Atos 7
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NAA
1 As ech tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa oksan iyol tenam vatz Tiixh ileꞌ te u Esteban: —¿Ma an chit uveꞌ ni talpu seeꞌ?— tiꞌk naj.
1 Então o sumo sacerdote perguntou a Estêvão: — Isso de fato é assim?
2 As ech tal veꞌt u Esteban ileꞌ: —Ex ibꞌaal kutenam tukꞌ ex vitzꞌin vatzik, etabꞌitaj u yoleꞌ uvaꞌ tuk val sete, tan u Tiixheꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ, as Aakeꞌ kat ul ikꞌuch tibꞌ vatz u kubꞌaal Abraham tul atik tu u Mesopotamia tul uvaꞌ yeꞌxnik oon tu u Harán.
2 Estêvão respondeu: — Irmãos e pais, escutem. O Deus da glória apareceu a Abraão, nosso pai, quando este estava na Mesopotâmia, antes de morar em Harã,
3 Ech tal Aak ileꞌ te u Abraham: «La aaqꞌ veꞌt kan vatxꞌavaꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa eetzꞌin aatzikeꞌ. As la qꞌax veꞌt axh tu umaꞌt u txꞌavaꞌ uvaꞌ in la kꞌuchun see,» tiꞌk u Tiixheꞌ.
3 e lhe disse: “Saia da sua terra e do meio da sua parentela e vá para a terra que eu lhe mostrarei.”
4 As el veꞌt chꞌuꞌl u Abraham xoꞌl unqꞌa aa Caldea. As qꞌax veꞌt tu u Harán. As tul kam veꞌt vibꞌaaleꞌ tzitziꞌ, as tal veꞌt u Tiixheꞌ uvaꞌ la el chꞌuꞌl u Abraham tiꞌ tul tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ atkat oꞌ cheel.
4 Então Abraão saiu da terra dos caldeus e foi morar em Harã. E dali, com a morte de seu pai, Deus o trouxe para esta terra em que vocês agora estão morando.
5 As kꞌuxh yeꞌl unbꞌooj itxꞌavaꞌ kat taqꞌ u Tiixheꞌ ste as mitaꞌn kuxh unbꞌooj uvaꞌ la jejebꞌkat aak, as kat taltziꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ tetz aak u txꞌavaꞌeꞌ la ibꞌaneꞌ. As tetz unqꞌa tiaal aakeꞌ la ibꞌaneꞌ, kꞌuxh yeꞌlik meꞌal ikꞌaol aak atike.
5 Nela, não lhe deu herança, nem sequer o espaço de um pé; mas prometeu dar-lhe a posse dela e, depois dele, à sua descendência, embora Abraão ainda não tivesse filhos.
6 As ech tal veꞌt u Tiixh ileꞌ te u Abraham unpajte: «La bꞌen veꞌt unqꞌa aviaaleꞌ tu umaꞌt tenam. As la ok veꞌt skꞌamil. As la bꞌuchlu veꞌteꞌ taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ. As viinqil kꞌalal (400) yaabꞌ la bꞌuchli.
6 E Deus falou que a descendência dele seria peregrina em terra estrangeira, onde seriam escravizados e maltratados durante quatrocentos anos.
7 As ineꞌ la bꞌanon isuuchil unqꞌa tenameꞌ uveꞌ la bꞌuchun unqꞌa aviaaleꞌ. As tul maꞌt ipal viinqil kꞌalal yaabꞌ, as la el veꞌt chꞌuꞌl. As la ul toksa veꞌt unqꞌii tzitzaꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ,» tiꞌk u Tiixheꞌ tal kan te u Abraham.
7 — Deus disse ainda: “Castigarei a nação da qual forem escravos; e, depois disso, sairão daí e me servirão neste lugar.”
