Atos 8
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA
1 As bꞌaꞌnik veꞌt te u Saulo uvaꞌ yatzꞌpu u Esteban.
1 E Saulo consentia na morte de Estêvão. Naquele dia, teve início uma grande perseguição contra a igreja em Jerusalém. Todos, exceto os apóstolos, foram dispersos pelas regiões da Judeia e da Samaria.
2 As bꞌex veꞌt kaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh tiꞌ imujlu u Esteban, tan nik itxum chajnaj ivatz. As vaꞌlik chit toqꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ uvaꞌ kat yatzꞌpu u Esteban.
2 Alguns homens piedosos sepultaram Estêvão e fizeram grande lamentação por ele.
3 Pet ech koj u Saulo, tan itilu veꞌt naj unqꞌa niman tetz u Jesús. As nikat tok naj tulaj kabꞌal tiꞌ teqꞌot el tzan unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ tiꞌ toksal tu u kaarsa.
3 Saulo, porém, queria destruir a igreja. Indo de casa em casa, arrastava homens e mulheres, lançando-os na prisão.
4 As unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ kat laqꞌbꞌal el tu u Jerusalén, as aal chit ipaxsa veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ Aak tulaj unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik ipalkat.
4 Enquanto isso, os que foram dispersos iam por toda parte pregando a palavra.
5 As bꞌen veꞌt u Piꞌleꞌ tu u Samaria. As nikat tal veꞌt u yoleꞌ tiꞌ u Cristo te unqꞌa tenameꞌ tzitziꞌ.
5 Filipe foi à cidade de Samaria e anunciava Cristo ao povo dali.
6 As nimal unqꞌa tenameꞌ nikat taqꞌ jeꞌ ixikin tiꞌ tabꞌit viyol u Piꞌleꞌ, tan nikat til unqꞌa tenameꞌ unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ uvaꞌ nik ibꞌan u Piꞌleꞌ,
6 As multidões, unânimes, davam atenção às coisas que Filipe dizia, ouvindo-as e vendo os sinais que ele fazia.
7 tan nimal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz as nikat tel unqꞌa subꞌuleꞌ. As vaꞌlik chit isikꞌin u subꞌuleꞌ tiꞌ teleꞌ. As nimal unqꞌa koꞌxeꞌ tukꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ uveꞌ tzeꞌunik tibꞌ vichiꞌoleꞌ taꞌn chꞌoꞌm, as nik ibꞌaꞌnx veꞌteꞌ.
7 Pois os espíritos imundos, gritando em alta voz, saíam de muitos que estavam possuídos por eles; e muitos paralíticos e coxos foram curados.
8 As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ tu u tenameꞌ tiꞌ uveꞌ nik tileꞌ.
8 E houve grande alegria naquela cidade.
9 As atik umaꞌl u naj tu u Samaria uvaꞌ Simón. As nik toksa tibꞌ naj snimla najil vatz unqꞌa tenameꞌ. As nikat imaxtibꞌe naj unqꞌa uxhchileꞌ, tan nikat iqꞌiian naj.
9 Havia naquela cidade um homem chamado Simão, que praticava artes mágicas e deixava o povo de Samaria admirado. Dizia ser alguém muito importante,
10 As nimal unqꞌa tenameꞌ nikat abꞌin viyol u Simón, talaj intxaꞌ tukꞌ qꞌesla aama. As ech nik tal ileꞌ svatzaj: —Nimal bꞌaꞌnil nibꞌan u Simón taꞌn vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ,— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
10 e todos lhe davam ouvidos, do menor ao maior, dizendo: — Este homem é o poder de Deus, chamado “o Grande Poder”.
11 As nik tabꞌi unqꞌa tenameꞌ viyol u Simón, tan nimaxnik qꞌii maꞌtik imaxtibꞌet naj unqꞌa tenameꞌ tukꞌ u qꞌiiaꞌmeꞌ.
11 Davam atenção a ele porque durante muito tempo os havia impressionado com as suas artes mágicas.
12 As tul nik ipaxsa veꞌt u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, as inima veꞌt unqꞌa tenameꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Piꞌleꞌ tiꞌ u Jesús. As kuꞌ veꞌt unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tiꞌ inimal viyol u Tiixheꞌ.
