João 1
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As xeꞌ qꞌiisaj atik chit umaꞌl u uxhchil uvaꞌ nikꞌuchun kam bꞌantaꞌn u Tiixheꞌ. As echenikeꞌ kꞌatz u Tiixheꞌ, tan an chit Tiixheꞌ u uxhchileꞌ.
1 No começo aquele que é a Palavra já existia. Ele estava com Deus e era Deus.
2 As atik chiteꞌ u uxhchileꞌ kꞌatz u Tiixheꞌ tul yeꞌxnik chee u vatz txꞌavaꞌeꞌ.
2 Desde o princípio, a Palavra estava com Deus.
3 Jankꞌal chit unqꞌa veeꞌ ati, as aꞌeꞌ cheesan tetz. As yeꞌl umaj kam ati uvaꞌ jit u uxhchileꞌ cheesan tetz.
3 Por meio da Palavra, Deus fez todas as coisas, e nada do que existe foi feito sem ela.
4 As echen u tiichajileꞌ kꞌatz u uxhchileꞌ. As aꞌ vitiichajileꞌ u txijun tetz u qaanxelaleꞌ.
4 A Palavra era a fonte da vida, e essa vida trouxe a luz para todas as pessoas.
5 As aꞌ u txijun tetz u qaanxelaleꞌ ni txijun bꞌen u qꞌej toktoeꞌ. As jatu koj la olebꞌ u qꞌej toktoeꞌ tiꞌ itzaasaleꞌ.
5 A luz brilha na escuridão, e a escuridão não conseguiu apagá-la.
6 As atik umaꞌl u naj uvaꞌ Xhun ibꞌii uvaꞌ ichaj tzan u Tiixheꞌ
6 Houve um homem chamado João, que foi enviado por Deus
7 tiꞌ ul talat isuuchil unqꞌa yoleꞌ sukuxoꞌl tiꞌ u txijun tetz u qaanxelaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ kajayil chit oꞌ tukꞌ unqꞌa tenameꞌ la kukꞌujbꞌaꞌ kukꞌuꞌl tiꞌ u txijun tetz u qaanxelaleꞌ.
7 para falar a respeito da luz. Ele veio para que por meio dele todos pudessem ouvir a mensagem e crer nela.
8 Jit u Xhuneꞌ u txijun tetz u qaanxelaleꞌ. Pet aꞌ u Xhuneꞌ u alol tetz isuuchil u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ abꞌil u txijun tetz u qaanxelaleꞌ.
8 João não era a luz, mas veio para falar a respeito da luz,
9 As tul kat ul u txijun tetz u qaanxelaleꞌ uvaꞌ taꞌn chiteꞌ unchꞌiꞌtil vatz u txꞌavaꞌeꞌ,
9 a luz verdadeira que veio ao mundo e ilumina todas as pessoas.
10 as atik u txijun tetz u qaanxelaleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As kꞌuxh aꞌeꞌ u cheesan tetz u vatz txꞌavaꞌeꞌ skajayil, as yeꞌ kat texhla unqꞌa tenameꞌ u tijleꞌmeꞌ.
10 A Palavra estava no mundo, e por meio dela Deus fez o mundo, mas o mundo não a conheceu.
11 As kꞌuxh aꞌ ulkat xoꞌl vitenameꞌ, as yeꞌ kat kꞌulpu veꞌteꞌ taꞌn vitenameꞌ.
11 Aquele que é a Palavra veio para o seu próprio país, mas o seu povo não o recebeu.
12 Pet abꞌil uveꞌ kat niman as kat ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl stiꞌ, as aꞌeꞌ kat oksan oꞌ smeꞌal ikꞌaol Tiixh.
12 Porém alguns creram nele e o receberam, e a estes ele deu o direito de se tornarem filhos de Deus.
13 As yeꞌl uvaꞌ tukꞌ koj itxumbꞌal umaj vatz txꞌavaꞌilla aama as tukꞌ koj u tachaꞌv umaj uxhchil uvaꞌ kat ok oꞌ smeꞌal ikꞌaol Tiixh. Pet tachaꞌv chit u Tiixheꞌ uvaꞌ kat ok oꞌ smeꞌal ikꞌaol Tiixh.
13 Eles não se tornaram filhos de Deus pelos meios naturais, isto é, não nasceram como nascem os filhos de um pai humano; o próprio Deus é quem foi o Pai deles.
