tuk ibꞌan Aak tu xeem qꞌiieꞌ, tan nik ichꞌoꞌn taama chajnaj tiꞌ Aak.
1 Aconteceu num sábado que, entrando ele em casa de um dos principais dos fariseus para comer pão, eles o estavam observando.
2 As atik ok umaꞌl u naj xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ vatz Aak uvaꞌ sipkꞌinajlik vichiꞌoleꞌ taꞌn umaꞌl u chꞌoꞌm.
2 E eis que estava ali diante dele um certo homem hidrópico.
3 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, tukꞌ unqꞌa fariseo: —¿Ma la uch ibꞌaꞌnxisal umaj aachꞌoꞌm tu u xeem qꞌiieꞌ? ¿Pet moj yeꞌle?— tiꞌk Aak.
3 E Jesus, tomando a palavra, falou aos doutores da lei, e aos fariseus, dizendo: É lícito curar no sábado?
4 As yeꞌxhebꞌil tiini. As teqꞌo veꞌt tzan Aak u aachꞌoꞌmeꞌ. As ibꞌaꞌnxisa veꞌt Aak naj. As ichaj veꞌt bꞌen Aak naj uvaꞌ la bꞌen naj tikabꞌal.
4 Eles, porém, calaram-se. E, tomando-o, o curou e despediu.
5 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ: —Asoj la bꞌen veꞌt umaj vevaakaxheꞌ moj umaj vebꞌureꞌ tu umaj jul, ¿as ma yeꞌ la bꞌen eteqꞌo veꞌt jeꞌ tzan txoo tu u juleꞌ, kꞌuxh tu xeem qꞌii?— tiꞌk Aak.
5 E respondendo-lhes disse: Qual será de vós o que, caindo-lhe num poço, em dia de sábado, o jumento ou o boi, o não tire logo?
6 As yeꞌ kat chee veꞌt tiviꞌ chajnaj kam la tal chajnaj te Aak.
6 E nada lhe podiam replicar sobre isto.
7 As til veꞌt u Jesús unqꞌa najeꞌ uveꞌ saꞌbꞌelali tiꞌ u bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌmeꞌ. As tul til veꞌt Aak uvaꞌ nik itxaa chajnaj unqꞌa bꞌaxa xonlebꞌaleꞌ tiꞌ tok vatz u meexhaeꞌ, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ tiꞌ umaꞌt u kꞌuchuvatz:
7 E disse aos convidados uma parábola, reparando como escolhiam os primeiros assentos, dizendo-lhes:
8 —Asoj abꞌil la saꞌbꞌelan axh tu umaj nimla qꞌii tiꞌ teqꞌot tibꞌ umaj meꞌal ikꞌaol umaj uxhchil, as yeꞌ la xonebꞌ axh tu u bꞌaxa xonlebꞌaleꞌ, tan jit kuxh nim uvaꞌ la ul umaꞌt naj uvaꞌ nim talchu seeꞌ. As la molol veꞌt ok naj taꞌn u bꞌaal kabꞌaleꞌ.
8 Quando por alguém fores convidado às bodas, não te assentes no primeiro lugar; não aconteça que esteja convidado outro mais digno do que tu;
9 As la ul tal u bꞌaal kabꞌaleꞌ see uvaꞌ la aaqꞌ kan u xonlebꞌaleꞌ. As la kuxh chꞌixvu veꞌt axh vatz unqꞌa uxhchileꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ la bꞌen axh xonloj timoxtel u xonlebꞌaleꞌ.
9 E, vindo o que te convidou a ti e a ele, te diga: Dá o lugar a este; e então, com vergonha, tenhas de tomar o derradeiro lugar.
10 Asoj la saꞌbꞌelal axh, as la xonebꞌ axh timoxtel u xonlebꞌaleꞌ, tan la ibꞌaneꞌ uvaꞌ la ul tal veꞌt u bꞌaal kabꞌaleꞌ see uvaꞌ: «Siꞌu. Xonebꞌen tziꞌlaꞌ tu u bꞌaxa xonlebꞌaleꞌ,» chaj chꞌelel axh. As la ok veꞌt aqꞌii vatz unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xonleꞌl sakꞌatz vatz u meexhaeꞌ.
