Lucas 10
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 Xamtik veꞌt stuul, as itxaa veꞌt u Jesús laval imutxꞌ (70) unqꞌa ichusulibꞌeꞌ. As ichaj veꞌt bꞌen Aak chajnaj tulaj unqꞌa tenameꞌ katil uveꞌ la palkat Aak. As kaꞌkabꞌil ibꞌen veꞌt chajnaj ibꞌan Aak.
1 Depois disso, o Senhor escolheu outros setenta e dois discípulos e os enviou adiante, dois a dois, às cidades e aos lugares que ele planejava visitar.
2 As ech tal veꞌt bꞌen Aak ileꞌ te chajnaj: —Ech veꞌt tatin unqꞌa tenameꞌ echeꞌ unqꞌa koꞌmeꞌ uvaꞌ la pitxꞌlu veꞌteꞌ. As tul kaꞌl kuxh unqꞌa aqꞌonvileꞌ ati. Pet ejajtaj te u Kubꞌaal Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ la ichaj tzan Aak kaꞌtoj uxhchil tiꞌ talat isuuchil viyol Aakeꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
2 Estas foram suas instruções: “A colheita é grande, mas os trabalhadores são poucos. Orem ao Senhor da colheita; peçam que ele envie mais trabalhadores para seus campos.
3 As bꞌenoj ex, tan ineꞌ ni chajon bꞌen ex. Pet ech ebꞌeneꞌ echeꞌ ibꞌen unjoloj kaneeroꞌ xoꞌl unqꞌa xoꞌeꞌ.
3 Agora vão e lembrem-se de que eu os envio como cordeiros no meio de lobos.
4 Kaminiꞌk eteqꞌo. Eteqꞌok esam; eteqꞌok epuaj; eteqꞌok exaꞌp. As ebꞌalak kuxh etibꞌ tiꞌ yol tu bꞌey tukꞌ umaj uxhchil.
4 Não levem dinheiro algum, nem bolsa de viagem, nem um par de sandálias extras. E não se detenham para cumprimentar ninguém pelo caminho.
5 As abꞌiste kabꞌal la kꞌulpukat ex, as ech la etal ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ tul la ok ex tu u kabꞌaleꞌ: «As bꞌaꞌnoj etatin sevatzaj,» chaj ex la etaleꞌ,
5 “Quando entrarem numa casa, digam primeiro: ‘Que a paz de Deus esteja nesta casa’.
6 tan asoj at umaj bꞌaal kabꞌal uvaꞌ bꞌaꞌn tatin svatzaj tikabꞌal, as bꞌaꞌn tatin svatzaj la ibꞌaneꞌ. Asoj yeꞌle, as yeꞌ bꞌaꞌn tatin u uxhchileꞌ svatzaj. Pet ech koj ex tan bꞌaꞌn chit etatineꞌ sevatzaj.
6 Se os que vivem ali forem gente de paz, a bênção permanecerá; se não forem, a bênção voltará a vocês.
7 As xaaniꞌk kuxh ex tulaj unqꞌa kabꞌaleꞌ. As abꞌiste u kabꞌaleꞌ uveꞌ la kꞌulpukat ex, as tzitziꞌ la atinkat ex. As kam unqꞌa echbꞌubꞌaleꞌ la aqꞌax sete as la etechbꞌu. As la etukꞌa kam uveꞌ la aqꞌax sete, tan umaꞌl u aqꞌonvil as tetz chiteꞌ uvaꞌ la aqꞌpu veꞌt u techbꞌubꞌaleꞌ.
7 Permaneçam naquela casa e comam e bebam o que lhes derem, pois quem trabalha merece seu salário. Não fiquem mudando de casa em casa.
8 As tul la oon ex tu umaj tenam uveꞌ la kꞌulpukat ex, as etechbꞌutaj kam unqꞌa veeꞌ la aqꞌax sete.
8 “Quando entrarem numa cidade e ela os receber bem, comam o que lhes oferecerem.
9 As la ebꞌaꞌnxisa unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ uveꞌ at tzitziꞌ. As ech la etal ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ: «Kat ilejlu veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ,» chaj ex la etaleꞌ.