14 As u uxhchileꞌ uvaꞌ nikꞌuchun kam bꞌantaꞌn u Tiixheꞌ, as atik veꞌt sukuxoꞌl, as nimal veꞌt bꞌaꞌnil kat ibꞌana, as nik tal veꞌt u jikla yoleꞌ te unqꞌa tenameꞌ. As kat teqꞌo veꞌt qaama tan ech nik ibꞌaneꞌ echeꞌ uveꞌ nik ibꞌan u Tiixheꞌ tan aꞌeꞌ unchꞌiꞌtil viKꞌaol u Tiixheꞌ. Estiꞌeꞌ kat teqꞌo veꞌt qaama tiꞌ unqꞌa uveꞌ nik ibꞌan Aak.
14 A Palavra se tornou um ser humano e morou entre nós, cheia de amor e de verdade. E nós vimos a revelação da sua natureza divina, natureza que ele recebeu como Filho único do Pai.
15 As tal u Xhuneꞌ isuuchil unqꞌa yoleꞌ stiꞌ. As ech tal ileꞌ: —Aakeꞌ uvaꞌ kat vala, uvaꞌ ech val ileꞌ: «Xekel tzan umaꞌl u uxhchil sviꞌ. As nim talcheꞌ sviꞌ, tan atik chiteꞌ tul uvaꞌ yeꞌxnik itzꞌebꞌ in,»— tiꞌk u Xhuneꞌ.
15 João disse o seguinte a respeito de Jesus: — Este é aquele de quem eu disse: “Ele vem depois de mim, mas é mais importante do que eu, pois antes de eu nascer ele já existia.”
16 As yeꞌ niyaꞌ u Tiixheꞌ tiꞌ taqꞌat vibꞌaꞌnileꞌ sqe, tan nim chit vibꞌaꞌnil Aakeꞌ sqiꞌ,
16 Porque todos nós temos sido abençoados com as riquezas do seu amor, com bênçãos e mais bênçãos.
17 tan bꞌaꞌneꞌ vitzaqꞌit Aakeꞌ uvaꞌ atik kan sukuxoꞌl taꞌn u Moisés bꞌaxa. Pet aal chit nim talchu veꞌt vibꞌaꞌnileꞌ tukꞌ u jikla yoleꞌ uvaꞌ at sqiꞌ, as u uxhchil uvaꞌ ni val sete as aꞌeꞌ u Jesucristo,
17 A lei foi dada por meio de Moisés, mas o amor e a verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 tan yeꞌxhebꞌil kat ilon ikaꞌy u Tiixheꞌ. Pet taꞌn kuxh unchꞌiꞌtil viKꞌaol Aakeꞌ uvaꞌ umaꞌl kuxh vitxumbꞌal Aakeꞌ stukꞌ, as aꞌeꞌ uveꞌ kat alon isuuchil sqe.
18 Ninguém nunca viu Deus. Somente o Filho único, que é Deus e está ao lado do Pai, foi quem nos mostrou quem é Deus.
19 Unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ tu u Jerusalén as kat ichaj bꞌen chajnaj kaꞌl unqꞌa nachol Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa tiaal u Leví tiꞌ bꞌen ichꞌotil te u Xhuneꞌ. As ech tal chajnaj ileꞌ: —¿Kam eejleꞌmeꞌ qꞌi?— tiꞌk chajnaj. As tal veꞌt u Xhuneꞌ isuuchil u tijleꞌmeꞌ te chajnaj.
19 Os líderes judeus enviaram de Jerusalém alguns sacerdotes e levitas para perguntarem a João quem ele era.
20 As yeꞌ kat imuj u Xhuneꞌ yol. Pet jik chit kat tal u Xhuneꞌ: —Jit ineꞌ u Cristo,— tiꞌk u Xhuneꞌ tal te chajnaj.
20 João afirmou claramente: — Eu não sou o
21 As ichꞌoti veꞌt chajnaj: —¿Abꞌiste axh qꞌi uveꞌ naaleꞌ? ¿Ma axh u Elías?— tiꞌk chajnaj. —Yeꞌle, jit ineꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ. —¿Pet moj axh u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ la uli?— tiꞌk chajnaj. —Yeꞌle, jit ineꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ.
21 Eles tornaram a perguntar: — Então, quem é você? Você é Elias? — Não, eu não sou! — respondeu João. — Você é o — Não! — respondeu ele.
