Atos 7

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 As ech tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh ileꞌ te u Esteban: —¿Ma an chit uveꞌ ni talpu seeꞌ?— tiꞌk naj.
1 Então o sumo sacerdote lhe perguntou: “Estas acusações são verdadeiras?”.
2 As ech tal veꞌt u Esteban ileꞌ: —Ex ibꞌaal kutenam tukꞌ ex vitzꞌin vatzik, etabꞌitaj u yoleꞌ uvaꞌ tuk val sete, tan u Tiixheꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ, as Aakeꞌ kat ul ikꞌuch tibꞌ vatz u kubꞌaal Abraham tul atik tu u Mesopotamia tul uvaꞌ yeꞌxnik oon tu u Harán.
2 Estêvão respondeu: “Irmãos e pais, ouçam-me! O Deus glorioso apareceu a nosso antepassado Abraão na Mesopotâmia, antes de ele se estabelecer em Harã,
3 Ech tal Aak ileꞌ te u Abraham: «La aaqꞌ veꞌt kan vatxꞌavaꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa eetzꞌin aatzikeꞌ. As la qꞌax veꞌt axh tu umaꞌt u txꞌavaꞌ uvaꞌ in la kꞌuchun see,» tiꞌk u Tiixheꞌ.
3 e lhe disse: ‘Deixe sua terra natal e seus parentes e vá para a terra que eu lhe mostrarei’.
4 As el veꞌt chꞌuꞌl u Abraham xoꞌl unqꞌa aa Caldea. As qꞌax veꞌt tu u Harán. As tul kam veꞌt vibꞌaaleꞌ tzitziꞌ, as tal veꞌt u Tiixheꞌ uvaꞌ la el chꞌuꞌl u Abraham tiꞌ tul tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ atkat oꞌ cheel.
4 Então Abraão saiu da terra dos caldeus e morou em Harã até seu pai morrer. Depois, Deus o trouxe aqui para a terra onde vocês agora vivem.
5 As kꞌuxh yeꞌl unbꞌooj itxꞌavaꞌ kat taqꞌ u Tiixheꞌ ste as mitaꞌn kuxh unbꞌooj uvaꞌ la jejebꞌkat aak, as kat taltziꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ tetz aak u txꞌavaꞌeꞌ la ibꞌaneꞌ. As tetz unqꞌa tiaal aakeꞌ la ibꞌaneꞌ, kꞌuxh yeꞌlik meꞌal ikꞌaol aak atike.
5 “Mas Deus não lhe deu herança alguma aqui, nem mesmo o espaço de um pé. Contudo, prometeu que a terra toda pertenceria a Abraão e a seus descendentes, embora ele ainda não tivesse filhos.
6 As ech tal veꞌt u Tiixh ileꞌ te u Abraham unpajte: «La bꞌen veꞌt unqꞌa aviaaleꞌ tu umaꞌt tenam. As la ok veꞌt skꞌamil. As la bꞌuchlu veꞌteꞌ taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ. As viinqil kꞌalal (400) yaabꞌ la bꞌuchli.
6 Disse-lhe também que seus descendentes viveriam numa terra estrangeira, onde seriam escravizados e oprimidos por quatrocentos anos.
7 As ineꞌ la bꞌanon isuuchil unqꞌa tenameꞌ uveꞌ la bꞌuchun unqꞌa aviaaleꞌ. As tul maꞌt ipal viinqil kꞌalal yaabꞌ, as la el veꞌt chꞌuꞌl. As la ul toksa veꞌt unqꞌii tzitzaꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ,» tiꞌk u Tiixheꞌ tal kan te u Abraham.
7 Mas Deus disse: ‘Eu castigarei a nação que os escravizar, e, por fim, sairão dali e me adorarão neste lugar’.
8 As ikꞌujbꞌaꞌ kan u Tiixheꞌ u tzaqꞌiteꞌ te u Abraham tiꞌ uvaꞌ la tzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌol unqꞌa neꞌ xaakeꞌ. As tul itzꞌebꞌ vikꞌaol u Abraham uvaꞌ Isaac, as itzokꞌeꞌl unbꞌiil vichiꞌol vikꞌaoleꞌ tul ibꞌan vaaxil qꞌii tiꞌ titzꞌebꞌeꞌ. As ech ibꞌan u Isaac te u Jacob. As echat ibꞌan u Jacob te kabꞌlaval vikꞌaoleꞌ.
