Hebreus 11

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 As aꞌ isuuchil u kꞌujlebꞌal kꞌuꞌleꞌ uvaꞌ techal la bꞌanchu u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ nu kutxꞌebꞌeꞌ. As kꞌuxh yeꞌ naꞌl sukuvatz cheel, as ootzimal sqaꞌn uvaꞌ nitxꞌebꞌon veꞌt sqiꞌ.
1 Ora, a fé é a certeza de coisas que se esperam, a convicção de fatos que não se veem.
2 As echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan unqꞌa qꞌesla chaj txutx bꞌaalaeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl chajaak tiꞌ u Tiixheꞌ, as bꞌaꞌn veꞌt iyolbꞌel chajaak taꞌn u Tiixheꞌ.
2 Pois, pela fé, os antigos obtiveram bom testemunho.
3 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl chit kukꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as ni qootzi veꞌteꞌ uvaꞌ tukꞌ kuxh viyol Aakeꞌ as kat chee u almikaꞌeꞌ tukꞌ u vatz txꞌavaꞌeꞌ skajayil. As jankꞌal unqꞌa veeꞌ uvaꞌ ni qileꞌ, as aꞌ kat tzaakat xoꞌl unqꞌa veeꞌ uvaꞌ yeꞌ naꞌlike.
3 Pela fé, entendemos que o universo foi formado pela palavra de Deus, de maneira que o visível veio a existir das coisas que não são visíveis.
4 As echeꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u Abel tan kꞌujlik chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat toksa u oyeꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ u tetz u Caíneꞌ vatz u Tiixheꞌ. As bꞌaꞌn veꞌt iyolbꞌel u Abeleꞌ taꞌn Aak, tan kat ikꞌul Aak u oyeꞌ uvaꞌ kat toksa u Abeleꞌ vatz Aak. As kꞌuxh kamnal veꞌt u Abel, as nitel ichus oꞌ cheel tiꞌ kukꞌujbꞌaꞌt kukꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ.
4 Pela fé, Abel ofereceu a Deus um sacrifício mais excelente do que Caim, pelo qual obteve testemunho de ser justo, tendo a aprovação de Deus quanto às suas ofertas. Por meio da fé, mesmo depois de morto, ainda fala.
5 As echat kat ibꞌan u Enoc, tan tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌ kat pal tu u kamchileꞌ. As yeꞌxhebꞌil kat ilon veꞌteꞌ, tan maꞌtik teqꞌol veꞌt taꞌn u Tiixheꞌ. As tul yeꞌxnik eqꞌol u Enoc, as bꞌaꞌnik veꞌt iyolbꞌeleꞌ taꞌn Aak.
5 Pela fé, Enoque foi levado a fim de não passar pela morte; não foi achado, porque Deus o havia levado. Pois, antes de ser levado, obteve testemunho de que havia agradado a Deus.
6 Asoj yeꞌ la ikꞌujbꞌaꞌ umaj uxhchil ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌl Aak la txuqꞌtxun stiꞌ. Tan abꞌil uvaꞌ la isaꞌ toksat tibꞌ kꞌatz Aak, as techal la inima uvaꞌ at Tiixh as la taqꞌ Aakeꞌ itxꞌajaꞌm u uxhchileꞌ uveꞌ la toksa taama tiꞌ Aak.
6 De fato, sem fé é impossível agradar a Deus, porque é necessário que aquele que se aproxima de Deus creia que ele existe e que recompensa os que o buscam.
7 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujleꞌl ikꞌuꞌl u Noé tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat ibꞌan veꞌt umaꞌl u arca tiꞌ ikolat tibꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ tukꞌ unqꞌa tatineꞌ. As tul kat tal veꞌt u Tiixheꞌ ste kam uvaꞌ la uli, as kat ixoꞌva veꞌt u Noé u Tiixheꞌ. As kꞌuxh yeꞌ atixoj til u Noé kam uvaꞌ tal u Tiixheꞌ ste uvaꞌ la uli, as kat inima veꞌt u Noé. As kat ok veꞌt jikla aamail taꞌn u Tiixheꞌ. As tukꞌ u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌl u Noé, as kat tal veꞌt isuuchil te unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ techal la ul u kꞌaxkꞌoeꞌ tiꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ yeꞌ ni niman u Tiixheꞌ.