22 —¿Abꞌiste veꞌt axh qꞌi uveꞌ naaleꞌ? As al sqe, tan la qootzi tiꞌ bꞌen qalat te unqꞌa chajol qetzeꞌ. ¿As kam u eejleꞌmeꞌ uveꞌ la bꞌen qaleꞌ?— tiꞌk chajnaj.
22 Aí eles disseram a João: — Diga quem é você para podermos levar uma resposta aos que nos enviaram. O que é que você diz a respeito de você mesmo?
23 As ech tal veꞌt u Xhun ileꞌ: —Aꞌ u vijleꞌmeꞌ uvaꞌ tal kan u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ Isaías, tul ech tal ileꞌ:
23 João respondeu, citando o profeta Isaías: — “Eu sou aquele que grita assim no deserto: preparem o caminho para o Senhor passar.”
24 As aꞌ unqꞌa fariseo chajon bꞌen unqꞌa najeꞌ tiꞌ ichꞌotil itziꞌ u Xhuneꞌ.
24 Os que foram enviados eram do grupo dos fariseus ;
25 As ech tal veꞌt unqꞌa naj ileꞌ te u Xhuneꞌ: —Asoj jit axh u Cristo, jit axh u Elías, jit axh u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ la uli, as ¿kam qꞌi uveꞌ naaqꞌ kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ?— tiꞌk chajnaj.
25 eles perguntaram a João: — Se você não é o Messias, nem Elias, nem o Profeta que estamos esperando, por que é que você batiza?
26 As ech tal veꞌt u Xhun ileꞌ: —Tan xeꞌ kuxh aꞌeꞌ ni vaqꞌkat kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. Pet at umaꞌl u uxhchil sexoꞌl uvaꞌ yeꞌ ootzimal u tijleꞌmeꞌ setaꞌn.
26 João respondeu: — Eu batizo com água, mas no meio de vocês está alguém que vocês não conhecem.
27 As xekel veꞌt tzan sviꞌ. As jit unkꞌuleleꞌ uvaꞌ la unsaaput vixaꞌpeꞌ, tan nim talcheꞌ sviꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ.
27 Ele vem depois de mim, mas eu não mereço a honra de desamarrar as correias das sandálias dele.
28 As aꞌ ibꞌankat tu umaꞌl u tal tenam uveꞌ Betania jalit u nimla aꞌeꞌ uveꞌ Jordán. As tzitziꞌ nik taqꞌkat kuꞌ u Xhuneꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Tiixheꞌ.
28 Isso aconteceu no povoado de Betânia, no lado leste do rio Jordão, onde João estava batizando.
29 Ech veꞌt qꞌejal stuul, as til veꞌt u Xhuneꞌ ijetzꞌen ok u Jesús skꞌatz. As ech tal veꞌt u Xhun ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —¡Etiltaj, tan il Aak ileꞌ uvaꞌ ech tatineꞌ echeꞌ kaneeroꞌ uvaꞌ niyatzꞌpu vatz u Tiixheꞌ! As Aakeꞌ chajel veꞌt tzan taꞌn u Tiixheꞌ tiꞌ ul isotzsal ipaav unqꞌa tenameꞌ skajayil.
29 No dia seguinte, João viu Jesus vindo na direção dele e disse: — Aí está o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo!
30 As Aakeꞌ uvaꞌ kat val sete uvaꞌ ech val ileꞌ: «Xekel tzan umaꞌl u uxhchil sviꞌ. As atik chiteꞌ tul yeꞌxnik itzꞌebꞌ in,» chꞌin kat vala.
30 Eu estava falando a respeito dele quando disse: “Depois de mim vem um homem que é mais importante do que eu, pois antes de eu nascer ele já existia.”
31 As mitaꞌn in ootzin tetz Aak. Pet kat ul vaqꞌ kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ, aqꞌal uvaꞌ la ootzil veꞌt Aak taꞌn u kutenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel,— tiꞌk u Xhuneꞌ.
31 Eu mesmo não sabia quem ele era, mas vim, batizando com água para que o povo de Israel saiba quem ele é.
32 As ech tal u Xhun ileꞌ unpajte: —Kat vil ikuꞌ veꞌt chꞌuꞌl u Tiixhla Espíritu tu almikaꞌ, echeꞌ ikuꞌ chꞌuꞌl umaj paroomaxh. As ul ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt tibꞌ tiibꞌa Aak.
