João 18
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 As tul kuxh tal u Jesús unqꞌa yoleꞌ, as el veꞌt chꞌuꞌl Aak tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tiꞌ iqꞌax jalit u xoꞌl vitzeꞌ uvaꞌ Cedrón ibꞌii, tan atik kaꞌl unqꞌa chiko tzitziꞌ. As ok veꞌt Aak xoꞌl unqꞌa chikoeꞌ tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
1 Depois de dizer essas coisas, Jesus atravessou com seus discípulos o vale de Cedrom e entrou num bosque de oliveiras.
2 As ootzimalik u atinbꞌaleꞌ taꞌn u Judas, uvaꞌ kꞌayin u Jesús, tan jatpajul kuxh nik tex Aak tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ tu u atinbꞌaleꞌ.
2 Judas, o traidor, conhecia aquele lugar, pois Jesus tinha ido muitas vezes ali com seus discípulos.
3 As teqꞌo veꞌt u Judas kaꞌl unqꞌa sol stiꞌ tukꞌ kaꞌt unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ uvaꞌ kat ichaj bꞌen unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo. As eqꞌomalik chꞌichꞌ taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ tukꞌ txijubꞌ tetz.
3 Os principais sacerdotes e fariseus tinham dado a Judas um destacamento de soldados e alguns guardas do templo para acompanhá-lo. Eles chegaram ao bosque de oliveiras com tochas, lanternas e armas.
4 As el veꞌt chꞌuꞌl u Jesús tiꞌ ul ikꞌulat chajnaj, tan atik skꞌuꞌl Aak uvaꞌ kam la ul veꞌt tiꞌ Aak. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —¿Abꞌil qꞌi nechukeꞌ?— tiꞌk Aak.
4 Jesus, sabendo tudo que ia lhe acontecer, foi ao encontro deles. “A quem vocês procuram?”, perguntou.
5 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Nu kuchuk u Jesús, u aa Nazaret,— tiꞌk chajnaj. —Ineꞌ,— tiꞌk Aak. As antik u Judas uvaꞌ kꞌayin u Jesús molonik tibꞌ tukꞌ chajnaj.
5 “A Jesus, o nazareno”, responderam. “Sou eu”, disse ele. (Judas, o traidor, estava com eles.)
6 As tul tal u Jesús uvaꞌ: «Ineꞌ,» tiꞌk Aak, as pakꞌkabꞌan ibꞌen veꞌt chajnaj tu txꞌavaꞌ.
6 Quando Jesus disse: “Sou eu”, todos recuaram e caíram para trás, no chão.
7 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ tikaꞌpa: —¿Abꞌil nechukeꞌ?— tiꞌk Aak. —Aꞌ u Jesús nu kuchukeꞌ uvaꞌ aa Nazaret,— tiꞌk chajnaj.
7 Mais uma vez, ele perguntou: “A quem vocês procuram?”. E, novamente, eles responderam: “A Jesus, o nazareno”.
8 —Ileꞌ kat vallu sete uvaꞌ ineꞌ. Asoj in chit nechuk in, as echajputaj bꞌen unqꞌa unchusulibꞌeꞌ uveꞌ xekel sviꞌ,— tiꞌk Aak,
8 “Já lhes disse que sou eu”, respondeu ele. “E, uma vez que é a mim que vocês procuram, deixem estes outros irem embora.”
9 tiꞌ uvaꞌ la ibꞌan u yoleꞌ uvaꞌ maꞌt talat Aak uvaꞌ: «Jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat aaqꞌ sve as yeꞌl umaj kat tzꞌejxi,» tiꞌk Aak.
9 Ele fez isso para cumprir sua própria declaração: “Não perdi um só de todos que me deste”.
10 As u Simón uvaꞌ Luꞌ, as eqꞌomalik umaꞌl u chꞌichꞌ staꞌn. As teqꞌo jeꞌ tzan naj u chꞌichꞌeꞌ tu totzotz. As itzokꞌeꞌl naj visebꞌal ixikin umaꞌl vikꞌam iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh uvaꞌ Malco ibꞌii.
10 Então Simão Pedro puxou uma espada e cortou a orelha direita de Malco, o servo do sumo sacerdote.
11 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te u Luꞌeꞌ: —Aqꞌ kuꞌ vachꞌichꞌeꞌ tu u totzotzeꞌ, tan kam unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan taꞌn vunBꞌaaleꞌ uvaꞌ la unpalebꞌe, as techal chit la unpalebꞌeeꞌ,— tiꞌk Aak.
