Hebreus 11

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 As aꞌ isuuchil u kꞌujlebꞌal kꞌuꞌleꞌ uvaꞌ techal la bꞌanchu u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ nu kutxꞌebꞌeꞌ. As kꞌuxh yeꞌ naꞌl sukuvatz cheel, as ootzimal sqaꞌn uvaꞌ nitxꞌebꞌon veꞌt sqiꞌ.
1 A fé é a certeza de que vamos receber as coisas que esperamos e a prova de que existem coisas que não podemos ver.
2 As echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan unqꞌa qꞌesla chaj txutx bꞌaalaeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl chajaak tiꞌ u Tiixheꞌ, as bꞌaꞌn veꞌt iyolbꞌel chajaak taꞌn u Tiixheꞌ.
2 Foi pela fé que as pessoas do passado conseguiram a aprovação de Deus.
3 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl chit kukꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as ni qootzi veꞌteꞌ uvaꞌ tukꞌ kuxh viyol Aakeꞌ as kat chee u almikaꞌeꞌ tukꞌ u vatz txꞌavaꞌeꞌ skajayil. As jankꞌal unqꞌa veeꞌ uvaꞌ ni qileꞌ, as aꞌ kat tzaakat xoꞌl unqꞌa veeꞌ uvaꞌ yeꞌ naꞌlike.
3 É pela fé que entendemos que o Universo foi criado pela palavra de Deus e que aquilo que pode ser visto foi feito daquilo que não se vê.
4 As echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u Abel tan kꞌujlik chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat toksa u oyeꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ u tetz u Caíneꞌ vatz u Tiixheꞌ. As bꞌaꞌn veꞌt iyolbꞌel u Abeleꞌ taꞌn Aak, tan kat ikꞌul Aak u oyeꞌ uvaꞌ kat toksa u Abeleꞌ vatz Aak. As kꞌuxh kamnal veꞌt u Abel, as nitel ichus oꞌ cheel tiꞌ kukꞌujbꞌaꞌt kukꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ.
4 Foi pela fé que Abel ofereceu a Deus um sacrifício melhor do que o de Caim. Pela fé ele conseguiu a aprovação de Deus como homem correto, tendo o próprio Deus aprovado as suas ofertas. Por meio da sua fé, Abel, mesmo depois de morto, ainda fala.
5 As echat kat ibꞌan u Enoc, tan tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌ kat pal tu u kamchileꞌ. As yeꞌxhebꞌil kat ilon veꞌteꞌ, tan maꞌtik teqꞌol veꞌt taꞌn u Tiixheꞌ. As tul yeꞌxnik eqꞌol u Enoc, as bꞌaꞌnik veꞌt iyolbꞌeleꞌ taꞌn Aak.
5 Foi pela fé que Enoque escapou da morte. Ele foi levado para Deus, e ninguém o encontrou porque Deus mesmo o havia levado. As Escrituras Sagradas dizem que antes disso ele já havia agradado a Deus.
6 Asoj yeꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ umaj uxhchil ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌl Aak la txuqꞌtxun stiꞌ. Tan abꞌil uvaꞌ la isaꞌ toksat tibꞌ kꞌatz Aak, as techal la inima uvaꞌ at Tiixh as la taqꞌ Aakeꞌ itxꞌajaꞌm u uxhchileꞌ uveꞌ la toksa taama tiꞌ Aak.
6 Sem fé ninguém pode agradar a Deus, porque quem vai a ele precisa crer que ele existe e que recompensa os que procuram conhecê-lo melhor.
7 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl u Noé tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat ibꞌan veꞌt umaꞌl u arca tiꞌ ikolat tibꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ tukꞌ unqꞌa tatineꞌ. As tul kat tal veꞌt u Tiixheꞌ ste kam uvaꞌ la uli, as kat ixoꞌva veꞌt u Noé u Tiixheꞌ. As kꞌuxh yeꞌ atixoj til u Noé kam uvaꞌ tal u Tiixheꞌ ste uvaꞌ la uli, as kat inima veꞌt u Noé. As kat ok veꞌt jikla aamail taꞌn u Tiixheꞌ. As tukꞌ u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌl u Noé, as kat tal veꞌt isuuchil te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ techal la ul u kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ yeꞌ ni niman u Tiixheꞌ.