32 João continuou: — Eu vi o Espírito descer do céu como uma pomba e parar sobre ele.
33 As tul yeꞌxnik vootzi Aak, as maꞌtik talat u chajol vetzeꞌ sve uvaꞌ chajon tzan in tiꞌ vaqꞌat kuꞌ unqꞌa uxhchileꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ: «Abꞌil uvaꞌ la eel ikuꞌ veꞌt chꞌuꞌl u Tiixhla Espíritu stiibꞌa as la atin skꞌatz, as Aakeꞌ la aqꞌon veꞌt ok u Tiixhla Espíritu tu vetaanxelaleꞌ,» tiꞌk sve.
33 Eu não sabia quem ele era, mas Deus, que me mandou batizar com água, me disse: “Você vai ver o Espírito descer e parar sobre um homem. Esse é quem batiza com o Espírito Santo.”
34 As aꞌeꞌ kat vila. Estiꞌeꞌ ni val sete uvaꞌ Aakeꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ,— tiꞌk u Xhuneꞌ tal te unqꞌa tenameꞌ.
34 E eu vi isso e por esse motivo tenho declarado que ele é o Filho de Deus.
35 Ech qꞌejal stuul, as atik veꞌt u Xhuneꞌ tukꞌ kaꞌvaꞌl vichusulibꞌeꞌ tziꞌ u aꞌeꞌ.
35 No dia seguinte, João estava outra vez ali com dois dos seus discípulos.
36 Tul til u Xhuneꞌ ipal u Jesús, as ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Il Aak ileꞌ! ¡As Aakeꞌ uvaꞌ ech tatineꞌ echeꞌ kaneeroꞌ uvaꞌ niyatzꞌpu vatz u Tiixheꞌ! As chajel veꞌt tzan Aak taꞌn u Tiixheꞌ tiꞌ ul isotzsal ipaav unqꞌa tenameꞌ skajayil,— tiꞌk u Xhuneꞌ tal te kaꞌvaꞌl vichusulibꞌeꞌ.
36 Quando viu Jesus passar, disse: — Aí está o Cordeiro de Deus!
37 As tul tabꞌi veꞌt chajnaj uvaꞌ tal u Xhuneꞌ tiꞌ u Jesús, as taqꞌ veꞌt kan chajnaj u Xhuneꞌ. As xekebꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ u Jesús.
37 Quando os dois discípulos de João ouviram isso, saíram seguindo Jesus.
38 As isuchqꞌi veꞌt tibꞌ Aak. Isaji veꞌt Aak kaꞌvaꞌl u najeꞌ uvaꞌ xekik tiꞌ Aak. As ichꞌoti veꞌt Aak itziꞌ chajnaj: —¿Kam nechukeꞌ?— tiꞌk Aak tal te chajnaj. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿Rabí, katil jejleꞌlkat axh?— tiꞌk chajnaj.
38 Então Jesus olhou para trás, viu que eles o seguiam e perguntou: Eles perguntaram: — Rabi, onde é que o senhor mora? (“Rabi” quer dizer “mestre”.)
39 As ech tal Aak ileꞌ: —Siꞌunaj. Etiltaj,— tiꞌk Aak tal te chajnaj. Bꞌen veꞌt chajnaj tiꞌ Aak. Bꞌex til veꞌt chajnaj katil uveꞌ atikkat Aak. As kaa veꞌt chajnaj kꞌatz Aak, tan kamal kajvaꞌl oora kuꞌ qꞌii oon chajnaj kꞌatz Aak.
39 — Venham ver! — disse Jesus. Então eles foram, viram onde Jesus estava morando e ficaram com ele o resto daquele dia. Isso aconteceu mais ou menos às quatro horas da tarde.
40 As Lixh ibꞌii umaꞌl u najeꞌ uvaꞌ kat abꞌin viyol u Xhuneꞌ. As xekebꞌ veꞌt naj tiꞌ u Jesúseꞌ. As aꞌ u Lixheꞌ u titzꞌin u Simón uvaꞌ Luꞌ.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois homens que tinham ouvido João falar a respeito de Jesus e por isso o haviam seguido.
41 As bꞌex ichuk veꞌt u Lixheꞌ u Simón. As tul ilej naj u Simón uvaꞌ Luꞌ, as ech tal naj ileꞌ: —¡Kat kulejlu veꞌt u Mesías!— tiꞌk naj, tan «Cristo» isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ «Mesías.»
