Atos 8
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVI
1 As bꞌaꞌnik veꞌt te u Saulo uvaꞌ yatzꞌpu u Esteban.
1 E Saulo estava ali, consentindo na morte de Estêvão. Naquela ocasião desencadeou-se grande perseguição contra a igreja em Jerusalém. Todos, exceto os apóstolos, foram dispersos pelas regiões da Judéia e de Samaria.
2 As bꞌex veꞌt kaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh tiꞌ imujlu u Esteban, tan nik itxum chajnaj ivatz. As vaꞌlik chit toqꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ uvaꞌ kat yatzꞌpu u Esteban.
2 Alguns homens piedosos sepultaram Estêvão e fizeram por ele grande lamentação.
3 Pet ech koj u Saulo, tan itilu veꞌt naj unqꞌa niman tetz u Jesús. As nikat tok naj tulaj kabꞌal tiꞌ teqꞌot el tzan unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ tiꞌ toksal tu u kaarsa.
3 Saulo, por sua vez, devastava a igreja. Indo de casa em casa, arrastava homens e mulheres e os lançava na prisão.
4 As unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ kat laqꞌbꞌal el tu u Jerusalén, as aal chit ipaxsa veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ Aak tulaj unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik ipalkat.
4 Os que haviam sido dispersos pregavam a palavra por onde quer que fossem.
5 As bꞌen veꞌt u Piꞌleꞌ tu u Samaria. As nikat tal veꞌt u yoleꞌ tiꞌ u Cristo te unqꞌa tenameꞌ tzitziꞌ.
5 Indo Filipe para uma cidade de Samaria, ali lhes anunciava o Cristo.
6 As nimal unqꞌa tenameꞌ nikat taqꞌ jeꞌ ixikin tiꞌ tabꞌit viyol u Piꞌleꞌ, tan nikat til unqꞌa tenameꞌ unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ uvaꞌ nik ibꞌan u Piꞌleꞌ,
6 Quando a multidão ouviu Filipe e viu os sinais miraculosos que ele realizava, deu unânime atenção ao que ele dizia.
7 tan nimal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz as nikat tel unqꞌa subꞌuleꞌ. As vaꞌlik chit isikꞌin u subꞌuleꞌ tiꞌ teleꞌ. As nimal unqꞌa koꞌxeꞌ tukꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ uveꞌ tzeꞌunik tibꞌ vichiꞌoleꞌ taꞌn chꞌoꞌm, as nik ibꞌaꞌnx veꞌteꞌ.
7 Os espíritos imundos saíam de muitos, dando gritos, e muitos paralíticos e mancos foram curados.
8 As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ tu u tenameꞌ tiꞌ uveꞌ nik tileꞌ.
8 Assim, houve grande alegria naquela cidade.
9 As atik umaꞌl u naj tu u Samaria uvaꞌ Simón. As nik toksa tibꞌ naj snimla najil vatz unqꞌa tenameꞌ. As nikat imaxtibꞌe naj unqꞌa uxhchileꞌ, tan nikat iqꞌiian naj.
9 Um homem chamado Simão vinha praticando feitiçaria durante algum tempo naquela cidade, impressionando todo o povo de Samaria. Ele se dizia muito importante,
10 As nimal unqꞌa tenameꞌ nikat abꞌin viyol u Simón, talaj intxaꞌ tukꞌ qꞌesla aama. As ech nik tal ileꞌ svatzaj: —Nimal bꞌaꞌnil nibꞌan u Simón taꞌn vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ,— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
10 e todo o povo, do mais simples ao mais rico, dava-lhe atenção e exclamava: "Este homem é o poder divino conhecido como Grande Poder".
11 As nik tabꞌi unqꞌa tenameꞌ viyol u Simón, tan nimaxnik qꞌii maꞌtik imaxtibꞌet naj unqꞌa tenameꞌ tukꞌ u qꞌiiaꞌmeꞌ.
11 Eles o seguiam, pois ele os havia iludido com sua mágica durante muito tempo.
12 As tul nik ipaxsa veꞌt u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, as inima veꞌt unqꞌa tenameꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Piꞌleꞌ tiꞌ u Jesús. As kuꞌ veꞌt unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tiꞌ inimal viyol u Tiixheꞌ.