7 Foi pela fé que Noé ouviu os avisos de Deus sobre as coisas que iam acontecer e que não podiam ser vistas. Noé obedeceu a Deus e construiu uma barca em que ele e a sua família foram salvos. Assim Noé condenou o mundo e recebeu de Deus a aprovação que vem por meio da fé.
8 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Abraham tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat inima veꞌt yol tul uvaꞌ kat imolo veꞌt u Tiixheꞌ u Abrahameꞌ tiꞌ tel chꞌuꞌl tu u tenameꞌ uvaꞌ atikkat. As kꞌuxh yeꞌ tootzaj u Abraham u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ la oonkat, as kat bꞌen veꞌteꞌ tiꞌ uvaꞌ la tetzi veꞌt u txꞌavaꞌeꞌ taꞌn u Tiixheꞌ.
8 Foi pela fé que Abraão, ao ser chamado por Deus, obedeceu e saiu para uma terra que Deus lhe prometeu dar. Ele deixou o seu próprio país, sem saber para onde ia.
9 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik ikꞌuꞌl u Abrahameꞌ, as kat bꞌex jejebꞌoj tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ kat taltziꞌ u Tiixheꞌ ste. As kat atin tu unqꞌa lakich pacheꞌ, texhlal tetz uvaꞌ ech veꞌteꞌ echeꞌ umaj ulnaj tzaanaj kat bꞌex ibꞌana. As echat kat ibꞌan u Isaac tukꞌ u Jacob, tan echat kuxh u yoleꞌ kat tal Aak ste.
9 Pela fé ele morou como estrangeiro na terra que Deus lhe havia prometido. Viveu em barracas com Isaque e Jacó, que também receberam a mesma promessa de Deus.
10 As aꞌ nik itxꞌebꞌ u Abrahameꞌ ikꞌujbꞌaꞌl u bꞌaꞌnla tenameꞌ uvaꞌ yeꞌ la eꞌpi, echeꞌ umaj kabꞌal uvaꞌ chabꞌamal ikꞌujebꞌeꞌ viꞌ u tzꞌajeꞌ, tan aꞌ u Tiixheꞌ la kꞌujbꞌaꞌn, tan Aakeꞌ cheesan tetz.
10 Porque Abraão esperava a cidade que Deus planejou e construiu, a cidade que tem alicerces que não podem ser destruídos.
11 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Sara tiꞌ u Tiixheꞌ, as kꞌuxh maꞌtik iqꞌesbꞌu veꞌteꞌ as kꞌuxh yeꞌ nik talaneꞌ, poro kat yakꞌin veꞌt vichiꞌoleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ. As kat itzꞌebꞌ veꞌt umaꞌl u tal u Sara, tan nik inima u Sara tukꞌ u Abraham uvaꞌ la chit ibꞌan u Tiixheꞌ kam uvaꞌ altziꞌmal kan ste taꞌn Aak.
11 Foi pela fé que Abraão se tornou pai, embora fosse velho demais e a própria Sara não pudesse ter filhos. Ele creu que Deus ia cumprir a sua promessa.
12 As tul bꞌiitik kuxh ikam veꞌt u Abrahameꞌ, as tukꞌ u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌleꞌ as kat nitxaꞌin veꞌteꞌ. As ech veꞌt tachul unqꞌa tiaaleꞌ echeꞌ tachul unqꞌa txꞌumileꞌ uvaꞌ at tu almikaꞌ as tukꞌ unqꞌa sanabꞌeꞌ uveꞌ at tziꞌ u mar uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ tachpeꞌ.
12 Assim, de um só homem, que estava praticamente morto, nasceram tantos descendentes como as estrelas do céu, tão numerosos como os grãos de areia da praia do mar.
