João 11

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As umaꞌl u naj uvaꞌ Lázaro ibꞌii, as aachꞌoꞌmik naj. As echenik naj tu u tal tenam uvaꞌ Betania tukꞌ unqꞌa tanabꞌeꞌ, u Taaeꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era do povoado de Betânia, onde Maria e a sua irmã Marta moravam.
2 As u Maꞌleꞌ uvaꞌ tanabꞌ u Lázaro, as ixojeꞌ uvaꞌ kat oksan u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ tiꞌ toj u Jesús. As kat itzajsa veꞌt ixoj taꞌn u xiꞌl iviꞌeꞌ.
2 (Esta Maria era a mesma que pôs perfume nos pés do Senhor Jesus e os enxugou com os seus cabelos. Era o irmão dela, Lázaro, que estava doente.)
3 As ichaj veꞌt bꞌen unqꞌa tanabꞌ u Lázaro umaꞌl uxhchil kꞌatz u Jesús. As ech bꞌex alpo veꞌt ileꞌ te Aak: —Pap, vixibꞌin u Taaeꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ uvaꞌ xoꞌn chit see, as chꞌoꞌm ni bꞌanon veꞌt naj,— tiꞌk u uxhchileꞌ tal te Aak.
3 As duas irmãs mandaram dizer a Jesus: — Senhor, o seu querido amigo Lázaro está doente!
4 As tul tabꞌi veꞌt u Jesús u yoleꞌ uvaꞌ tal bꞌen chaꞌma, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌl u chꞌoꞌmeꞌ la koj chit olebꞌ tiꞌ ikam u Lázaro. Pet la oksal veꞌt iqꞌii u Tiixheꞌ tiꞌ uveꞌ tuk ibꞌan u Tiixheꞌ tiꞌ naj. As la ok veꞌt unqꞌii staꞌn, tan ineꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ,— tiꞌk Aak.
4 Quando Jesus recebeu a notícia, disse:
5 As kꞌuxh xoꞌn chit u Taaeꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ tukꞌ u Lázaro te Aak,
5 Jesus amava muito Marta, e a sua irmã, e também Lázaro.
6 as tul tabꞌi Aak uvaꞌ nikat ichꞌoꞌn u Lázaro, as yeꞌl uvaꞌ yak kuxh koj el chꞌuꞌl Aak. Pet kaꞌvaꞌttel qꞌii atin kan Aak tu uveꞌ atikkat Aak.
6 Porém quando soube que Lázaro estava doente, ainda ficou dois dias onde estava.
7 As xamtik stuul, tal veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Koꞌnaj sviꞌ tu u Judea,— tiꞌk Aak.
7 Então disse aos seus discípulos:
8 As ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ: —Chusul, ¿ma naal veꞌt abꞌen tu u Judea unpajte? As tul ni tal unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ ayatzꞌpeꞌ taꞌn kꞌubꞌ,— tiꞌk chajnaj.
8 Mas eles disseram: — Mestre, faz tão pouco tempo que o povo de lá queria matá-lo a pedradas, e o senhor quer voltar?
9 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ootzimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ kabꞌlaval oora tuul u qꞌiieꞌ. As abꞌil uveꞌ ni xaan sqꞌiil, as yeꞌxhkam la itxꞌet toj, tan at veꞌt txijun tetz vatz u txꞌavaꞌeꞌ.
9 Jesus respondeu:
10 Pet abꞌil uvaꞌ ni xaan aqꞌbꞌal, as la itxꞌet toj, tan yeꞌl u txijun tetzeꞌ at skꞌatz,— tiꞌk Aak.
10 Mas, se anda de noite, tropeça porque nele não existe luz.
11 As tul maꞌtik talat u Jesús u yoleꞌ, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Kat vatyu vas qetz kꞌultziꞌeꞌ. Pet bꞌen in tiꞌ unbꞌeyat naj,— tiꞌk Aak tal tiꞌ u Lázaro.
11 Jesus disse isso e depois continuou:
12 As ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ: —Pap, asoj kat vatyu veꞌt naj, as tuk bꞌaꞌnxoj najeꞌ bꞌa,— tiꞌk chajnaj.
12 — Senhor, se ele está dormindo, isso quer dizer que vai ficar bom! — disseram eles.