8 “Naquele tempo, Deus deu a Abraão a aliança da circuncisão. Assim, quando seu filho Isaque nasceu, ele o circuncidou no oitavo dia. Essa prática continuou quando nasceu Jacó, filho de Isaque, e quando nasceram os doze filhos de Jacó, os patriarcas de Israel.
9 As chꞌoꞌn veꞌt taama unqꞌa ikꞌaol u Jacob tiꞌ u titzꞌineꞌ uvaꞌ Xhuꞌl. As ikꞌayi veꞌt bꞌen chajnaj u Xhuꞌleꞌ tu u Egipto. As atik vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ kꞌatz u Xhuꞌleꞌ,
9 “Os patriarcas tiveram inveja de seu irmão José e o venderam como escravo para o Egito. Mas Deus estava com ele
10 tan iloch veꞌt Aak u Xhuꞌleꞌ, tul ipalebꞌe veꞌt unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tu u Egipto. As Tiixh kat bꞌanon uvaꞌ bꞌaꞌn itxumbꞌal u Xhuꞌleꞌ vatz u ijlenaaleꞌ. As toksa veꞌt u ijlenaaleꞌ u Xhuꞌleꞌ ilol tetz isuuchil unqꞌa tenameꞌ tukꞌ tiꞌ unqꞌa tetz u ijlenaaleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ atik itxumbꞌal u Xhuꞌleꞌ.
10 e o livrou de todas as suas dificuldades. Deus concedeu a José favor e sabedoria diante do faraó, rei do Egito, e o faraó o nomeou governador de todo o Egito e administrador de seu palácio.
11 As ul veꞌt umaꞌl u mam vaꞌy tu u Egipto as tukꞌ tu u Canán. As mam kꞌaxkꞌo ipalebꞌe veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, tan yeꞌlik veꞌt techbꞌubꞌal atike.
11 “Então veio uma fome sobre o Egito e sobre Canaã. Houve grande aflição, e nossos antepassados ficaram sem comida.
12 As tul tabꞌi veꞌt u Jacob uvaꞌ atik echbꞌubꞌal tu u Egipto, as ichaj veꞌt bꞌen aak unqꞌa ikꞌaoleꞌ tu u Egipto.
12 Jacó soube que ainda havia cereal no Egito e enviou seus filhos, nossos antepassados, para comprarem alimento.
13 As ikꞌuch veꞌt tibꞌ u Xhuꞌleꞌ te unqꞌa tatzikeꞌ, tul oon veꞌt chajnaj tikaꞌpa. As tabꞌi veꞌt u ijlenaaleꞌ uvaꞌ kam tenamil u Xhuꞌleꞌ.
13 Da segunda vez que foram, José revelou sua identidade a seus irmãos e os apresentou ao faraó.
14 As ichaj tzan u Xhuꞌleꞌ unqꞌa tatzikeꞌ tiꞌ uvaꞌ la teqꞌo bꞌen chajnaj vibꞌaaleꞌ uvaꞌ Jacob tukꞌ unqꞌa tatineꞌ skajayil. As oꞌlaval imutxꞌ (75) ixaan aak tul oon aak tu u Egipto.
14 Depois, José mandou trazer para o Egito seu pai, Jacó, e todos os seus parentes, 75 pessoas ao todo.
15 As ech toon u Jacob tu u Egipto. As tzitziꞌ kamkat veꞌteꞌ. As echat ibꞌan unqꞌa ikꞌaoleꞌ unpajte.
15 Assim, Jacó foi para o Egito e ali morreu, bem como nossos antepassados.
16 As eqꞌol veꞌt tzan vichiꞌol u Jacob tukꞌ unqꞌa ikꞌaoleꞌ tu u Siquem. As aꞌ mujlukat tu u txꞌavaꞌ uvaꞌ maꞌtik iloqꞌat u Abraham te vikꞌaol u Hamor, tan nimal puaj taqꞌ u Abraham tiꞌ u txꞌavaꞌeꞌ.
16 Seus corpos foram levados para Siquém e sepultados no túmulo que Abraão havia comprado por um certo preço dos filhos de Hamor.
