Lucas 11

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Atik veꞌt u Jesús tu umaꞌl u atinbꞌal tiꞌ inachat Tiixh. As tul tzojpu veꞌt Aak, as ech tal veꞌt umaꞌl vichusulibꞌ Aak ileꞌ ste: —Pap, al sqe uvaꞌ kam kunachat Tiixh echeꞌ kat ibꞌan u Xhuneꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ,— tiꞌk naj te Aak.
1 Um dia, num certo lugar, estava Jesus a rezar. Terminando a oração, disse-lhe um de seus discípulos: Senhor, ensina-nos a rezar, como também João ensinou a seus discípulos.
2 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Ech la etal ileꞌ tul la enach Tiixh:
2 Disse-lhes ele, então: Quando orardes, dizei: Pai, santificado seja o vosso nome; venha o vosso Reino;
3 Bꞌan bꞌaꞌnil. Aqꞌ vas qechbꞌubꞌaleꞌ uvaꞌ la qechbꞌu jun qꞌii.
3 dai-nos hoje o pão necessário ao nosso sustento;
4 As sotzsa kupaaveꞌ, Pap, tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ nu kubꞌan savatz, echeꞌ uveꞌ nu kubꞌaneꞌ, tan nu kusotzsa ipaav u kumooleꞌ uveꞌ ni paavin sukuvatz.
4 perdoai-nos os nossos pecados, pois também nós perdoamos àqueles que nos ofenderam; e não nos deixeis cair em tentação.
5 As tal veꞌt u Jesús unpajte. As ech tal Aak ileꞌ: —Qal bꞌen stiꞌ uvaꞌ at umaꞌl vetetz kꞌultziꞌ uveꞌ la bꞌen etil pokꞌoꞌch aqꞌbꞌal. As ech la etal ileꞌ te naj: «Bꞌan bꞌaꞌnil sve. Unchꞌexu oxvoꞌj unpaan see,
5 Em seguida, ele continuou: Se alguém de vós tiver um amigo e for procurá-lo à meia-noite, e lhe disser: Amigo, empresta-me três pães,
6 tan kat ulyu veꞌt umaꞌl u vetz kꞌultziꞌ. As naach tzaanalkat naj. As yeꞌl chit unbꞌooj echbꞌubꞌal ati tiꞌ vaqꞌat te naj,» chaj ex la etaleꞌ te vetetz kꞌultziꞌeꞌ.
6 pois um amigo meu acaba de chegar à minha casa, de uma viagem, e não tenho nada para lhe oferecer;
7 As yeꞌle taꞌ uvaꞌ ech koj la taleꞌl tzan naj ileꞌ sete: «Yeꞌ kuxh ul akꞌaji ok tzan in, tan chabꞌamal ikolil u kabꞌaleꞌ svaꞌn. As il unqꞌa meꞌal unkꞌaol ileꞌ vatik sunkꞌatz viꞌ chꞌach. As yeꞌ la uch untxakpeꞌ tiꞌ bꞌen vaqꞌat el uveꞌ najaj sve,» chaj koj naj la taleꞌl tzan sete.
7 e se ele responder lá de dentro: Não me incomodes; a porta já está fechada, meus filhos e eu estamos deitados; não posso levantar-me para te dar os pães;
8 As ileꞌ tuk val sete uvaꞌ kꞌuxh yeꞌ la isaꞌ vetetz kꞌultziꞌeꞌ ilakpeꞌ tiꞌ ul taqꞌat sete kam uvaꞌ nejaj ste tiꞌ kuxh uvaꞌ etetz kꞌultziꞌ etibꞌ stukꞌ, as la chit taqꞌ najeꞌ skajayil kam uveꞌ nejaj te naj, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la el ichꞌixubꞌal naj vatz unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ atkat naj.
8 eu vos digo: no caso de não se levantar para lhe dar os pães por ser seu amigo, certamente por causa da sua importunação se levantará e lhe dará quantos pães necessitar.