7 Pela fé, Noé, divinamente instruído a respeito de acontecimentos que ainda não se viam e sendo temente a Deus, construiu uma arca para a salvação de sua família. Assim, ele condenou o mundo e se tornou herdeiro da justiça que vem da fé.
8 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Abraham tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat inima veꞌt yol tul uvaꞌ kat imolo veꞌt u Tiixheꞌ u Abrahameꞌ tiꞌ tel chꞌuꞌl tu u tenameꞌ uvaꞌ atikkat. As kꞌuxh yeꞌ tootzaj u Abraham u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ la oonkat, as kat bꞌen veꞌteꞌ tiꞌ uvaꞌ la tetzi veꞌt u txꞌavaꞌeꞌ taꞌn u Tiixheꞌ.
8 Pela fé, Abraão, quando chamado, obedeceu, a fim de ir para um lugar que devia receber como herança; e partiu sem saber para onde ia.
9 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik ikꞌuꞌl u Abrahameꞌ, as kat bꞌex jejebꞌoj tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ kat taltziꞌ u Tiixheꞌ ste. As kat atin tu unqꞌa lakich pacheꞌ, texhlal tetz uvaꞌ ech veꞌteꞌ echeꞌ umaj ulnaj tzaanaj kat bꞌex ibꞌana. As echat kat ibꞌan u Isaac tukꞌ u Jacob, tan echat kuxh u yoleꞌ kat tal Aak ste.
9 Pela fé, peregrinou na terra da promessa como em terra alheia, habitando em tendas com Isaque e Jacó, herdeiros com ele da mesma promessa.
10 As aꞌ nik itxꞌebꞌ u Abrahameꞌ ikꞌujbꞌaꞌl u bꞌaꞌnla tenameꞌ uvaꞌ yeꞌ la eꞌpi, echeꞌ umaj kabꞌal uvaꞌ chabꞌamal ikꞌujebꞌeꞌ viꞌ u tzꞌajeꞌ, tan aꞌ u Tiixheꞌ la kꞌujbꞌaꞌn, tan Aakeꞌ cheesan tetz.
10 Porque Abraão aguardava a cidade que tem fundamentos, da qual Deus é o arquiteto e construtor.
11 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Sara tiꞌ u Tiixheꞌ, as kꞌuxh maꞌtik iqꞌesbꞌu veꞌteꞌ as kꞌuxh yeꞌ nik talaneꞌ, poro kat yakꞌin veꞌt vichiꞌoleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ. As kat itzꞌebꞌ veꞌt umaꞌl u tal u Sara, tan nik inima u Sara tukꞌ u Abraham uvaꞌ la chit ibꞌan u Tiixheꞌ kam uvaꞌ altziꞌmal kan ste taꞌn Aak.
11 Pela fé, também, a própria Sara, apesar de não poder ter filhos e já ser idosa, recebeu poder para ser mãe, pois considerou fiel aquele que lhe havia feito a promessa.
12 As tul bꞌiitik kuxh ikam veꞌt u Abrahameꞌ, as tukꞌ u kꞌujlebꞌal ikꞌuꞌleꞌ as kat nitxaꞌin veꞌteꞌ. As ech veꞌt tachul unqꞌa tiaaleꞌ echeꞌ tachul unqꞌa txꞌumileꞌ uvaꞌ at tu almikaꞌ as tukꞌ unqꞌa sanabꞌeꞌ uveꞌ at tziꞌ u mar uvaꞌ yeꞌxhebꞌil la olebꞌ tiꞌ tachpeꞌ.
12 Por isso, também de um só homem, praticamente morto, saiu uma posteridade tão numerosa como as estrelas do céu e inumerável como a areia que está na praia do mar.