8 As ikꞌujbꞌaꞌ kan u Tiixheꞌ u tzaqꞌiteꞌ te u Abraham tiꞌ uvaꞌ la tzokꞌax el unbꞌiil vichiꞌol unqꞌa neꞌ xaakeꞌ. As tul itzꞌebꞌ vikꞌaol u Abraham uvaꞌ Isaac, as itzokꞌeꞌl unbꞌiil vichiꞌol vikꞌaoleꞌ tul ibꞌan vaaxil qꞌii tiꞌ titzꞌebꞌeꞌ. As ech ibꞌan u Isaac te u Jacob. As echat ibꞌan u Jacob te kabꞌlaval vikꞌaoleꞌ.
8 Então lhe deu a aliança da circuncisão. Assim, Abraão gerou Isaque e o circuncidou no oitavo dia; e Isaque gerou Jacó, e Jacó gerou os doze patriarcas.
9 As chꞌoꞌn veꞌt taama unqꞌa ikꞌaol u Jacob tiꞌ u titzꞌineꞌ uvaꞌ Xhuꞌl. As ikꞌayi veꞌt bꞌen chajnaj u Xhuꞌleꞌ tu u Egipto. As atik vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ kꞌatz u Xhuꞌleꞌ,
9 — Os patriarcas, invejosos de José, venderam-no para ser levado para o Egito. Mas Deus estava com ele
10 tan iloch veꞌt Aak u Xhuꞌleꞌ, tul ipalebꞌe veꞌt unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ tu u Egipto. As Tiixh kat bꞌanon uvaꞌ bꞌaꞌn itxumbꞌal u Xhuꞌleꞌ vatz u ijlenaaleꞌ. As toksa veꞌt u ijlenaaleꞌ u Xhuꞌleꞌ ilol tetz isuuchil unqꞌa tenameꞌ tukꞌ tiꞌ unqꞌa tetz u ijlenaaleꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ atik itxumbꞌal u Xhuꞌleꞌ.
10 e o livrou de todas as suas aflições, concedendo-lhe também graça e sabedoria diante de Faraó, rei do Egito, que o constituiu governador daquela nação e de toda a casa real.
11 As ul veꞌt umaꞌl u mam vaꞌy tu u Egipto as tukꞌ tu u Canán. As mam kꞌaxkꞌo ipalebꞌe veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, tan yeꞌlik veꞌt techbꞌubꞌal atike.
11 Depois houve fome e grande sofrimento em todo o Egito e em Canaã, e nossos pais não achavam o que comer.
12 As tul tabꞌi veꞌt u Jacob uvaꞌ atik echbꞌubꞌal tu u Egipto, as ichaj veꞌt bꞌen aak unqꞌa ikꞌaoleꞌ tu u Egipto.
12 Mas, quando Jacó ouviu que no Egito havia trigo, mandou, pela primeira vez, os nossos pais até lá.
13 As ikꞌuch veꞌt tibꞌ u Xhuꞌleꞌ te unqꞌa tatzikeꞌ, tul oon veꞌt chajnaj tikaꞌpa. As tabꞌi veꞌt u ijlenaaleꞌ uvaꞌ kam tenamil u Xhuꞌleꞌ.
13 Na segunda vez, José se fez reconhecer pelos seus irmãos, e o Faraó veio a conhecer a família de José.
14 As ichaj tzan u Xhuꞌleꞌ unqꞌa tatzikeꞌ tiꞌ uvaꞌ la teqꞌo bꞌen chajnaj vibꞌaaleꞌ uvaꞌ Jacob tukꞌ unqꞌa tatineꞌ skajayil. As oꞌlaval imutxꞌ (75) ixaan aak tul oon aak tu u Egipto.