9 Estiꞌeꞌ ni val sete, ejajtaj. As la aqꞌpeꞌ sete. Echuktaj. As la elejeꞌ. Etꞌoktaj u tziꞌ kabꞌaleꞌ. As la jajpeꞌ u tziꞌ kabꞌaleꞌ sevatz,
9 E eu vos digo: pedi, e dar-se-vos-á; buscai, e achareis; batei, e abrir-se-vos-á.
10 tan abꞌil uvaꞌ la jajon, as la ikꞌuleꞌ. As abꞌil uvaꞌ la chukun, as la ilejeꞌ. As abꞌil uvaꞌ la tꞌokon u tziꞌ kabꞌaleꞌ, as la jajpeꞌ u tziꞌ kabꞌaleꞌ svatz.
10 Pois todo aquele que pede, recebe; aquele que procura, acha; e ao que bater, se lhe abrirá.
11 As echeꞌ at koj umaj bꞌaala sexoꞌl uvaꞌ la aqꞌon umaj kꞌubꞌ te vitalaj intxaꞌeꞌ, tul la ijaj ipaan ste. As mitaꞌn ichibꞌil txꞌiꞌlatxoo la taqꞌ u bꞌaalaeꞌ te vitalaj intxaꞌeꞌ, tul la ijaj unbꞌooj chibꞌil txay ste.
11 Se um filho pedir um pão, qual o pai entre vós que lhe dará uma pedra? Se ele pedir um peixe, acaso lhe dará uma serpente?
12 Asoj la ijaj vikꞌaoleꞌ umaj kꞌolobꞌ, as echeꞌ la koj taqꞌ u bꞌaalaeꞌ umaj ixkabꞌ ste.
12 Ou se lhe pedir um ovo, dar-lhe-á porventura um escorpião?
13 Estiꞌeꞌ ni val sete, tan kꞌuxh txꞌiꞌla aama ex, as ootzimal setaꞌn uvaꞌ aꞌ u bꞌaꞌneꞌ netaqꞌ te unqꞌa etalaj intxaꞌeꞌ. ¿As aꞌ kol chit yeꞌl u Kubꞌaal Tiixheꞌ qꞌa uvaꞌ at tu almikaꞌ? Tan la taqꞌ Aak u Tiixhla Espíritu sete, abꞌiste ex uvaꞌ la jajon te Aak,— tiꞌk u Jesús.
13 Se vós, pois, sendo maus, sabeis dar boas coisas a vossos filhos, quanto mais vosso Pai celestial dará o Espírito Santo aos que lho pedirem.
14 As ibꞌan tu umaꞌl u qꞌii tul nik teesa u Jesús subꞌul kꞌatz umaꞌl u naj uvaꞌ mem taꞌn u subꞌuleꞌ. Tul maꞌtik tel u subꞌuleꞌ kꞌatz u najeꞌ, as yolon veꞌt naj. As teqꞌo veꞌt taama unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ ibꞌaꞌnxisa Aak naj.
14 Jesus expelia um demônio que era mudo. Tendo o demônio saído, o mudo pôs-se a falar e a multidão ficou admirada.
15 Pet atik kaꞌl unqꞌa uxhchil nikat alon tiꞌ Aak uvaꞌ: «Aꞌ vibꞌooqꞌol unqꞌa subꞌuleꞌ uvaꞌ Beelzebú ni aqꞌon tijleꞌm u najeꞌ tiꞌ teesal el unqꞌa subꞌuleꞌ,» tiꞌk chajnaj.
15 Mas alguns deles disseram: Ele expele os demônios por Beelzebul, príncipe dos demônios.
16 Atik kaꞌt unqꞌa uxhchil uvaꞌ nik ichuk txumbꞌal tiꞌ uvaꞌ la icheesa chajnaj ipaav u Jesús. As ul ijaj chajnaj te Aak uvaꞌ la ikꞌuch Aak umaj nimla bꞌaꞌnil, kꞌuchbꞌal tetz uvaꞌ asoj aꞌ tzaanajkat Aak tu almikaꞌ.
