João 11

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs BKJ

Sair da comparação
1 As umaꞌl u naj uvaꞌ Lázaro ibꞌii, as aachꞌoꞌmik naj. As echenik naj tu u tal tenam uvaꞌ Betania tukꞌ unqꞌa tanabꞌeꞌ, u Taaeꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ.
1 Ora, havia um certo homem enfermo, chamado Lázaro, de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 As u Maꞌleꞌ uvaꞌ tanabꞌ u Lázaro, as ixojeꞌ uvaꞌ kat oksan u txꞌumtxꞌulla tzꞌakabꞌaleꞌ tiꞌ toj u Jesús. As kat itzajsa veꞌt ixoj taꞌn u xiꞌl iviꞌeꞌ.
2 (Era aquela Maria que ungiu o Senhor com unguento, e secou os seus pés com os seus cabelos, cujo irmão, Lázaro, estava enfermo).
3 As ichaj veꞌt bꞌen unqꞌa tanabꞌ u Lázaro umaꞌl uxhchil kꞌatz u Jesús. As ech bꞌex alpo veꞌt ileꞌ te Aak: —Pap, vixibꞌin u Taaeꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ uvaꞌ xoꞌn chit see, as chꞌoꞌm ni bꞌanon veꞌt naj,— tiꞌk u uxhchileꞌ tal te Aak.
3 Portanto, suas irmãs enviaram até ele dizendo: Senhor, eis que está enfermo aquele que tu amas.
4 As tul tabꞌi veꞌt u Jesús u yoleꞌ uvaꞌ tal bꞌen chaꞌma, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Yeꞌl u chꞌoꞌmeꞌ la koj chit olebꞌ tiꞌ ikam u Lázaro. Pet la oksal veꞌt iqꞌii u Tiixheꞌ tiꞌ uveꞌ tuk ibꞌan u Tiixheꞌ tiꞌ naj. As la ok veꞌt unqꞌii staꞌn, tan ineꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ,— tiꞌk Aak.
4 Quando Jesus ouviu isso, ele disse: Esta enfermidade não é para morte, mas para glória de Deus, para que o Filho de Deus seja glorificado por ela.
5 As kꞌuxh xoꞌn chit u Taaeꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ tukꞌ u Lázaro te Aak,
5 Ora, Jesus amava a Marta, e a sua irmã, e a Lázaro.
6 as tul tabꞌi Aak uvaꞌ nikat ichꞌoꞌn u Lázaro, as yeꞌl uvaꞌ yak kuxh koj el chꞌuꞌl Aak. Pet kaꞌvaꞌttel qꞌii atin kan Aak tu uveꞌ atikkat Aak.
6 Ouvindo, pois, que ele estava enfermo, ficou ainda dois dias no lugar onde ele estava.
7 As xamtik stuul, tal veꞌt Aak te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Koꞌnaj sviꞌ tu u Judea,— tiꞌk Aak.
7 Depois disso, então, ele diz aos seus discípulos: Vamos outra vez para a Judeia.
8 As ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ: —Chusul, ¿ma naal veꞌt abꞌen tu u Judea unpajte? As tul ni tal unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ ayatzꞌpeꞌ taꞌn kꞌubꞌ,— tiꞌk chajnaj.
8 Seus discípulos lhe disseram: Mestre, recentemente os judeus procuravam apedrejar-te, e tu vais para lá novamente?
9 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ootzimaleꞌ setaꞌn uvaꞌ kabꞌlaval oora tuul u qꞌiieꞌ. As abꞌil uveꞌ ni xaan sqꞌiil, as yeꞌxhkam la itxꞌet toj, tan at veꞌt txijun tetz vatz u txꞌavaꞌeꞌ.
9 Jesus respondeu: Não há doze horas no dia? Se algum homem andar de dia, ele não tropeça, porque ele vê a luz deste mundo.
10 Pet abꞌil uvaꞌ ni xaan aqꞌbꞌal, as la itxꞌet toj, tan yeꞌl u txijun tetzeꞌ at skꞌatz,— tiꞌk Aak.
10 Mas se um homem andar de noite, ele tropeça, porque nele não há luz.
11 As tul maꞌtik talat u Jesús u yoleꞌ, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa ichusulibꞌeꞌ: —Kat vatyu vas qetz kꞌultziꞌeꞌ. Pet bꞌen in tiꞌ unbꞌeyat naj,— tiꞌk Aak tal tiꞌ u Lázaro.
11 Essas coisas ele falou, e depois disso ele lhes disse: Nosso amigo Lázaro dorme, mas eu vou, para que eu possa despertá-lo do sono.