14 Então José mandou chamar Jacó, seu pai, e toda a sua parentela, isto é, setenta e cinco pessoas.
15 As ech toon u Jacob tu u Egipto. As tzitziꞌ kamkat veꞌteꞌ. As echat ibꞌan unqꞌa ikꞌaoleꞌ unpajte.
15 Jacó foi para o Egito, e ali morreu ele e também os nossos pais.
16 As eqꞌol veꞌt tzan vichiꞌol u Jacob tukꞌ unqꞌa ikꞌaoleꞌ tu u Siquem. As aꞌ mujlukat tu u txꞌavaꞌ uvaꞌ maꞌtik iloqꞌat u Abraham te vikꞌaol u Hamor, tan nimal puaj taqꞌ u Abraham tiꞌ u txꞌavaꞌeꞌ.
16 Depois eles foram transportados para Siquém e postos no túmulo que Abraão tinha comprado dos filhos de Hamor, em Siquém, pagando um certo preço.
17 Tul nimax nik veꞌt yaabꞌ stuul, as bꞌiitik kuxh ilejat veꞌt u qꞌiieꞌ tiꞌ itzojpisat veꞌt u Tiixheꞌ kam unqꞌa uvaꞌ maꞌtik talat kan Aak te u Abraham tiꞌ vitenameꞌ, as ech kat ibꞌan u Tiixheꞌ. Tul maꞌtik inaꞌ veꞌt tachul unqꞌa tiaal Israel tu u Egipto.
17 — E, quando já estava próximo o tempo em que Deus cumpriria a promessa feita a Abraão, o povo cresceu e se multiplicou no Egito,
18 As ok veꞌt umaꞌt u ijlenaal tu u Egipto uvaꞌ yeꞌ kat ootzin u Xhuꞌleꞌ.
18 até que se levantou ali outro rei, que não conhecia José.
19 As vaꞌlen veꞌt vitxumbꞌal u ijlenaaleꞌ ibꞌana, tan ichuk veꞌt naj txumbꞌal tiꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ. As tal veꞌt naj uvaꞌ la yatzꞌpu veꞌt unqꞌa talaj neꞌ xaakeꞌ uvaꞌ aꞌn chit ni titzꞌebꞌeꞌ.
19 Este outro rei tratou com astúcia a nossa gente e torturou os nossos pais, a ponto de forçá-los a abandonar seus meninos recém-nascidos, para que não sobrevivessem.
20 As an chit tu unqꞌa qꞌiieꞌ itzꞌebꞌ u tal neꞌeꞌ uvaꞌ Moisés. As achaꞌvik chit u tal neꞌeꞌ vatz u Tiixheꞌ. As oxvaꞌl ichꞌ chꞌiisal u tal neꞌeꞌ tikabꞌal vibꞌaaleꞌ.
20 Por esse tempo nasceu Moisés, que era formoso aos olhos de Deus. Durante três meses ele foi mantido na casa de seu pai.
21 As tul uvaꞌ maꞌtik taqꞌax veꞌt kan u tal neꞌeꞌ tiꞌ ikameꞌ, as bꞌex uloj veꞌt vimeꞌal u ijlenaaleꞌ uvaꞌ Faraón. As ilej veꞌt ixoj u tal neꞌeꞌ. As ichꞌiisa veꞌt ixoj. As ech veꞌteꞌ tal ixoj kat ibꞌana.
21 Quando tiveram de abandoná-lo, a filha de Faraó o recolheu e criou como seu próprio filho.
22 As chuspu veꞌt vitxumbꞌal unqꞌa aa Egipto te u Moisés. Estiꞌeꞌ nimal itxumbꞌal u Moisés atike tiꞌ iyoloneꞌ as tukꞌ tiꞌ unqꞌa veeꞌ nik ibꞌaneꞌ.
22 E Moisés foi educado em toda a ciência dos egípcios e era poderoso em palavras e obras.
23 As tul maꞌtik ibꞌanat u Moisés kaꞌviinqil yaabꞌ kꞌatz u ijlenaaleꞌ, as ok veꞌt xeꞌ taama tiꞌ bꞌen tilat unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ uvaꞌ tiaal Israel.