12 Quando, porém, deram crédito a Filipe, que os evangelizava a respeito do Reino de Deus e do nome de Jesus Cristo, iam sendo batizados, tanto homens como mulheres.
13 As antu veꞌt u Simón niman viyol u Tiixheꞌ. As kuꞌ veꞌt naj xeꞌ u aꞌeꞌ. As xekebꞌ veꞌt naj tiꞌ u Piꞌleꞌ. As tul til naj unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ uvaꞌ nikat ibꞌan u Piꞌleꞌ, as yak chit teqꞌo veꞌt taama naj.
13 O próprio Simão abraçou a fé e, tendo sido batizado, acompanhava Filipe de perto, observando extasiado os sinais e grandes milagres praticados.
14 Tan atik kan unqꞌa apóstol tu u Jerusalén. As tul tabꞌi veꞌt chajnaj uvaꞌ nimal unqꞌa aa Samaria kat niman viyol u Tiixheꞌ, as ichaj veꞌt bꞌen chajnaj u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ.
14 Quando os apóstolos, que estavam em Jerusalém, ouviram que o povo de Samaria tinha recebido a palavra de Deus, enviaram-lhes Pedro e João.
15 As tul oon chajnaj tu u Samaria, as inach veꞌt chajnaj Tiixh tiꞌ uvaꞌ la ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa aa Samaria,
15 Chegando ali, oraram por eles para que recebessem o Espírito Santo,
16 tan kꞌuxh maꞌtik ikuꞌ unqꞌa aa Samaria xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Jesús, as yeꞌxnik ok u Tiixhla Espíritu tu u taanxelaleꞌ.
16 pois o Espírito ainda não havia descido sobre nenhum deles. Tinham apenas sido batizados em nome do Senhor Jesus.
17 As taqꞌ veꞌt jeꞌ u Luꞌeꞌ iqꞌabꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ.
17 Então lhes impuseram as mãos, e eles receberam o Espírito Santo.
18 As tul til u Simón uvaꞌ nik tok u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ tul nik taqꞌ jeꞌ unqꞌa apóstol iqꞌabꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ, as taltziꞌ veꞌt naj puaj te u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ.
18 Quando Simão viu que, pelo fato de os apóstolos imporem as mãos, era concedido o Espírito Santo, ofereceu-lhes dinheiro,
19 As ech tal naj ileꞌ: —Etaqꞌtaj vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ sve, tan aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ abꞌil uveꞌ la vaqꞌ jeꞌ unqꞌabꞌ stiꞌ as la ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelaleꞌ svaꞌn,— tiꞌk naj.
19 dizendo: — Deem também a mim este poder, para que a pessoa sobre a qual eu impuser as mãos receba o Espírito Santo.
20 Ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —¡Eela kuxh asotzeꞌ tukꞌ vapuajeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ aꞌ kuxh neetzꞌa uvaꞌ la uch aloqꞌat uveꞌ sqe uveꞌ oyamal sqe taꞌn u Tiixheꞌ!
20 Mas Pedro respondeu: — Que o seu dinheiro seja destruído junto com você, pois você pensou que com ele poderia adquirir o dom de Deus!
21 ¡As axh chit yeꞌl ookebꞌal tiꞌ uveꞌ naaleꞌ, tan yeꞌl u aanxelaleꞌ jik koj vatz u Tiixheꞌ!