16 E para pô-lo à prova, outros lhe pediam um sinal do céu.
17 As ootzimalik vitxumbꞌal chajnajeꞌ taꞌn Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As jankꞌal unqꞌa nimla tenameꞌ, asoj jatxel tibꞌ, as yeꞌl iyol nikꞌul tibꞌ svatzaj. As la kuxh teꞌpisa veꞌt tibꞌ u tenameꞌ. As echat tatin unqꞌa uxhchileꞌ tu umaj kabꞌal, tan asoj yeꞌ la ikꞌul tibꞌ iyol svatzaj, as la kuxh yaneꞌ u tatineꞌ.
17 Penetrando nos seus pensamentos, disse-lhes Jesus: Todo o reino dividido contra si mesmo será destruído e seus edifícios cairão uns sobre os outros.
18 Echat kuxh bꞌanel taꞌn u Satanás tukꞌ unqꞌa imooleꞌ, tan asoj jatxel tibꞌ chajnaj svatzaj, as yeꞌle bꞌa bꞌaꞌn koj tatineꞌ. As aꞌ ni valkateꞌ sete, tan tiꞌ uvaꞌ netal sviꞌ uvaꞌ ni veesa el unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ taꞌn viyakꞌil u Beelzebú uveꞌ netaleꞌ.
18 Se, pois, Satanás está dividido contra si mesmo, como subsistirá o seu reino? Pois dizeis que expulso os demônios por Beelzebul.
19 Pet asoj ni veesa unqꞌa subꞌuleꞌ taꞌn viyakꞌil u Beelzebú uveꞌ netaleꞌ, ¿as abꞌil qꞌi ni aqꞌon iyakꞌil unqꞌa emooleꞌ tiꞌ teesat el unqꞌa subꞌuleꞌ kꞌatz unqꞌa uxhchileꞌ? Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ an chit unqꞌa emooleꞌ tuk alon isuuchil setiꞌ uvaꞌ sotznal ekꞌuꞌl.
19 Ora, se é por Beelzebul que expulso os demônios, por quem o expulsam vossos filhos? Por isso, eles mesmos serão os vossos juízes!
20 Tan asoj nunlaqꞌbꞌa el unqꞌa subꞌuleꞌ taꞌn viyakꞌil u Tiixheꞌ, as aꞌ texhlal tetzeꞌ uvaꞌ kat okyu veꞌt u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ.
20 Mas se expulso os demônios pelo dedo de Deus, certamente é chegado a vós o Reino de Deus.
21 As echeꞌ umaj naj uvaꞌ tii tatineꞌ uvaꞌ bꞌanel tuch naj tukꞌ unqꞌa ichꞌichꞌeꞌ tiꞌ ixeep vikabꞌaleꞌ. As kam koj la bꞌanon unqꞌa tetz najeꞌ tu vikabꞌaleꞌ tan chabꞌamal ixeepeꞌ.
21 Quando um homem forte guarda armado a sua casa, estão em segurança os bens que possui.
22 Pet tul la ul umaꞌtoj naj uvaꞌ at pal iyakꞌil tiꞌ u najeꞌ, as la ibꞌan u najeꞌ te naj. As la imaa veꞌt naj vichꞌichꞌ najeꞌ tiqꞌabꞌ uveꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl naj stiꞌ. As aꞌ veꞌt u najeꞌ uvaꞌ kat olebꞌ tiꞌ naj la jatxon unqꞌa tetz najeꞌ uveꞌ at tu vikabꞌaleꞌ.
22 Mas se sobrevier outro mais forte do que ele e o vencer, este lhe tirará todas as armas em que confiava, e repartirá os seus despojos.
23 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ abꞌil uveꞌ jit echen sunkꞌatz, as aꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ ni saꞌon in. As abꞌil uveꞌ yeꞌ ni lochon in tiꞌ teqꞌot tzan unqꞌa uxhchileꞌ sunkꞌatz, as eela kuxh stukꞌ uvaꞌ an chiteꞌ ni eesan el unqꞌa uxhchileꞌ sunkꞌatz.