11 Jesus, porém, disse a Pedro: “Guarde sua espada de volta na bainha. Acaso não beberei o cálice que o Pai me deu?”.
12 Unqꞌa soleꞌ tukꞌ viqꞌesaleꞌ as tukꞌ unqꞌa xeen tetz u toxtiixheꞌ as itxey veꞌt chajnaj u Jesús, as ikꞌal veꞌt chajnaj Aak.
12 Assim, os soldados, seu comandante e os guardas do templo prenderam Jesus e o amarraram.
13 As bꞌaxa aꞌ bꞌex taqꞌkat chajnaj u Jesús tu vikabꞌal u Anás, vijiꞌ u Caifás, uvaꞌ atik ok sqꞌesalil xoꞌl unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh tu u yaabꞌeꞌ.
13 Primeiro, levaram Jesus a Anás, pois era sogro de Caifás, o sumo sacerdote naquele ano.
14 As aꞌ u Caifás uveꞌ kat alon xoꞌl unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ: «Aal chit bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la kam umaj naj tiꞌ unqꞌa tenameꞌ,» tiꞌk naj.
14 Caifás foi quem tinha dito aos outros líderes judeus: “É melhor que um homem morra pelo povo”.
15 As tul eqꞌol veꞌt ok u Jesús tu vikabꞌal u Anás, as xekik u Simón uvaꞌ Luꞌ tiꞌ Aak tukꞌ umaꞌt vichusulibꞌ Aakeꞌ. As kat kꞌulax ok vimool u Luꞌeꞌ vatz qꞌanal, tan ootzimalik naj taꞌn viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh.
15 Simão Pedro e outro discípulo seguiram Jesus. Esse outro discípulo era conhecido do sumo sacerdote, de modo que lhe permitiram entrar com Jesus no pátio do sumo sacerdote.
16 Pet ech koj u Luꞌeꞌ, tan kat kaaik kan naj tiꞌeꞌl u kabꞌaleꞌ. Tul til vimool u Luꞌeꞌ uvaꞌ kaaik kan naj, as el veꞌt chꞌuꞌl naj. As ul ijaj naj bꞌaꞌnil te u ixojeꞌ uvaꞌ nik xeon u tziꞌ kabꞌaleꞌ tiꞌ uvaꞌ la ok chꞌuꞌl u Luꞌeꞌ vatz u qꞌanaleꞌ.
16 Pedro teve de ficar do lado de fora do portão. Então o discípulo conhecido do sumo sacerdote falou com a moça que tomava conta do portão, e ela deixou Pedro entrar.
17 As ech tal veꞌt u ixoj ileꞌ te u Luꞌeꞌ: —¿Ma jit axh ichusulibꞌ u najeꞌ?— tiꞌk ixoj. —Yeꞌle, jit ineꞌ,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
17 A moça perguntou a Pedro: “Você não é um dos discípulos daquele homem?”. “Não”, respondeu ele. “Não sou.”
18 As txaklik unqꞌa kꞌameꞌ tukꞌ unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ vatz qꞌanal, tan maꞌtik toksat chajnaj xamal, tan vaꞌlik chit taqꞌbꞌu cheꞌv. As txaklik ok u Luꞌeꞌ kꞌatz chajnaj tiꞌ ileeat ok tibꞌ vatz u xamaleꞌ.
18 Como fazia frio, os servos da casa e os guardas tinham feito uma fogueira com carvão e se esquentavam ao redor dela. Pedro estava ali com eles, esquentando-se também.
19 As ichꞌoti veꞌt viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh itziꞌ u Jesús tiꞌ uvaꞌ abꞌil unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, as abꞌiste chusbꞌal nik ichus Aak te chajnaj.
19 Lá dentro, o sumo sacerdote começou a interrogar Jesus a respeito de seus discípulos e de seus ensinamentos.
20 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —As vatz unqꞌa uxhchileꞌ skajayil kat yolonkat in. As kat chusun in tulaj unqꞌa atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as vatz u tostiixheꞌ, as tu uveꞌ nimolkat tibꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As yeꞌ atixoj unmuj umaj yol vatz unqꞌa uxhchileꞌ.
20 Jesus respondeu: “Falei abertamente a todos. Ensinei regularmente nas sinagogas e no templo, onde o povo se reúne.
21 ¿As kam qꞌi uveꞌ nachꞌoti sve? Pet abꞌi te unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat abꞌin vunyoleꞌ. As tuk taleꞌ kam kat vala, tan ootzimaleꞌ staꞌn,— tiꞌk Aak.