17 Tul nimax nik veꞌt yaabꞌ stuul, as bꞌiitik kuxh ilejat veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ itzojpisat veꞌt u Tiixheꞌ kam unqꞌa uvaꞌ maꞌtik talat kan Aak te u Abraham tiꞌ vitenameꞌ, as ech kat ibꞌan u Tiixheꞌ. Tul maꞌtik inaꞌ veꞌt tachul unqꞌa tiaal Israel tu u Egipto.
17 “Aproximando-se o tempo em que Deus cumpriria sua promessa a Abraão, nosso povo se multiplicou grandemente no Egito.
18 As ok veꞌt umaꞌt u ijlenaal tu u Egipto uvaꞌ yeꞌ kat ootzin u Xhuꞌleꞌ.
18 Então subiu ao trono do Egito um novo rei, que nada sabia a respeito de José.
19 As vaꞌlen veꞌt vitxumbꞌal u ijlenaaleꞌ ibꞌana, tan ichuk veꞌt naj txumbꞌal tiꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ. As tal veꞌt naj uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt unqꞌa talaj neꞌ xaakeꞌ uvaꞌ aꞌn chit ni titzꞌebꞌeꞌ.
19 Esse rei explorou e oprimiu nosso povo, forçando os pais a abandonarem seus filhos recém-nascidos, para que morressem.
20 As an chit tu unqꞌa qꞌiieꞌ itzꞌebꞌ u tal neꞌeꞌ uvaꞌ Moisés. As achaꞌvik chit u tal neꞌeꞌ vatz u Tiixheꞌ. As oxvaꞌl ichꞌ chꞌiisal u tal neꞌeꞌ tikabꞌal vibꞌaaleꞌ.
20 “Por essa época, nasceu Moisés, um bebê especial aos olhos de Deus. Seus pais cuidaram dele em casa por três meses.
21 As tul uvaꞌ maꞌtik taqꞌax veꞌt kan u tal neꞌeꞌ tiꞌ ikameꞌ, as bꞌex uloj veꞌt vimeꞌal u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Faraón. As ilej veꞌt ixoj u tal neꞌeꞌ. As ichꞌiisa veꞌt ixoj. As ech veꞌteꞌ tal ixoj kat ibꞌana.
21 Quando tiveram de abandoná-lo, a filha do faraó o adotou e o criou como seu próprio filho.
22 As chuspu veꞌt vitxumbꞌal unqꞌa aa Egipto te u Moisés. Estiꞌeꞌ nimal itxumbꞌal u Moisés atike tiꞌ iyoloneꞌ as tukꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ nik ibꞌaneꞌ.
22 Moisés foi educado em toda a sabedoria dos egípcios e era poderoso em palavras e ações.
23 As tul maꞌtik ibꞌanat u Moisés kaꞌviinqil yaabꞌ kꞌatz u ijlenaaleꞌ, as ok veꞌt xeꞌ taama tiꞌ bꞌen tilat unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ tiaal Israel.
23 “Certo dia, estando Moisés com quarenta anos, resolveu visitar seus parentes, o povo de Israel.
24 As tul til veꞌt u Moisés umaꞌl u kumool uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ nik ibꞌuchax taꞌn umaꞌl u aa Egipto, as taqꞌ veꞌt tibꞌ u Moisés stiꞌ. As iyatzꞌ veꞌt u Moisés u aa Egipto tiꞌ ilochax u kumooleꞌ.
24 Ao ver um egípcio maltratando um israelita, defendeu o israelita e o vingou, matando o egípcio.
25 As aꞌ nik tal u Moisés uvaꞌ la pal unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ stuul uvaꞌ Tiixh nik lochon u Moisés tiꞌ ilochax unqꞌa kumooleꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ uveꞌ nik ipalebꞌe. As jit pal unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ stuul.
25 Imaginou que seus irmãos israelitas entenderiam que ele havia sido enviado por Deus para resgatá-los, mas isso não aconteceu.
26 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, as pal veꞌt u Moisés kꞌatz kaꞌvaꞌt u kumooleꞌ uvaꞌ nikat iqꞌos tibꞌ. As ijatx veꞌt u Moisés ivatz chajnaj. As ech tal veꞌt u Moisés ileꞌ: «¿Kam uveꞌ nu kuxh eqꞌos etibꞌ? Tan etitzꞌin etatzik veꞌt etibꞌeꞌ,» tiꞌk u Moisés.