23 Quem não está comigo, está contra mim; quem não recolhe comigo, espalha.
24 Tul la el chꞌuꞌl umaꞌl u subꞌul skꞌatz umaj uxhchil, as la kuxh xaan veꞌt u subꞌuleꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ tiꞌ ichukat tiꞌlebꞌal. As tul yeꞌ la ilej u tiꞌlebꞌaleꞌ, as ech la tal veꞌt jeꞌ ileꞌ ste: «La qꞌaav in tu u vatinbꞌal uveꞌ kat elkat chꞌuꞌl in,» chaj la taleꞌ.
24 Quando um espírito imundo sai do homem, anda por lugares áridos, buscando repouso; não o achando, diz: Voltarei à minha casa, donde saí.
25 As tul la oon veꞌt u subꞌuleꞌ, as ech veꞌt tatin u uxhchileꞌ echeꞌ umaj u kabꞌal uvaꞌ eesamal chꞌis stuul as chꞌiꞌumal tiloneꞌ.
25 Chegando, acha-a varrida e adornada.
26 As la bꞌen teqꞌo veꞌt tzan u subꞌuleꞌ vujvaꞌt imool uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ ibꞌanax u vaꞌlexheꞌ. As tul la ok veꞌt u subꞌuleꞌ tukꞌ vimooleꞌ, as la jejebꞌ veꞌt unqꞌa subꞌuleꞌ tu u taanxelal u uxhchileꞌ. As pal chit veꞌt iviꞌ la ibꞌan u uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ nik ibꞌan bꞌaxa,— tiꞌk u Jesús.
26 Vai então e toma consigo outros sete espíritos piores do que ele e entram e estabelecem-se ali. E a última condição desse homem vem a ser pior do que a primeira.
27 As antelik iyolon u Jesús. As sikꞌin veꞌt umaꞌl u ixoj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. Ech tal ixoj ileꞌ: —Achvebꞌal chit u ixojeꞌ uveꞌ kat itzꞌbꞌaꞌn axh. As kat taqꞌ achꞌuꞌ,— tiꞌk ixoj te u Jesús.
27 Enquanto ele assim falava, uma mulher levantou a voz do meio do povo e lhe disse: Bem-aventurado o ventre que te trouxe, e os peitos que te amamentaram!
28 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Kano, an chiteꞌ naaleꞌ. Pet achvebꞌal chit unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin viyol u Tiixheꞌ. As ninima,— tiꞌk u Jesús.
28 Mas Jesus replicou: Antes bem-aventurados aqueles que ouvem a palavra de Deus e a observam!
29 As aꞌ chit mamaꞌla tenameꞌ nikat imol veꞌt ok tibꞌ kꞌatz u Jesús. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¡Ech veꞌt vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ vaꞌlexh vitxumbꞌaleꞌ nibꞌaneꞌ! As nejaj umaj kꞌuchbꞌal tetz u vijleꞌmeꞌ. As echeꞌ la koj kꞌuchpu sete. As aꞌ kuxh uveꞌ la kꞌuchpu sete echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u Jonás, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
29 Afluía o povo e ele continuou: Esta geração é uma geração perversa; pede um sinal, mas não se lhe dará outro sinal senão o sinal do profeta Jonas.
30 As ech u kꞌuchbꞌal tetz VIKꞌAOL U NAJEꞌ tuk unbꞌan sevatz echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u Jonás vatz unqꞌa aa Nínive.
30 Pois, como Jonas foi um sinal para os ninivitas, assim o Filho do Homem o será para esta geração.
31 As abꞌimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ ibꞌan u ixoj uvaꞌ ijlenaalike tu u tenam uvaꞌ Sabá, tan tziꞌaꞌn kat tzaakat ixoj tiꞌ ul tabꞌit itxumbꞌal te u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Salomón. As tul la ilej u qꞌiieꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa tenameꞌ skajayil, as antu veꞌt u ixojeꞌ la uli tiꞌ ixochat ex vatz u Tiixheꞌ, tan kꞌuxh at in sexoꞌl, as yeꞌ nesaꞌ etabꞌit vunyoleꞌ. As tul nim valcheꞌ tiꞌ u Salomón.
