Atos 8
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As bꞌaꞌnik veꞌt te u Saulo uvaꞌ yatzꞌpu u Esteban.
1 E Saulo aprovou a morte de Estêvão. Naquele mesmo dia a igreja de Jerusalém começou a sofrer uma grande perseguição. E todos os cristãos, menos os
2 As bꞌex veꞌt kaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ nik toksa taama tiꞌ inachat Tiixh tiꞌ imujlu u Esteban, tan nik itxum chajnaj ivatz. As vaꞌlik chit toqꞌ veꞌt chajnaj tiꞌ uvaꞌ kat yatzꞌpu u Esteban.
2 Alguns homens religiosos sepultaram Estêvão e choraram muito por causa da sua morte.
3 Pet ech koj u Saulo, tan itilu veꞌt naj unqꞌa niman tetz u Jesús. As nikat tok naj tulaj kabꞌal tiꞌ teqꞌot el tzan unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ tiꞌ toksal tu u kaarsa.
3 Porém Saulo se esforçava para acabar com a igreja. Ele ia de casa em casa, arrastava homens e mulheres e os jogava na cadeia.
4 As unqꞌa niman tetz u Jesús uvaꞌ kat laqꞌbꞌal el tu u Jerusalén, as aal chit ipaxsa veꞌt u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ Aak tulaj unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ nik ipalkat.
4 Aqueles que tinham sido espalhados anunciavam o evangelho por toda parte.
5 As bꞌen veꞌt u Piꞌleꞌ tu u Samaria. As nikat tal veꞌt u yoleꞌ tiꞌ u Cristo te unqꞌa tenameꞌ tzitziꞌ.
5 Filipe foi até a capital da Samaria e anunciava Cristo às pessoas dali,
6 As nimal unqꞌa tenameꞌ nikat taqꞌ jeꞌ ixikin tiꞌ tabꞌit viyol u Piꞌleꞌ, tan nikat til unqꞌa tenameꞌ unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ uvaꞌ nik ibꞌan u Piꞌleꞌ,
6 e as multidões ouviam com atenção o que ele dizia. Todos o escutavam e viam os milagres que ele fazia.
7 tan nimal unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ atik ok subꞌul skꞌatz as nikat tel unqꞌa subꞌuleꞌ. As vaꞌlik chit isikꞌin u subꞌuleꞌ tiꞌ teleꞌ. As nimal unqꞌa koꞌxeꞌ tukꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ uveꞌ tzeꞌunik tibꞌ vichiꞌoleꞌ taꞌn chꞌoꞌm, as nik ibꞌaꞌnx veꞌteꞌ.
7 Os espíritos maus, gritando, saíam de muitas pessoas, e muitos coxos e paralíticos eram curados.
8 As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ tu u tenameꞌ tiꞌ uveꞌ nik tileꞌ.
8 E assim o povo daquela cidade ficou muito alegre.
9 As atik umaꞌl u naj tu u Samaria uvaꞌ Simón. As nik toksa tibꞌ naj snimla najil vatz unqꞌa tenameꞌ. As nikat imaxtibꞌe naj unqꞌa uxhchileꞌ, tan nikat iqꞌiian naj.
9 Morava ali um homem chamado Simão, que desde algum tempo atrás fazia feitiçaria entre os samaritanos e os havia deixado muito admirados. Ele se fazia de importante,
10 As nimal unqꞌa tenameꞌ nikat abꞌin viyol u Simón, talaj intxaꞌ tukꞌ qꞌesla aama. As ech nik tal ileꞌ svatzaj: —Nimal bꞌaꞌnil nibꞌan u Simón taꞌn vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ,— tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
10 e os moradores de Samaria, desde os mais importantes até os mais humildes, escutavam com muita atenção o que ele dizia. Eles afirmavam: — Este homem é o poder de Deus! Ele é “o Grande Poder”!
11 As nik tabꞌi unqꞌa tenameꞌ viyol u Simón, tan nimaxnik qꞌii maꞌtik imaxtibꞌet naj unqꞌa tenameꞌ tukꞌ u qꞌiiaꞌmeꞌ.
11 Eles davam atenção ao que Simão fazia porque durante muito tempo ele os havia deixado assombrados com as suas feitiçarias.