13 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat kuyolbꞌelaꞌ, as kꞌujlik chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ. As kat kami. As ech kat tal veꞌt ileꞌ: «Ulnaj tzaanaj kuxh oꞌeꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ,» tiꞌke, tan jit ikꞌul u nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ altziꞌmal kan taꞌn u Tiixheꞌ. As ech veꞌt unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ vatz unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ umaj kam uvaꞌ naach kuxh ni tilkat bꞌen. As nitxuqꞌtxun veꞌt stiꞌ.
13 Todos esses morreram cheios de fé. Não receberam as coisas que Deus tinha prometido, mas as viram de longe e ficaram contentes por causa delas. E declararam que eram estrangeiros e refugiados, de passagem por este mundo.
14 As tul uvaꞌ kat tal unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ u veeꞌ, as ni tal isuuchil sqe uvaꞌ nik ichuk umaꞌl u tatinbꞌal uvaꞌ la atinkat.
14 E aqueles que dizem isso mostram bem claro que estão procurando uma pátria para si mesmos.
15 As kat koj titzꞌa iqꞌaavik bꞌen tu vitxꞌavaꞌeꞌ uveꞌ elkat chꞌuꞌl, as la uch iqꞌaavik bꞌeneꞌ tu vitxꞌavaꞌeꞌ.
15 Não ficaram pensando em voltar para a terra de onde tinham saído. Se quisessem, teriam a oportunidade de voltar.
16 Pet jitꞌeꞌch kat ibꞌana, tan aꞌ nik isaꞌ uvaꞌ la bꞌen jejebꞌoj tu umaꞌt u atinbꞌal uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ uvaꞌ atikkat. As bꞌaꞌnik vatz u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ la tal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ Tiixh Aak. As kat ibꞌan veꞌt Aak tuch tatinbꞌal unqꞌa uxhchileꞌ.
16 Mas, pelo contrário, estavam procurando uma pátria melhor, a pátria celestial. E Deus não se envergonha de ser chamado de o Deus deles, porque ele mesmo preparou uma cidade para eles.
17 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik ikꞌuꞌl u Abraham tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat inima tul uvaꞌ kat tal u Tiixheꞌ ste uvaꞌ la toksa ok vikꞌaoleꞌ vatz Aak, kꞌuxh taꞌn chiteꞌ unchꞌiꞌtil. As aalik chit iyatzꞌat veꞌt u Abraham vikꞌaoleꞌ, kꞌuxh maꞌtik ichiibꞌ u Abraham tiꞌ unchꞌiꞌtil vikꞌaoleꞌ uvaꞌ Isaac ibꞌii.
17 Foi pela fé que Abraão, quando Deus o quis pôr à prova, ofereceu o seu filho Isaque em sacrifício . Deus tinha prometido muitos descendentes a Abraão, mas mesmo assim ele estava pronto para oferecer o seu único filho em sacrifício.
18 As kꞌuxh ech maꞌtik talat u Tiixh ileꞌ te u Abrahameꞌ: «Kꞌatz vakꞌaoleꞌ uvaꞌ Isaac la elkat chꞌuꞌl unqꞌa aviaaleꞌ,» tiꞌk Aak ste, as inima u Abraham viyol Aakeꞌ,
18 Deus lhe tinha dito: “Por meio de Isaque é que você terá descendentes.”
19 tan kat titzꞌa veꞌt u Abraham uvaꞌ kꞌuxh laik iyatzꞌ vikꞌaoleꞌ vatz u Tiixheꞌ, as at iyakꞌil u Tiixheꞌ tiꞌ tulsat taama vikꞌaoleꞌ unpajte. As vatz u Abraham as eela kuxh stukꞌ uvaꞌ kat kam vikꞌaoleꞌ as kat ul taama unpajte.
19 Abraão reconhecia que Deus era capaz de ressuscitar Isaque, e, por assim dizer, Abraão tornou a receber da morte o seu filho Isaque.
20 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Isaac tiꞌ u Tiixheꞌ, as taqꞌ veꞌt kan u Isaac u bꞌaꞌnileꞌ tiꞌ unqꞌa ikꞌaoleꞌ, u Jacob tukꞌ u Esaú. As kat tal veꞌt u Isaac isuuchil te chajnaj tiꞌ uvaꞌ kam la til chajnaj uvaꞌ xamtel.