31 A rainha do meio-dia levantar-se-á no dia do juízo para condenar os homens desta geração, porque ela veio dos confins da terra ouvir a sabedoria de Salomão! Ora, aqui está quem é mais que Salomão.
32 As echat chit la ibꞌan unqꞌa aa Nínive, tan tul la ilej veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa tenameꞌ skajayil, as la ul veꞌt unqꞌa aa Nínive tiꞌ ixochat ex vatz u Tiixheꞌ, tan tul kat tal veꞌt u Jonás viyol u Tiixheꞌ ste, as oora chit kat ikꞌaxa veꞌt tibꞌ. Pet ech koj ex, tan kꞌuxh at in sexoꞌl, as yeꞌ nesaꞌ ekꞌaxat etibꞌ. As tul nim valcheꞌ tiꞌ u Jonás.
32 Os ninivitas levantar-se-ão no dia do juízo para condenar os homens desta geração, porque fizeram penitência com a pregação de Jonas. Ora, aqui está quem é mais do que Jonas.
33 As yeꞌxhebꞌil la mujun umaj xamal uvaꞌ maꞌt imatxleꞌ. As mitaꞌn la oksal jaqꞌ umaj kaaxha. Pet aꞌ la aqꞌaxkat jeꞌ viꞌ u matxbꞌaleꞌ. As abꞌil uvaꞌ la ok tu u kabꞌaleꞌ, as la til u uxhchileꞌ u xamaleꞌ.
33 Ninguém acende uma lâmpada e a põe em lugar oculto ou debaixo da amassadeira, mas sobre um candeeiro, para alumiar os que entram.
34 As echeꞌ u bꞌaqꞌ evatzeꞌ tan aꞌeꞌ nikꞌuchun kam vetxumbꞌaleꞌ, tan asoj bꞌaꞌn u bꞌaqꞌ evatzeꞌ, as bꞌaꞌneꞌ vetxumbꞌaleꞌ. Pet asoj vaꞌlexh u bꞌaqꞌ evatzeꞌ, as vaꞌlexheꞌ vetxumbꞌaleꞌ. As at veꞌt bꞌen ex tu qꞌej toktoeꞌ tukꞌ vetxumbꞌaleꞌ.
34 O olho é a lâmpada do corpo. Se teu olho é são, todo o corpo será bem iluminado; se, porém, estiver em mau estado, o teu corpo estará em trevas.
35 Estiꞌeꞌ tuk val sete, etiltaj jeꞌ etibꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la bꞌen vetxumbꞌaleꞌ tu u qꞌej toktoeꞌ.
35 Vê, pois, que a luz que está em ti não sejam trevas.
36 Tan asoj bꞌaꞌn u bꞌaqꞌ evatzeꞌ as yeꞌl ex at bꞌen ex tu u toktoeꞌ tukꞌ vetxumbꞌaleꞌ, as jankꞌal veꞌt vetxumbꞌaleꞌ as bꞌaꞌn veꞌt tatineꞌ echeꞌ nibꞌan u xamaleꞌ tul nitxijun setiꞌ,— tiꞌk u Jesús.
36 Se, pois, todo o teu corpo estiver na luz, sem mistura de trevas, ele será inteiramente iluminado, como sob a brilhante luz de uma lâmpada.
37 As tul yaꞌ veꞌt iyolon u Jesús, as imolo veꞌt umaꞌl u fariseo Aak tiꞌ ibꞌen Aak txꞌaꞌon tikabꞌal naj. As bꞌen veꞌt Aak tiꞌ naj. As ok veꞌt Aak xonloj vatz u meexhaeꞌ.
37 Enquanto Jesus falava, pediu-lhe um fariseu que fosse jantar em sua companhia. Ele entrou e pôs-se à mesa.
38 As tul til veꞌt u fariseo uvaꞌ xonlik u Jesús vatz u meexhaeꞌ, as yan veꞌt tiviꞌ naj, tan yeꞌ kat itxꞌaa Aak iqꞌabꞌ tul kat xeꞌt Aak txꞌaꞌon.
