Lucas 13
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As an chit tu unqꞌa qꞌiieꞌ, as tal veꞌt kaꞌl unqꞌa uxhchil te Aak uvaꞌ iyatzꞌ unqꞌa isol u Pilato kaꞌl unqꞌa aa Galilea tul nik iyatzꞌ unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa txooeꞌ uveꞌ nitzꞌeꞌsal vatz u Tiixheꞌ.
1 Naquela mesma ocasião algumas pessoas chegaram e começaram a comentar com Jesus como Pilatos havia mandado matar vários galileus, no momento em que eles ofereciam sacrifícios a Deus.
2 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿Ma aꞌ netaleꞌ uvaꞌ nim chit ipaav chajnaj tiꞌ joltu unqꞌa aa Galilea? ¿As ma estiꞌeꞌ kat yatzꞌax veꞌt chajnaj uvaꞌ netaleꞌ?
2 Então Jesus disse:
3 ¡Yeꞌle taꞌ! Pet tuk val sete, tan asoj yeꞌ la ekꞌaxa etibꞌ tiꞌ vepaaveꞌ vatz u Tiixheꞌ, as echat kuxh la ebꞌaneꞌ echeꞌ unqꞌa uxhchileꞌ unpajte.
3 De modo nenhum! Eu afirmo a vocês que, se não se arrependerem dos seus pecados, todos vocês vão morrer como eles morreram.
4 ¿As moj ech netitzꞌa tiꞌ vaaxajlavat unqꞌa najeꞌ uvaꞌ kat kam jaqꞌ u tzꞌajeꞌ uvaꞌ kat kuꞌ tu u Siloé? ¿As ma at pal ipaav chajnaj tiꞌ unjoltu unqꞌa uxhchileꞌ tu u Jerusalén uvaꞌ netaleꞌ? ¿As ma estiꞌeꞌ kat kam chajnaj?
4 E lembrem daqueles dezoito, do bairro de Siloé, que foram mortos quando a torre caiu em cima deles. Vocês pensam que eles eram piores do que os outros que moravam em Jerusalém?
5 ¡Yeꞌle taꞌ! Pet ileꞌ tuk val sete, tan asoj yeꞌ la ekꞌaxa etibꞌ tiꞌ vepaaveꞌ vatz u Tiixheꞌ, as echat kuxh la ebꞌaneꞌ echeꞌ uveꞌ kat ibꞌan chajnaj,— tiꞌk u Jesús.
5 De modo nenhum! Eu afirmo a vocês que, se não se arrependerem dos seus pecados, todos vocês vão morrer como eles morreram.
6 As tal veꞌt u Jesús umaꞌt u kꞌuchuvatz ech ileꞌ: —Atik umaꞌl u naj uvaꞌ avamalik umaꞌl u tzeꞌ staꞌn uvaꞌ higuera. As bꞌex til veꞌt naj u tzeꞌeꞌ xoꞌl unqꞌa ichikoeꞌ, tan kamal atik veꞌt ivatz tzeꞌ uvaꞌ nikat tal naj. Tul oon naj xeꞌ toj tzeꞌ, as yeꞌlik chit umaj ivatz tzeꞌ atike.
6 Então Jesus contou esta parábola :
7 As ech tal veꞌt naj ileꞌ te vikꞌameꞌ uveꞌ nik josqꞌin u ixoꞌl unqꞌa chikoeꞌ: «As kat ibꞌanlu oxvaꞌx yaabꞌ vuleꞌ tiꞌ unchukat ivatz u tzeꞌeꞌ. As yeꞌl umaj ivatz tzeꞌ unlejeꞌte. Pet tzokꞌpoj el u tzeꞌeꞌ, tan ¿kam chaj itxaꞌk tzeꞌ uvaꞌ la kuxh atin tzeꞌ tu vuntxꞌavaꞌeꞌ? As tul yeꞌl tzeꞌ ni vatzineꞌ,» tiꞌk u bꞌaal txꞌavaꞌeꞌ.
7 Aí disse ao homem que tomava conta da plantação: “Olhe! Já faz três anos seguidos que venho buscar figos nesta figueira e não encontro nenhum. Corte esta figueira! Por que deixá-la continuar tirando a força da terra sem produzir nada?”
8 As ech tal veꞌt u kꞌam ileꞌ te u bꞌaal txꞌavaꞌeꞌ: «Pap, il chit umaꞌtoj yaabꞌ. As tuk unjosqꞌi tzeꞌ. As tuk voksa qꞌiꞌaꞌn xeꞌ toj tzeꞌ.