12 As ech tal veꞌt unqꞌa ichusulibꞌ Aak ileꞌ: —Pap, asoj kat vatyu veꞌt naj, as tuk bꞌaꞌnxoj najeꞌ bꞌa,— tiꞌk chajnaj.
12 Disseram-lhe, então, os seus discípulos: Senhor, se dorme, ele ficará bom.
13 Pet aꞌ uveꞌ tal Aak uvaꞌ maꞌtik ikam veꞌt u Lázaro. As ech koj unqꞌa ichusulibꞌ Aakeꞌ, tan vataꞌm chit veꞌt nik ibꞌan u Lázaro uvaꞌ nik tal jeꞌ chajnaj ste.
13 Todavia Jesus havia falado de sua morte, mas eles pensavam que falava do repouso do sono.
14 As tal veꞌt Aak isuuchil te chajnaj. As ech tal Aak ileꞌ: —Kat kamyu u Lázaro.
14 Então, Jesus disse-lhes claramente: Lázaro está morto.
15 As nuntxuqꞌtxun stiꞌ uvaꞌ yeꞌl in at in tzitziꞌ, tan setiꞌ la txakonkat tiꞌ uvaꞌ la ekꞌujbꞌaꞌ ekꞌuꞌl sviꞌ. Pet koꞌnaj qila,— tiꞌk Aak.
15 E estou contente por causa de vós, de que eu não estivesse ali, para que creiais; no entanto, vamos até ele.
16 As ech tal veꞌt u Maxh ileꞌ uvaꞌ Dídimo: —Koꞌnaj bꞌa unpajte. Eela kukam tukꞌ Aak,— tiꞌk naj tal te unqꞌa imooleꞌ.
16 Então disse Tomé, que é chamado Dídimo, aos seus condiscípulos: Vamos nós também, para que possamos morrer com ele.
17 As tul oon veꞌt u Jesús najlich u Betania, as tabꞌi veꞌt Aak uvaꞌ kajvaꞌxnik qꞌii imujax veꞌt u Lázaro.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já há quatro dias no sepulcro.
18 As pal pokꞌoꞌchil iꞌl ixoꞌl u Betania tukꞌ u Jerusalén.
18 Ora, Betânia estava perto de Jerusalém, cerca de quinze estádios.
19 As estiꞌeꞌ yeꞌ saach unqꞌa aa Jerusalén ul yakꞌinsan taama u Taaeꞌ tukꞌ u Maꞌleꞌ tiꞌ uvaꞌ kat kam u Lázaro.
19 E muitos dos judeus tinham ido consolar a Marta e a Maria, acerca de seu irmão.
20 As tul tabꞌi veꞌt u Taaeꞌ uvaꞌ unbꞌiitik kuxh toon veꞌt u Jesús, as qꞌax tel chꞌuꞌl ixoj. Bꞌex ikꞌul veꞌt ixoj u Jesús tu bꞌey. Pet ech koj u Maꞌleꞌ tan kat kaa ixoj tu kabꞌal.
20 Ouvindo, então, Marta que Jesus vinha, foi ao seu encontro. Mas Maria ficou assentada em casa.
21 As ech tal veꞌt u Taa ileꞌ te u Jesús: —Pap, atik koj axh tzitzaꞌ, as yeꞌleꞌxh vunxibꞌineꞌ kat kami.
21 Então, disse Marta a Jesus: Senhor, se tu estivesses aqui, meu irmão não teria morrido.
22 Pet ootzimal svaꞌn uvaꞌ kam kuxh bꞌaꞌnil la ajaj te u Tiixheꞌ as la taqꞌ Aak see,— tiꞌk u Taaeꞌ.
22 Mas eu sei, que agora mesmo, tudo quanto pedires a Deus, Deus te concederá.
23 As ech tal Aak ileꞌ: —Tuk uloj taamaeꞌ vaxibꞌineꞌ— tiꞌk Aak.
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão há de ressuscitar.
24 As ech tal veꞌt u Taa ileꞌ: —Kano qꞌi. Ootzimaleꞌ svaꞌn uvaꞌ la chit ul taama vunxibꞌineꞌ tul la ul taama unqꞌa kamnajeꞌ timoxtel qꞌii,— tiꞌk ixoj.
24 Disse-lhe Marta: Eu sei que há de ressuscitar na ressurreição do último dia.
25 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Ineꞌ la ulsan taama unqꞌa kamnajeꞌ. As ineꞌ aqꞌol tetz itiichajil. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl sviꞌ as at chit itiichajileꞌ, kꞌuxh maꞌt ikameꞌ.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição, e a vida; quem crê em mim, ainda que esteja morto, ele viverá;
26 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ isleꞌle as kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl sviꞌ, as yeꞌxh jatueꞌ la kam u taanxelaleꞌ vatz u Tiixheꞌ. ¿Ma nanima u yoleꞌ uveꞌ ni val see?— tiꞌk u Jesús.