38 Admirou-se o fariseu de que ele não se tivesse lavado antes de comer.
39 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As ex fariseo, tan ech bꞌanel etaꞌneꞌ echeꞌ umaj picheel tukꞌ umaj laj uvaꞌ aꞌ kuxh u tiꞌeꞌ nitxꞌaapeꞌ. As tul noonal tuul taꞌn tzꞌil. As ech bꞌan taꞌn vetxumbꞌaleꞌ taꞌn unqꞌa vaꞌlexheꞌ tukꞌ unqꞌa elaqꞌeꞌ uveꞌ nebꞌaneꞌ.
39 Disse-lhe o Senhor: Vós, fariseus, limpais o que está por fora do vaso e do prato, mas o vosso interior está cheio de roubo e maldade!
40 ¡Ex kuxh paasan tzii tukꞌ vetxumbꞌaleꞌ! ¿Ma yeꞌ nepal stuul uvaꞌ aꞌ u Tiixheꞌ cheesan tetz vechiꞌoleꞌ, as Aakeꞌ cheesan tetz vetaanxelaleꞌ unpajte?
40 Insensatos! Quem fez o exterior não fez também o conteúdo?
41 Pet ejalputaj vetxumbꞌaleꞌ. As ayaꞌloj chit ekꞌuꞌl la eloch unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ. As ech exeꞌ echeꞌ u picheeleꞌ as moj u lajeꞌ uvaꞌ kat txꞌaap u tuuleꞌ bꞌaxa as aꞌn kat txꞌaap u tiꞌeꞌ unpajte.
41 Dai antes em esmola o que possuís, e todas as coisas vos serão limpas.
42 ¡Pet oyebꞌ chit evatz, ex fariseo! Tan kꞌuxh netaqꞌ umaj xoꞌl laval unqꞌa uschꞌeꞌneꞌ, tukꞌ unqꞌa luutaeꞌ, tukꞌ unqꞌa itzaaeꞌ tu u tostiixheꞌ, as yeꞌ nebꞌan unqꞌa jikla txumbꞌaleꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ. As yeꞌ nexoꞌni u Tiixheꞌ. As tul aꞌeꞌ uveꞌ techal la ebꞌaneꞌ. Pet yeꞌ la eyaꞌsa etaqꞌat unqꞌa chikoeꞌ tu u tostiixheꞌ.
42 Ai de vós, fariseus, que pagais o dízimo da hortelã, da arruda e de diversas ervas e desprezais a justiça e o amor de Deus. No entanto, era necessário praticar estas coisas, sem contudo deixar de fazer aquelas outras coisas.
43 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex fariseo! Tan netaleꞌ uvaꞌ ex kuxh la xonebꞌ ex tu unqꞌa bꞌaxa xonlebꞌaleꞌ tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh. As tul nexaan tu u kꞌayibꞌaleꞌ, as aꞌ netaleꞌ uvaꞌ techal la oksal eqꞌii taꞌn unqꞌa tenameꞌ.
43 Ai de vós, fariseus, que gostais das primeiras cadeiras nas sinagogas e das saudações nas praças públicas!
44 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex fariseo tukꞌ ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ! Tan ech vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ ijulil umaj kamnaj uvaꞌ yeꞌ naꞌl. As kꞌuxh nipal unqꞌa xaoleꞌ stiibꞌa, as yeꞌ nibꞌen ste uvaꞌ mujel kamnaj tzitziꞌ,— tiꞌk u Jesús.
44 Ai de vós, que sois como os sepulcros que não aparecem, e sobre os quais os homens caminham sem o saber.
45 As ech tal veꞌt umaꞌl u naj ileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ: —Chusul, antu veꞌt oꞌeꞌ taꞌ nayoqꞌ oꞌ tukꞌ vayoleꞌ,— tiꞌk naj.
45 Um dos doutores da lei lhe disse: Mestre, falando assim também a nós outros nos afrontas.
46 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ unpajte: —¡Oyebꞌ chit evatz, ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan! Tan nimal unqꞌa yoleꞌ uveꞌ netal te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la bꞌanchi. As tul yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ inimaleꞌ. As mitaꞌn kuxh ex la lochon unbꞌooj unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ inimaleꞌ.
