João 12
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 Ech veꞌt vaajit qꞌii tul u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua, as qꞌaav veꞌt u Jesús tu u Betania uveꞌ atikkat u Lázaro uvaꞌ kami, uvaꞌ maꞌtik tulsat Aak taama unpajte.
1 Seis dias antes da Páscoa , Jesus foi ao povoado de Betânia, onde morava Lázaro, a quem ele tinha ressuscitado.
2 As ibꞌan veꞌt unqꞌa tanabꞌ u Lázaro tuch umaꞌl u bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm kuꞌqꞌii tiꞌ toksal iqꞌii u Jesús. As nikat iqꞌajsa u Taaeꞌ unqꞌa taꞌleꞌ. As xonlik u Lázaro vatz u meexhaeꞌ tukꞌ u Jesús tiꞌ itxꞌaꞌneꞌ.
2 Prepararam ali um jantar para Jesus. Marta ajudava a servir, e Lázaro era um dos que estavam à mesa com ele.
3 As teqꞌo veꞌt tzan u Maꞌleꞌ umaꞌl lemeeta u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ uvaꞌ jeꞌnal chit ijaꞌmil. As toksa ixoj tiꞌ toj u Jesús, as itzajsa veꞌt ixoj taꞌn u xiꞌl iviꞌeꞌ. Vaꞌlik chit itxꞌumtxꞌul veꞌt tuul u kabꞌaleꞌ taꞌn u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ.
3 Então Maria pegou um frasco cheio de um perfume muito caro, feito de nardo puro. Ela derramou o perfume nos pés de Jesus e os enxugou com os seus cabelos; e toda a casa ficou perfumada.
4 As ech tal veꞌt umaꞌl vichusulibꞌ u Jesús ileꞌ uvaꞌ la kꞌayin Aak, u Iscariote uvaꞌ Judas ibꞌii:
4 Mas Judas Iscariotes, o discípulo que ia trair Jesus, disse:
5 —¿Kam qꞌi uvaꞌ kat koj kꞌayil u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ? Tan jeꞌnal chit ijaꞌmil. Kamal oꞌlaval kꞌalal (300) qꞌii aqꞌon ijaꞌmil. As kat koj aqꞌax vijaꞌmileꞌ te unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ,— tiꞌk naj.
5 — Este perfume vale mais de trezentas moedas de prata . Por que não foi vendido, e o dinheiro, dado aos pobres?
6 As yeꞌl uvaꞌ aꞌ koj chit unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ nikat itxum naj ivatz. Pet nikat telqꞌa naj u puajeꞌ, tan naj kololik tetz u puajeꞌ xoꞌl chajnaj.
6 Judas disse isso, não porque tivesse pena dos pobres, mas porque era ladrão. Ele tomava conta da bolsa de dinheiro e costumava tirar do que punham nela.
7 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te naj: —¡Yeꞌxhkam kuxh etal tiꞌ u ixojeꞌ! Tan kolel u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ taꞌn ixoj. As texhlal tetz u qꞌiieꞌ nibꞌan ixoj tul uvaꞌ la mujlu veꞌt in,
7 Então Jesus respondeu:
8 tan echeꞌ bꞌenameen koj la atin in sexoꞌl. Pet ech koj unqꞌa meebꞌaꞌeꞌ, tan at chiteꞌ tuk ibꞌan sexoꞌl,— tiꞌk Aak.
8 Os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não estarei sempre com vocês.
9 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik u Jesús tu u Betania, as yeꞌ saach unqꞌa tenameꞌ bꞌex tu u Betania tiꞌ bꞌen tilat u Jesús tukꞌ u Lázaro, tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik tulsat Aak taama u Lázaro.
9 Muitas pessoas ficaram sabendo que Jesus estava em Betânia. Então foram até lá não só por causa dele, mas também para ver Lázaro, o homem que Jesus tinha ressuscitado.
10 Estiꞌeꞌ ichuk unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh txumbꞌal tiꞌ iyatzꞌat veꞌt u Lázaro tukꞌ u Jesús,
10 Então os chefes dos sacerdotes resolveram matar Lázaro também;
11 tan ipaav kuxh u Lázaro uveꞌ yeꞌ saach unqꞌa tenameꞌ nikat teesa veꞌt tibꞌ kꞌatz unqꞌa iqꞌesal unqꞌa nachol Tiixheꞌ. As nikat ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús.