21 Por que você me interroga? Pergunte aos que me ouviram. Eles sabem o que eu disse”.
22 As tul kuxh tal u Jesús u yoleꞌ, as ul itzꞌichoꞌk umaꞌl u xeen tetz u tostiixheꞌ qꞌabꞌ jaqꞌ ivatz Aak. As ech tal naj ileꞌ te Aak: —¿Ma ech atzaqꞌbꞌet viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh echeꞌ uveꞌ?— tiꞌk naj.
22 Um dos guardas do templo que estava perto bateu no rosto de Jesus, dizendo: “Isso é maneira de responder ao sumo sacerdote?”.
23 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Asoj vaꞌlexh kat vala, as etaltaj sve. Pet asoj jit vaꞌlexh kat vala, as ¿kam qꞌi uveꞌ nu kuxh aqꞌos in?— tiꞌk Aak.
23 Jesus respondeu: “Se eu disse algo errado, prove. Mas, se digo a verdade, por que você me bate?”.
24 As tal veꞌt u Anás uvaꞌ la eqꞌol bꞌen Aak vatz u Caifás, viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh. As qitzelik ibꞌen veꞌt Aak taꞌn chajnaj.
24 Então Anás amarrou Jesus e o enviou a Caifás, o sumo sacerdote.
25 As antelik kuxh txaklik ok u Luꞌeꞌ vatz u xamaleꞌ tiꞌ ileeat tibꞌ. As ech tal veꞌt umaꞌl u uxhchil ileꞌ te naj: —¿Ma jit axh ichusulibꞌ u najeꞌ?— tiꞌk u uxhchileꞌ. As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —Yeꞌle, jit ineꞌ,— tiꞌk naj.
25 Nesse meio-tempo, enquanto Simão Pedro estava perto da fogueira, esquentando-se, perguntaram-lhe novamente: “Você não é um dos discípulos dele?”. Ele negou, dizendo: “Não sou”.
26 As umaꞌl vikꞌam iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh uvaꞌ tatinik tibꞌ tukꞌ u najeꞌ uveꞌ itzokꞌeꞌl u Luꞌeꞌ vixikineꞌ, as ech tal veꞌt naj ileꞌ te u Luꞌeꞌ: —¿Jit kol vil axh qꞌa tukꞌ u najeꞌ xoꞌl u chikoeꞌ?— tiꞌk u najeꞌ.
26 Mas um dos servos da casa do sumo sacerdote, parente do homem de quem Pedro havia cortado a orelha, perguntou: “Eu não vi você no bosque de oliveiras com Jesus?”.
27 As teesa veꞌt tibꞌ u Luꞌeꞌ kꞌatz u Jesús titoxpa. As bꞌex oqꞌoj veꞌt u peleꞌxheꞌ.
27 Mais uma vez, Pedro negou. E, no mesmo instante, o galo cantou.
28 As kuꞌsaj chittuꞌ, as eqꞌol el tzan u Jesús tikabꞌal u Caifás tiꞌ ibꞌen Aak tu vikabꞌal u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ. Pet nik tal unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ yeꞌ la iyansa tibꞌ chajnaj jaqꞌ u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua. Estiꞌeꞌ jit ok chajnaj tu vikabꞌal u bꞌanol ivatz u ijlenaaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ la uch itxꞌaꞌn chajnaj tu u nimla qꞌiieꞌ.
28 O julgamento de Jesus diante de Caifás terminou nas primeiras horas da manhã. Em seguida, foi levado ao palácio do governador romano. Seus acusadores não entraram, pois se contaminariam e não poderiam celebrar a Páscoa.
29 As el veꞌt chꞌuꞌl u Pilato vatz chajnaj. As ech tal veꞌt naj ileꞌ: —¿Kam ipaav u najeꞌ qꞌi?— tiꞌk naj.
29 Então o governador Pilatos foi até eles e perguntou: “Qual é a acusação contra este homem?”.
30 As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —As bꞌaꞌn koj itxumbꞌal naj, as yeꞌl najeꞌ la qaqꞌ veꞌt ok tzan savatz,— tiꞌk chajnaj.
30 Eles responderam: “Não o teríamos entregue ao senhor se ele não fosse um criminoso”.
31 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —Eteqꞌotaj bꞌen naj. As ebꞌantaj isuuchil naj sexoꞌl tukꞌ veleyeꞌ,— tiꞌk naj. As ech tal veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenam ileꞌ: —Yeꞌxhkam at tu kuqꞌabꞌ tiꞌ kubꞌanat isuuchil umaj naj tiꞌ ikameꞌ,— tiꞌk chajnaj.