21 Não existe porção nem parte para você neste ministério, porque o seu coração não é reto diante de Deus.
22 Pet kꞌaxa eebꞌ tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ neetzꞌa. As kamal la isotzsa Aak apaav. Pet jaj bꞌaꞌnil te Aak,
22 Portanto, arrependa-se desse mal e ore ao Senhor. Talvez ele o perdoe por esse intento do seu coração.
23 tan ileꞌ ni vileꞌ uvaꞌ qitzel kuxh axh taꞌn u paaveꞌ as kꞌaybꞌinal kuxh aama,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
23 Pois vejo que você está cheio de inveja e preso em sua maldade.
24 As ech tal veꞌt u Simón ileꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil sve. Enachtaj Tiixh sviꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la unpalebꞌe unqꞌa veeꞌ netaleꞌ,— tiꞌk naj.
24 Simão disse aos apóstolos: — Peço que vocês orem ao Senhor por mim, para que não me sobrevenha nada do que vocês disseram.
25 As tal veꞌt u Luꞌeꞌ, tukꞌ u Xhuneꞌ, tukꞌ u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús tulaj unqꞌa tenameꞌ tu u Samaria. As qꞌaav veꞌt chajnaj tu u Jerusalén.
25 Eles, porém, tendo dado o seu testemunho e pregado a palavra do Senhor, voltaram para Jerusalém e evangelizavam muitas aldeias dos samaritanos.
26 As yolon veꞌt umaꞌl u ángel te u Piꞌleꞌ. As ech tal ileꞌ: —Bꞌan oocheꞌ. As kuxh veꞌt tu u bꞌeyeꞌ uveꞌ ni tel tu u Jerusalén tiꞌ toon tu u Gaza,— tiꞌk u ángel. As ech ipal u bꞌeyeꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
26 Um anjo do Senhor disse a Filipe: — Levante-se e vá para o Sul, no caminho que desce de Jerusalém a Gaza; este se acha deserto.
27 As oora chit ibꞌan u Piꞌleꞌ tucheꞌ. As bꞌen veꞌteꞌ. As aalik ibꞌen veꞌt umaꞌl u aa Etiopía tu bꞌey uvaꞌ atik tijleꞌm taꞌn umaꞌl u ixoj uvaꞌ Candace, u ijlenaal tu u Etiopía. As naj kololik tetz vipuaj u ijlenaaleꞌ. As maꞌtik tul naj tu u Jerusalén tiꞌ inachat Tiixh.
27 Filipe se levantou e foi. Havia um etíope, eunuco, alto oficial de Candace, rainha dos etíopes, o qual era superintendente de todo o seu tesouro. Ele tinha vindo adorar em Jerusalém
28 As xonlik veꞌt naj tu vikareꞌteꞌ uvaꞌ kaay eqꞌon tetz, tan aalik iqꞌaav veꞌt naj tu vitenameꞌ. As nikat isikꞌle naj umaꞌl u uꞌuj uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
28 e estava regressando ao seu país. E, assentado na sua carruagem, vinha lendo o profeta Isaías.
29 As ech tal veꞌt u Tiixhla Espíritu ileꞌ te u Piꞌleꞌ: —Jetzꞌen ok kꞌatz u kareꞌteꞌ. As yolon te u najeꞌ,— tiꞌk u Tiixhla Espíritu.
29 Então o Espírito disse a Filipe: — Aproxime-se dessa carruagem e acompanhe-a.
30 As tul jetzꞌen veꞌt ok u Piꞌleꞌ, as tabꞌi veꞌt u Piꞌleꞌ uvaꞌ nikat isikꞌle u najeꞌ u uꞌujeꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías. As ech tal veꞌt u Piꞌl ileꞌ te naj: —¿Ma napal tu u yoleꞌ uveꞌ nasikꞌle?— tiꞌk u Piꞌleꞌ.
30 Correndo para lá, Filipe ouviu que o homem estava lendo o profeta Isaías. Então perguntou: — O senhor entende o que está lendo?
31 As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ: —¿Kam la vulbꞌe unpal tu u yoleꞌ? Tan yeꞌxhebꞌil ni alon isuuchil sve,— tiꞌk naj. As ijaj veꞌt naj bꞌaꞌnil te u Piꞌleꞌ uvaꞌ la jeꞌ u Piꞌleꞌ xonloj kꞌatz naj tiꞌ talax isuuchil u yoleꞌ ste.