23 — Quando completou quarenta anos, Moisés teve a ideia de visitar os seus irmãos, os filhos de Israel.
24 As tul til veꞌt u Moisés umaꞌl u kumool uvaꞌ tiaal Israel uvaꞌ nik ibꞌuchax taꞌn umaꞌl u aa Egipto, as taqꞌ veꞌt tibꞌ u Moisés stiꞌ. As iyatzꞌ veꞌt u Moisés u aa Egipto tiꞌ ilochax u kumooleꞌ.
24 Vendo um homem ser maltratado, saiu em defesa dele e vingou o oprimido, matando o egípcio.
25 As aꞌ nik tal u Moisés uvaꞌ la pal unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ stuul uvaꞌ Tiixh nik lochon u Moisés tiꞌ ilochax unqꞌa kumooleꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ uveꞌ nik ipalebꞌe. As jit pal unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ stuul.
25 Ora, Moisés pensava que seus irmãos entenderiam que Deus queria salvá-los por meio dele; eles, porém, não entenderam.
26 As tu veꞌt umaꞌt qꞌii, as pal veꞌt u Moisés kꞌatz kaꞌvaꞌt u kumooleꞌ uvaꞌ nikat iqꞌos tibꞌ. As ijatx veꞌt u Moisés ivatz chajnaj. As ech tal veꞌt u Moisés ileꞌ: «¿Kam uveꞌ nu kuxh eqꞌos etibꞌ? Tan etitzꞌin etatzik veꞌt etibꞌeꞌ,» tiꞌk u Moisés.
26 No dia seguinte, Moisés aproximou-se de uns que brigavam e procurou reconduzi-los à paz, dizendo: “Homens, vocês são irmãos; por que estão maltratando um ao outro?”
27 As jit ibꞌan te u najeꞌ uvaꞌ nik qꞌoson vimooleꞌ. As ech tal naj ileꞌ te u Moisés: «¿Abꞌil kat aqꞌon eejleꞌm tiꞌ abꞌanat kusuuchil?
27 Mas o que agredia o seu próximo repeliu Moisés, dizendo: “Quem colocou você como chefe e juiz sobre nós?
28 ¿Ma aꞌ naaleꞌ uvaꞌ la ayatzꞌ veꞌt in echeꞌ uvaꞌ kat abꞌan eꞌte te u aa Egipto?» tiꞌk naj.
28 Será que quer me matar, assim como ontem matou o egípcio?”
29 As tul tabꞌi veꞌt u Moisés u yoleꞌ, as oojik veꞌt bꞌen tu u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ Madián. As eyenik veꞌt u Moisés xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ yeꞌ ootzinik tibꞌ aak stukꞌ. As itzꞌebꞌ veꞌt kaꞌvaꞌl ikꞌaol aak tzitziꞌ.
29 Ao ouvir isto, Moisés fugiu e se tornou peregrino na terra de Midiã, onde lhe nasceram dois filhos.
30 Tul pal kaꞌviinqit yaabꞌ, as atik veꞌt u Moisés tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ najlich u vitz uvaꞌ Sinaí. As ul ikꞌuch veꞌt tibꞌ umaꞌl u ángel te u Moisés tu umaꞌl u xamal uvaꞌ nik toypeꞌ tiꞌ umaꞌl u vokkin chꞌiꞌx.
30 — Passados quarenta anos, apareceu-lhe, no deserto do monte Sinai, um anjo, por entre as chamas de uma sarça que estava queimando.