10 Mas, quando fores convidado, vai, e assenta-te no derradeiro lugar, para que, quando vier o que te convidou, te diga: Amigo, sobe mais para cima. Então terás honra diante dos que estiverem contigo à mesa.
11 Estiꞌeꞌ tuk val sete uvaꞌ abꞌil uveꞌ la toksa jeꞌ iqꞌii, as la el iqꞌii. Pet abꞌil uveꞌ yeꞌ la toksa jeꞌ iqꞌii as la oksal iqꞌii,— tiꞌk u Jesús.
11 Porquanto qualquer que a si mesmo se exaltar será humilhado, e aquele que a si mesmo se humilhar será exaltado.
12 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u najeꞌ uveꞌ saꞌbꞌelan Aak: —Tul la abꞌan umaj bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm, as yeꞌ la amolo tzan unqꞌa eetz kꞌultziꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa eetzꞌin aatzikeꞌ, as mitaꞌn kuxh unqꞌa abꞌesiinoeꞌ uveꞌ txꞌioliqꞌii, tan la iqꞌaavisa ichꞌexeleꞌ see.
12 E dizia também ao que o tinha convidado: Quando deres um jantar, ou uma ceia, não chames os teus amigos, nem os teus irmãos, nem os teus parentes, nem vizinhos ricos, para que não suceda que também eles te tornem a convidar, e te seja isso recompensado.
13 Pet tul la abꞌan umaj bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm, as aꞌ unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ la amolo, tukꞌ unqꞌa koꞌxeꞌ, tukꞌ unqꞌa kuchꞌeꞌ, as tukꞌ unqꞌa tzoteꞌ.
13 Mas, quando fizeres convite, chama os pobres, aleijados, mancos e cegos,
14 As achvebꞌal axh la ibꞌaneꞌ, tan yeꞌl ichꞌexel la aqꞌpu veꞌt see. Pet aꞌ u Tiixheꞌ la aqꞌon ichꞌexel see tu u qꞌiieꞌ uvaꞌ la ul veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ uvaꞌ txꞌaael veꞌt u taanxelaleꞌ taꞌn Aak,— tiꞌk u Jesús.
14 E serás bem-aventurado; porque eles não têm com que to recompensar; mas recompensado te será na ressurreição dos justos.
15 As tabꞌi veꞌt umaꞌl u naj viyol u Jesús, uvaꞌ xonlik ok vatz u meexha kꞌatz Aak. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te Aak: —¡Achvebꞌal chiteꞌ bꞌa unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ la txꞌaꞌn veꞌt kꞌatz u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ!— tiꞌk naj.
15 E, ouvindo isto, um dos que estavam com ele à mesa, disse-lhe: Bem-aventurado o que comer pão no reino de Deus.
16 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Kat ibꞌan umaꞌl u naj tuch umaꞌl u bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm. As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ kat isaꞌbꞌela naj tiꞌ u txꞌaꞌoꞌmeꞌ.
16 Porém, ele lhe disse: Um certo homem fez uma grande ceia, e convidou a muitos.
17 As tul kat ilej veꞌt u txꞌaꞌoꞌmeꞌ tetz kuꞌ qꞌii, as ech tal veꞌt naj ileꞌ te vikꞌameꞌ tiꞌ bꞌen talat te unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat saꞌbꞌelali: «Koꞌnaj txꞌaꞌon, tan il u bꞌaꞌnla echbꞌubꞌal ileꞌ bꞌanel veꞌt tucheꞌ,» tiꞌk u kꞌameꞌ bꞌex tala.
17 E à hora da ceia mandou o seu servo dizer aos convidados: Vinde, que já tudo está preparado.
18 As junun chit ijajat veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ kuybꞌal te u kꞌameꞌ. As ech tal veꞌt umaꞌl u naj ileꞌ: «La isotzsa aak unpaav, tan in chit yeꞌ la uch unbꞌeneꞌ, tan kat unloqꞌlu unbꞌiil vuntxꞌavaꞌ. As techal tuk bꞌen vileꞌ,» tiꞌk naj.
18 E todos à uma começaram a escusar-se. Disse-lhe o primeiro: Comprei um campo, e importa ir vê-lo; rogo-te que me hajas por escusado.