11 pois, por causa dele, muitos judeus estavam abandonando os seus líderes e crendo em Jesus.
12 Ech veꞌt qꞌejal stuul, as tabꞌi veꞌt unqꞌa mamaꞌla tenameꞌ uvaꞌ la oon veꞌt u Jesús tu u Jerusalén, tan yeꞌ saach unqꞌa tenameꞌ maꞌtik toon veꞌt tu u Jerusalén tiꞌ u nimla qꞌiieꞌ.
12 No dia seguinte, a grande multidão que tinha ido à Festa da Páscoa ouviu dizer que Jesus estava chegando a Jerusalém.
13 As teqꞌo veꞌt unqꞌa tenameꞌ xaj chꞌiꞌm. As el veꞌt chꞌuꞌl tu u Jerusalén tiꞌ ikꞌulax veꞌt u Jesús tziꞌ u tenameꞌ. As tul til veꞌt unqꞌa tenameꞌ tul Aak, as taqꞌ veꞌt jeꞌ tuul iviꞌ. As ech tal ileꞌ: —¡Qoksataj iqꞌii Aak, tan achvebꞌal chit tul Aak tukꞌ vibꞌii u Kubꞌaal Tiixheꞌ! ¡As Aakeꞌ u Qijlenaaleꞌ, oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel!— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
13 Então eles pegaram ramos de palmeiras e saíram para se encontrar com ele, gritando: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Que Deus abençoe o Rei de Israel!
14 As tul ilej Aak umaꞌl u tal bꞌur, as jeꞌ veꞌt Aak tiꞌ txoo echeꞌ uvaꞌ alel kan tu viyol u Tiixheꞌ, tan ech ni tal viyol u Tiixh ileꞌ:
14 Jesus procurou um jumentinho e o montou, como dizem as Escrituras Sagradas :
15 Yeꞌ kuxh xoꞌv ex, jankꞌal ex uvaꞌ ex aa Sion,
15 “Povo de Jerusalém, não tenha medo! Veja! Aí vem o seu Rei, montado num jumentinho!”
16 As jit pal unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ stuul kam uvaꞌ nik tucheꞌ. Pet tul oksal veꞌt iqꞌii Aak, as aꞌn ul veꞌt skꞌuꞌl chajnaj uvaꞌ tzꞌibꞌamalik kan tu viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ kam la ulbꞌel Aak. As aꞌn pal veꞌt chajnajeꞌ stuul uvaꞌ kat chit ibꞌana uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ Aak.
16 Naquela ocasião os discípulos não entenderam isso. Mas, depois de Jesus ter voltado para a presença gloriosa de Deus, eles lembraram que isso estava escrito a respeito dele e também que era isso o que tinha acontecido.
17 As unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ilon isikꞌlet el tzan Aak u Lázaro tu u juleꞌ, as bꞌex tal veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ xoꞌl u tenameꞌ uveꞌ jit ilon, kam uveꞌ kat uchi tiꞌ u Lázaro.
17 A multidão que estava com Jesus quando ele havia chamado Lázaro para fora do túmulo e o tinha ressuscitado espalhou a notícia do que tinha acontecido.
18 Estiꞌeꞌ el chꞌuꞌl unqꞌa tenameꞌ tiꞌ ikꞌulpu u Jesús, tan tiꞌ uvaꞌ abꞌil itzibꞌlal u kꞌuchbꞌal tetz u tijleꞌm Aakeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ ul taama u Lázaro taꞌn Aak.
18 E o povo foi encontrar-se com Jesus, pois ficou sabendo que ele tinha feito esse milagre.
19 Pet ech koj unqꞌa fariseo, tan ech tal chajnaj ileꞌ svatzaj: «¡As ileꞌ kat ikꞌuchlu veꞌteꞌ uvaꞌ yeꞌ la olebꞌ oꞌ tiꞌ u najeꞌ, tan kajayil chit veꞌt unqꞌa tenameꞌ xekel veꞌt tiꞌ naj!» tiꞌk chajnaj.
19 Então os fariseus disseram uns aos outros: — Não estamos conseguindo nada! Vejam! Todos estão indo com ele!
20 As atik jolol unqꞌa uxhchil uvaꞌ jit tiaal Israel xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ maꞌtik toon tu u Jerusalén tiꞌ inachat Tiixh tu u nimla qꞌiieꞌ.