20 Foi pela fé que Isaque prometeu bênçãos para o futuro a Jacó e a Esaú.
21 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Jacob tiꞌ u Tiixheꞌ, as tul unbꞌiitik kuxh ikam veꞌteꞌ, as taqꞌ veꞌt kan u Jacob vibꞌaꞌnileꞌ tiꞌ junun vikꞌaol u Xhuꞌleꞌ. As tul bꞌaꞌnxi, as ixiꞌa veꞌt tibꞌ tiꞌ vikarooteeꞌ. As toksa veꞌt iqꞌii u Tiixheꞌ.
21 Foi pela fé que Jacó, pouco antes de morrer, abençoou os filhos de José. Ele se apoiou na sua bengala e adorou a Deus.
22 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Xhuꞌleꞌ tiꞌ u Tiixheꞌ, as tul unbꞌiitik kuxh ikam veꞌteꞌ, as tal veꞌt kan te unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ uvaꞌ la chit ilej umaꞌl u qꞌii uvaꞌ la el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa tiaaleꞌ tu u Egipto. As tal veꞌt kan u Xhuꞌleꞌ unpajte uvaꞌ la eqꞌol el vibꞌajileꞌ tu u Egipto.
22 Foi pela fé que José, quando estava para morrer, falou da saída dos israelitas do Egito e deu ordens sobre o que deveria ser feito com o seu corpo.
23 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u txutx ibꞌaal u Moisés tiꞌ u Tiixheꞌ, as oxvaꞌl ichꞌ uvaꞌ imuj veꞌt chajaak u Moisés tul neꞌnalike, tan til chajaak uvaꞌ achaꞌvik chit u Moisés tul itzꞌebꞌi. As yeꞌ kat xoꞌv chajaak tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ alel taꞌn u ijlenaaleꞌ tiꞌ uvaꞌ la mox yatzꞌax unqꞌa neꞌeꞌ.
23 Foi pela fé que os pais de Moisés, quando ele nasceu, o esconderam durante três meses. Eles viram que o menino era bonito e não tiveram medo de desobedecer à ordem do rei.
24 As tul ok veꞌt u Moisés najil, as kꞌujlik chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ. As yeꞌ nik isaꞌ uvaꞌ la tal unqꞌa tenameꞌ stiꞌ uvaꞌ itxutx u Moisés vimeꞌal u ijlenaaleꞌ.
24 Foi pela fé que Moisés, quando já era adulto, não quis ser chamado de filho da filha de Faraó.
25 Pet aꞌ nik isaꞌ u Moisés uvaꞌ eela tixvaleꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ itenam Tiixh. As yeꞌ nik isaꞌ u Moisés ipaavineꞌ tiꞌ tatin kꞌatz u ijlenaaleꞌ tu u Egipto tiꞌ u chiibꞌichileꞌ uvaꞌ palchil kuxhtuꞌ,
25 Ele preferiu sofrer com o povo de Deus em vez de gozar, por pouco tempo, os prazeres do pecado.
26 tan aꞌik u txꞌajaꞌmeꞌ uveꞌ la taqꞌ u Tiixheꞌ ste, as aꞌeꞌ uvaꞌ nik titzꞌa u Moisés. Estiꞌeꞌ uvaꞌ kat tixva veꞌt kan unqꞌa nimla txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ uvaꞌ laik tetzi tu u Egiptoeꞌ. As aal bꞌaꞌnik ste uvaꞌ la ipalebꞌe u kꞌaxkꞌoeꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ, tan atik skꞌuꞌl uvaꞌ la ul u Jesús uvaꞌ alel kan u tulebꞌaleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ.
26 Ele achou que era muito melhor sofrer o desprezo por causa do Messias do que possuir todos os tesouros do Egito. É que ele tinha os olhos fixos na recompensa futura.
27 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Moisés tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat taqꞌ veꞌt kan u Moisés u Egipto. As yeꞌ kat xoꞌv veꞌteꞌ tul kat ul iviꞌ u ijlenaaleꞌ stiꞌ. As yeꞌ kat kaꞌkabꞌin taama, tan eela kuxh stukꞌ uvaꞌ nik til u Moisés u Tiixheꞌ, kꞌuxh yeꞌ naꞌlik Aak svatz.