19 As ech tal veꞌt umaꞌt naj ileꞌ te u kꞌameꞌ: «La isotzsa aak unpaav, tan kat unloqꞌlu oꞌtzumul vunbꞌooyaxh. As maꞌt unchus txoo tiꞌ aqꞌon,» tiꞌk naj.
19 E outro disse: Comprei cinco juntas de bois, e vou experimentá-los; rogo-te que me hajas por escusado.
20 As ech tal umaꞌt naj ileꞌ unpajte: «La isotzsa aak unpaav, tan aꞌn in kat veqꞌo vibꞌ tukꞌ vixqel. Estiꞌeꞌ yeꞌ la uch vooneꞌ,» tiꞌk naj tal te u kꞌameꞌ.
20 E outro disse: Casei, e portanto não posso ir.
21 As qꞌaav veꞌt u kꞌameꞌ. As bꞌex tal veꞌt u kꞌameꞌ te u najeꞌ uvaꞌ kat bꞌanon tuch u txꞌaꞌoꞌmeꞌ kam uvaꞌ alpu veꞌt ste. As tul tabꞌi veꞌt u najeꞌ uvaꞌ bꞌanon tuch u txꞌaꞌoꞌmeꞌ, as ul veꞌt iviꞌ naj. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te vikꞌameꞌ: «¡Oora! ¡Kuxh tu bꞌey, xoꞌlaj kabꞌal! As kuxh molo tzan unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ, tukꞌ unqꞌa koꞌxeꞌ, tukꞌ unqꞌa tzoteꞌ, as tukꞌ unqꞌa kuchꞌeꞌ. As uloj txꞌaꞌon tu vunkabꞌaleꞌ,» tiꞌk naj tal te vikꞌameꞌ.
21 E, voltando aquele servo, anunciou estas coisas ao seu senhor. Então o pai de família, indignado, disse ao seu servo: Sai depressa pelas ruas e bairros da cidade, e traze aqui os pobres, e aleijados, e mancos e cegos.
22 As ech tal veꞌt u kꞌam ileꞌ te u najeꞌ: «Pap, kat unbꞌanlaꞌ jankꞌal uvaꞌ kat aal sve. Pet yeꞌ nooj u kabꞌaleꞌ, tan atil atinbꞌal,» tiꞌk u kꞌameꞌ.
22 E disse o servo: Senhor, feito está como mandaste; e ainda há lugar.
23 Ech tal veꞌt u naj ileꞌ te u kꞌameꞌ: «¡Kuxh unpajte! ¡Kuxh xoꞌl unqꞌa vitzeꞌ! As kuxh yaꞌlu tzan unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ tok chꞌuꞌl tu vunkabꞌaleꞌ, tan aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la noo vunkabꞌaleꞌ tiꞌ u txꞌaꞌoꞌmeꞌ,» tiꞌk u najeꞌ tal te u kꞌameꞌ.
23 E disse o senhor ao servo: Sai pelos caminhos e valados, e força-os a entrar, para que a minha casa se encha.
24 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ yeꞌl umaj ex la txꞌaꞌn ex sunkꞌatz, jankꞌal ex uvaꞌ bꞌaxa kat saꞌbꞌelal ex tiꞌ etxꞌaꞌn sunkꞌatz,— tiꞌk u Jesús.
24 Porque eu vos digo que nenhum daqueles homens que foram convidados provará a minha ceia.
25 As mamaꞌla tenam xekik tiꞌ u Jesús. As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ Aak tiꞌ isajil unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ:
25 Ora, ia com ele uma grande multidão; e, voltando-se, disse-lhe:
26 —Asoj at umaj uxhchil la xekebꞌ sviꞌ tul yeꞌ nixoꞌni veꞌt in tiꞌ vibꞌaaleꞌ, tukꞌ vitxutxeꞌ, tukꞌ u tixqeleꞌ, tukꞌ unqꞌa meꞌal ikꞌaoleꞌ, tukꞌ unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ, as tukꞌ vitiichajileꞌ unpajte, as yeꞌ la uch veꞌt tok chusulibꞌil sunkꞌatz.
26 Se alguém vier a mim, e não aborrecer a seu pai, e mãe, e mulher, e filhos, e irmãos, e irmãs, e ainda também a sua própria vida, não pode ser meu discípulo.