13 As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat kuyolbꞌelaꞌ, as kꞌujlik chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ. As kat kami. As ech kat tal veꞌt ileꞌ: «Ulnaj tzaanaj kuxh oꞌeꞌ vatz u txꞌavaꞌeꞌ,» tiꞌke, tan jit ikꞌul u nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ altziꞌmal kan taꞌn u Tiixheꞌ. As ech veꞌt unqꞌa nimla bꞌaꞌnileꞌ vatz unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ umaj kam uvaꞌ naach kuxh ni tilkat bꞌen. As nitxuqꞌtxun veꞌt stiꞌ.
13 Todos estes morreram na fé. Não obtiveram as promessas, mas viram-nas de longe e se alegraram com elas, confessando que eram estrangeiros e peregrinos na terra.
14 As tul uvaꞌ kat tal unqꞌa uxhchileꞌ echeꞌ u veeꞌ, as ni tal isuuchil sqe uvaꞌ nik ichuk umaꞌl u tatinbꞌal uvaꞌ la atinkat.
14 Porque os que falam desse modo manifestam estar procurando uma pátria.
15 As kat koj titzꞌa iqꞌaavik bꞌen tu vitxꞌavaꞌeꞌ uveꞌ elkat chꞌuꞌl, as la uch iqꞌaavik bꞌeneꞌ tu vitxꞌavaꞌeꞌ.
15 E, se, na verdade, se lembrassem daquela de onde saíram, teriam oportunidade de voltar.
16 Pet jitꞌeꞌch kat ibꞌana, tan aꞌ nik isaꞌ uvaꞌ la bꞌen jejebꞌoj tu umaꞌt u atinbꞌal uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ uvaꞌ atikkat. As bꞌaꞌnik vatz u Tiixheꞌ tiꞌ uvaꞌ la tal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ Tiixh Aak. As kat ibꞌan veꞌt Aak tuch tatinbꞌal unqꞌa uxhchileꞌ.
16 Mas, agora, desejam uma pátria superior, isto é, celestial. Por isso, Deus não se envergonha deles, de ser chamado o seu Deus, porque lhes preparou uma cidade.
17 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik ikꞌuꞌl u Abraham tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat inima tul uvaꞌ kat tal u Tiixheꞌ ste uvaꞌ la toksa ok vikꞌaoleꞌ vatz Aak, kꞌuxh taꞌn chiteꞌ unchꞌiꞌtil. As aalik chit iyatzꞌat veꞌt u Abraham vikꞌaoleꞌ, kꞌuxh maꞌtik ichiibꞌ u Abraham tiꞌ unchꞌiꞌtil vikꞌaoleꞌ uvaꞌ Isaac ibꞌii.
17 Pela fé, Abraão, quando posto à prova, ofereceu Isaque. Aquele que acolheu as promessas de Deus estava a ponto de sacrificar o seu único filho,
18 As kꞌuxh ech maꞌtik talat u Tiixh ileꞌ te u Abrahameꞌ: «Kꞌatz vakꞌaoleꞌ uvaꞌ Isaac la elkat chꞌuꞌl unqꞌa aviaaleꞌ,» tiꞌk Aak ste, as inima u Abraham viyol Aakeꞌ,
18 do qual havia sido dito: “A sua descendência virá por meio de Isaque.”
19 tan kat titzꞌa veꞌt u Abraham uvaꞌ kꞌuxh laik iyatzꞌ vikꞌaoleꞌ vatz u Tiixheꞌ, as at iyakꞌil u Tiixheꞌ tiꞌ tulsat taama vikꞌaoleꞌ unpajte. As vatz u Abraham as eela kuxh stukꞌ uvaꞌ kat kam vikꞌaoleꞌ as kat ul taama unpajte.
19 Abraão considerou que Deus era poderoso até para ressuscitar Isaque dentre os mortos, de onde também figuradamente o recebeu de volta.
20 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Isaac tiꞌ u Tiixheꞌ, as taqꞌ veꞌt kan u Isaac u bꞌaꞌnileꞌ tiꞌ unqꞌa ikꞌaoleꞌ, u Jacob tukꞌ u Esaú. As kat tal veꞌt u Isaac isuuchil te chajnaj tiꞌ uvaꞌ kam la til chajnaj uvaꞌ xamtel.