26 e todo aquele que vive e crê em mim nunca morrerá. Crês tu isto?
27 As ech tal u Taa ileꞌ: —Kano, Pap. Kat unnimaleꞌ uvaꞌ axheꞌ u Cristo. As axheꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ uvaꞌ kat ulyu vatz u txꞌavaꞌeꞌ,— tiꞌk ixoj.
27 Disse-lhe ela: Sim, Senhor; eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, que havia de vir ao mundo.
28 As tul kuxh tal u Taaeꞌ u yoleꞌ te u Jesús, as qꞌaav veꞌt ixoj tu kabꞌal. Bꞌex ijas veꞌt ok ixoj te u Maꞌleꞌ uvaꞌ: —Il u Chusul kat ulya. As nimolo axh Aak,— tiꞌk u Taaeꞌ.
28 E, tendo ela dito isso, seguiu o seu caminho, e chamou secretamente a Maria, sua irmã, dizendo: O Mestre está aqui e te chama.
29 As tul tabꞌi veꞌt u Maꞌleꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Taaeꞌ ste, as qꞌax tel veꞌt chꞌuꞌl ixoj tiꞌ bꞌen tilat u Jesús,
29 Assim que ela ouviu isso, levantou-se depressa, e foi até ele.
30 tan yeꞌxnik oon Aak tu u tal tenameꞌ. Pet atiliktel Aak tu uveꞌ ikꞌulkat tibꞌ Aak tukꞌ u Taaeꞌ.
30 Ora, Jesus ainda não tinha chegado à aldeia, mas estava no lugar onde Marta o encontrara.
31 As tul til unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ atik tikabꞌal chaꞌma tiꞌ iyakꞌinsal taama chaꞌma vatz u txumuꞌmeꞌ, uvaꞌ qꞌax tel chꞌuꞌl u Maꞌleꞌ, as xekebꞌ veꞌt el tzan unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ ixoj, tan kamal yakik ixoj tu uveꞌ mujlukat u Lázaro tiꞌ toqꞌ sijunal uveꞌ nikat tal unqꞌa uxhchileꞌ.
31 Os judeus, pois, que estavam com ela na casa e a consolavam, vendo que Maria se levantara e saíra apressadamente, seguiram-na, dizendo: Ela vai ao sepulcro para chorar ali.
32 As tul oon veꞌt u Maꞌleꞌ kꞌatz u Jesús tu uveꞌ atikkat Aak, as kuꞌ veꞌt ixoj qaaloj vatz Aak. As ech tal veꞌt ixoj ileꞌ: —Pap, atik koj axh taꞌ tzitzaꞌ, as yeꞌleꞌxh vunxibꞌineꞌ kat kami,— tiꞌk ixoj.
32 Tendo, pois, Maria chegado onde Jesus estava e vendo-o, ela lançou-se aos seus pés, dizendo-lhe: Senhor, se tu estivesses aqui, meu irmão não teria morrido.
33 As til veꞌt u Jesús uvaꞌ nik toqꞌ u Maꞌleꞌ tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xekik tiꞌ ixoj. As ok veꞌt umaꞌl u mam txumuꞌm tu u taanxelal Aak tiꞌ uvaꞌ kat kam u Lázaro taꞌn u chꞌoꞌmeꞌ.
33 Quando Jesus, pois, a viu chorar, e choravam também os judeus que vinham com ela, comoveu-se em espírito e conturbou-se,
34 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¿Katil qꞌi kat emujkat u Lázaro?— tiꞌk Aak. Ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Siꞌu, Pap. Koꞌ qileꞌ,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
34 e disse: Onde o pusestes? Eles disseram-lhe: Senhor, vem e vê.
35 As oqꞌ veꞌt u Jesús.
35 Jesus chorou.
36 As ech tal veꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Xoꞌnik chit najeꞌ te Aak,— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
36 Disseram, então, os judeus: Vede como ele o amava!
37 Pet ech tal veꞌt kaꞌt unqꞌa uxhchil ileꞌ: —Kat ibꞌaꞌnxisa naj ivatz u tzoteꞌ. ¿As kam qꞌi uvaꞌ yeꞌ kat olebꞌ naj tiꞌ uvaꞌ yeꞌ koj kat kam u Lázaro?— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ.
37 E alguns deles disseram: Não podia este homem, que abriu os olhos ao cego, fazer também com que este homem não morresse?