31 “Então levem-no embora e julguem-no de acordo com a lei de vocês”, disse Pilatos. “Só os romanos têm direito de executar alguém”,
32 As kat chit bꞌex ibꞌan u yoleꞌ uvaꞌ maꞌtik talat u Jesús tiꞌ uvaꞌ la pal unqꞌa uxhchileꞌ stuul uvaꞌ kam ikam Aak la kami.
32 Assim cumpriu-se a previsão de Jesus sobre como ele morreria.
33 As qꞌaavik ok u Pilato tu u kabꞌaleꞌ. As imolo veꞌt naj u Jesús. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te Aak: —¿Ma axh u tijlenaal unqꞌa tiaal Israel?— tiꞌk u Pilato.
33 Então Pilatos entrou novamente no palácio e ordenou que trouxessem Jesus. “Você é o rei dos judeus?”, perguntou ele.
34 Ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Ma axh kuxh ni alon sajunal? ¿Pet moj abꞌil kat alon see sviꞌ?— tiꞌk Aak.
34 Jesus respondeu: “Essa pergunta é sua ou outros lhe falaram a meu respeito?”.
35 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿In kol tiaal Israel qꞌa? ¿Kam kat abꞌana? Tan aꞌ unqꞌa amooleꞌ uveꞌ kat aqꞌon ok tzan axh sunvatz, tukꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh,— tiꞌk u Pilato.
35 “Acaso sou judeu?”, disse Pilatos. “Seu próprio povo e os principais sacerdotes o trouxeram a mim para ser julgado. Por quê? O que você fez?”
36 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —As jit vatz txꞌavaꞌilla txumbꞌaleꞌ u vijleꞌmeꞌ tiꞌ vilat isuuchil u tenameꞌ. As ech kojeꞌ, as la ixeꞌtisa vuntenameꞌ chꞌaꞌo uveꞌ atoꞌk sunkꞌatz, tiꞌ uvaꞌ yeꞌ la oksal ok in tiqꞌabꞌ unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ. Pet jitꞌeꞌch u vijleꞌmeꞌ uvaꞌ nunbꞌaneꞌ tiꞌ vilat isuuchil vuntenameꞌ,— tiꞌk Aak.
36 Jesus respondeu: “Meu reino não é deste mundo. Se fosse, meus seguidores lutariam para impedir que eu fosse entregue aos líderes judeus. Mas meu reino não procede deste mundo”.
37 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Ma axh ijlenaal bꞌa?— tiꞌk u Pilato. As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —An chiteꞌ uveꞌ naaleꞌ. Estiꞌeꞌ kat itzꞌebꞌ in as kat ul in vatz u txꞌavaꞌeꞌ tiꞌ ul valat isuuchil u jikla yoleꞌ. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ at veꞌt u jikla yoleꞌ tu u taanxelaleꞌ, as ninima vunyoleꞌ,— tiꞌk u Jesús.
37 Pilatos disse: “Então você é rei?”. “Você diz que sou rei”, respondeu Jesus. “De fato, nasci e vim ao mundo para testemunhar a verdade. Todos que amam a verdade ouvem minha voz.”
38 As ech tal veꞌt u Pilato ileꞌ: —¿Abꞌiste u jikla yoleꞌ uveꞌ naaleꞌ?— tiꞌk u Pilato.
38 Pilatos perguntou: “Que é a verdade?”. Depois que disse isso, Pilatos saiu outra vez para onde estava o povo e declarou: “Ele não é culpado de crime algum.
39 As chiannal veꞌt sete uvaꞌ la unchajpu el umaꞌl u preexhueꞌ tu u nimla qꞌiieꞌ. ¿Ma la esaꞌ uvaꞌ la unchajpu u najeꞌ uvaꞌ ni toksa tibꞌ setijlenaalil?— tiꞌk u Pilato.
39 Mas vocês têm o costume de pedir que eu solte um prisioneiro cada ano, na Páscoa. Vocês querem que eu solte o ‘rei dos judeus’?”.
40 As jolol chit isikꞌin veꞌt unqꞌa tenameꞌ. As ech tal veꞌt ileꞌ: —¡Yeꞌl u najeꞌ la achajpu! ¡Pet aꞌ u Barrabás la achajpu!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ. As tul elqꞌom u Barrabás.
40 Eles, porém, gritaram: “Não! Esse homem, não! Queremos Barrabás!”. Esse Barrabás era um criminoso.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.