27 Foi pela fé que Moisés saiu do Egito, sem ter medo da raiva do rei, e continuou firme, como se estivesse vendo o Deus invisível.
28 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Moisés tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat inima veꞌt u Moiséseꞌ u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la kolax vitenam u Tiixheꞌ vatz u kamchileꞌ tul kat tzikul ok vikajal unqꞌa avaneꞌ tziꞌaj vikabꞌaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la kam unqꞌa bꞌaxa ikꞌaol unqꞌa itenam u Tiixheꞌ taꞌn u yatzꞌol aamaeꞌ.
28 Pela fé Moisés começou o costume de celebrar a Páscoa e mandou marcar com sangue as portas das casas dos israelitas para que o Anjo da Morte não matasse os filhos mais velhos deles.
29 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl unqꞌa itenam u Tiixheꞌ, as kat icheesa Aak bꞌey tu u mar tul kat pal veꞌt unqꞌa tenameꞌ tu u mar uvaꞌ Kaj Mar ibꞌii. Pet ech koj unqꞌa aa Egipto, tan tul kat tal ipal tu u mar, as kat ijup veꞌt tibꞌ u mar stiꞌ. As kat kam veꞌteꞌ.
29 Foi pela fé que os israelitas atravessaram o mar Vermelho como se fosse terra seca. E, quando os egípcios tentaram atravessar, o mar os engoliu.
30 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl unqꞌa itenam u Tiixheꞌ, as vujvaꞌl qꞌii isuturit tibꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ Jericó. As kat eꞌp veꞌt unqꞌa tzꞌajeꞌ uvaꞌ atik veꞌt ok tiꞌ u tenameꞌ.
30 Foi pela fé que caíram as muralhas de Jericó, depois que os israelitas marcharam em volta delas durante sete dias.
31 As u yanaꞌsla ixoj uvaꞌ Rahab, as ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ixoj ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌ kat kam veꞌteꞌ tul uvaꞌ kat kam unqꞌa paasan tziieꞌ uveꞌ atik tu u Jericó, tan tiꞌ uvaꞌ kat ibꞌan ixoj bꞌaꞌnil te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat bꞌex ilon kam bꞌan taꞌn u tenameꞌ uvaꞌ Jericó.
31 Foi pela fé que Raabe, a prostituta, não morreu com os que tinham desobedecido a Deus, pois ela havia recebido bem os espiões israelitas.
32 As bꞌiit kuxh u yoleꞌ la val sete tiꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ, tan nimatel kuxh la teqꞌo tiꞌ valat isuuchil u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ kam kat ibꞌan u Gedeón, tukꞌ u Barac, tukꞌ u Sansón, tukꞌ u Jefté, tukꞌ u David, tukꞌ u Samuel, as tukꞌ unjoltu unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
32 O que mais posso dizer? O tempo é pouco para falar de Gideão, de Baraque, de Sansão, de Jefté, de Davi, de Samuel e dos profetas .
33 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl vitenam u Tiixheꞌ uvaꞌ naꞌytzan, as ati kat txꞌakoni tiꞌ kaꞌt unqꞌa tenameꞌ tu u chꞌaꞌoeꞌ; as ati uvaꞌ jik chit itxumbꞌal kat ibꞌana tul atik jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As kat tetzi veꞌt uvaꞌ alel kan taꞌn u Tiixheꞌ. As at uxhchil uvaꞌ tul kat oksal xoꞌl unqꞌa bꞌalameꞌ, as kat juplu veꞌt itziꞌ txoo taꞌn u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌl txoo la chiꞌon veꞌteꞌ.