31 Ele respondeu: — Como poderei entender, se ninguém me explicar? E convidou Filipe a subir e sentar-se ao seu lado.
32 As ech nik tal u yol ileꞌ uvaꞌ nikat isikꞌle naj:
32 Ora, a passagem da Escritura que ele estava lendo era esta: “Foi levado como ovelha ao matadouro; e, como um cordeiro mudo diante do seu tosquiador, ele não abriu a boca.
33 As kat teesa chajnaj iqꞌii. As yeꞌ kat bꞌanax isuuchil tijikil.
33 Na sua humilhação, lhe negaram justiça; quem poderá falar da sua descendência? Porque a vida dele é tirada da terra.”
34 As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ te u Piꞌleꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil. Al sve, ¿abꞌil uveꞌ ni tal u yoleꞌ? ¿Ma an chit u Isaíaseꞌ uvaꞌ ni tal jeꞌ tibꞌ? ¿Pet moj at umaꞌtoj naj uveꞌ ni tal u Isaías?— tiꞌk naj.
34 Então o eunuco disse a Filipe: — Peço que você me explique a quem se refere o profeta. Fala de si mesmo ou de outra pessoa?
35 As tal veꞌt u Piꞌleꞌ isuuchil u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús. As aꞌ xeꞌtkat tiꞌ talat isuuchil tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ nik isikꞌle u najeꞌ.
35 Então Filipe explicou. E, começando com esta passagem da Escritura, anunciou-lhe a mensagem de Jesus.
36 As tul bꞌen veꞌt chajnaj tu bꞌey, as bꞌex paloj veꞌt chajnaj tziꞌ umaꞌl u aꞌ. As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ: —Il aꞌ ileꞌ at tzitzaꞌ. ¿As kam umaꞌtoj la unbꞌaneꞌ tiꞌ uvaꞌ la kuꞌ in xeꞌ u aꞌeꞌ?— tiꞌk naj.
36 Seguindo pelo caminho, chegaram a certo lugar onde havia água. Então o eunuco disse: — Eis aqui água. O que impede que eu seja batizado?
37 As ech tal veꞌt u Piꞌl ileꞌ: —Asoj ayaꞌl chit akꞌuꞌl la anima u Jesús, as la uch akuꞌeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ,— tiꞌk u Piꞌleꞌ. As ech tal u naj ileꞌ: —Kano, nunnimaeꞌ uvaꞌ iKꞌaol u Tiixheꞌ u Jesucristo,— tiꞌk naj.
37 [Filipe respondeu: — É lícito, se você crê de todo o coração. Então ele disse: — Creio que Jesus Cristo é o Filho de Deus.]
38 As tal veꞌt naj itxakbꞌaꞌl u kareꞌteꞌ uvaꞌ eqꞌomik taꞌn u kaayeꞌ. As kuꞌ veꞌt chajnaj skaabꞌil xeꞌ u aꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt kuꞌ u Piꞌleꞌ u najeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ.
38 Então mandou parar a carruagem, ambos desceram à água, e Filipe batizou o eunuco.
39 As tul jeꞌ veꞌt chꞌuꞌl chajnaj xeꞌ u aꞌeꞌ, as eqꞌol veꞌt u Piꞌleꞌ taꞌn u Tiixhla Espíritu. As jit til veꞌt u aa Etiopía u Piꞌleꞌ. As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt naj, tul bꞌen veꞌt naj tu vitenameꞌ.
39 Quando saíram da água, o Espírito do Senhor arrebatou Filipe, e o eunuco não o viu mais; e este foi seguindo o seu caminho, cheio de alegria.
40 As aꞌ oonkat veꞌt u Piꞌleꞌ tu u Azoto taꞌn u Tiixhla Espíritu. As pal tal veꞌt u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ techal toon veꞌt tu u Cesarea.
40 Mas Filipe foi visto outra vez em Azoto; e, seguindo viagem, evangelizava todas as cidades até chegar a Cesareia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.