9 Curem os enfermos e digam-lhes: ‘Agora o reino de Deus chegou até vocês’.
10 Asoj yeꞌ la ikꞌul ex unqꞌa uxhchileꞌ tul la oon ex tu umaj tenam, as la el chꞌuꞌl ex tu u tenameꞌ. As ech la etal ileꞌ tul la el chꞌuꞌl ex tu unqꞌa bꞌeyeꞌ xoꞌl unqꞌa kabꞌaleꞌ:
10 Mas, se uma cidade se recusar a recebê-los, saiam pelas ruas e digam:
11 «As jankꞌal unqꞌa pojoeꞌ uveꞌ kat ok tiꞌ u qojeꞌ tzitzaꞌ tu u tenameꞌ, as la kuputzꞌ kan, texhlal tetz uvaꞌ yeꞌ kat ekꞌul viyol u Tiixheꞌ. Pet la qal sete, kat ilejlu veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ la ok u tenameꞌ jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ» chaj ex la etaleꞌ.
11 ‘Limpamos de nossos pés até o pó desta cidade em sinal de reprovação. E saibam disto: o reino de Deus chegou!’.
12 As ileꞌ ni val sete uvaꞌ la ilej umaꞌl u qꞌii uvaꞌ la ul u kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ u tenameꞌ. As xoꞌvebꞌal chit u kꞌaxkꞌoeꞌ la ibꞌaneꞌ tiꞌ uveꞌ kat ibꞌan tu u Sodoma,— tiꞌk u Jesús.
12 Eu lhes garanto que, no dia do juízo, até Sodoma será tratada com menos rigor que aquela cidade.
13 As ech umaꞌt u yol ileꞌ tal Aak tiꞌ kaꞌt unqꞌa tenameꞌ uveꞌ yeꞌ nik niman viyol Aakeꞌ: —¡Oyebꞌ chit evatz, ex aa Corazín; as oyebꞌ chit evatz, ex aa Betsaida! Tan aꞌ koj kat unbꞌankat unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ vatz unqꞌa aa Tiro as vatz unqꞌa aa Sidón echeꞌ uveꞌ nunbꞌan sexoꞌl scheel, as naꞌytzaneꞌxh ijalput unqꞌa tenameꞌ itxumbꞌal vatz u Tiixheꞌ. As kat ikꞌuchleꞌ uvaꞌ kat ijalpu veꞌt vitxumbꞌaleꞌ tiꞌ toksat unqꞌa qichkin oksaꞌmeꞌ as tiꞌ taqꞌat jeꞌ tzaꞌj tiviꞌ.
13 “Que aflição as espera, Corazim e Betsaida! Porque, se nas cidades de Tiro e Sidom tivessem sido realizados os milagres que realizei em vocês, há muito tempo seus habitantes teriam se arrependido e demonstrado isso vestindo panos de saco e jogando cinzas sobre a cabeça.
14 Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ xoꞌvebꞌal chit u kꞌaxkꞌoeꞌ uveꞌ la ul setiꞌ tukꞌ unqꞌa aa Tiro as tukꞌ unqꞌa aa Sidón, tul la bꞌanchu isuuchil unqꞌa tenameꞌ skajayil.
14 Eu lhes digo que, no dia do juízo, Tiro e Sidom serão tratadas com menos rigor que vocês.
15 As echat kuxh ex, ex aa Capernaúm, tan aꞌ netaleꞌ uvaꞌ la oon ex tu almikaꞌ tukꞌ u txꞌiibꞌal eqꞌiieꞌ. As yeꞌle, tan aꞌ la aqꞌpikkat bꞌen ex tu u kꞌaxkꞌola atinbꞌaleꞌ uvaꞌ atkat unqꞌa kamnajeꞌ uvaꞌ paasan tzii,— tiꞌk u Jesús.
15 E você, Cafarnaum, será elevada até o céu? Não, descerá até o lugar dos mortos”.
16 As ech kaꞌt unqꞌa yol ileꞌ tal bꞌen Aak te laval imutxꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tul ichaj bꞌen Aak chajnaj: —Abꞌil uveꞌ la niman veyoleꞌ as ineꞌ la inima in. As abꞌil uveꞌ la ixvan veyoleꞌ as ineꞌ la tixva in. As abꞌil uveꞌ la ixvan in as aꞌ u chajol tzan vetzeꞌ ni tixva,— tiꞌk u Jesús.
16 Então ele disse aos discípulos: “Quem aceita sua mensagem também me aceita, e quem os rejeita também me rejeita. E quem me rejeita também rejeita aquele que me enviou”.
17 As tul kat qꞌaavik tzan unqꞌa laval imutxꞌ (70) ichusulibꞌ u Jesús skꞌatz tukꞌ chiibꞌichil, as ech tal chajnaj ileꞌ te Aak: —Pap, kat inima oꞌ unqꞌa subꞌuleꞌ taꞌn vabꞌiieꞌ,— tiꞌk chajnaj.
17 Quando os setenta e dois discípulos voltaram, relataram com alegria: “Senhor, até os demônios nos obedecem pela sua autoridade!”.
18 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —An chiteꞌ taꞌ, tan kat vil ikuꞌ chꞌuꞌl u Satanás tu almikaꞌ. As ech ikuꞌ chꞌuꞌl najeꞌ echeꞌ umaj kayampaꞌl.
18 Então ele lhes disse: “Vi Satanás caindo do céu como um relâmpago!
19 As kat vaqꞌlu veꞌt iyakꞌil vetijleꞌmeꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌxhkam la tulbꞌe ex unqꞌa txꞌiꞌlatxooeꞌ tukꞌ unqꞌa ixkabꞌeꞌ, kꞌuxh la epachꞌ txoo tu bꞌey, tan at etijleꞌm svaꞌn tiꞌ etolebꞌ tiꞌ u txꞌiꞌlanajeꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ.
19 Eu lhes dei autoridade para pisarem sobre cobras e escorpiões, e sobre todo o poder do inimigo. Nada lhes causará dano.
20 Pet yeꞌ kuxh txuqꞌtxun ex tiꞌ uveꞌ ninima ex unqꞌa subꞌuleꞌ. Pet txuqꞌtxunoj ex tiꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal veꞌt vebꞌiieꞌ tu uꞌujeꞌ uveꞌ at tu almikaꞌ,— tiꞌk u Jesús.
20 Mas não se alegrem porque os espíritos impuros lhes obedecem; alegrem-se porque seus nomes estão registrados no céu”.
21 As tul nikat tal u Jesús viyoleꞌ, as vaꞌlik chit itxuqꞌtxun veꞌt Aak taꞌn u Tiixhla Espíritu. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te u Kubꞌaal Tiixheꞌ tu almikaꞌ: —UnBꞌaal, axheꞌ viBꞌooqꞌol u almikaꞌeꞌ tukꞌ u vatz txꞌavaꞌeꞌ skajayil. As ni voksa aqꞌii, tiꞌ uvaꞌ kat amuj veꞌt isuuchil unqꞌa yoleꞌ vatz unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ at itxumbꞌal ni tal jeꞌ ste. As aꞌ kat akꞌuchkat te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ech itxumbꞌaleꞌ echeꞌ unqꞌa talaj intxaꞌeꞌ. As an chiteꞌ, unBꞌaal, tan echeꞌ uvaꞌ nasaꞌ,— tiꞌk Aak.
21 Naquele momento, Jesus foi tomado da alegria do Espírito Santo e disse: “Pai, Senhor dos céus e da terra, eu te agradeço porque escondeste estas coisas dos que se consideram sábios e inteligentes e as revelaste aos que são como crianças. Sim, Pai, foi do teu agrado fazê-lo assim.
22 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te unqꞌa tenameꞌ: —Tan at veꞌt vijleꞌm tiꞌ unqꞌa veeꞌ skajayil taꞌn vunBꞌaaleꞌ. As yeꞌxhebꞌil ootzin vetz uvaꞌ in iKꞌaol u Tiixheꞌ; as yeꞌxhebꞌil ootzin tetz vunBꞌaaleꞌ. Pet taꞌn ineꞌ ootzin tetz Aak as tukꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la unsaꞌ vaqꞌat tootzil Aak ste,— tiꞌk u Jesús.
22 “Meu Pai me confiou todas as coisas. Ninguém conhece verdadeiramente o Filho, a não ser o Pai, e ninguém conhece verdadeiramente o Pai, a não ser o Filho e aqueles a quem o Filho escolhe revelá-lo”.
23 As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ u Jesús. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Achvebꞌal chit ex tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni ilon unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ nikꞌuchpu sevatz cheel,
23 Então, em particular, ele se voltou para os discípulos e disse: “Felizes os olhos que veem o que vocês viram.
24 tan ileꞌ ni val sete uvaꞌ yeꞌ saach unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tukꞌ unqꞌa ijlenaaleꞌ uvaꞌ atik naꞌytzan kat saꞌon tilat unqꞌa veeꞌ netil cheel. As yeꞌ kat tila. As kꞌuxh kat isaꞌ tabꞌit unqꞌa yoleꞌ uveꞌ netabꞌi cheel, as yeꞌ kat tabꞌi,— tiꞌk u Jesús.
24 Eu lhes digo: muitos profetas e reis desejaram ver o que vocês têm visto e ouvir o que vocês têm ouvido, mas não puderam”.
25 As umaꞌl u naj uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, as txakpu veꞌt naj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ, tan aꞌ nik tal naj uvaꞌ la icheesa naj ipaav u Jesús. As ech tal naj ileꞌ te Aak: —¿Chusul, kam la unbꞌaneꞌ tiꞌ uvaꞌ at untiichajil uvaꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal?— tiꞌk naj.
25 Certo dia, um especialista da lei se levantou para pôr Jesus à prova com esta pergunta: “Mestre, o que preciso fazer para herdar a vida eterna?”.
26 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿Kam ni tal u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan? ¿As kam neetzꞌa stiꞌ tul nasikꞌle?— tiꞌk Aak.
26 Jesus respondeu: “O que diz a lei de Moisés? Como você a entende?”.
27 As ech tal veꞌt u naj ileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ: —Ech ni tal vitzaqꞌit u Tiixh ileꞌ sqe:
27 O homem respondeu: “‘Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma, de toda a sua força e de toda a sua mente’ e ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’”.
28 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te naj: —Jik chit kat aal u yoleꞌ. Asoj la anima u yoleꞌ, as at atiichajil kꞌatz u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Jesús.
28 “Está correto!”, disse Jesus. “Faça isso, e você viverá.”
29 As ibꞌensa veꞌt tibꞌ naj jikla aamail vatz Aak. As ech tal naj ileꞌ te Aak: —¿Pap, abꞌisteeꞌ qꞌi vunmooleꞌ uveꞌ ni tal u yoleꞌ?— tiꞌk naj.
29 O homem, porém, querendo justificar suas ações, perguntou a Jesus: “E quem é o meu próximo?”.
30 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Ibꞌan unpajul, as el veꞌt chꞌuꞌl umaꞌl u naj tu u Jerusalén tiꞌ ibꞌen tu u Jericó. As ikꞌul naj kaꞌl unqꞌa elqꞌom tu bꞌey. As telqꞌa veꞌt unqꞌa elqꞌomeꞌ unqꞌa tetz najeꞌ skajayil tukꞌ u toksaꞌmeꞌ. As kat ikꞌaxbꞌisa veꞌt kan unqꞌa elqꞌomeꞌ naj. As bꞌiit kuxh jit kam naj taꞌn unqꞌa elqꞌomeꞌ.
30 Jesus respondeu com uma história: “Certo homem descia de Jerusalém a Jericó, quando foi atacado por bandidos. Eles lhe tiraram as roupas, o espancaram e o deixaram quase morto à beira da estrada.
31 As bꞌex paloj umaꞌl oksan iyol tenam vatz Tiixh. As tul til naj vas najeꞌ, as isaji kan kuxh naj. As ikꞌaj tibꞌ naj tu bꞌey.
31 “Por acaso, descia por ali um sacerdote. Quando viu o homem caído, atravessou para o outro lado da estrada.
32 As bꞌex uloj umaꞌt u tiaal u Leví. As pal kuxh isaji kan naj. As ikꞌaj tibꞌ naj tu bꞌey unpajte.
32 Um levita fazia o mesmo caminho e viu o homem caído, mas também atravessou e passou longe.
33 As bꞌex uloj veꞌt umaꞌt u naj uvaꞌ tzaanaj tu u Samaria. As tul til naj vas najeꞌ uveꞌ kꞌaxbꞌinalike, as itxum veꞌt naj ivatz.
33 “Então veio um samaritano e, ao ver o homem, teve compaixão dele.
34 As jetzꞌen veꞌt ok naj skꞌatz. As itzꞌaka veꞌt naj vas najeꞌ taꞌn aceite tukꞌ vino. As ibꞌoch veꞌt naj uveꞌ kꞌaxbꞌinale. As taqꞌ veꞌt jeꞌ naj vas najeꞌ tiꞌ vikaayeꞌ. As teqꞌo veꞌt bꞌen naj tu umaꞌl u vatbꞌal. As ixee veꞌt naj vas najeꞌ.
34 Foi até ele, tratou de seus ferimentos com óleo e vinho e os enfaixou. Depois, colocou o homem em seu jumento e o levou a uma hospedaria, onde cuidou dele.
35 Ech veꞌt qꞌejal stuul, as teqꞌo veꞌt jeꞌ tzan naj kaꞌvaꞌl puaj vatz tuul uvaꞌ kaꞌvaꞌl qꞌii aqꞌon ijaꞌmil. As taqꞌ veꞌt kan naj te vibꞌaal u vatbꞌaleꞌ. As ech tal naj ileꞌ: «Bꞌan bꞌaꞌnil. La chit eel u najeꞌ. Asoj la asotzsa nimal puaj tiꞌ u najeꞌ, as la aal sve. As in la choon,» tiꞌk u najeꞌ.
35 No dia seguinte, deu duas moedas de prata ao dono da hospedaria e disse: ‘Cuide deste homem. Se você precisar gastar a mais com ele, eu lhe pagarei a diferença quando voltar’.
36 ¿As abꞌiste u najeꞌ xoꞌl oxvaꞌl unqꞌa najeꞌ qꞌi uveꞌ imool tibꞌ tukꞌ vas najeꞌ kat ibꞌana uveꞌ kat kꞌaxbꞌisal taꞌn unqꞌa elqꞌomeꞌ?— tiꞌk u Jesús.
36 “Qual desses três você diria que foi o próximo do homem atacado pelos bandidos?”, perguntou Jesus.
37 Ech tal veꞌt u naj ileꞌ uvaꞌ chusel tibꞌ tiꞌ unqꞌa tzaqꞌiteꞌ: —Aꞌ u najeꞌ uveꞌ kat txumun ivatz u najeꞌ uveꞌ kꞌaxbꞌinalike,— tiꞌk naj. As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Kuxh veꞌteꞌ. As echat la abꞌaneꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u aa Samaria,— tiꞌk u Jesús tal te naj.
37 O especialista da lei respondeu: “Aquele que teve misericórdia dele”. Então Jesus disse: “Vá e faça o mesmo”.
38 As tul bꞌen veꞌt u Jesús tu bꞌey, as oon veꞌt Aak tu umaꞌl u koꞌm uvaꞌ jejlikkat umaꞌl u ixoj uvaꞌ Taa. As kat ikꞌul veꞌt ixoj Aak tikabꞌal.
38 Jesus e seus discípulos seguiram viagem e chegaram a um povoado onde uma mulher chamada Marta os recebeu em sua casa.
39 Atik umaꞌl u titzꞌin ixoj uvaꞌ Maꞌl ibꞌii. Tul oon u Jesús tikabꞌal chaꞌma, as kuꞌ u Maꞌleꞌ xonloj vatz Aak tiꞌ tabꞌit ixoj viyol Aakeꞌ.
39 Sua irmã, Maria, sentou-se aos pés de Jesus e ouvia o que ele ensinava.
40 Pet ech koj u Taaeꞌ, tan aꞌ kuxh u taqꞌon ixojeꞌ nikat titzꞌa. As jetzꞌen veꞌt ok ixoj kꞌatz u Jesús. As ech tal ixoj ileꞌ: —¿Pap, texh yeꞌ kuxh neetzꞌa? Tan yeꞌ niloch in ixoj Maꞌleꞌ. As in kuxh ni veloꞌk tiꞌ u aqꞌoneꞌ. Pet al te ixoj uvaꞌ la iloch in ixoj,— tiꞌk u Taaeꞌ tal te u Jesús.
40 Marta, porém, estava ocupada com seus muitos afazeres. Foi a Jesus e disse: “Senhor, não o incomoda que minha irmã fique aí sentada enquanto eu faço todo o trabalho? Diga-lhe que venha me ajudar!”.
41 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u Taaeꞌ: —Ileꞌ tuk val see, Taa: Tan vaꞌl kuxh apojbꞌeꞌ tiꞌ unqꞌa aqꞌoneꞌ uveꞌ nabꞌaneꞌ.
41 Mas o Senhor respondeu: “Marta, Marta, você se preocupa e se inquieta com todos esses detalhes.
42 Pet uveꞌ nibꞌan u Maꞌleꞌ, as aꞌeꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unqꞌa echbꞌubꞌaleꞌ. As yeꞌ la ibꞌaneꞌ uvaꞌ layaap ixoj stiꞌ,— tiꞌk u Jesús.
42 Apenas uma coisa é necessária. Quanto a Maria, ela fez a escolha certa, e ninguém tomará isso dela”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.