33 Pela fé eles lutaram contra nações inteiras e venceram. Fizeram o que era correto e receberam o que Deus lhes havia prometido. Fecharam a boca de leões,
34 As ati uvaꞌ kat oksal veꞌt tu mam xamal. As yeꞌ kat tzꞌeꞌi. As ati uvaꞌ kat alax iyatzꞌpeꞌ taꞌn chꞌichꞌ. As yeꞌ kat olebꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ iyatzꞌpeꞌ. As ati uvaꞌ unbꞌiil kuxh iyakꞌil vichiꞌoleꞌ kat ibꞌana. As kat yakꞌinsal veꞌteꞌ taꞌn u Tiixheꞌ. As at unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik veꞌt iyakꞌil taꞌn Aak tul kat ibꞌan chꞌaꞌo tiꞌ umaꞌt tenam. As ati uvaꞌ kat olebꞌ tiꞌ itilut el visol unjoltu unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik ibꞌan chꞌaꞌo stukꞌ.
34 apagaram incêndios terríveis e escaparam de serem mortos à espada. Eram fracos, mas se tornaram fortes. Foram poderosos na guerra e venceram exércitos estrangeiros.
35 As at ixoj uvaꞌ kat kam unqꞌa tatineꞌ. As kat ul taama unpajte taꞌn u Tiixheꞌ.
35 Pela fé mulheres receberam de volta os seus mortos, que ressuscitaram. Outros foram torturados até a morte; eles recusaram ser postos em liberdade a fim de ressuscitar para uma vida melhor.
36 As at uxhchil uvaꞌ mamaꞌla yoqꞌoꞌm kat alpu ste; as ati kat qꞌospi taꞌn tzꞌuꞌm; as ati kat kꞌalpi taꞌn kateena; as ati kat oksal tu u kaarsa;
36 Alguns foram insultados e surrados; e outros, acorrentados e jogados na cadeia.
37 as ati uvaꞌ kat yatzꞌpu veꞌt taꞌn kꞌubꞌ; as ati kat quxpi taꞌn chꞌichꞌ. As kaꞌvaꞌl kat el stuul. As nik ichukax txumbꞌal stiꞌ tiꞌ uvaꞌ la iyaꞌsa inimat u Tiixheꞌ, tan ati kat yatzꞌpu taꞌn chꞌichꞌ. As ati uvaꞌ katil kuxh kat vatkat veꞌteꞌ. As ati uvaꞌ visaleꞌyil unqꞌa kaneeroꞌeꞌ tukꞌ visaleꞌyil unqꞌa sikꞌeꞌ nik toksa tan meebꞌaꞌik chittuꞌ. As nik ipalebꞌe kꞌaxkꞌo, tan nik itiluleꞌ. As nik ikꞌaxbꞌisaleꞌ.
37 Outros foram mortos a pedradas; outros, serrados pelo meio; e outros, mortos à espada. Andaram de um lado para outro vestidos de peles de ovelhas e de cabras; eram pobres, perseguidos e maltratados.
38 As ati uvaꞌ kat kuxh xaan veꞌteꞌ tulaj kaanaj txꞌavaꞌ, as tulaj txꞌakabꞌeꞌn, as tulaj jul, as xoꞌlaj vitz uvaꞌ kꞌaxkꞌo chit tatineꞌ, tan aꞌ nik tal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ni ixvan u Tiixheꞌ uvaꞌ yeꞌ la uch tatin unqꞌa niman tetz u Tiixheꞌ xoꞌl chajnaj. As tul nim talcheꞌ unqꞌa niman tetz u Tiixheꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ.
38 Andaram como refugiados pelos desertos e montes, vivendo em cavernas e em buracos na terra. O mundo não era digno deles!
39 As kꞌuxh kꞌujlik chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌ kat ikꞌul chajaak u nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ altziꞌmal kan taꞌn u Tiixheꞌ.
39 Porque creram, todas essas pessoas foram aprovadas por Deus, mas não receberam o que ele havia prometido.
40 As aꞌ u bꞌaꞌneꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ sqiꞌ, tan Tiixh kat bꞌanon uvaꞌ at veꞌt u bꞌaꞌnileꞌ sqiꞌ tukꞌ tiꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ eela kukꞌulat veꞌt u bꞌaꞌnileꞌ tukꞌ chajaak.
40 Pois Deus tinha preparado um plano ainda melhor para nós, a fim de que, somente conosco, elas fossem aperfeiçoadas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.