20 Pela fé, igualmente Isaque abençoou Jacó e Esaú, a respeito de coisas que ainda estavam para vir.
21 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Jacob tiꞌ u Tiixheꞌ, as tul unbꞌiitik kuxh ikam veꞌteꞌ, as taqꞌ veꞌt kan u Jacob vibꞌaꞌnileꞌ tiꞌ junun vikꞌaol u Xhuꞌleꞌ. As tul bꞌaꞌnxi, as ixiꞌa veꞌt tibꞌ tiꞌ vikarooteeꞌ. As toksa veꞌt iqꞌii u Tiixheꞌ.
21 Pela fé, Jacó, quando estava para morrer, abençoou cada um dos filhos de José e, apoiado sobre a extremidade do seu bordão, adorou a Deus.
22 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Xhuꞌleꞌ tiꞌ u Tiixheꞌ, as tul unbꞌiitik kuxh ikam veꞌteꞌ, as tal veꞌt kan te unqꞌa titzꞌin tatzikeꞌ uvaꞌ la chit ilej umaꞌl u qꞌii uvaꞌ la el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa tiaaleꞌ tu u Egipto. As tal veꞌt kan u Xhuꞌleꞌ unpajte uvaꞌ la eqꞌol el vibꞌajileꞌ tu u Egipto.
22 Pela fé, José, próximo do seu fim, fez menção do êxodo dos filhos de Israel, bem como deu ordens a respeito de seus próprios ossos.
23 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u txutx ibꞌaal u Moisés tiꞌ u Tiixheꞌ, as oxvaꞌl ichꞌ uvaꞌ imuj veꞌt chajaak u Moisés tul neꞌnalike, tan til chajaak uvaꞌ achaꞌvik chit u Moisés tul itzꞌebꞌi. As yeꞌ kat xoꞌv chajaak tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ alel taꞌn u ijlenaaleꞌ tiꞌ uvaꞌ la mox yatzꞌax unqꞌa neꞌeꞌ.
23 Pela fé, Moisés, depois de nascer, foi escondido por seus pais durante três meses, porque viram que era um menino bonito e não temeram o decreto do rei.
24 As tul ok veꞌt u Moisés najil, as kꞌujlik chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ. As yeꞌ nik isaꞌ uvaꞌ la tal unqꞌa tenameꞌ stiꞌ uvaꞌ itxutx u Moisés vimeꞌal u ijlenaaleꞌ.
24 Pela fé, Moisés, sendo homem feito, recusou ser chamado filho da filha de Faraó,
25 Pet aꞌ nik isaꞌ u Moisés uvaꞌ eela tixvaleꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ itenam Tiixh. As yeꞌ nik isaꞌ u Moisés ipaavineꞌ tiꞌ tatin kꞌatz u ijlenaaleꞌ tu u Egipto tiꞌ u chiibꞌichileꞌ uvaꞌ palchil kuxhtuꞌ,
25 preferindo ser maltratado junto com o povo de Deus a usufruir prazeres transitórios do pecado.
26 tan aꞌik u txꞌajaꞌmeꞌ uveꞌ la taqꞌ u Tiixheꞌ ste, as aꞌeꞌ uvaꞌ nik titzꞌa u Moisés. Estiꞌeꞌ uvaꞌ kat tixva veꞌt kan unqꞌa nimla txꞌiibꞌal qꞌiieꞌ uvaꞌ laik tetzi tu u Egiptoeꞌ. As aal bꞌaꞌnik ste uvaꞌ la ipalebꞌe u kꞌaxkꞌoeꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ, tan atik skꞌuꞌl uvaꞌ la ul u Jesús uvaꞌ alel kan u tulebꞌaleꞌ taꞌn u Tiixheꞌ.
26 Ele entendeu que ser desprezado por causa de Cristo era uma riqueza maior do que os tesouros do Egito, porque contemplava a recompensa.
27 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Moisés tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat taqꞌ veꞌt kan u Moisés u Egipto. As yeꞌ kat xoꞌv veꞌteꞌ tul kat ul iviꞌ u ijlenaaleꞌ stiꞌ. As yeꞌ kat kaꞌkabꞌin taama, tan eela kuxh stukꞌ uvaꞌ nik til u Moisés u Tiixheꞌ, kꞌuxh yeꞌ naꞌlik Aak svatz.