38 Aal chit kat txumun veꞌt u Jesús. As jetzꞌen veꞌt ok Aak tziꞌ u juleꞌ uvaꞌ mujlukat u Lázaro. As jupik itziꞌ u juleꞌ taꞌn umaꞌl u nimla kꞌubꞌ, tan kꞌotik ok u juleꞌ vatz umaꞌl u piꞌun.
38 Jesus, pois, novamente comovido em si mesmo, foi ao sepulcro. Era uma caverna e tinha uma pedra posta sobre ela.
39 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Eteesataj el u kꞌubꞌeꞌ tziꞌ u juleꞌ,— tiꞌk Aak tal te unqꞌa uxhchileꞌ. As ech tal veꞌt u Taa ileꞌ te u tanabꞌ u Lázaro: —As xev veꞌteꞌ, Pap, tan kajvaꞌx qꞌii imujlu veꞌt naj,— tiꞌk ixoj.
39 Disse Jesus: Tirai a pedra. Marta, irmã daquele que estava morto, disse-lhe: Senhor, a essa altura ele cheira mal, porque ele está morto há quatro dias.
40 As ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —¿Ma yeꞌ kat val bꞌa see uvaꞌ asoj la akꞌujbꞌaꞌ akꞌuꞌl sviꞌ as la chit eeleꞌ uvaꞌ nim chit talcheꞌ u Tiixheꞌ?— tiꞌk Aak.
40 Disse-lhe Jesus: Eu não te disse que, se tu creres, verás a glória de Deus?
41 As teesa veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ u kꞌubꞌeꞌ tziꞌ u juleꞌ. As sajin veꞌt jeꞌ u Jesús tu almikaꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Taꞌntiixh see, unBꞌaal, tan kat aabꞌil vunyoleꞌ.
41 Então, eles tiraram a pedra do lugar onde jazia o morto. E Jesus, levantando seus olhos, disse: Pai, eu te agradeço, por me haveres ouvido.
42 As ootzimal svaꞌn uvaꞌ naabꞌi vunyoleꞌ bꞌenameen. Pet tiꞌ kuxh veꞌt unqꞌa tenameꞌ uveꞌ at sunkꞌatz as ni val see, aqꞌal uvaꞌ la inima unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ axh kat chajon tzan in,— tiꞌk Aak.
42 Eu sei que sempre me ouves, mas por causa da multidão que está ao redor eu disse isso, para que possam crer que tu me enviaste.
43 As tul tzojpu veꞌt inachat Aak Tiixh, as taqꞌ veꞌt jeꞌ Aak tuul iviꞌ. As sikꞌin veꞌt Aak. Ech tal Aak ileꞌ: —¡Lázaro, elen chꞌuꞌl tu u juleꞌ!— tiꞌk Aak.
43 E, tendo dito isso, clamou em alta voz: Lázaro, vem para fora.
44 As el veꞌt chꞌuꞌl u Lázaro tu u juleꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ: —Esaaputaj naj, aqꞌal uvaꞌ la xaan veꞌt naj,— tiꞌk Aak, tan bꞌochelik naj tu u maantaeꞌ tukꞌ iqꞌabꞌ tukꞌ toj. As jupik ivatz naj taꞌn suꞌt unpajte.
44 E saiu o que estivera morto, amarrado nos pés e nas mãos com faixas; e a sua face envolta em um lenço. Disse-lhes Jesus: Desatai-o, e deixai-o ir.
45 As tul til veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ xekik tiꞌ u Maꞌleꞌ u nimla bꞌaꞌnileꞌ uveꞌ ibꞌan u Jesús, as yeꞌ saach unqꞌa uxhchileꞌ ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ikꞌuꞌl tiꞌ Aak.
45 Então, muitos dentre os judeus que tinham vindo a Maria, e que haviam visto as coisas que Jesus fizera, creram nele.
46 Pet ech koj kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ, tan bꞌex tal veꞌt te unqꞌa fariseo kam uveꞌ ibꞌan u Jesús.
46 Mas alguns deles foram pelo seu caminho até os fariseus, e lhes contaram as coisas que Jesus havia feito.
47 As imol veꞌt tibꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo tiꞌ ibꞌanat inukꞌu. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —¿Kam tuk kubꞌaneꞌ? Tan mamaꞌla kꞌuchbꞌal tetz u tijleꞌm najeꞌ nikꞌuch vatz unqꞌa tenameꞌ.
47 Então, reuniram-se os principais sacerdotes e os fariseus em conselho, dizendo: O que faremos? Pois este homem faz muitos milagres.