12 As tul nik ipaxsa veꞌt u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, as inima veꞌt unqꞌa tenameꞌ u yoleꞌ uvaꞌ tal u Piꞌleꞌ tiꞌ u Jesús. As kuꞌ veꞌt unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ tiꞌ inimal viyol u Tiixheꞌ.
12 Mas eles acreditaram na mensagem de Filipe a respeito da boa notícia do Reino de Deus e a respeito de Jesus Cristo e foram batizados, tanto homens como mulheres.
13 As antu veꞌt u Simón niman viyol u Tiixheꞌ. As kuꞌ veꞌt naj xeꞌ u aꞌeꞌ. As xekebꞌ veꞌt naj tiꞌ u Piꞌleꞌ. As tul til naj unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ uvaꞌ nikat ibꞌan u Piꞌleꞌ, as yak chit teqꞌo veꞌt taama naj.
13 O próprio Simão também creu. E, depois de ser batizado, acompanhava Filipe de perto, muito admirado com os grandes milagres e maravilhas que ele fazia.
14 Tan atik kan unqꞌa apóstol tu u Jerusalén. As tul tabꞌi veꞌt chajnaj uvaꞌ nimal unqꞌa aa Samaria kat niman viyol u Tiixheꞌ, as ichaj veꞌt bꞌen chajnaj u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ.
14 Os apóstolos , que estavam em Jerusalém, ficaram sabendo que o povo de Samaria também havia recebido a palavra de Deus e por isso mandaram Pedro e João para lá.
15 As tul oon chajnaj tu u Samaria, as inach veꞌt chajnaj Tiixh tiꞌ uvaꞌ la ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa aa Samaria,
15 Quando os dois chegaram, oraram para que a gente de Samaria recebesse o Espírito Santo,
16 tan kꞌuxh maꞌtik ikuꞌ unqꞌa aa Samaria xeꞌ u aꞌeꞌ tukꞌ vibꞌii u Jesús, as yeꞌxnik ok u Tiixhla Espíritu tu u taanxelaleꞌ.
16 pois o Espírito ainda não tinha descido sobre nenhum deles. Eles apenas haviam sido batizados em nome do Senhor Jesus.
17 As taqꞌ veꞌt jeꞌ u Luꞌeꞌ iqꞌabꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ. As ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ.
17 Aí Pedro e João puseram as mãos sobre eles, e assim eles receberam o Espírito Santo.
18 As tul til u Simón uvaꞌ nik tok u Tiixhla Espíritu tu u taanxelal unqꞌa uxhchileꞌ tul nik taqꞌ jeꞌ unqꞌa apóstol iqꞌabꞌ tiꞌ unqꞌa uxhchileꞌ, as taltziꞌ veꞌt naj puaj te u Luꞌeꞌ tukꞌ u Xhuneꞌ.
18 Simão viu que, quando os apóstolos punham as mãos sobre as pessoas, Deus dava a elas o Espírito Santo. Por isso ofereceu dinheiro a Pedro e a João,
19 As ech tal naj ileꞌ: —Etaqꞌtaj vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ sve, tan aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ abꞌil uveꞌ la vaqꞌ jeꞌ unqꞌabꞌ stiꞌ as la ok veꞌt u Tiixhla Espíritu tu u taanxelaleꞌ svaꞌn,— tiꞌk naj.
19 dizendo: — Quero que vocês me deem também esse poder. Assim, quando eu puser as mãos sobre alguém, essa pessoa receberá o Espírito Santo.
20 Ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: —¡Eela kuxh asotzeꞌ tukꞌ vapuajeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ aꞌ kuxh neetzꞌa uvaꞌ la uch aloqꞌat uveꞌ sqe uveꞌ oyamal sqe taꞌn u Tiixheꞌ!
20 Então Pedro respondeu: — Que Deus mande você e o seu dinheiro para o inferno! Você pensa que pode conseguir com dinheiro o
21 ¡As axh chit yeꞌl ookebꞌal tiꞌ uveꞌ naaleꞌ, tan yeꞌl u aanxelaleꞌ jik koj vatz u Tiixheꞌ!