8 Mas o empregado respondeu: “Patrão, deixe a figueira ficar mais este ano. Eu vou afofar a terra em volta dela e pôr bastante adubo.
9 As kamal la vatzin veꞌt tzeꞌ. Asoj yeꞌle, as aꞌn la tzokꞌax veꞌt el tzeꞌ,» tiꞌk u kꞌameꞌ tal veꞌt te u bꞌaal txꞌavaꞌeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
9 Se no ano que vem ela der figos, muito bem. Se não der, então mande cortá-la.”
10 Tu umaꞌl u xeem qꞌii, as nikat ichusun u Jesús tu umaꞌl u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh.
10 Certo sábado, Jesus estava ensinando numa sinagoga .
11 As atik ok umaꞌl u ixoj tzitziꞌ uvaꞌ vaaxajlavaxnik yaabꞌ ichꞌoꞌn ixoj, tan chabꞌamal chit ikꞌolax ixoj taꞌn umaꞌl u subꞌul. As yeꞌl ixoj nikat itxꞌol veꞌt iyuꞌbꞌaꞌt tibꞌ.
11 E chegou ali uma mulher que fazia dezoito anos que estava doente, por causa de um espírito mau. Ela andava encurvada e não conseguia se endireitar.
12 Tul til veꞌt u Jesús u ixojeꞌ, as imolo veꞌt tzan Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te ixoj: —Ixoj, kat bꞌaꞌnxiy axh. Kat elyu u chꞌoꞌmeꞌ sakꞌatz,— tiꞌk Aak.
12 Quando Jesus a viu, ele a chamou e disse:
13 As taqꞌ veꞌt jeꞌ u Jesús iqꞌabꞌ tiꞌ ixoj. As yak kuxh ijikbꞌaꞌ veꞌt tibꞌ ixoj. As toksa veꞌt ixoj iqꞌii u Tiixheꞌ.
13 Aí pôs as mãos sobre ela, e ela logo se endireitou e começou a louvar a Deus.
14 U najeꞌ uveꞌ viqꞌesal u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh as tul til naj uvaꞌ nikat ibꞌaꞌnxisa u Jesús umaꞌl u ixoj tu u xeem qꞌiieꞌ, as ul veꞌt iviꞌ naj. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te unqꞌa tenameꞌ: —At vaajil qꞌii uvaꞌ la uch etaqꞌonveꞌ. As aꞌ qꞌiieꞌ la uch etuleꞌ tiꞌ ebꞌaꞌnxisaleꞌ. Pet yeꞌ la uchi uvaꞌ la bꞌaꞌnxisal ex tu u xeem qꞌiieꞌ,— tiꞌk naj.
14 Mas o chefe da sinagoga ficou zangado porque Jesus havia feito uma cura no sábado. Por isso disse ao povo: — Há seis dias para trabalhar. Pois venham nesses dias para serem curados, mas, no sábado, não!
15 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te naj: —¡Ex chit kaꞌvatz tukꞌ veyoleꞌ! ¿Ma yeꞌ netex esaapu umaj vevaakaxheꞌ moj vekaayeꞌ tu u xeem qꞌiieꞌ tiꞌ bꞌen etaqꞌat tukꞌaꞌ txoo?
15 Então o Senhor respondeu:
16 ¿As ma yeꞌ la uch ibꞌaꞌnxisal u ixojeꞌ bꞌa vatz u chꞌoꞌmeꞌ tu u xeem qꞌiieꞌ uveꞌ netaleꞌ? Tan tiaal u Abraham taꞌ ixoj. As kat ibꞌanlu vaaxajlavax yaabꞌ uvaꞌ kꞌalel kuxh ixoj taꞌn u Satanás,— tiꞌk u Jesús.
16 E agora está aqui uma descendente de Abraão que Satanás prendeu durante dezoito anos. Por que é que no sábado ela não devia ficar livre dessa doença?
17 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ nichꞌoꞌn taama tiꞌ u Jesús, as chꞌixvu kuxh veꞌt chajnaj vatz Aak. Pet vaꞌlik chit itxuqꞌtxun veꞌt unqꞌa tenameꞌ, tiꞌ Aak, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ saach unqꞌa bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ kat ibꞌan Aak.