12 No entanto, quando Filipe lhes pregou as boas novas do Reino de Deus e do nome de Jesus Cristo, creram nele, e foram batizados, tanto homens como mulheres.
13 As antu veꞌt u Simón niman viyol u Tiixheꞌ. As kuꞌ veꞌt naj xeꞌ u aꞌeꞌ. As xekebꞌ veꞌt naj tiꞌ u Piꞌleꞌ. As tul til naj unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ uvaꞌ nikat ibꞌan u Piꞌleꞌ, as yak chit teqꞌo veꞌt taama naj.
13 O próprio Simão também creu e foi batizado, e seguia a Filipe por toda parte, observando maravilhado os grandes sinais e milagres que eram realizados.
14 Tan atik kan unqꞌa apóstol tu u Jerusalén. As tul tabꞌi veꞌt chajnaj uvaꞌ nimal unqꞌa aa Samaria kat niman viyol u Tiixheꞌ, as ichaj veꞌt bꞌen chajnaj u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ.
14 Os apóstolos em Jerusalém, ouvindo que Samaria havia aceitado a palavra de Deus, enviaram para lá Pedro e João.
15 As tul oon chajnaj tu u Samaria, as inach veꞌt chajnaj Tiixh tiꞌ uvaꞌ la ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa aa Samaria,
15 Estes, ao chegarem, oraram para que eles recebessem o Espírito Santo,
16 tan kꞌuxh maꞌtik ikuꞌ unqꞌa aa Samaria xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Jesús, as yeꞌxnik ok u Tiixhla Espíritu tu u taanxelaleꞌ.
16 pois o Espírito ainda não havia descido sobre nenhum deles; tinham apenas sido batizados em nome do Senhor Jesus.
17 As taqꞌ veꞌt jeꞌ u Luꞌeꞌ iqꞌabꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ.
17 Então Pedro e João lhes impuseram as mãos, e eles receberam o Espírito Santo.
18 As tul til u Simón uvaꞌ nik tok u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ tul nik taqꞌ jeꞌ unqꞌa apóstol iqꞌabꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ, as taltziꞌ veꞌt naj puaj te u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ.
18 Vendo Simão que o Espírito era dado com a imposição das mãos dos apóstolos, ofereceu-lhes dinheiro
19 As ech tal naj ileꞌ: —Etaqꞌtaj vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ sve, tan aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ abꞌil uveꞌ la vaqꞌ jeꞌ unqꞌabꞌ stiꞌ as la ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelaleꞌ svaꞌn,— tiꞌk naj.
19 e disse: "Dêem-me também este poder, para que a pessoa sobre quem eu impuser as mãos receba o Espírito Santo".
20 Ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —¡Eela kuxh asotzeꞌ tukꞌ vapuajeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ aꞌ kuxh neetzꞌa uvaꞌ la uch aloqꞌat uveꞌ sqe uveꞌ oyamal sqe taꞌn u Tiixheꞌ!
20 Pedro respondeu: "Pereça com você o seu dinheiro! Você pensa que pode comprar o dom de Deus com dinheiro?
21 ¡As axh chit yeꞌl ookebꞌal tiꞌ uveꞌ naaleꞌ, tan yeꞌl u aanxelaleꞌ jik koj vatz u Tiixheꞌ!
21 Você não tem parte nem direito algum neste ministério, porque o seu coração não é reto diante de Deus.
22 Pet kꞌaxa eebꞌ tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ neetzꞌa. As kamal la isotzsa Aak apaav. Pet jaj bꞌaꞌnil te Aak,
22 Arrependa-se dessa maldade e ore ao Senhor. Talvez ele lhe perdoe tal pensamento do seu coração,
23 tan ileꞌ ni vileꞌ uvaꞌ qitzel kuxh axh taꞌn u paaveꞌ as kꞌaybꞌinal kuxh aama,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
23 pois vejo que você está cheio de amargura e preso pelo pecado".