26 “No dia seguinte, visitou-os novamente e viu dois homens de Israel brigando. Tentando agir como pacificador, disse a eles: ‘Homens, vocês são irmãos; por que brigam um com o outro?’.
27 As jit ibꞌan te u najeꞌ uvaꞌ nik qꞌoson vimooleꞌ. As ech tal naj ileꞌ te u Moisés: «¿Abꞌil kat aqꞌon eejleꞌm tiꞌ abꞌanat kusuuchil?
27 “Mas o homem que era culpado empurrou Moisés e disse: ‘Quem o nomeou líder e juiz sobre nós?
28 ¿Ma aꞌ naaleꞌ uvaꞌ la ayatzꞌ veꞌt in echeꞌ uvaꞌ kat abꞌan eꞌte te u aa Egipto?» tiꞌk naj.
28 Vai me matar como matou o egípcio ontem?’.
29 As tul tabꞌi veꞌt u Moisés u yoleꞌ, as oojik veꞌt bꞌen tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ Madián. As eyenik veꞌt u Moisés xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ yeꞌ ootzinik tibꞌ aak stukꞌ. As itzꞌebꞌ veꞌt kaꞌvaꞌl ikꞌaol aak tzitziꞌ.
29 Quando Moisés ouviu isso, fugiu e foi viver como estrangeiro na terra de Midiã. Ali nasceram seus dois filhos.
30 Tul pal kaꞌviinqit yaabꞌ, as atik veꞌt u Moisés tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ najlich u vitz uvaꞌ Sinaí. As ul ikꞌuch veꞌt tibꞌ umaꞌl u ángel te u Moisés tu umaꞌl u xamal uvaꞌ nik toypeꞌ tiꞌ umaꞌl u vokkin chꞌiꞌx.
30 “Quarenta anos depois, no deserto próximo ao monte Sinai, um anjo apareceu a Moisés nas chamas de um arbusto que queimava.
31 As tul til veꞌt u Moisés itzꞌeꞌ u vokkin chꞌiꞌxeꞌ, as teqꞌo veꞌt taama. As tul jetzꞌen veꞌt ok tiꞌ tilataꞌ, as tabꞌi veꞌt umaꞌl u yol uvaꞌ tal u Kubꞌaal Tiixheꞌ. Ech tal ileꞌ:
31 Quando Moisés viu aquilo, ficou admirado. Aproximando-se para observar melhor, ouviu a voz do Senhor, que disse:
32 «Ineꞌ viTiixh unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ, viTiixh u Abraham, viTiixh u Isaac, viTiixh u Jacob,» tiꞌk u Tiixheꞌ. As xoꞌv veꞌt u Moisés. As vaꞌlik chit itꞌuntꞌuch veꞌteꞌ. As yeꞌ nikat itxꞌak veꞌt tilat uvaꞌ atikkat u Tiixheꞌ.
32 ‘Eu sou o Deus de seus antepassados, o Deus de Abraão, de Isaque e de Jacó’. Moisés tremia de medo e não tinha coragem de olhar.
33 As ech tal veꞌt u Kubꞌaal Tiixh ileꞌ te u Moisés: «Eesa vaxaꞌpeꞌ tavoj, tan tiixhla atinbꞌaleꞌ uveꞌ atkat axh.
33 “Então o Senhor lhe disse: ‘Tire as sandálias, pois você está pisando em terra santa.
34 Pet siꞌu, tan tuk unchaj bꞌen axh tu u Egipto, tan kat ulyu veꞌt in tiꞌ veesat vuntenameꞌ vatz unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ, tan kat villu veꞌteꞌ uvaꞌ vaꞌl ibꞌuchax vuntenameꞌ. As kat vabꞌil veꞌt toqꞌeꞌ,» tiꞌk u Tiixheꞌ.
34 Por certo, tenho visto a aflição do meu povo no Egito. Tenho ouvido seus gemidos e desci para libertá-los. Agora vá, pois eu o envio de volta ao Egito’.
35 As tul aꞌ u Moisés uvaꞌ maꞌtik tixvaleꞌ taꞌn unqꞌa tenameꞌ, tan ech alpu ileꞌ ste: «¿Abꞌil kat aqꞌon eejleꞌm tiꞌ abꞌanat kusuuchil?» tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ ste. As tul aꞌ u Moisés uvaꞌ taqꞌ u Tiixheꞌ u tijleꞌmeꞌ tiꞌ teesal el tzan unqꞌa tenameꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ tukꞌ u ángel uvaꞌ kat ikꞌuch tibꞌ tu u xamal uvaꞌ nik toypeꞌ tiꞌ u vokkin chꞌiꞌxeꞌ.