21 Você não tem direito de tomar parte no nosso trabalho porque o seu coração não é honesto diante de Deus.
22 Pet kꞌaxa eebꞌ tiꞌ u vaꞌlexheꞌ uveꞌ neetzꞌa. As kamal la isotzsa Aak apaav. Pet jaj bꞌaꞌnil te Aak,
22 Arrependa-se, deixe o seu plano perverso e peça ao Senhor que o perdoe por essa má intenção.
23 tan ileꞌ ni vileꞌ uvaꞌ qitzel kuxh axh taꞌn u paaveꞌ as kꞌaybꞌinal kuxh aama,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
23 Vejo que você está cheio de inveja, uma inveja amarga como fel, e vejo também que você está preso pelo pecado.
24 As ech tal veꞌt u Simón ileꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil sve. Enachtaj Tiixh sviꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la unpalebꞌe unqꞌa veeꞌ netaleꞌ,— tiꞌk naj.
24 Aí Simão disse a Pedro e a João: — Por favor, peçam ao Senhor por mim para que não aconteça comigo nada do que vocês disseram.
25 As tal veꞌt u Luꞌeꞌ, tukꞌ u Xhuneꞌ, tukꞌ u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús tulaj unqꞌa tenameꞌ tu u Samaria. As qꞌaav veꞌt chajnaj tu u Jerusalén.
25 Depois de terem dado o seu testemunho e de terem pregado a palavra do Senhor, Pedro e João voltaram para Jerusalém. No caminho eles espalhavam o evangelho em muitos povoados da Samaria.
26 As yolon veꞌt umaꞌl u ángel te u Piꞌleꞌ. As ech tal ileꞌ: —Bꞌan oocheꞌ. As kuxh veꞌt tu u bꞌeyeꞌ uveꞌ ni tel tu u Jerusalén tiꞌ toon tu u Gaza,— tiꞌk u ángel. As ech ipal u bꞌeyeꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ.
26 Um anjo do Senhor disse a Filipe: — Apronte-se e vá para o Sul, pelo caminho que vai de Jerusalém até a cidade de Gaza. (Pouca gente passava por aquele caminho.)
27 As oora chit ibꞌan u Piꞌleꞌ tucheꞌ. As bꞌen veꞌteꞌ. As aalik ibꞌen veꞌt umaꞌl u aa Etiopía tu bꞌey uvaꞌ atik tijleꞌm taꞌn umaꞌl u ixoj uvaꞌ Candace, u ijlenaal tu u Etiopía. As naj kololik tetz vipuaj u ijlenaaleꞌ. As maꞌtik tul naj tu u Jerusalén tiꞌ inachat Tiixh.
27 — ausente —
28 As xonlik veꞌt naj tu vikareꞌteꞌ uvaꞌ kaay eqꞌon tetz, tan aalik iqꞌaav veꞌt naj tu vitenameꞌ. As nikat isikꞌle naj umaꞌl u uꞌuj uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías, u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ.
28 — ausente —
29 As ech tal veꞌt u Tiixhla Espíritu ileꞌ te u Piꞌleꞌ: —Jetzꞌen ok kꞌatz u kareꞌteꞌ. As yolon te u najeꞌ,— tiꞌk u Tiixhla Espíritu.
29 Então o Espírito Santo disse a Filipe: — Chegue perto dessa carruagem e acompanhe-a.
30 As tul jetzꞌen veꞌt ok u Piꞌleꞌ, as tabꞌi veꞌt u Piꞌleꞌ uvaꞌ nikat isikꞌle u najeꞌ u uꞌujeꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u Isaías. As ech tal veꞌt u Piꞌl ileꞌ te naj: —¿Ma napal tu u yoleꞌ uveꞌ nasikꞌle?— tiꞌk u Piꞌleꞌ.
30 Filipe correu para perto da carruagem e ouviu o funcionário lendo o livro do profeta Isaías. Aí perguntou: — O senhor entende o que está lendo?
31 As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ: —¿Kam la vulbꞌe unpal tu u yoleꞌ? Tan yeꞌxhebꞌil ni alon isuuchil sve,— tiꞌk naj. As ijaj veꞌt naj bꞌaꞌnil te u Piꞌleꞌ uvaꞌ la jeꞌ u Piꞌleꞌ xonloj kꞌatz naj tiꞌ talax isuuchil u yoleꞌ ste.
31 — Como posso entender se ninguém me explica? — respondeu o funcionário. Então convidou Filipe para subir e sentar-se com ele na carruagem.