17 Os inimigos de Jesus ficaram envergonhados com essa resposta, mas toda a multidão ficou alegre com as coisas maravilhosas que ele fazia.
18 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tuk val isuuchil sete tiꞌ uvaꞌ kam tok u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
18 Jesus disse:
19 Tan ech inaꞌ vitenam Aakeꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u iiaeꞌ tetz u mostaza uvaꞌ bꞌex tava umaꞌl u naj tu vitxꞌavaꞌeꞌ. As nim chit kat oonkat tzeꞌ tul kat chꞌii veꞌteꞌ. As kat ibꞌan veꞌt unqꞌa tzꞌikineꞌ isok viꞌ unqꞌa iqꞌabꞌ tzeꞌeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
19 Ele é como uma semente de mostarda que um homem pega e planta na sua horta. A planta cresce e fica uma árvore, e os passarinhos fazem ninhos nos seus ramos.
20 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, as ech ipaxit tibꞌeꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ
20 Jesus continuou:
21 echeꞌ ipaxit bꞌen tibꞌ u levadura uvaꞌ kat toksa umaꞌl u ixoj xoꞌl oxvaꞌl paabꞌal u harina. As kat ipaxi veꞌt bꞌen tibꞌ u levadura xoꞌl viqꞌotil u paaneꞌ. As kat sipkꞌu veꞌt skajayil,— tiꞌk Aak.
21 Ele é como o fermento que uma mulher pega e mistura em três medidas de farinha, até que ele se espalhe por toda a massa.
22 As tul aalik ibꞌen u Jesús tu u Jerusalén, as pal ichus kan Aak u bꞌaꞌnla yoleꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ as tukꞌ tulaj unqꞌa talaj tenameꞌ.
22 Jesus atravessava cidades e povoados, ensinando na sua viagem para Jerusalém.
23 As ech tal veꞌt umaꞌl u naj ileꞌ te Aak: —¿Pap, ma yeꞌxh jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ bꞌa la ok tu almikaꞌ?— tiꞌk naj. Ech tal veꞌt Aak ileꞌ:
23 Alguém perguntou: — Senhor, são poucos os que vão ser salvos? Jesus respondeu:
24 —Eyaꞌlutaj chit etibꞌ tiꞌ etok tu u tziꞌ kabꞌaleꞌ uveꞌ chꞌoo kuxh ivatz, tan ileꞌ la val sete uvaꞌ nimal unqꞌa tenameꞌ la tal tokeꞌ. As yeꞌ la uch tokeꞌ,
24 — Façam tudo para entrar pela porta estreita. Pois eu afirmo a vocês que muitos vão querer entrar, mas não poderão.
25 tan tul uvaꞌ la txakpu veꞌt u bꞌaal kabꞌaleꞌ tiꞌ ijupat u tziꞌ kabꞌaleꞌ, as unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ at kan tiꞌ kabꞌal, as la sikꞌin veꞌteꞌ. As ech la tal ileꞌ: «¡Bꞌan bꞌaꞌnil, pap! ¡Jajoꞌk oꞌ!» chaj la taleꞌ. As: «Yeꞌ vootzaj ex; as yeꞌ vootzaj kat tzaanajkat ex,» chaj u bꞌaal kabꞌaleꞌ la taleꞌl tzan.
25 — O dono da casa vai se levantar e fechar a porta. Então vocês ficarão do lado de fora, batendo na porta e dizendo: “Senhor, nos deixe entrar!” E ele responderá: “Não sei de onde são vocês.”
26 As ech la etal veꞌt ok ileꞌ: «¡Pap, oꞌeꞌ kat txꞌaꞌn oꞌ sakꞌatz; as kat ukꞌaꞌ oꞌ sakꞌatz! ¡As sukuxoꞌl kat chusunkat axh tulaj unqꞌa bꞌeyeꞌ!» chaj veꞌt unqꞌa tenameꞌ la taleꞌ.
26 Aí vocês dirão: “Nós comemos e bebemos com o senhor. O senhor ensinou na nossa cidade.”
27 Pet ech la tal veꞌt el tzan u bꞌaal kabꞌal ileꞌ sete: «Kat vallu sete uvaꞌ yeꞌ vootzaj ex as yeꞌ vootzaj katil tzaanajkat ex. Pet jetzꞌenoj el ex sunvatz, jankꞌal ex uvaꞌ ni bꞌanon u vaꞌlexheꞌ,» chaj veꞌt u bꞌaal kabꞌaleꞌ la taleꞌ.