24 As ech tal veꞌt u Simón ileꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil sve. Enachtaj Tiixh sviꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la unpalebꞌe unqꞌa veeꞌ netaleꞌ,— tiꞌk naj.
24 Simão, porém, respondeu: "Orem vocês ao Senhor por mim, para que não me aconteça nada do que vocês disseram".
25 As tal veꞌt u Luꞌeꞌ, tukꞌ u Xhuneꞌ, tukꞌ u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús tulaj unqꞌa tenameꞌ tu u Samaria. As qꞌaav veꞌt chajnaj tu u Jerusalén.
25 Tendo testemunhado e proclamado a palavra do Senhor, Pedro e João voltaram a Jerusalém, pregando o evangelho em muitos povoados samaritanos.
26 As yolon veꞌt umaꞌl u ángel te u Piꞌleꞌ. As ech tal ileꞌ: —Bꞌan oocheꞌ. As kuxh veꞌt tu u bꞌeyeꞌ uveꞌ ni tel tu u Jerusalén tiꞌ toon tu u Gaza,— tiꞌk u ángel. As ech ipal u bꞌeyeꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
26 Um anjo do Senhor disse a Filipe: "Vá para o sul, para a estrada deserta que desce de Jerusalém a Gaza".
27 As oora chit ibꞌan u Piꞌleꞌ tucheꞌ. As bꞌen veꞌteꞌ. As aalik ibꞌen veꞌt umaꞌl u aa Etiopía tu bꞌey uvaꞌ atik tijleꞌm taꞌn umaꞌl u ixoj uvaꞌ Candace, u ijlenaal tu u Etiopía. As naj kololik tetz vipuaj u ijlenaaleꞌ. As maꞌtik tul naj tu u Jerusalén tiꞌ inachat Tiixh.
27 Ele se levantou e partiu. No caminho encontrou um eunuco etíope, um oficial importante, encarregado de todos os tesouros de Candace, rainha dos etíopes. Esse homem viera a Jerusalém para adorar a Deus e,
28 As xonlik veꞌt naj tu vikareꞌteꞌ uvaꞌ kaay eqꞌon tetz, tan aalik iqꞌaav veꞌt naj tu vitenameꞌ. As nikat isikꞌle naj umaꞌl u uꞌuj uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
28 de volta para casa, sentado em sua carruagem, lia o livro do profeta Isaías.
29 As ech tal veꞌt u Tiixhla Espíritu ileꞌ te u Piꞌleꞌ: —Jetzꞌen ok kꞌatz u kareꞌteꞌ. As yolon te u najeꞌ,— tiꞌk u Tiixhla Espíritu.
29 E o Espírito disse a Filipe: "Aproxime-se dessa carruagem e acompanhe-a".
30 As tul jetzꞌen veꞌt ok u Piꞌleꞌ, as tabꞌi veꞌt u Piꞌleꞌ uvaꞌ nikat isikꞌle u najeꞌ u uꞌujeꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías. As ech tal veꞌt u Piꞌl ileꞌ te naj: —¿Ma napal tu u yoleꞌ uveꞌ nasikꞌle?— tiꞌk u Piꞌleꞌ.
30 Então Filipe correu para a carruagem, ouviu o homem lendo o profeta Isaías e lhe perguntou: "O senhor entende o que está lendo? "
31 As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ: —¿Kam la vulbꞌe unpal tu u yoleꞌ? Tan yeꞌxhebꞌil ni alon isuuchil sve,— tiꞌk naj. As ijaj veꞌt naj bꞌaꞌnil te u Piꞌleꞌ uvaꞌ la jeꞌ u Piꞌleꞌ xonloj kꞌatz naj tiꞌ talax isuuchil u yoleꞌ ste.