35 “Era esse o mesmo Moisés que o povo havia rejeitado quando lhe perguntaram: ‘Quem o nomeou líder e juiz?’. Por meio do anjo que apareceu a Moisés no arbusto em chamas, Deus o enviou para ser líder e libertador.
36 As aꞌ u Moisés eqꞌon el tzan unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ tu u Egipto. As ikꞌuch kan unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ tukꞌ unqꞌa veeꞌ xoꞌvebꞌalik chittuꞌ tu u Egipto as tu u mar uvaꞌ Kaj ibꞌii. As echat ibꞌan tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ tu kaꞌviinqil yaabꞌ.
36 Assim, com muitas maravilhas e sinais, ele os conduziu para fora do Egito, pelo mar Vermelho e pelo deserto, durante quarenta anos.
37 As ech tal kan u Moisés ileꞌ te unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ: «As la ichaj tzan u Kubꞌaal Tiixheꞌ umaꞌt u qꞌajsan tetz viyoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ echeꞌ uvaꞌ nunbꞌaneꞌ. As la enima viyoleꞌ skajayil kam uvaꞌ la ul tal sete,» tiꞌk u Moisés.
37 “Esse mesmo Moisés disse ao povo de Israel: ‘Deus levantará para vocês um profeta como eu do meio de seu povo’.
38 As jit isaꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ inimat viyol u Moisés tul atik xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ, as kꞌuxh xekelik veꞌt u ángel stiꞌ uvaꞌ nik alon unqꞌa yoleꞌ ste viꞌ u vitz uvaꞌ Sinaí tiꞌ uvaꞌ la aqꞌax kan sukuxoꞌl. As tul aꞌ u yoleꞌ la aqꞌon kutiichajil kꞌatz u Tiixheꞌ.
38 Moisés estava com nossos antepassados, a congregação do povo de Deus no deserto, quando o anjo lhe falou no monte Sinai, e ali Moisés recebeu palavras que dão vida, para transmiti-las a nós.
39 As tixva veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ u Moisés. As tal veꞌt iqꞌaav tu u Egipto, tan yeꞌ nik inima u yoleꞌ uvaꞌ tal u Moisés.
39 “Mas nossos antepassados se recusaram a obedecer a Moisés. Eles o rejeitaram e, em seu íntimo, voltaram ao Egito.
40 As ech tal veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaal ileꞌ te u Aarón: «Bꞌan kaꞌvoꞌj kutiixh uvaꞌ la xekebꞌ oꞌ stiꞌ, tan yeꞌ qootzaj kam kat ibꞌan u Moisés uvaꞌ kat eqꞌon el tzan oꞌ tu u Egipto,» tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
40 Disseram a Arão: ‘Faça para nós deuses que nos guiem, pois não sabemos o que aconteceu com esse Moisés que nos tirou do Egito’.
41 As bꞌanchu veꞌt umaꞌl u tzꞌaj tiixh uvaꞌ ech tiloneꞌ echeꞌ vaakaxh. As vaꞌlik ichiibꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ, tul ibꞌan veꞌt umaꞌl u nimla qꞌii tiꞌ toksal iqꞌii u tzꞌaj tiixheꞌ uvaꞌ kat bꞌanchi. As iyatzꞌ veꞌt u Aarón unqꞌa txokopeꞌ vatz u tzꞌaj tiixheꞌ.
41 Logo, fizeram um ídolo em forma de bezerro, ofereceram-lhe sacrifícios e começaram a celebrar o objeto que haviam criado.
42 Estiꞌeꞌ teesa veꞌt tibꞌ u Tiixheꞌ kꞌatz unqꞌa tenameꞌ. As jit imaj veꞌt Aak ivatz unqꞌa tenameꞌ tiꞌ iqaaebꞌ vatz unqꞌa txꞌumileꞌ, u qꞌiieꞌ tukꞌ u ichꞌeꞌ uvaꞌ at tu almikaꞌ, tan ech ni tal u yol ileꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ ileꞌ:
42 Então Deus se afastou deles e os entregou para servirem as estrelas do céu como deuses, conforme está escrito no livro dos profetas: ‘Foi a mim que vocês trouxeram sacrifícios e ofertas durante aqueles quarenta anos no deserto, povo de Israel?