27 Pela fé, Moisés abandonou o Egito, não ficando amedrontado com a ira do rei, pois permaneceu firme como quem vê aquele que é invisível.
28 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl u Moisés tiꞌ u Tiixheꞌ, as kat inima veꞌt u Moiséseꞌ u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la kolax vitenam u Tiixheꞌ vatz u kamchileꞌ tul kat tzikul ok vikajal unqꞌa avaneꞌ tziꞌaj vikabꞌaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la kam unqꞌa bꞌaxa ikꞌaol unqꞌa itenam u Tiixheꞌ taꞌn u yatzꞌol aamaeꞌ.
28 Pela fé, celebrou a Páscoa e o derramamento do sangue, para que o exterminador não tocasse nos primogênitos dos israelitas.
29 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl unqꞌa itenam u Tiixheꞌ, as kat icheesa Aak bꞌey tu u mar tul kat pal veꞌt unqꞌa tenameꞌ tu u mar uvaꞌ Kaj Mar ibꞌii. Pet ech koj unqꞌa aa Egipto, tan tul kat tal ipal tu u mar, as kat ijup veꞌt tibꞌ u mar stiꞌ. As kat kam veꞌteꞌ.
29 Pela fé, os israelitas atravessaram o mar Vermelho como por terra seca. Quando os egípcios tentaram fazer o mesmo, foram engolidos pelo mar.
30 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl unqꞌa itenam u Tiixheꞌ, as vujvaꞌl qꞌii isuturit tibꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ Jericó. As kat eꞌp veꞌt unqꞌa tzꞌajeꞌ uvaꞌ atik veꞌt ok tiꞌ u tenameꞌ.
30 Pela fé, ruíram as muralhas de Jericó, depois de rodeadas por sete dias.
31 As u yanaꞌsla ixoj uvaꞌ Rahab, as ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt ixoj ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌ kat kam veꞌteꞌ tul uvaꞌ kat kam unqꞌa paasan tziieꞌ uveꞌ atik tu u Jericó, tan tiꞌ uvaꞌ kat ibꞌan ixoj bꞌaꞌnil te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat bꞌex ilon kam bꞌan taꞌn u tenameꞌ uvaꞌ Jericó.
31 Pela fé, Raabe, a prostituta, não foi destruída com os desobedientes, porque acolheu os espias com paz.
32 As bꞌiit kuxh u yoleꞌ la val sete tiꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchileꞌ, tan nimatel kuxh la teqꞌo tiꞌ valat isuuchil u yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ kam kat ibꞌan u Gedeón, tukꞌ u Barac, tukꞌ u Sansón, tukꞌ u Jefté, tukꞌ u David, tukꞌ u Samuel, as tukꞌ unjoltu unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
32 E que mais direi? Certamente me faltará o tempo necessário para falar de Gideão, de Baraque, de Sansão, de Jefté, de Davi, de Samuel e dos profetas,
33 As tiꞌ uvaꞌ kꞌujlik chit ikꞌuꞌl vitenam u Tiixheꞌ uvaꞌ naꞌytzan, as ati kat txꞌakoni tiꞌ kaꞌt unqꞌa tenameꞌ tu u chꞌaꞌoeꞌ; as ati uvaꞌ jik chit itxumbꞌal kat ibꞌana tul atik jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ. As kat tetzi veꞌt uvaꞌ alel kan taꞌn u Tiixheꞌ. As at uxhchil uvaꞌ tul kat oksal xoꞌl unqꞌa bꞌalameꞌ, as kat juplu veꞌt itziꞌ txoo taꞌn u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌl txoo la chiꞌon veꞌteꞌ.