32 As ech nik tal u yol ileꞌ uvaꞌ nikat isikꞌle naj:
32 A parte das Escrituras Sagradas que o funcionário estava lendo era esta: “Ele era como um cordeiro que é levado para ser morto; era como uma ovelha que fica muda quando cortam a sua lã. Ele não disse nada.
33 As kat teesa chajnaj iqꞌii. As yeꞌ kat bꞌanax isuuchil tijikil.
33 Foi humilhado, e foram injustos com ele. Ninguém poderá falar a respeito de descendentes dele, já que a sua vida na terra chegou ao fim.”
34 As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ te u Piꞌleꞌ: —Bꞌan bꞌaꞌnil. Al sve, ¿abꞌil uveꞌ ni tal u yoleꞌ? ¿Ma an chit u Isaíaseꞌ uvaꞌ ni tal jeꞌ tibꞌ? ¿Pet moj at umaꞌtoj naj uveꞌ ni tal u Isaías?— tiꞌk naj.
34 O funcionário perguntou a Filipe: — Por favor, me explique uma coisa! De quem é que o profeta está falando isso? É dele mesmo ou de outro?
35 As tal veꞌt u Piꞌleꞌ isuuchil u bꞌaꞌnla yoleꞌ tiꞌ u Jesús. As aꞌ xeꞌtkat tiꞌ talat isuuchil tiꞌ u yoleꞌ uvaꞌ nik isikꞌle u najeꞌ.
35 Então, começando com aquela parte das Escrituras, Filipe anunciou ao funcionário a boa notícia a respeito de Jesus.
36 As tul bꞌen veꞌt chajnaj tu bꞌey, as bꞌex paloj veꞌt chajnaj tziꞌ umaꞌl u aꞌ. As ech tal veꞌt u aa Etiopía ileꞌ: —Il aꞌ ileꞌ at tzitzaꞌ. ¿As kam umaꞌtoj la unbꞌaneꞌ tiꞌ uvaꞌ la kuꞌ in xeꞌ u aꞌeꞌ?— tiꞌk naj.
36 Enquanto estavam viajando, chegaram a um lugar onde havia água. Então o funcionário disse: — Veja! Aqui tem água. Será que eu não posso ser batizado?
37 As ech tal veꞌt u Piꞌl ileꞌ: —Asoj ayaꞌl chit akꞌuꞌl la anima u Jesús, as la uch akuꞌeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ,— tiꞌk u Piꞌleꞌ. As ech tal u naj ileꞌ: —Kano, nunnimaeꞌ uvaꞌ iKꞌaol u Tiixheꞌ u Jesucristo,— tiꞌk naj.
37 [Filipe respondeu: — Se o senhor crê de todo o coração, é claro que pode. E o funcionário disse: — Sim, eu creio que Jesus Cristo é o Filho de Deus.]
38 As tal veꞌt naj itxakbꞌaꞌl u kareꞌteꞌ uvaꞌ eqꞌomik taꞌn u kaayeꞌ. As kuꞌ veꞌt chajnaj skaabꞌil xeꞌ u aꞌeꞌ. As taqꞌ veꞌt kuꞌ u Piꞌleꞌ u najeꞌ xeꞌ u aꞌeꞌ.
38 Ele mandou parar a carruagem, os dois entraram na água, e Filipe o batizou ali.
39 As tul jeꞌ veꞌt chꞌuꞌl chajnaj xeꞌ u aꞌeꞌ, as eqꞌol veꞌt u Piꞌleꞌ taꞌn u Tiixhla Espíritu. As jit til veꞌt u aa Etiopía u Piꞌleꞌ. As vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt naj, tul bꞌen veꞌt naj tu vitenameꞌ.
39 Quando eles estavam saindo da água, o Espírito do Senhor levou Filipe embora. O funcionário não viu mais Filipe, porém continuou a sua viagem, cheio de alegria.
40 As aꞌ oonkat veꞌt u Piꞌleꞌ tu u Azoto taꞌn u Tiixhla Espíritu. As pal tal veꞌt u Piꞌleꞌ u bꞌaꞌnla yoleꞌ tulaj unqꞌa tenameꞌ techal toon veꞌt tu u Cesarea.
40 De repente, Filipe se encontrou na cidade de Azoto e seguiu viagem, anunciando o evangelho por todas as cidades até chegar a Cesareia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.