41 A primeira coisa que André fez foi procurar o seu irmão Simão e dizer a ele: — Achamos o
42 As teqꞌo u Lixheꞌ u Simón stiꞌ. Bꞌex ikꞌuch veꞌt naj u Jesús. Tul oon u Simón vatz u Jesús, as aalik ok Aak te naj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Axh Simón, ikꞌaol Jonás, cheel jit veꞌt axh Simón. Pet axh veꞌt Cefas la ibꞌaneꞌ,— tiꞌk u Jesús, tan aꞌ isuuchil u yoleꞌ uvaꞌ «Cefas» as «Luꞌ» tu kuyolbꞌal.
42 Então André levou o seu irmão a Jesus. Jesus olhou para Simão e disse:
43 Ech qꞌejal stuul, as tal veꞌt u Jesús ibꞌen tu u Galilea. As tul oon veꞌt Aak, ilej veꞌt Aak umaꞌl u naj uvaꞌ Piꞌl. As ech tal Aak ileꞌ te naj: —Xekebꞌen sviꞌ,— tiꞌk Aak.
43 No dia seguinte, Jesus resolveu ir para a região da Galileia. Antes de ir, foi procurar Filipe e disse:
44 As aꞌ tzaanajkat u Piꞌleꞌ tu u Betsaida, tan umaꞌl kuxh itenam naj tukꞌ u Luꞌeꞌ as tukꞌ u Lixheꞌ.
44 Filipe era de Betsaida, de onde eram também André e Pedro.
45 As bꞌex ichuk veꞌt u Piꞌleꞌ u Natanael. Tul ilej naj u Natanael, as ech tal naj ileꞌ: —Kat kulejlu veꞌt u uxhchileꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa kan u Moisés tukꞌ uvaꞌ tal kan unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ. As aꞌeꞌ vil uvaꞌ Jesús, vikꞌaol u Xhuꞌleꞌ, uvaꞌ aa Nazaret,— tiꞌk u Piꞌleꞌ.
45 Filipe foi procurar Natanael e disse: — Achamos aquele a respeito de quem Moisés escreveu no
46 As ech tal u Natanael ileꞌ: —¿La kol chit el chꞌuꞌl umaj bꞌaꞌnla uxhchil qꞌa tu u Nazaret?— tiꞌk naj. Ech tal veꞌt u Piꞌl ileꞌ: —¡Koꞌon! ¡Kuxh ila!— tiꞌk naj.
46 Natanael perguntou: — E será que pode sair alguma coisa boa de Nazaré? — Venha ver! — respondeu Filipe.
47 As tul til veꞌt u Jesús toon u Natanael skꞌatz, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ tiꞌ naj: —Il umaꞌl u tiaal Israel ileꞌ uvaꞌ jik chit itxumbꞌal, tan yeꞌl yol nichuli naj,— tiꞌk u Jesús.
47 Quando Jesus viu Natanael chegando, disse a respeito dele:
48 As ichꞌoti veꞌt u Natanael te Aak: —¿Katil qꞌi ootzikat in?— tiꞌk naj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Maꞌtik vilat axh jaqꞌ umaꞌl u higuera tul yeꞌxnik oon u Piꞌleꞌ tiꞌ amololeꞌ,— tiꞌk Aak tal te naj.
48 Então Natanael perguntou a Jesus: — De onde o senhor me conhece? Jesus respondeu:
49 Ech tal u Natanael ileꞌ: —Chusul, axheꞌ vil viKꞌaol u Tiixheꞌ. As axheꞌ u tijlenaal u kutenameꞌ uveꞌ tiaal Israel,— tiꞌk naj.
49 Então Natanael exclamou: — Mestre, o senhor é o Filho de Deus! O senhor é o Rei de Israel!
50 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿Ma nakꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ tiꞌ uvaꞌ kat val see uvaꞌ kat vil axh jaqꞌ u tzeꞌeꞌ uvaꞌ higuera? Pet tuk val see, tan nimeꞌ uveꞌ tuk eeleꞌ tiꞌ uvaꞌ kat val see.
50 Jesus respondeu:
51 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Tan jik chit tuk val sete, tan la etil uvaꞌ jajleꞌl veꞌt u almikaꞌeꞌ. As tuk etil ijeꞌeꞌ as ikuꞌ chꞌuꞌl unqꞌa ángeleꞌ uvaꞌ tetz u Tiixheꞌ tiibꞌa VIKꞌAOL U NAJEꞌ tiꞌ ilochpeꞌ,— tiꞌk u Jesús.
51 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: vocês verão o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.