43 Pet kat etija veꞌt vikabꞌal vetiixheꞌ setiꞌ uvaꞌ Moloc ibꞌii, tukꞌ ivatzibꞌal umaꞌt vetiixh uvaꞌ ech tiloneꞌ txꞌumil uvaꞌ Renfán ibꞌii, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa vatzibꞌaleꞌ uveꞌ bꞌanel setaꞌn uveꞌ netoksa iqꞌii.
43 Não, vocês carregaram o santuário de Moloque, a estrela de seu deus Renfã, e as imagens que fizeram para adorá-los. Por isso eu os enviarei para o exílio, para além da Babilônia’.
44 As atik u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ nik inachpukat Tiixh xoꞌl unqꞌa qꞌesal kubꞌaaleꞌ tul atik tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ, tan maꞌtik talat u Tiixheꞌ te u Moisés uvaꞌ la bꞌanchu u atinbꞌaleꞌ echeꞌ uvaꞌ maꞌtik ikꞌuchat u Tiixheꞌ te u Moisés.
44 “Nossos antepassados levaram com eles pelo deserto o tabernáculo, construído de acordo com o modelo que Deus havia mostrado a Moisés.
45 As tul maꞌtik ibꞌanchu veꞌt u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as kat teqꞌo veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ stiꞌ, tul aꞌik veꞌt u Josué eqꞌon tetz unqꞌa tenameꞌ. As kat ul unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ jejebꞌoj tu u txꞌavaꞌeꞌ tzitzaꞌ uvaꞌ atikkat unjoltu unqꞌa tenameꞌ. As Tiixheꞌ kat eesan el unqꞌa tenameꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ. As atiktel u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ ninachpukat Tiixh xoꞌl unqꞌa qꞌesal kubꞌaaleꞌ, tul bꞌex okoj veꞌt u David ijlenaalil tiꞌ unqꞌa tenameꞌ.
45 Anos depois, quando Josué comandou nossos antepassados nas batalhas contra as nações que Deus expulsou desta terra, foi levado com eles para seu novo território e ali ficou até o tempo do rei Davi.
46 As atik vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ tiꞌ u David. As ijaj veꞌt u David bꞌaꞌnil te Aak tiꞌ uvaꞌ la taqꞌ Aak ste tiꞌ ibꞌanat u David umaꞌl u kabꞌal uvaꞌ la atinkat Aak xoꞌl unqꞌa tiaal u Jacob.
46 “Davi encontrou favor diante de Deus e pediu para construir um templo permanente para o Deus de Jacó,
47 As tul aꞌ vikꞌaol u David uvaꞌ Salomón kat lakon u kabꞌaleꞌ.
47 mas foi Salomão quem o construiu.
48 As jit aꞌ nijejebꞌkat u Kubꞌaal Tiixheꞌ tu umaj kabꞌal uvaꞌ bꞌanel taꞌn unqꞌa najeꞌ, tan echen Aakeꞌ tu almikaꞌ echeꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa kan u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, tul ech tal ileꞌ:
48 O Altíssimo, porém, não habita em templos feitos por mãos humanas. Como diz o profeta:
49 «¿Kam la etulbꞌe qꞌi tiꞌ elakat umaj unkabꞌal?
49 ‘O céu é meu trono, e a terra é o suporte de meus pés. Acaso construiriam para mim um templo assim tão bom?’, diz o Senhor. ‘Que lugar de descanso me poderiam fazer?
50 ¿As ma jit in bꞌa kat bꞌanon unqꞌa veeꞌ skajayil?» tiꞌk u Tiixheꞌ.
50 Acaso não foram minhas mãos que criaram o céu e a terra?’.
51 As estiꞌeꞌ tuk val sete, ¡tan yeꞌ ni tok yol teviꞌ tiꞌ etabꞌit u yoleꞌ! ¡As ech vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni niman Tiixh! ¡As echat nebꞌaneꞌ echeꞌ uvaꞌ nik ibꞌan unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, tan neteesa iqꞌii u Tiixhla Espíritu!
51 “Povo teimoso! Vocês têm o coração incircuncidado e são surdos para a verdade. Resistirão para sempre ao Espírito Santo? Foi o que seus antepassados fizeram, e vocês também o fazem!