46 Ele respondeu: Ai também de vós, doutores da lei, que carregais os homens com pesos que não podem levar, mas vós mesmos nem sequer com um dedo vosso tocais os fardos.
47 ¡As oyebꞌ chit evatz! Tan nelak unqꞌa bꞌaꞌnla chaj oornoeꞌ uveꞌ mujelkat unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ kat iyatzꞌ unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ uvaꞌ naꞌytzan.
47 Ai de vós, que edificais sepulcros para os profetas que vossos pais mataram.
48 As tul ech nebꞌaneꞌ, as an kuxh ex ni kꞌuchun uvaꞌ eqꞌomaltel vitxumbꞌal unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ setaꞌn, tan aꞌ unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ kat yatzꞌon unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
48 Vós servis assim de testemunhas das obras de vossos pais e as aprovais, porque em verdade eles os mataram, mas vós lhes edificais os sepulcros.
49 Pet ootzimalik taꞌn u Tiixheꞌ uvaꞌ ech la ibꞌaneꞌ. Estiꞌeꞌ ech tal Aak ileꞌ: «Tuk unchaj bꞌen kaꞌt unqꞌa qꞌajsan tetz vunyoleꞌ tukꞌ unqꞌa apóstol xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As ati la yatzꞌpi; as ati la tiluli taꞌn unqꞌa tenameꞌ,» tiꞌk Aak.
49 Por isso, também disse a sabedoria de Deus: Enviar-lhes-ei profetas e apóstolos, mas eles darão a morte a uns e perseguirão a outros.
50 As ex chiteꞌ at epaav tiꞌ vikamebꞌal unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uveꞌ kat yatzꞌpi naꞌytzan,
50 E assim se pedirá conta a esta geração do sangue de todos os profetas derramado desde a criação do mundo,
51 tan aꞌ kat xeꞌtikkat tzan tiꞌ vikamebꞌal u Abel. As kat ul tiꞌ vikamebꞌal u Zacarías uvaꞌ kat yatzꞌpi vatz u tostiixheꞌ kꞌatz u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ niyatzꞌpukat unqꞌa txooeꞌ. Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ ex chiteꞌ at epaav tiꞌ vikamebꞌal unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, jankꞌal ex uveꞌ ech vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ.
51 desde o sangue de Abel até o sangue de Zacarias, que foi assassinado entre o altar e o templo. Sim, declaro-vos que se pedirá conta disso a esta geração!
52 ¡As oyebꞌ chit evatz, ex uvaꞌ chusel etibꞌ tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan! Tan kat kuxh emuj isuuchil viyol u Tiixheꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ. As mitaꞌn ex kat ootzin isuuchil. As nemaj ivatz unqꞌa tenameꞌ tiꞌ uvaꞌ la tootzi isuuchil viyol u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
52 Ai de vós, doutores da lei, que tomastes a chave da ciência, e vós mesmos não entrastes e impedistes aos que vinham para entrar.
53 As tul kuxh tzojpu u Jesús tiꞌ iyoloneꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl Aak tikabꞌal u fariseo. As kaꞌt unqꞌa fariseo tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ, as ichuk veꞌt chajnaj txumbꞌal tiꞌ Aak, tan ul veꞌt iviꞌ chajnaj tiꞌ uveꞌ tal Aak. As kam kuxh nikat ichꞌoti veꞌt chajnaj te Aak,
53 Depois que Jesus saiu dali, os escribas e fariseus começaram a importuná-lo fortemente e a persegui-lo com muitas perguntas,
54 tan aꞌ nik tal chajnaj uvaꞌ kam umaj vaꞌlexh la tal Aak tiꞌ icheesal ipaav Aak. As la bꞌen ixoch chajnaj Aak vatz unqꞌa iqꞌesaleꞌ, uvaꞌ nikat taleꞌ.
54 armando-lhe desta maneira ciladas, e procurando surpreendê-lo nalguma palavra de sua boca.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.