13 Pet aꞌ uveꞌ tal Aak uvaꞌ maꞌtik ikam veꞌt u Lázaro. As ech koj unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, tan vataꞌm chit veꞌt nik ibꞌan u Lázaro uvaꞌ nik tal jeꞌ chajnaj ste.
13 Mas o que Jesus queria dizer era que Lázaro estava morto. Porém eles pensavam que ele estivesse falando do sono natural.
14 As tal veꞌt Aak isuuchil te chajnaj. As ech tal Aak ileꞌ: —Kat kamyu u Lázaro.
14 Então Jesus disse claramente:
15 As nuntxuqꞌtxun stiꞌ uvaꞌ yeꞌl in at in tzitziꞌ, tan setiꞌ la txakonkat tiꞌ uvaꞌ la ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ. Pet koꞌnaj qila,— tiꞌk Aak.
15 mas eu estou alegre por não ter estado lá com ele, pois assim vocês vão crer. Vamos até a casa dele.
16 As ech tal veꞌt u Maxh ileꞌ uvaꞌ Dídimo: —Koꞌnaj bꞌa unpajte. Eela kukam tukꞌ Aak,— tiꞌk naj tal te unqꞌa imooleꞌ.
16 Então Tomé, chamado “o Gêmeo”, disse aos outros discípulos: — Vamos nós também a fim de morrer com o Mestre!
17 As tul oon veꞌt u Jesús najlich u Betania, as tabꞌi veꞌt Aak uvaꞌ kajvaꞌxnik qꞌii imujax veꞌt u Lázaro.
17 Quando Jesus chegou, já fazia quatro dias que Lázaro havia sido sepultado.
18 As pal pokꞌoꞌchil iꞌl ixoꞌl u Betania tukꞌ u Jerusalén.
18 Betânia ficava a menos de três quilômetros de Jerusalém,
19 As estiꞌeꞌ yeꞌ saach unqꞌa aa Jerusalén ul yakꞌinsan taama u Taaeꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ tiꞌ uvaꞌ kat kam u Lázaro.
19 e muitas pessoas tinham vindo visitar Marta e Maria para as consolarem por causa da morte do irmão.
20 As tul tabꞌi veꞌt u Taaeꞌ uvaꞌ unbꞌiitik kuxh toon veꞌt u Jesús, as qꞌax tel chꞌuꞌl ixoj. Bꞌex ikꞌul veꞌt ixoj u Jesús tu bꞌey. Pet ech koj u Maꞌleꞌ tan kat kaa ixoj tu kabꞌal.
20 Quando Marta soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele. Porém Maria ficou sentada em casa.
21 As ech tal veꞌt u Taa ileꞌ te u Jesús: —Pap, atik koj axh tzitzaꞌ, as yeꞌleꞌxh vunxibꞌineꞌ kat kami.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido!
22 Pet ootzimal svaꞌn uvaꞌ kam kuxh bꞌaꞌnil la ajaj te u Tiixheꞌ as la taqꞌ Aak see,— tiꞌk u Taaeꞌ.
22 Mas eu sei que, mesmo assim, Deus lhe dará tudo o que o senhor pedir a ele.
23 As ech tal Aak ileꞌ: —Tuk uloj taamaeꞌ vaxibꞌineꞌ— tiꞌk Aak.
23 — O seu irmão vai ressuscitar! — disse Jesus.
24 As ech tal veꞌt u Taa ileꞌ: —Kano qꞌi. Ootzimaleꞌ svaꞌn uvaꞌ la chit ul taama vunxibꞌineꞌ tul la ul taama unqꞌa kamnajeꞌ timoxtel qꞌii,— tiꞌk ixoj.
24 Marta respondeu: — Eu sei que ele vai ressuscitar no último dia!
25 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ineꞌ la ulsan taama unqꞌa kamnajeꞌ. As ineꞌ aqꞌol tetz itiichajil. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl sviꞌ as at chit itiichajileꞌ, kꞌuxh maꞌt ikameꞌ.
25 Então Jesus afirmou:
26 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ isleꞌle as kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl sviꞌ, as yeꞌxh jatueꞌ la kam u taanxelaleꞌ vatz u Tiixheꞌ. ¿Ma nanima u yoleꞌ uveꞌ ni val see?— tiꞌk u Jesús.