31 Ele respondeu: "Como posso entender se alguém não me explicar? " Assim, convidou Filipe para subir e sentar-se ao seu lado.
32 As ech nik tal u yol ileꞌ uvaꞌ nikat isikꞌle naj:
32 O eunuco estava lendo esta passagem da Escritura: "Ele foi levado como ovelha para o matadouro, e como cordeiro mudo diante do tosquiador, ele não abriu a sua boca.
33 As kat teesa chajnaj iqꞌii. As yeꞌ kat bꞌanax isuuchil tijikil.
33 Em sua humilhação foi privado de justiça. Quem pode falar dos seus descendentes? Pois a sua vida foi tirada da terra".
34 As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ te u Piꞌleꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil. Al sve, ¿abꞌil uveꞌ ni tal u yoleꞌ? ¿Ma an chit u Isaíaseꞌ uvaꞌ ni tal jeꞌ tibꞌ? ¿Pet moj at umaꞌtoj naj uveꞌ ni tal u Isaías?— tiꞌk naj.
34 O eunuco perguntou a Filipe: "Diga-me, por favor: de quem o profeta está falando? De si próprio ou de outro? "
35 As tal veꞌt u Piꞌleꞌ isuuchil u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús. As aꞌ xeꞌtkat tiꞌ talat isuuchil tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ nik isikꞌle u najeꞌ.
35 Então Filipe, começando com aquela passagem da Escritura, anunciou-lhe as boas novas de Jesus.
36 As tul bꞌen veꞌt chajnaj tu bꞌey, as bꞌex paloj veꞌt chajnaj tziꞌ umaꞌl u aꞌ. As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ: —Il aꞌ ileꞌ at tzitzaꞌ. ¿As kam umaꞌtoj la unbꞌaneꞌ tiꞌ uvaꞌ la kuꞌ in xeꞌ u aꞌeꞌ?— tiꞌk naj.
36 Prosseguindo pela estrada, chegaram a um lugar onde havia água. O eunuco disse: "Olhe, aqui há água. Que me impede de ser batizado? "
37 As ech tal veꞌt u Piꞌl ileꞌ: —Asoj ayaꞌl chit akꞌuꞌl la anima u Jesús, as la uch akuꞌeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ,— tiꞌk u Piꞌleꞌ. As ech tal u naj ileꞌ: —Kano, nunnimaeꞌ uvaꞌ iKꞌaol u Tiixheꞌ u Jesucristo,— tiꞌk naj.
37 Disse Filipe: "Você pode, se crê de todo o coração". O eunuco respondeu: "Creio que Jesus Cristo é o Filho de Deus".
38 As tal veꞌt naj itxakbꞌaꞌl u kareꞌteꞌ uvaꞌ eqꞌomik taꞌn u kaayeꞌ. As kuꞌ veꞌt chajnaj skaabꞌil xeꞌ u aꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt kuꞌ u Piꞌleꞌ u najeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ.
38 Assim, deu ordem para parar a carruagem. Então Filipe e o eunuco desceram à água, e Filipe o batizou.
39 As tul jeꞌ veꞌt chꞌuꞌl chajnaj xeꞌ u aꞌeꞌ, as eqꞌol veꞌt u Piꞌleꞌ taꞌn u Tiixhla Espíritu. As jit til veꞌt u aa Etiopía u Piꞌleꞌ. As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt naj, tul bꞌen veꞌt naj tu vitenameꞌ.
39 Quando saíram da água, o Espírito do Senhor arrebatou Filipe repentinamente. O eunuco não o viu mais e, cheio de alegria, seguiu o seu caminho.
40 As aꞌ oonkat veꞌt u Piꞌleꞌ tu u Azoto taꞌn u Tiixhla Espíritu. As pal tal veꞌt u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ techal toon veꞌt tu u Cesarea.
40 Filipe, porém, apareceu em Azoto e, indo para Cesaréia, pregava o evangelho em todas as cidades pelas quais passava.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.