52 ¡Tan yeꞌl umaj unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ yeꞌ koj kat laqꞌbꞌali taꞌn unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ! Tan aꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ kat alon iyatzꞌpu unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat ul alon u tulebꞌal u jikla aamaeꞌ. As tul kat uli, as ex kat oksan ok tiqꞌabꞌ unqꞌa yatzꞌol aamaeꞌ. As ex kat alon ikameꞌ,
52 Que profeta seus antepassados não perseguiram? Mataram até aqueles que predisseram a vinda do Justo, a quem vocês traíram e assassinaram!
53 jankꞌal ex uvaꞌ yeꞌ ni niman unqꞌa itzaqꞌit u Tiixheꞌ uvaꞌ tal kan unqꞌa ángel,— tiꞌk u Esteban tal te unqꞌa bꞌaal tenameꞌ tu u abꞌibꞌaleꞌ.
53 Vocês desobedeceram à lei de Deus, embora a tenham recebido das mãos de anjos”.
54 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ viyol u Esteban, as chꞌoꞌn veꞌt u yoleꞌ te chajnaj. As aal chit txꞌiꞌtziꞌltu veꞌt chajnaj. As jachꞌkabꞌan veꞌt tee chajnaj taꞌn txꞌiꞌtziꞌl.
54 Os líderes judeus se enfureceram com a acusação de Estêvão e rangiam os dentes contra ele.
55 As taqꞌ veꞌt u Tiixhla Espíritu itxumbꞌal u Esteban tiꞌ iyoloneꞌ. As sajin veꞌt jeꞌ u Esteban tu almikaꞌ. As til veꞌt ilitzꞌloꞌlan u Kubꞌaal Tiixheꞌ. As tila uvaꞌ txaklik veꞌt u Jesús tisebꞌal u Kubꞌaal Tiixheꞌ.
55 Mas Estêvão, cheio do Espírito Santo, olhou firmemente para o céu e viu a glória de Deus, e viu Jesus em pé no lugar de honra, à direita de Deus.
56 As ech tal veꞌt u Esteban ileꞌ: —Ni vileꞌ uvaꞌ jajleꞌl veꞌt u almikaꞌeꞌ. As ni vil VIKꞌAOL U NAJEꞌ, as ileꞌ at veꞌt tisebꞌal u Kubꞌaal Tiixheꞌ,— tiꞌk u Esteban.
56 “Olhem!”, disse ele. “Vejo os céus abertos e o Filho do Homem em pé no lugar de honra, à direita de Deus!”
57 As ijup veꞌt chajnaj ixikin, tan jit isaꞌ chajnaj tabꞌit u yoleꞌ. As xoꞌvebꞌal chit isikꞌin chajnaj. As eela chit ibꞌen chajnaj tiꞌ itxeyat u Esteban.
57 Eles taparam os ouvidos e, aos gritos, lançaram-se contra ele.
58 As teqꞌo veꞌt el chajnaj tiꞌeꞌl u tenameꞌ. As xeꞌt isuti veꞌt chajnaj kꞌubꞌ stiꞌ. As taqꞌ veꞌt kan unqꞌa cheesan tetz ipaav u Esteban vixheerkaeꞌ vatz umaꞌl u naj uvaꞌ Saulo.
58 Arrastaram-no para fora da cidade e começaram a apedrejá-lo. Seus acusadores tiraram os mantos e os deixaram aos pés de um jovem chamado Saulo.
59 As tul nik isuti chajnaj kꞌubꞌ tiꞌ u Esteban, as ech tal veꞌt ileꞌ, tul nik isikꞌineꞌ: —Kubꞌaal Jesús, kꞌul veꞌt u vaanxelaleꞌ,— tiꞌk u Esteban.
59 Enquanto atiravam as pedras, Estêvão orou: “Senhor Jesus, recebe o meu espírito”.
60 As qaael ikuꞌ veꞌteꞌ. As sikꞌin veꞌteꞌ. Ech tal veꞌt ileꞌ: —Kubꞌaal Jesús, ooksak vipaav unqꞌa uxhchileꞌ stuul,— tiꞌk u Esteban. As kam veꞌteꞌ.
60 Então caiu de joelhos e gritou: “Senhor, não os culpes por este pecado!”. E, com isso, adormeceu.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.