27 Mas ele responderá: “Não sei de onde são vocês. Afastem-se de mim, vocês que só fazem o mal.”
28 As tul la etil veꞌt u Abraham, tukꞌ u Isaac, tukꞌ u Jacob, as tukꞌ unjoltu unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ at veꞌt ok xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, as la oqꞌ veꞌt ex. As la ikꞌux veꞌt tibꞌ etee, tan yeꞌl veꞌt etokebꞌal kꞌatz Aak.
28 Quando vocês virem Abraão, Isaque, Jacó e todos os
29 As katil kuxh la tzaakat unjoltu unqꞌa tenameꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ tiꞌ ikꞌulat tibꞌ. As la xonebꞌ veꞌteꞌ tiꞌ itxꞌaꞌn xoꞌl u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
29 Muitos virão do Leste e do Oeste, do Norte e do Sul e vão sentar-se à mesa no Reino de Deus.
30 Tan at unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ echen kꞌatz u Tiixheꞌ uveꞌ la ilpi tukꞌ vitxumbꞌaleꞌ. As aꞌeꞌ uvaꞌ jetzꞌennal veꞌt el kꞌatz Aak. As at unjolte uvaꞌ jetzꞌennal el kꞌatz Aak uvaꞌ la ilpi. As aꞌeꞌ uvaꞌ echen kꞌatz Aak. As at unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ bꞌaxel, as aꞌeꞌ imoxtel. As at unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ imoxtel, as aꞌeꞌ bꞌaxel,— tiꞌk u Jesús.
30 E os que agora são os últimos serão os primeiros, e os primeiros serão os últimos.
31 As tul kuxh tzojpu iyolon u Jesús, as bꞌex uloj kaꞌl unqꞌa fariseo vatz Aak. As ech ul tal chajnaj ileꞌ te Aak: —¡Oora kuxh el axh tzitzaꞌ, tan ni tal u Herodes ayatzꞌpeꞌ!— tiꞌk chajnaj.
31 Naquele momento alguns fariseus chegaram perto de Jesus e disseram: — Vá embora daqui, porque Herodes quer matá-lo.
32 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —U Herodes as ech vitxumbꞌaleꞌ echeꞌ chisi. As ech bꞌen etal ileꞌ te naj: «Ech ni tal u Jesús ileꞌ see: –Cheel tukꞌ qꞌejal tuk veesa el unqꞌa subꞌuleꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As tuk unbꞌaꞌnxisa unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ. As kabꞌi la untzojpisa veꞌt u vaqꞌoneꞌ,– taqꞌ u Jesús,» chaj ex la bꞌen etal te naj.
32 Jesus respondeu:
33 As cheel, qꞌejal, as kabꞌi, techal la unbꞌan unqꞌa aqꞌoneꞌ. As la oon in tu u Jerusalén, tan yeꞌ la ibꞌaneꞌ uvaꞌ la kam in tu umaꞌtoj tenam uvaꞌ jit Jerusalén, in uvaꞌ in u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
33 E Jesus continuou:
34 ¡Oyebꞌ chit evatz, ex aa Jerusalén, tan exeꞌ uvaꞌ kat yatzꞌon unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ! As kat esuti kꞌubꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat ichaj tzan Aak. As jatpajul kuxh kat val unmolat ex sunkꞌatz echeꞌ nibꞌan umaj u txutx akꞌatx tukꞌ unqꞌa ineꞌeꞌ tul nijoji akꞌatx vineꞌeꞌ. As yeꞌ kat esaꞌ.
34 — Jerusalém, Jerusalém, que mata os profetas e apedreja os mensageiros que Deus lhe manda! Quantas vezes eu quis abraçar todo o seu povo, assim como a galinha ajunta os seus pintinhos debaixo das suas asas, mas vocês não quiseram!
35 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ tuk tzꞌinebꞌoj kan vetenameꞌ tu u Jerusalén tukꞌ tu u tostiixheꞌ uvaꞌ at sexoꞌl. As tuk val sete uvaꞌ jatu koj la etil veꞌt unvatz. Pet lanal ilej veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ ech la etal veꞌt ileꞌ sviꞌ: «¡Qoksataj iqꞌii Aak tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Tiixheꞌ!» chaj veꞌt ex,— tiꞌk u Jesús.
35 Agora a casa de vocês ficará completamente abandonada. Eu afirmo que vocês não me verão mais, até chegar o tempo em que dirão: “Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor!”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.