20 Entre o povo que tinha ido a Jerusalém para tomar parte na festa, estavam alguns não judeus.
21 As jetzꞌen veꞌt ok unqꞌa uxhchileꞌ kꞌatz u Piꞌleꞌ uvaꞌ tzaanaj tu u Betsaida uvaꞌ echen tu u Galilea. As ech tal veꞌt ileꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil. Kꞌuch u Jesús sqe, tan nu kusaꞌ qilat Aak,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
21 Eles foram falar com Filipe, que era da cidade de Betsaida, na Galileia, e pediram: — Senhor, queremos ver Jesus.
22 As bꞌex tal veꞌt u Piꞌleꞌ te u Lixheꞌ kam uvaꞌ kat tal unqꞌa uxhchileꞌ. As bꞌex veꞌt chajnaj tiꞌ talat u yoleꞌ te u Jesús.
22 Filipe foi dizer isso a André, e os dois foram falar com Jesus.
23 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ te chajnaj: —Najli veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ la bꞌen veꞌt VIKꞌAOL U NAJEꞌ kꞌatz viBꞌaaleꞌ unpajte, as la oksal veꞌt iqꞌii.
23 Então ele respondeu:
24 Estiꞌeꞌ jik chit tuk val sete, asoj la kaa u iiaeꞌ tetz u trigo tu txꞌavaꞌ asoj yeꞌ la kami as yeꞌle bꞌa la xalmiti, as la kuxh atineꞌ bꞌa tzitziꞌ. Asoj la kami as la xalmiti, nimal ivatzeꞌ bꞌa la taqꞌeꞌ.
24 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: se um grão de trigo não for jogado na terra e não morrer, ele continuará a ser apenas um grão. Mas, se morrer, dará muito trigo.
25 Abꞌil uvaꞌ xoꞌn vitiichajileꞌ ste vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as la itzꞌejeꞌ. Abꞌil uveꞌ ni tixva vitiichajileꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as xoꞌneꞌ bꞌa vitiichajileꞌ ste uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal.
25 Quem ama a sua vida não terá a vida verdadeira; mas quem não se apega à sua vida, neste mundo, ganhará para sempre a vida verdadeira.
26 As abꞌil uvaꞌ la niman in as la xekebꞌ sviꞌ, tan katil uveꞌ atkat in, as tzitziꞌ la atinkat u niman vetzeꞌ. As abꞌil uveꞌ la niman in, as la toksa vunBꞌaaleꞌ iqꞌii.
26 Quem quiser me servir siga-me; e, onde eu estiver, ali também estará esse meu
27 As cheel tan vaꞌl chit itxumun vaama. ¿As kam qꞌi la valeꞌ? ¿Ma ech la val ileꞌ: «UnBꞌaal, kol in vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ uvaꞌ kꞌujlu kan sviꞌ,» ma chaj in la valeꞌ? Yeꞌle taꞌ, tan aꞌ stiꞌeꞌ kat ulkat in,— tiꞌk u Jesús.
27 Jesus continuou:
28 As ech tal u Jesús ileꞌ unpajte: —UnBꞌaal, kꞌuch kuꞌ tzan u eejleꞌmeꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ,— tiꞌk Aak. As kat abꞌil umaꞌl u tuul viꞌ tu almikaꞌ. Ech tal ileꞌ: —Kat unkꞌuchleꞌ uvaꞌ nivoksa aqꞌii vatz unqꞌa tenameꞌ. As tuk voksa aqꞌii unpajte,— tiꞌk u tuul viꞌeꞌ.
28 Pai, revela a tua presença Então do céu veio uma voz, que dizia: — Eu já a revelei e a revelarei de novo.
29 As jankꞌal chit unqꞌa tenameꞌ uveꞌ atike as tabꞌi u tuul viꞌeꞌ tu almikaꞌeꞌ. As yeꞌ kat pal stuul. As at unjolol unqꞌa uxhchileꞌ kat alon uvaꞌ: —Qꞌankooeꞌ kat tiini.— As unjolte kat alon uvaꞌ: —Umaj ángel kat yolon tukꞌ Aak,— tiꞌke.
29 A multidão que estava ali ouviu a voz e dizia que era um trovão. Outros afirmavam que um anjo tinha falado com Jesus.
30 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ: —Echeꞌ sviꞌ koj kat yolonkat kuꞌ tzan u tuul viꞌeꞌ. Pet setiꞌeꞌ,
30 Mas ele disse:
31 tan kat ilejlu veꞌt u qꞌiieꞌ uvaꞌ tuk bꞌanaxoj veꞌt isuuchil unqꞌa tenameꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ. As tuk laqꞌbꞌaloj el u txꞌiꞌlanajeꞌ uveꞌ ni toksa tibꞌ sbꞌooqꞌolil tiꞌ unqꞌa tenameꞌ uveꞌ at vatz u txꞌavaꞌeꞌ.
31 Chegou a hora de este mundo ser julgado, e aquele que manda nele será expulso.
32 As tul la aqꞌpik jeꞌ in vatz u kuruseꞌ, as la unmutxbꞌe unqꞌa tenameꞌ skajayil tiꞌ tok sunkꞌatz,— tiꞌk Aak.
32 E, quando eu for levantado da terra, atrairei todas as pessoas para mim.
33 As tal Aak u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la pal unqꞌa tenameꞌ stuul tiꞌ uvaꞌ kam ikam Aak la kami.
33 Ele dizia isso para indicar de que maneira ia morrer.
34 As ech tal veꞌt unqꞌa tenam ileꞌ te Aak: —Tan abꞌimal viyol u Tiixheꞌ sqaꞌn uvaꞌ tul la ul u Cristo vatz u txꞌavaꞌeꞌ, as la atin veꞌteꞌ tiꞌ chit ibꞌeneꞌ. ¿As kam ni tokkat u yoleꞌ qꞌi uveꞌ naaleꞌ uvaꞌ: «Techal chit la aqꞌpik jeꞌ VIKꞌAOL U NAJEꞌ vatz u kuruseꞌ,» chꞌaxh naaleꞌ? ¿Abꞌiste qꞌi VIKꞌAOL U NAJEꞌ uveꞌ naaleꞌ?— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
34 A multidão perguntou: — A nossa
35 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Unbꞌiitoj kuxheꞌ tuk atinoj in sexoꞌl tiꞌ untxijut ex, tan ineꞌ u txijun etetzeꞌ. As xaanojtaj ex vatz u sajeꞌ tul uvaꞌ yeꞌxnaj bꞌen in, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ul u qꞌej toktoeꞌ setiꞌ. As yeꞌ la kaa ex tu u qꞌej toktoeꞌ, tan abꞌil la xaan tu u qꞌej toktoeꞌ, as yeꞌ tootzaj katil kꞌajelkat staꞌn.
35 Jesus respondeu:
36 As ekꞌujbꞌaꞌtaj ekꞌuꞌl sviꞌ tul uvaꞌ at in sexoꞌl tiꞌ etxijuleꞌ, aqꞌal uvaꞌ ex la txijun veꞌt unqꞌa tenameꞌ unpajte,— tiꞌk Aak.
36 Enquanto vocês têm a luz, creiam na luz para que possam viver na luz. Depois que Jesus disse isso, foi embora e se escondeu do povo.
37 As kꞌuxh nimal unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz viyakꞌil Aakeꞌ maꞌtik ibꞌanataꞌ vatz unqꞌa tenameꞌ, as yeꞌ nik ikꞌujbꞌaꞌ unqꞌa tenameꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ Aak.
37 Eles tinham visto Jesus fazer todos esses milagres, mas não criam nele,
38 As ech kat ibꞌaneꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa kan u Isaías, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
38 para que se cumprisse o que disse o profeta Isaías: “Senhor, quem creu na nossa mensagem? E quem viu que era o Senhor que estava agindo?”
39 Estiꞌeꞌ uvaꞌ yeꞌ kat uch ikꞌujbꞌaꞌt unqꞌa tenameꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús, tan ech kat ibꞌan unqꞌa tenameꞌ echeꞌ ni tal umaꞌt u yol uvaꞌ itzꞌibꞌa kan u Isaías uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
39 Não podiam crer porque, como disse Isaías:
40 As Tiixheꞌ kat bꞌanon uvaꞌ yeꞌ nikat ibꞌen te unqꞌa tenameꞌ tiꞌ unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil Aakeꞌ.
40 “Deus cegou os olhos deles e fechou a mente deles, para que não vejam, e não entendam, e não se voltem para ele, e sejam curados por ele.”
41 As tal veꞌt u Isaías unqꞌa yoleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ maꞌtik tilat veꞌt u Isaías uvaꞌ nim talchu u Tiixheꞌ. As tal veꞌt kan u Isaías kaꞌl unqꞌa yol tiꞌ u Jesús.
41 Isaías disse isso porque viu a revelação da natureza divina de Jesus e falou a respeito dele.
42 As kꞌuxh ech u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, as nimal unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús. Pet yeꞌ nikat tal tibꞌ vatz unqꞌa fariseo uvaꞌ nik inima chajnaj Aak, tan yeꞌ nikat isaꞌ chajnaj uvaꞌ la laqꞌbꞌal el tzan chajnaj tu u atinbꞌaleꞌ tetz nachbꞌal Tiixh taꞌn unqꞌa fariseo.
42 No entanto, muitos líderes judeus creram em Jesus, mas não falavam publicamente a favor dele para que os fariseus não os expulsassem da sinagoga .
43 As aꞌ nikat isaꞌ chajnaj uvaꞌ la oksal iqꞌii chajnaj taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ. Pet jit uvaꞌ aꞌ koj nisaꞌ chajnaj uvaꞌ la oksal iqꞌii chajnaj taꞌn u Tiixheꞌ.
43 Eles gostavam mais de ser elogiados pelas pessoas do que de ser elogiados por Deus.
44 As taqꞌ veꞌt jeꞌ u Jesús tuul iviꞌ xoꞌl unqꞌa uxhchileꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl sviꞌ as jit kuxh ineꞌ uvaꞌ nikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl sviꞌ. Pet antu u chajol tzan vetzeꞌ kat ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl stiꞌ.
44 Jesus disse bem alto:
45 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni exhlan in as an chit u chajol tzan vetzeꞌ ni texhla unpajte.
45 Quem me vê vê também aquele que me enviou.
46 As ineꞌ u txijun tetz u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ skajayil. Estiꞌeꞌ kat ulkat in vatz u txꞌavaꞌeꞌ, aqꞌal uvaꞌ abꞌil la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl sviꞌ as yeꞌ la atin veꞌt u taanxelaleꞌ tu u qꞌej toktoeꞌ.
46 Eu vim ao mundo como luz para que quem crê em mim não fique na escuridão.
47 Pet ech koj unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ ni abꞌin vunyoleꞌ as yeꞌ ninima, tan jit ineꞌ taꞌ la bꞌanon isuuchil, tan yeꞌl in kat koj ul in tiꞌ unbꞌanat isuuchil unqꞌa tenameꞌ. Pet kat ul in tiꞌ iqꞌalpul unqꞌa uxhchileꞌ vatz vipaaveꞌ.
47 Se alguém ouvir a minha mensagem e não a praticar, eu não o julgo. Pois eu vim para salvar o mundo e não para julgá-lo.
48 As abꞌil uvaꞌ la ixvan in as yeꞌ la inima unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ ni val ste, as at umaꞌl u bꞌanol tetz isuuchil. As unqꞌa yoleꞌ uveꞌ ni valeꞌ as aꞌeꞌ la itxakonsa u Tiixheꞌ tiꞌ ibꞌanax isuuchil unqꞌa uxhchileꞌ tu unqꞌa qꞌiieꞌ uvaꞌ tuk uloj,
48 Quem me rejeita e não aceita a minha mensagem já tem quem vai julgá-lo. As palavras que eu tenho dito serão o juiz dessa pessoa no último dia.
49 tan yeꞌl in nunyolon tukꞌ untxumbꞌal. Pet aꞌ vunBꞌaaleꞌ, u chajol tzan vetzeꞌ, as Aakeꞌ kat alon sve uvaꞌ kam unqꞌa yoleꞌ la ul val sexoꞌl.
49 — Eu não tenho falado em meu próprio nome, mas o Pai, que me enviou, é quem me ordena o que devo dizer e anunciar.
50 As ootzimal veꞌt svaꞌn uvaꞌ aꞌ unqꞌa yoleꞌ uvaꞌ kat tal vunBꞌaaleꞌ sve ni aqꞌon itiichajil uveꞌ yeꞌl iyaꞌtebꞌal. Estiꞌeꞌ kam uvaꞌ kat tal vunBꞌaaleꞌ sve, as aꞌeꞌ ni val sete,— tiꞌk u Jesús tal xoꞌl unqꞌa tenameꞌ.
50 E eu sei que o seu mandamento dá a vida eterna. O que eu digo é justamente aquilo que o Pai me mandou dizer.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.