48 Asoj yeꞌxhkam kuxh tuk kubꞌaneꞌ, as tuk mox inima unqꞌa tenameꞌ viyol najeꞌ. As tuk uloj unqꞌa isol u ijlenaaleꞌ tu u Roma. As tuk teꞌpu chajnaj u kutostiixheꞌ. As la sotzsal u kutenameꞌ skajayil,— tiꞌk chajnaj svatzaj.
48 Se o deixarmos assim sozinho, todos os homens crerão nele; e virão os romanos e tirar-nos-ão o nosso lugar e a nação.
49 As yolon veꞌt umaꞌl u naj xoꞌl chajnaj uvaꞌ Caifás ibꞌii uvaꞌ atik ok siqꞌesalil oksan iyol tenam vatz Tiixh tu u yaabꞌeꞌ. As ech tal naj ileꞌ: —¡Yeꞌ etootza uvaꞌ nim talcheꞌ u yoleꞌ!
49 E um deles, chamado Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, lhes disse: Vós não entendeis nada,
50 ¿As ma yeꞌ nepal stuul uvaꞌ aal bꞌaꞌneꞌ uvaꞌ la kam umaj naj tiꞌ u kutenameꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌl u tenameꞌ la sotzi?— tiꞌk u Caifás.
50 nem considerais que nos convém que um homem morra pelo povo e que não pereça toda a nação.
51 Echeꞌ tal kuxh koj u Caifás u yoleꞌ tukꞌ itxumbꞌal. Pet tiꞌ uveꞌ naj iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tu u yaabꞌeꞌ, estiꞌeꞌ kat tal veꞌt naj u yoleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ uvaꞌ la chit kam u Jesús tiꞌ unqꞌa tenameꞌ skajayil.
51 Ora, isso não disse ele por si mesmo; mas, sendo o sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus havia de morrer pela nação;
52 As jit kuxh tiꞌ unqꞌa tiaal Israel la kamkat u Jesús. Pet tiꞌ uvaꞌ yeꞌl ixoꞌl unqꞌa tenameꞌ la ibꞌaneꞌ taꞌn u Jesús, aqꞌal uvaꞌ unvatzul kuxh veꞌt unqꞌa tenameꞌ la ibꞌan vatz u Tiixheꞌ, kꞌuxh paxin tibꞌ unqꞌa tenameꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ.
52 e não somente por aquela nação, mas também para congregar num só corpo os filhos de Deus que estavam dispersos.
53 Estiꞌeꞌ ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt unqꞌa iqꞌesal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ la kam u Jesús.
53 Desde aquele dia, pois, eles tomavam conselho para o matarem.
54 As yeꞌ nikat ikꞌuch veꞌt tibꞌ u Jesús xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. Pet el veꞌt chꞌuꞌl Aak tu u Betania. As bꞌen veꞌt Aak tu umaꞌt u tenam uvaꞌ Efraín, najlich veꞌt u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ. As tzitziꞌ atinkat veꞌt Aak tukꞌ unqꞌa ichusulibꞌeꞌ.
54 Jesus, portanto, já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se dali para a terra junto do deserto, para uma cidade chamada Efraim, e ali continuava com os seus discípulos.
55 As unbꞌiitik kuxh ilejat veꞌt u nimla qꞌiieꞌ uvaꞌ pascua, uvaꞌ nikat inima unqꞌa tiaal Israel. As yeꞌ saach unqꞌa uxhchileꞌ tzaa tulaj itenam tiꞌ tul tu u Jerusalén tiꞌ teesat el u vaꞌlexheꞌ stiꞌ vatz u Tiixheꞌ jaqꞌ u nimla qꞌiieꞌ.
55 E estava próxima a Páscoa dos judeus; e dessa região subiram muitos a Jerusalém, antes da Páscoa, para se purificarem.
56 As nikat ichuk unqꞌa uxhchileꞌ u Jesús xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tu u tostiixheꞌ. As ech nikat tal ileꞌ svatzaj: —¿Kam ni tal etaama? ¿Ma tul u Jesús tu u nimla qꞌiieꞌ moj yeꞌle?— tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ,
56 Então eles buscavam por Jesus, e falavam entre si, estando no templo: Que vos parece? Não virá ele à festa?
57 tan maꞌtik talax el tzan te unqꞌa tenameꞌ skajayil taꞌn unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo, uvaꞌ: —Asoj at umaj ex ootzin tetz uvaꞌ kat atkat u Jesús, as la etal sqe, aqꞌal uvaꞌ jik kuxh qooneꞌ tiꞌ kutxeyat naj,— tiꞌk chajnaj.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que, se algum homem soubesse onde ele estava, ele deveria mostrar, para que o prendessem.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.