26 e quem vive e crê em mim nunca morrerá. Você acredita nisso?
27 As ech tal u Taa ileꞌ: —Kano, Pap. Kat unnimaleꞌ uvaꞌ axheꞌ u Cristo. As axheꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ uvaꞌ kat ulyu vatz u txꞌavaꞌeꞌ,— tiꞌk ixoj.
27 — Sim, senhor! — disse ela. — Eu creio que o senhor é o Messias , o Filho de Deus, que devia vir ao mundo.
28 As tul kuxh tal u Taaeꞌ u yoleꞌ te u Jesús, as qꞌaav veꞌt ixoj tu kabꞌal. Bꞌex ijas veꞌt ok ixoj te u Maꞌleꞌ uvaꞌ: —Il u Chusul kat ulya. As nimolo axh Aak,— tiꞌk u Taaeꞌ.
28 Depois de dizer isso, Marta foi, chamou Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 As tul tabꞌi veꞌt u Maꞌleꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Taaeꞌ ste, as qꞌax tel veꞌt chꞌuꞌl ixoj tiꞌ bꞌen tilat u Jesús,
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi encontrar-se com Jesus.
30 tan yeꞌxnik oon Aak tu u tal tenameꞌ. Pet atiliktel Aak tu uveꞌ ikꞌulkat tibꞌ Aak tukꞌ u Taaeꞌ.
30 Pois ele não tinha chegado ao povoado, mas ainda estava no lugar onde Marta o havia encontrado.
31 As tul til unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ atik tikabꞌal chaꞌma tiꞌ iyakꞌinsal taama chaꞌma vatz u txumuꞌmeꞌ, uvaꞌ qꞌax tel chꞌuꞌl u Maꞌleꞌ, as xekebꞌ veꞌt el tzan unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ixoj, tan kamal yakik ixoj tu uveꞌ mujlukat u Lázaro tiꞌ toqꞌ sijunal uveꞌ nikat tal unqꞌa uxhchileꞌ.
31 As pessoas que estavam na casa com Maria, consolando-a, viram que ela se levantou e saiu depressa. Então foram atrás dela, pois pensavam que ela ia ao túmulo para chorar ali.
32 As tul oon veꞌt u Maꞌleꞌ kꞌatz u Jesús tu uveꞌ atikkat Aak, as kuꞌ veꞌt ixoj qaaloj vatz Aak. As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ: —Pap, atik koj axh taꞌ tzitzaꞌ, as yeꞌleꞌxh vunxibꞌineꞌ kat kami,— tiꞌk ixoj.
32 Maria chegou ao lugar onde Jesus estava e logo que o viu caiu aos pés dele e disse: — Se o senhor tivesse estado aqui, o meu irmão não teria morrido!
33 As til veꞌt u Jesús uvaꞌ nik toqꞌ u Maꞌleꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xekik tiꞌ ixoj. As ok veꞌt umaꞌl u mam txumuꞌm tu u taanxelal Aak tiꞌ uvaꞌ kat kam u Lázaro taꞌn u chꞌoꞌmeꞌ.
33 Jesus viu Maria chorando e viu as pessoas que estavam com ela chorando também. Então ficou muito comovido e aflito
34 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Katil qꞌi kat emujkat u Lázaro?— tiꞌk Aak. Ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Siꞌu, Pap. Koꞌ qileꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
34 e perguntou: — Venha ver, senhor! — responderam.
35 As oqꞌ veꞌt u Jesús.
35 Jesus chorou.
36 As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Xoꞌnik chit najeꞌ te Aak,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
36 Então as pessoas disseram: — Vejam como ele amava Lázaro!
37 Pet ech tal veꞌt kaꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Kat ibꞌaꞌnxisa naj ivatz u tzoteꞌ. ¿As kam qꞌi uvaꞌ yeꞌ kat olebꞌ naj tiꞌ uvaꞌ yeꞌ koj kat kam u Lázaro?— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
37 Mas algumas delas disseram: — Ele curou o cego. Será que não poderia ter feito alguma coisa para que Lázaro não morresse?
38 Aal chit kat txumun veꞌt u Jesús. As jetzꞌen veꞌt ok Aak tziꞌ u juleꞌ uvaꞌ mujlukat u Lázaro. As jupik itziꞌ u juleꞌ taꞌn umaꞌl u nimla kꞌubꞌ, tan kꞌotik ok u juleꞌ vatz umaꞌl u piꞌun.
38 Jesus ficou outra vez muito comovido. Ele foi até o túmulo, que era uma gruta com uma pedra colocada na entrada,
39 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Eteesataj el u kꞌubꞌeꞌ tziꞌ u juleꞌ,— tiꞌk Aak tal te unqꞌa uxhchileꞌ. As ech tal veꞌt u Taa ileꞌ te u tanabꞌ u Lázaro: —As xev veꞌteꞌ, Pap, tan kajvaꞌx qꞌii imujlu veꞌt naj,— tiꞌk ixoj.
39 e ordenou: Marta, a irmã do morto, disse: — Senhor, ele está cheirando mal, pois já faz quatro dias que foi sepultado!
40 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿Ma yeꞌ kat val bꞌa see uvaꞌ asoj la akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ as la chit eeleꞌ uvaꞌ nim chit talcheꞌ u Tiixheꞌ?— tiꞌk Aak.
40 Jesus respondeu:
41 As teesa veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u kꞌubꞌeꞌ tziꞌ u juleꞌ. As sajin veꞌt jeꞌ u Jesús tu almikaꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Taꞌntiixh see, unBꞌaal, tan kat aabꞌil vunyoleꞌ.
41 Então tiraram a pedra. Jesus olhou para o céu e disse:
42 As ootzimal svaꞌn uvaꞌ naabꞌi vunyoleꞌ bꞌenameen. Pet tiꞌ kuxh veꞌt unqꞌa tenameꞌ uveꞌ at sunkꞌatz as ni val see, aqꞌal uvaꞌ la inima unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ axh kat chajon tzan in,— tiꞌk Aak.
42 Eu sei que sempre me ouves; mas eu estou dizendo isso por causa de toda esta gente que está aqui, para que eles creiam que tu me enviaste.
43 As tul tzojpu veꞌt inachat Aak Tiixh, as taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak tuul iviꞌ. As sikꞌin veꞌt Aak. Ech tal Aak ileꞌ: —¡Lázaro, elen chꞌuꞌl tu u juleꞌ!— tiꞌk Aak.
43 Depois de dizer isso, gritou:
44 As el veꞌt chꞌuꞌl u Lázaro tu u juleꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ: —Esaaputaj naj, aqꞌal uvaꞌ la xaan veꞌt naj,— tiꞌk Aak, tan bꞌochelik naj tu u maantaeꞌ tukꞌ iqꞌabꞌ tukꞌ toj. As jupik ivatz naj taꞌn suꞌt unpajte.
44 E o morto saiu. Os seus pés e as suas mãos estavam enfaixados com tiras de pano, e o seu rosto estava enrolado com um pano. Então Jesus disse:
45 As tul til veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xekik tiꞌ u Maꞌleꞌ u nimla bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ ibꞌan u Jesús, as yeꞌ saach unqꞌa uxhchileꞌ ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ Aak.
45 Muitas pessoas que tinham ido visitar Maria viram o que Jesus tinha feito e creram nele.
46 Pet ech koj kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ, tan bꞌex tal veꞌt te unqꞌa fariseo kam uveꞌ ibꞌan u Jesús.
46 Mas algumas pessoas voltaram e contaram aos fariseus o que ele havia feito.
47 As imol veꞌt tibꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo tiꞌ ibꞌanat inukꞌu. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿Kam tuk kubꞌaneꞌ? Tan mamaꞌla kꞌuchbꞌal tetz u tijleꞌm najeꞌ nikꞌuch vatz unqꞌa tenameꞌ.
47 Então os fariseus e os chefes dos sacerdotes se reuniram com o Conselho Superior e disseram: — O que é que nós vamos fazer? Esse homem está fazendo muitos milagres!
48 Asoj yeꞌxhkam kuxh tuk kubꞌaneꞌ, as tuk mox inima unqꞌa tenameꞌ viyol najeꞌ. As tuk uloj unqꞌa isol u ijlenaaleꞌ tu u Roma. As tuk teꞌpu chajnaj u kutostiixheꞌ. As la sotzsal u kutenameꞌ skajayil,— tiꞌk chajnaj svatzaj.
48 Se deixarmos que ele continue fazendo essas coisas, todos vão crer nele. Aí as autoridades romanas agirão contra nós e destruirão o Templo e o nosso país.
49 As yolon veꞌt umaꞌl u naj xoꞌl chajnaj uvaꞌ Caifás ibꞌii uvaꞌ atik ok siqꞌesalil oksan iyol tenam vatz Tiixh tu u yaabꞌeꞌ. As ech tal naj ileꞌ: —¡Yeꞌ etootza uvaꞌ nim talcheꞌ u yoleꞌ!
49 Então Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote , disse: — Vocês não sabem nada!
50 ¿As ma yeꞌ nepal stuul uvaꞌ aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la kam umaj naj tiꞌ u kutenameꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌl u tenameꞌ la sotzi?— tiꞌk u Caifás.
50 Será que não entendem que para vocês é melhor que morra apenas um homem pelo povo do que deixar que o país todo seja destruído?
51 Echeꞌ tal kuxh koj u Caifás u yoleꞌ tukꞌ itxumbꞌal. Pet tiꞌ uveꞌ naj iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tu u yaabꞌeꞌ, estiꞌeꞌ kat tal veꞌt naj u yoleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ uvaꞌ la chit kam u Jesús tiꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil.
51 Naquele momento Caifás não estava falando por si mesmo. Mas, como ele era o Grande Sacerdote naquele ano, estava profetizando que Jesus ia morrer pela nação.
52 As jit kuxh tiꞌ unqꞌa tiaal Israel la kamkat u Jesús. Pet tiꞌ uvaꞌ yeꞌl ixoꞌl unqꞌa tenameꞌ la ibꞌaneꞌ taꞌn u Jesús, aqꞌal uvaꞌ unvatzul kuxh veꞌt unqꞌa tenameꞌ la ibꞌan vatz u Tiixheꞌ, kꞌuxh paxin tibꞌ unqꞌa tenameꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo todos os filhos de Deus que estão espalhados por toda parte.
53 Estiꞌeꞌ ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la kam u Jesús.
53 Então, daquele dia em diante, os líderes judeus fizeram planos para matar Jesus.
54 As yeꞌ nikat ikꞌuch veꞌt tibꞌ u Jesús xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. Pet el veꞌt chꞌuꞌl Aak tu u Betania. As bꞌen veꞌt Aak tu umaꞌt u tenam uvaꞌ Efraín, najlich veꞌt u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ. As tzitziꞌ atinkat veꞌt Aak tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
54 Por isso ele já não andava publicamente na Judeia, mas foi para uma região perto do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ficou ali com os seus discípulos.
55 As unbꞌiitik kuxh ilejat veꞌt u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua, uvaꞌ nikat inima unqꞌa tiaal Israel. As yeꞌ saach unqꞌa uxhchileꞌ tzaa tulaj itenam tiꞌ tul tu u Jerusalén tiꞌ teesat el u vaꞌlexheꞌ stiꞌ vatz u Tiixheꞌ jaqꞌ u nimla qꞌiieꞌ.
55 Faltava pouco tempo para a Festa da Páscoa . Muitos judeus foram a Jerusalém antes da festa para tomar parte na cerimônia de purificação .
56 As nikat ichuk unqꞌa uxhchileꞌ u Jesús xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tu u tostiixheꞌ. As ech nikat tal ileꞌ svatzaj: —¿Kam ni tal etaama? ¿Ma tul u Jesús tu u nimla qꞌiieꞌ moj yeꞌle?— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ,
56 Eles procuravam Jesus e, no pátio do Templo, perguntavam uns aos outros: — O que é que vocês acham? Será que ele vem à festa?
57 tan maꞌtik talax el tzan te unqꞌa tenameꞌ skajayil taꞌn unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo, uvaꞌ: —Asoj at umaj ex ootzin tetz uvaꞌ kat atkat u Jesús, as la etal sqe, aqꞌal uvaꞌ jik kuxh qooneꞌ tiꞌ kutxeyat naj,— tiꞌk chajnaj.
57 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus queriam prender Jesus. Por isso tinham dado ordem para que, se alguém soubesse, contasse onde ele estava.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.