33 os quais, por meio da fé, conquistaram reinos, praticaram a justiça, obtiveram promessas, fecharam a boca de leões,
34 As ati uvaꞌ kat oksal veꞌt tu mam xamal. As yeꞌ kat tzꞌeꞌi. As ati uvaꞌ kat alax iyatzꞌpeꞌ taꞌn chꞌichꞌ. As yeꞌ kat olebꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ iyatzꞌpeꞌ. As ati uvaꞌ unbꞌiil kuxh iyakꞌil vichiꞌoleꞌ kat ibꞌana. As kat yakꞌinsal veꞌteꞌ taꞌn u Tiixheꞌ. As at unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ atik veꞌt iyakꞌil taꞌn Aak tul kat ibꞌan chꞌaꞌo tiꞌ umaꞌt tenam. As ati uvaꞌ kat olebꞌ tiꞌ itilut el visol unjoltu unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik ibꞌan chꞌaꞌo stukꞌ.
34 extinguiram a violência do fogo, escaparam de ser mortos à espada, da fraqueza tiraram força, fizeram-se poderosos na guerra, puseram em fuga exércitos estrangeiros.
35 As at ixoj uvaꞌ kat kam unqꞌa tatineꞌ. As kat ul taama unpajte taꞌn u Tiixheꞌ.
35 Mulheres receberam, pela ressurreição, os seus mortos. Alguns foram torturados, não aceitando seu resgate, para obterem superior ressurreição;
36 As at uxhchil uvaꞌ mamaꞌla yoqꞌoꞌm kat alpu ste; as ati kat qꞌospi taꞌn tzꞌuꞌm; as ati kat kꞌalpi taꞌn kateena; as ati kat oksal tu u kaarsa;
36 outros, por sua vez, passaram pela prova de zombarias e açoites, sim, até de algemas e prisões.
37 as ati uvaꞌ kat yatzꞌpu veꞌt taꞌn kꞌubꞌ; as ati kat quxpi taꞌn chꞌichꞌ. As kaꞌvaꞌl kat el stuul. As nik ichukax txumbꞌal stiꞌ tiꞌ uvaꞌ la iyaꞌsa inimat u Tiixheꞌ, tan ati kat yatzꞌpu taꞌn chꞌichꞌ. As ati uvaꞌ katil kuxh kat vatkat veꞌteꞌ. As ati uvaꞌ visaleꞌyil unqꞌa kaneeroꞌeꞌ tukꞌ visaleꞌyil unqꞌa sikꞌeꞌ nik toksa tan meebꞌaꞌik chittuꞌ. As nik ipalebꞌe kꞌaxkꞌo, tan nik itiluleꞌ. As nik ikꞌaxbꞌisaleꞌ.
37 Foram apedrejados, serrados ao meio, mortos ao fio da espada. Andaram como peregrinos, vestidos de peles de ovelhas e de cabras; passaram por necessidades, foram afligidos e maltratados.
38 As ati uvaꞌ kat kuxh xaan veꞌteꞌ tulaj kaanaj txꞌavaꞌ, as tulaj txꞌakabꞌeꞌn, as tulaj jul, as xoꞌlaj vitz uvaꞌ kꞌaxkꞌo chit tatineꞌ, tan aꞌ nik tal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ ni ixvan u Tiixheꞌ uvaꞌ yeꞌ la uch tatin unqꞌa niman tetz u Tiixheꞌ xoꞌl chajnaj. As tul nim talcheꞌ unqꞌa niman tetz u Tiixheꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ.
38 O mundo não era digno deles. Andaram errantes pelos desertos, pelos montes, pelas covas, pelos antros da terra.
39 As kꞌuxh kꞌujlik chit ikꞌuꞌl tiꞌ u Tiixheꞌ, as yeꞌ kat ikꞌul chajaak u nimla bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ altziꞌmal kan taꞌn u Tiixheꞌ.
39 Todos estes, mesmo tendo obtido bom testemunho por meio da fé, não obtiveram a concretização da promessa,
40 As aꞌ u bꞌaꞌneꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ sqiꞌ, tan Tiixh kat bꞌanon uvaꞌ at veꞌt u bꞌaꞌnileꞌ sqiꞌ tukꞌ tiꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, aqꞌal uvaꞌ eela kukꞌulat veꞌt u bꞌaꞌnileꞌ tukꞌ chajaak.
40 porque Deus tinha previsto algo melhor para nós, para que eles, sem nós, não fossem aperfeiçoados.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.