31 As tul til veꞌt u Moisés itzꞌeꞌ u vokkin chꞌiꞌxeꞌ, as teqꞌo veꞌt taama. As tul jetzꞌen veꞌt ok tiꞌ tilataꞌ, as tabꞌi veꞌt umaꞌl u yol uvaꞌ tal u Kubꞌaal Tiixheꞌ. Ech tal ileꞌ:
31 Moisés ficou maravilhado diante daquela visão e, aproximando-se para contemplá-la, ouviu-se a voz do Senhor, que disse:
32 «Ineꞌ viTiixh unqꞌa qꞌesla ebꞌaaleꞌ, viTiixh u Abraham, viTiixh u Isaac, viTiixh u Jacob,» tiꞌk u Tiixheꞌ. As xoꞌv veꞌt u Moisés. As vaꞌlik chit itꞌuntꞌuch veꞌteꞌ. As yeꞌ nikat itxꞌak veꞌt tilat uvaꞌ atikkat u Tiixheꞌ.
32 “Eu sou o Deus dos seus pais, o Deus de Abraão, de Isaque e de Jacó.” Moisés, tremendo de medo, não ousava contemplar a sarça.
33 As ech tal veꞌt u Kubꞌaal Tiixh ileꞌ te u Moisés: «Eesa vaxaꞌpeꞌ tavoj, tan tiixhla atinbꞌaleꞌ uveꞌ atkat axh.
33 Então o Senhor disse: “Tire as sandálias dos pés, porque o lugar em que você está é terra santa.
34 Pet siꞌu, tan tuk unchaj bꞌen axh tu u Egipto, tan kat ulyu veꞌt in tiꞌ veesat vuntenameꞌ vatz unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ, tan kat villu veꞌteꞌ uvaꞌ vaꞌl ibꞌuchax vuntenameꞌ. As kat vabꞌil veꞌt toqꞌeꞌ,» tiꞌk u Tiixheꞌ.
34 Certamente vi o sofrimento do meu povo no Egito, ouvi o seu gemido e desci para libertá-lo. Venha, agora; vou mandar você para o Egito.”
35 As tul aꞌ u Moisés uvaꞌ maꞌtik tixvaleꞌ taꞌn unqꞌa tenameꞌ, tan ech alpu ileꞌ ste: «¿Abꞌil kat aqꞌon eejleꞌm tiꞌ abꞌanat kusuuchil?» tiꞌk unqꞌa uxhchileꞌ ste. As tul aꞌ u Moisés uvaꞌ taqꞌ u Tiixheꞌ u tijleꞌmeꞌ tiꞌ teesal el tzan unqꞌa tenameꞌ vatz u kꞌaxkꞌoeꞌ tukꞌ u ángel uvaꞌ kat ikꞌuch tibꞌ tu u xamal uvaꞌ nik toypeꞌ tiꞌ u vokkin chꞌiꞌxeꞌ.
35 — A este Moisés, a quem tinham rejeitado, dizendo: “Quem colocou você como chefe e juiz?”, Deus enviou como chefe e libertador, com a assistência do anjo que lhe apareceu na sarça.
36 As aꞌ u Moisés eqꞌon el tzan unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ tu u Egipto. As ikꞌuch kan unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ tukꞌ unqꞌa veeꞌ xoꞌvebꞌalik chittuꞌ tu u Egipto as tu u mar uvaꞌ Kaj ibꞌii. As echat ibꞌan tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ tu kaꞌviinqil yaabꞌ.
36 Foi Moisés quem os tirou de lá, fazendo prodígios e sinais na terra do Egito, no mar Vermelho e no deserto, durante quarenta anos.
37 As ech tal kan u Moisés ileꞌ te unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ: «As la ichaj tzan u Kubꞌaal Tiixheꞌ umaꞌt u qꞌajsan tetz viyoleꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ echeꞌ uvaꞌ nunbꞌaneꞌ. As la enima viyoleꞌ skajayil kam uvaꞌ la ul tal sete,» tiꞌk u Moisés.
37 Foi ainda Moisés quem disse aos filhos de Israel: “Deus fará com que, do meio dos irmãos de vocês, se levante um profeta semelhante a mim.”
38 As jit isaꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ inimat viyol u Moisés tul atik xoꞌl unqꞌa tenameꞌ tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ, as kꞌuxh xekelik veꞌt u ángel stiꞌ uvaