João 7

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As xamtik veꞌt stuul, as aꞌ nikat ixaankat veꞌt u Jesús tulaj unqꞌa tenameꞌ tu u Galilea, tan jit isaꞌ Aak tatin tu u Judea, tan nikat ichuk unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌpu veꞌt Aak.
1 Depois disso, Jesus começou a andar pela Galileia; ele não queria andar pela Judeia, pois os líderes judeus dali estavam querendo matá-lo.
2 As txantik ilejat u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ nik ilak unqꞌa tiaal Israel unqꞌa talaj ipacheꞌ tiꞌ tulsat skꞌuꞌl tiꞌ uvaꞌ kaꞌviinqil yaabꞌ kat atin unqꞌa qꞌesla ibꞌaaleꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
2 Aconteceu que a festa dos judeus chamada Festa das Barracas estava perto.
3 As ech tal veꞌt unqꞌa titzꞌin u Jesús ileꞌ ste: —Kuxh tu u Judea, aqꞌal uvaꞌ la til unqꞌa achusulibꞌeꞌ unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ uveꞌ nabꞌaneꞌ,
3 Então os irmãos de Jesus disseram a ele: — Saia daqui e vá para a Judeia a fim de que os seus seguidores vejam o que você está fazendo.
4 tan abꞌil uvaꞌ nisaꞌ uvaꞌ la ootzil taꞌn unqꞌa tenameꞌ as yeꞌ la uch imujat tibꞌ. As kuxh kꞌuch eebꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ, asoj nim vabꞌaꞌnileꞌ nabꞌaneꞌ,— tiꞌk chajnaj,
4 Pois quem quer ser bem-conhecido não deve esconder o que está fazendo. Já que você faz essas coisas, deixe que todos o conheçam.
5 tan mitaꞌn kuxh unqꞌa titzꞌin Aakeꞌ nikat niman Aak.
5 Até os irmãos de Jesus não criam nele.
6 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Yeꞌ ilejeꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ unbꞌen tu u nimla qꞌiieꞌ. Pet ech koj ex, tan kam kuxh qꞌiil la uch ebꞌeneꞌ.
6 Ele respondeu:
7 As echeꞌ la koj tixva ex unqꞌa tenameꞌ. Pet ech koj in, tan ni tixva in unqꞌa tenameꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ ni valoꞌk ste uvaꞌ vaꞌlexh nibꞌaneꞌ.
7 O mundo não pode ter ódio de vocês, mas tem ódio de mim porque eu afirmo que o que o mundo faz é mau.
8 As bꞌenoj etiltaj u nimla qꞌiieꞌ. Pet ech koj in, tan yeꞌl in la bꞌen in cheel, tan yeꞌ ilejeꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ unkꞌuchat vibꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk u Jesús.
8 Vão vocês à festa, mas eu não vou porque a minha hora ainda não chegou.
9 As tul yaꞌ Aak tiꞌ talat unqꞌa yoleꞌ, as kaa veꞌt Aak tu u Galilea.
9 Jesus disse isso e ficou na Galileia.
10 As tul kuxh bꞌen unqꞌa titzꞌin u Jesús tu u nimla qꞌiieꞌ, as bꞌen veꞌt Aak unpajte. As yeꞌ kat ikꞌuch Aak ibꞌeneꞌ. As jit ikꞌuch tibꞌ Aak vatz unqꞌa tenameꞌ.
10 Depois que os seus irmãos foram à festa, Jesus também foi, mas fez isso em segredo e não publicamente.
11 As nik ichuk veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ Aak xoꞌl unqꞌa mamaꞌla tenameꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ. As ech nikat tal chajnaj ileꞌ svatzaj: —¿Katil atkat u najeꞌ?— tiꞌk chajnaj.
11 Os líderes judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde é que está aquele homem?
12 As nik iyolbꞌe veꞌt unqꞌa tenameꞌ u Jesús. As at jolol uxhchil ech nik tal ileꞌ: —Chꞌiꞌumal itxumbꞌal u najeꞌ,— tiꞌk chajnaj. Pet ech koj unjolte, tan ech nik tal ileꞌ: —Yeꞌ bꞌaꞌn veꞌt nibꞌan u najeꞌ, tan nu kuxh iyansa naj itxumbꞌal unqꞌa kumooleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
12 Na multidão havia muita gente comentando sobre ele. Alguns diziam: — Ele é bom. — Não é não; ele engana o povo! — afirmavam outros.
13 As nik kuxh ijutxi unqꞌa tenameꞌ iyoloneꞌ tiꞌ u Jesús, tan tiꞌ uvaꞌ nik ixoꞌv chajnaj vatz unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ.
13 Mas ninguém falava abertamente sobre ele porque todos tinham medo dos líderes judeus.
14 As tul maꞌtik ipokꞌoꞌchin u nimla qꞌiieꞌ, as ok veꞌt u Jesús vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ. As ichus veꞌt Aak unqꞌa tenameꞌ.
14 Quando a festa já estava no meio, Jesus foi ao Templo e começou a ensinar.
15 As sotz veꞌt ikꞌuꞌl unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿Kam kat tulbꞌe u najeꞌ tootzit viyol u Tiixheꞌ? As tul yeꞌl naj kat ichus tibꞌ,— tiꞌk chajnaj.
15 Os líderes judeus ficaram muito admirados e diziam: — Como é que ele sabe tanto sem ter estudado?
16 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nunchus sexoꞌl as jit ineꞌ ni alon. Pet aꞌ u chajol vetzeꞌ ni alon.
16 Jesus disse:
17 As abꞌil uvaꞌ la saꞌon ibꞌanat uveꞌ ni tal u Tiixheꞌ as la tootzi uvaꞌ ma xeꞌ Aak tzaanajkat unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ nunchuseꞌ, pet moj nu kuxh uncheesa tunviꞌ.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se o meu ensino vem de Deus ou se falo em meu próprio nome.
18 As abꞌil uvaꞌ la kuxh icheesa umaj chusbꞌal tiviꞌ as jeꞌsaibꞌeꞌ nibꞌaneꞌ. Pet ech koj in tan aꞌ u chajol vetzeꞌ ni voksa iqꞌii, as jik chit nunchusuneꞌ. As yeꞌl umaj vaꞌlexh nunbꞌan sevatz.
18 Quem fala em seu próprio nome está procurando ser elogiado. Mas quem quer conseguir louvores para aquele que o enviou, esse é honesto, e não há falsidade nele.
19 ¿As kam stiꞌ qꞌi uveꞌ netal unyatzꞌpeꞌ? As tul at veꞌt u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan sexoꞌl taꞌn u Moisés. As yeꞌl umaj ex ni niman, tan netal unyatzꞌpeꞌ,— tiꞌk Aak.
19 Foi Moisés quem deu a
20 As ech tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ: —¡Subꞌuleꞌ atoꞌk sakꞌatz! ¿Abꞌil ni alon ayatzꞌpeꞌ?— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
20 A multidão respondeu: — Você está dominado por um demônio! Quem é que está querendo matá-lo?
21 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tiꞌ kuxh umaꞌl u bꞌaꞌnil uveꞌ kat unbꞌan tu u xeem qꞌiieꞌ as kat teqꞌo etaama stiꞌ.
21 Então Jesus disse:
22 As la val sete, tul uvaꞌ nilej vaaxil qꞌii titzꞌebꞌ umaj neꞌ uvaꞌ xaak, as netzokꞌeꞌl unbꞌiil vichiꞌoleꞌ echeꞌ uvaꞌ tal kan u Moisés. As jit tetz u Moisés u yoleꞌ, pet Tiixh kat alon te unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ. As kꞌuxh tu u xeem qꞌii ni chit ebꞌaneꞌ.
22 Vocês
23 Asoj ni tuch itzokꞌax el unbꞌiil ichiꞌol umaj neꞌ xaak tu u xeem qꞌiieꞌ tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la epaasa tzii tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tal kan u Moisés, as ¿kam qꞌi uveꞌ ni tul eviꞌ sviꞌ tiꞌ uvaꞌ kat unbꞌaꞌnxisa umaꞌl u aachꞌoꞌm tu u xeem qꞌiieꞌ?
23 Para não deixarem de cumprir a Lei de Moisés, vocês circuncidam um menino, mesmo no sábado. Então por que ficam com raiva de mim quando eu curo completamente uma pessoa no sábado?
24 As jikoj chit ebꞌan unsuuchil. As ebꞌantaj teviꞌ asoj bꞌaꞌn nunbꞌaneꞌ moj yeꞌle,— tiꞌk u Jesús.
24 Parem de julgar pelas aparências e julguem com justiça.
25 As ech tal veꞌt kaꞌl unqꞌa aa Jerusalén ileꞌ svatzaj tiꞌ u Jesús: —¿Ma jit u najeꞌ nichukpeꞌ uvaꞌ ni talax iyatzꞌpeꞌ?
25 Algumas pessoas que moravam em Jerusalém perguntavam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 As il naj ileꞌ niyolon xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As yeꞌxhkam kuxh ni talax tiꞌ naj. Kamal naꞌl vatz unqꞌa kubꞌooqꞌoleꞌ uvaꞌ aꞌ u Cristoeꞌ u najeꞌ.
26 Vejam! Ele está falando em público, e ninguém diz nada contra ele! Será que as autoridades sabem mesmo que ele é o Messias ?
27 Pet ootzimal sqaꞌn uvaꞌ katil tzaakat naj. Pet ech koj u Cristo, tan tul la ul Aak, as yeꞌxhebꞌil la ootzin katil la tzaakat Aak,— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ svatzaj.
27 No entanto, quando o Messias vier, ninguém saberá de onde ele é; e nós sabemos de onde este homem vem.
28 As tul nikat ichusun u Jesús vatz iqꞌanal u tostiixheꞌ, as taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak tuul iviꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ootzimal in setaꞌn. As ootzimal setaꞌn uvaꞌ katil tzaanajkat in. As yeꞌl uvaꞌ kat kuxh koj ul in tukꞌ untxumbꞌal. Pet aꞌ u jikla Tiixheꞌ kat chajon tzan in uvaꞌ yeꞌ ootzimal setaꞌn.
28 Quando estava ensinando no pátio do Templo, Jesus disse bem alto:
29 As ootzimal Aak svaꞌn, tan kꞌatz Aak tzaanajkat in. As Aakeꞌ chajon tzan in,— tiꞌk u Jesús.
29 Mas eu o conheço porque venho dele e fui mandado por ele.
30 As kꞌuxh nik tal veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ itxeyat Aak, as yeꞌxhebꞌil kat txeyon Aak, tan yeꞌxnik ilejat u qꞌiieꞌ uvaꞌ la txeypu veꞌt Aak.
30 Então quiseram prender Jesus, mas ninguém fez isso porque a sua hora ainda não tinha chegado.
31 As yeꞌ saach unqꞌa tenameꞌ ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak. Ech nik tal veꞌt ileꞌ svatzaj: —Asoj jit u Cristo u Jesús, as tul la ul u Cristo, as ¿la kol pal veꞌt vibꞌaꞌnileꞌ qꞌa tiꞌ u mamaꞌla kꞌuchbꞌal tetz u tijleꞌm u Jesús uveꞌ kat ibꞌanlu veꞌteꞌ?— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
31 Porém muitas pessoas que estavam na multidão creram nele e perguntavam: — Quando o Messias vier, será que vai fazer milagres maiores do que este homem tem feito?
32 As tabꞌi veꞌt unqꞌa fariseo unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ nik tal unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ u Jesús. As imol veꞌt tibꞌ chajnaj tukꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh. As ichaj veꞌt bꞌen chajnaj kaꞌl unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ tiꞌ itxeypu u Jesús.
32 Os fariseus ouviram a multidão comentando essas coisas sobre Jesus, e por isso eles e os chefes dos sacerdotes mandaram guardas para o prenderem.
33 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —Unbꞌiitoj kuxheꞌ tuk unbꞌan sexoꞌl. As tuk qꞌaavoj veꞌt in kꞌatz u chajol vetzeꞌ.
33 Jesus disse:
34 As kꞌuxh la echuk veꞌt in, as echeꞌ la koj elej veꞌt in, tan la koj uch etooneꞌ tu u atinbꞌaleꞌ uveꞌ la atinkat in,— tiꞌk u Jesús.
34 Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou.
35 As ech tal veꞌt unqꞌa fariseo ileꞌ svatzaj tukꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa nachol Tiixheꞌ: —¿Katileꞌ qꞌi la bꞌenkat u najeꞌ uveꞌ ni taleꞌ, uvaꞌ yeꞌ la kulej veꞌt naj? ¿Ma aꞌ la bꞌenkat naj bꞌa xoꞌl unqꞌa kumooleꞌ uvaꞌ jejleꞌl xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel? ¿Pet moj la bꞌen ichus veꞌt naj unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ jit tiaal Israel?
35 Então os líderes judeus começaram a comentar: — Para onde será que ele vai que não o poderemos achar? Será que ele vai morar com os judeus que moram no estrangeiro? Será que vai ensinar os não judeus?
36 ¿As kam ni tokkat viyol najeꞌ uveꞌ ni taleꞌ: «Kꞌuxh la echuk in, as yeꞌl in la elej veꞌt in. As la koj etxꞌol etooneꞌ tu u atinbꞌaleꞌ uveꞌ la atinkat in,» taqꞌ kuxh naj ni taleꞌ,— tiꞌk chajnaj?
36 O que será que ele quis dizer quando afirmou: “Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou”?
37 As timoxtebꞌal u nimla qꞌiieꞌ as aꞌ u qꞌiieꞌ uveꞌ nim talcheꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ. As txakpu veꞌt u Jesús vatz unqꞌa tenameꞌ. As taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak tuul iviꞌ. Ech tal Aak ileꞌ: —Abꞌiste ex nitzaj etziꞌ as etoksataj etibꞌ sunkꞌatz. As ukꞌaꞌoj ex sunkꞌatz,
37 O último dia da festa era o mais importante. Naquele dia Jesus se pôs de pé e disse bem alto:
38 tan abꞌil uvaꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl sviꞌ as ech la ibꞌaneꞌ echeꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tu viyol u Tiixheꞌ. Tan ech tel chꞌuꞌl vunbꞌaꞌnileꞌ tu u taanxelaleꞌ echeꞌ nibꞌan u aꞌeꞌ tul ni tel chꞌuꞌl tu u vitzeꞌ uvaꞌ ni aqꞌon tiichajil,— tiꞌk u Jesús.
38 Como dizem as
39 As aꞌ u Tiixhla Espíritu nikat tal Aak, uvaꞌ la ok veꞌt tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak, tan yeꞌxnik ul u Tiixhla Espíritu tiꞌ tok tu u taanxelal unqꞌa niman tetz Aakeꞌ. As yeꞌxnik oon Aak tu u atinbꞌaleꞌ uveꞌ la oksalkat iqꞌiia Aak kꞌatz viBꞌaaleꞌ.
39 Jesus estava falando a respeito do Espírito Santo, que aqueles que criam nele iriam receber. Essas pessoas não tinham recebido o Espírito porque Jesus ainda não havia voltado para a presença gloriosa de Deus.
40 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ tal u Jesús, as ech tal veꞌt unjolol unqꞌa naj ileꞌ: —An chiteꞌ vil. Aꞌ u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ kat ulyu veꞌteꞌ uvaꞌ alel kan u tulebꞌaleꞌ,— tiꞌk chajnaj.
40 Muitas pessoas que ouviram essas palavras afirmavam: — De fato, este homem é o
41 As ech tal unjoltu unqꞌa naj ileꞌ: —An chiteꞌ. Aꞌ u Cristo kat ulyu veꞌteꞌ,— tiꞌk chajnaj. As atik kaꞌt uxhchil uvaꞌ ech tal ileꞌ: —¿As tu kol u Galilea qꞌa la tzaakat u Cristo?