27 As abꞌil uvaꞌ yeꞌ la kuyun unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ ixekebꞌ sviꞌ, as yeꞌ la uch tok veꞌt chusulibꞌil sunkꞌatz.
27 E qualquer que não levar a sua cruz, e não vier após mim, não pode ser meu discípulo.
28 As la val sete uvaꞌ ech la ebꞌaneꞌ echeꞌ umaj naj uvaꞌ la tal ilakat ikabꞌal. As tul yeꞌxnaj xeꞌt naj tiꞌ ilakat u kabꞌaleꞌ, as la xonebꞌ naj tiꞌ titzꞌataꞌ ma la tzꞌaj vipuaj najeꞌ tiꞌ ilakat vikabꞌaleꞌ,
28 Pois qual de vós, querendo edificar uma torre, não se assenta primeiro a fazer as contas dos gastos, para ver se tem com que a acabar?
29 tan asoj yeꞌ la olebꞌ naj, as la kuxh tzeꞌlel veꞌt naj taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ la pal ilon kan u taqꞌon najeꞌ. As tul maꞌt taqꞌat kuꞌ naj u tzꞌajeꞌ tiꞌ ixeꞌt u kabꞌaleꞌ.
29 Para que não aconteça que, depois de haver posto os alicerces, e não a podendo acabar, todos os que a virem comecem a escarnecer dele,
30 As ech la alpu veꞌt ileꞌ tiꞌ naj: «Kat kuxh ixeꞌtisa u najeꞌ u kabꞌaleꞌ. As yeꞌ kat itxꞌol veꞌt naj itzojpisaleꞌ,» chaj chꞌelel naj.
30 Dizendo: Este homem começou a edificar e não pôde acabar.
31 As ech la ebꞌaneꞌ echeꞌ la ibꞌan umaj ijlenaal uvaꞌ la xeꞌtik tzan umaꞌt ijlenaal stiꞌ, tan bꞌaxeleꞌ tuk ibꞌan jeꞌ naj tiviꞌ ma la olebꞌ laval mil visol najeꞌ tiꞌ viinqil mil visol umaꞌt u ijlenaaleꞌ uvaꞌ la ul bꞌanon chꞌaꞌo stiꞌ.
31 Ou qual é o rei que, indo à guerra a pelejar contra outro rei, não se assenta primeiro a tomar conselho sobre se com dez mil pode sair ao encontro do que vem contra ele com vinte mil?
32 Asoj la til u ijlenaaleꞌ uvaꞌ yeꞌ la olebꞌ naj tukꞌ laval mil visoleꞌ, as la ichaj veꞌt bꞌen naj umaꞌl vichaj tiꞌ iyaꞌsat u chꞌaꞌoeꞌ tul uvaꞌ yeꞌxnaj ul unqꞌa soleꞌ tiꞌ ibꞌanat chꞌaꞌo stiꞌ.
32 De outra maneira, estando o outro ainda longe, manda embaixadores, e pede condições de paz.
33 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ abꞌiste umaj ex uvaꞌ yeꞌ la etaqꞌ kan unqꞌa etetzeꞌ skajayil sviꞌ, as yeꞌ la uch etok veꞌt chusulibꞌil sunkꞌatz.
33 Assim, pois, qualquer de vós, que não renuncia a tudo quanto tem, não pode ser meu discípulo.
34 As chꞌiꞌumaleꞌ u atzꞌameꞌ. Pet asoj la motx veꞌt vipitzꞌpolil u atzꞌameꞌ, as la koj txakon veꞌteꞌ tan la koj uch ichee veꞌt ipitzꞌpolil unpajte.
34 Bom é o sal; mas, se o sal degenerar, com que se há de salgar?
35 As mitaꞌn la koj txakoni tiꞌ tok siqꞌiꞌaꞌnil u txꞌavaꞌeꞌ. Pet la kuxh makꞌpik veꞌt eleꞌ. As abꞌiste ex uveꞌ nepal tu vunyoleꞌ, as etabꞌitaj uveꞌ ni valeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
35 Nem presta para a terra, nem para o monturo; lançam-no fora. Quem tem ouvidos para ouvir, ouça.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.