41 Outros diziam: — Ele é o E ainda outras pessoas perguntavam: — Mas será que o Messias virá da Galileia?
42 ¿As yeꞌ kol qꞌa sekꞌuꞌl uvaꞌ alel kan tu viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ tiaal David u Cristo la ibꞌaneꞌ? Tan aꞌ la tzaakat tu u Belén, uvaꞌ atikkat u David,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
42 As Escrituras Sagradas dizem que o Messias será descendente de Davi e vai nascer em Belém, onde Davi morou.
43 As yeꞌ nik ikꞌul tibꞌ iyol unqꞌa tenameꞌ svatzaj tiꞌ u Jesús.
43 Então o povo se dividiu por causa dele.
44 As atik unjolol unqꞌa uxhchileꞌ nik alon uvaꞌ la txeyax Aak. As yeꞌxhebꞌil kat txeyon Aak.
44 Alguns queriam prender Jesus, mas ninguém fez isso.
45 As tul qꞌaav veꞌt unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ uvaꞌ maꞌtik ichajax bꞌen taꞌn unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo tiꞌ itxeypu veꞌt u Jesús, as ech alpu veꞌt ileꞌ te chajnaj: —¿Kam tetzeꞌ uveꞌ yeꞌ kat eteqꞌo tzan u Jesús?— tiꞌk unqꞌa chajol tetz chajnajeꞌ.
45 Os guardas voltaram para o lugar onde estavam os chefes dos sacerdotes e os fariseus , e eles perguntaram: — Por que vocês não trouxeram aquele homem?
46 Ech tal veꞌt unqꞌa xeen tetz u tostiixh ileꞌ: —As yeꞌ atixoj qabꞌi iyolon umaj uxhchil uvaꞌ achaꞌv iyoloneꞌ echeꞌ iyolon u najeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
46 Eles responderam: — Nunca ninguém falou como ele!
47 As ech tal veꞌt unqꞌa fariseo ileꞌ te chajnaj: —¿Ma antu veꞌt ex bꞌa kat yanyu veꞌt etxumbꞌal taꞌn u najeꞌ?
47 Então os fariseus disseram aos guardas: — Será que vocês também foram enganados?
48 ¿As ma yeꞌ ootzimal setaꞌn uvaꞌ yeꞌl umaj unqꞌa kuqꞌesaleꞌ ni niman u najeꞌ? As mitaꞌn oꞌ uvaꞌ oꞌ fariseo ni niman naj.
48 Por acaso alguma autoridade ou algum fariseu creu nele?
49 As jankꞌal unqꞌa tenameꞌ uveꞌ ni niman u najeꞌ, as niyansa veꞌt tibꞌ, tan echeꞌ ootzimal koj u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn naj,— tiꞌk unqꞌa fariseo.
49 Essa gente que não conhece a Lei está amaldiçoada por Deus.
50 As u Nicodemo uvaꞌ bꞌex yolon xeꞌ u Jesús aqꞌbꞌal, tan imool tibꞌ naj tukꞌ unqꞌa fariseo. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te vimooleꞌ:
50 Mas Nicodemos, que era um deles e que certa ocasião havia falado com Jesus, disse:
51 —Palojtaj oꞌ stuul uvaꞌ aꞌ ni tal u kuleyeꞌ uvaꞌ lanal qabꞌi isuuchil bꞌaxa. As aꞌn la qal itxeypu umaj uxhchil tul uvaꞌ la qootzi vipaaveꞌ,— tiꞌk naj.
51 — De acordo com a nossa Lei não podemos condenar um homem sem ouvi-lo primeiro e descobrir o que ele fez.
52 As ech tal veꞌt unqꞌa imool naj ileꞌ: —¿As ma aꞌ nooksakat eebꞌ kꞌatz unqꞌa aa Galilea? ¡Chus eebꞌ sbꞌaꞌn tiꞌ viyol u Tiixheꞌ, tan yeꞌl umaj qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ aa Galilea!— tiꞌk chajnaj.
52 — Por acaso você também é da Galileia? — perguntaram eles. — Estude as Escrituras Sagradas e verá que da Galileia nunca surgiu nenhum profeta .
53 As ijatx veꞌt tibꞌ chajnaj. As bꞌen veꞌt chajnaj tulaj ikabꞌal.
53 — ausente —

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.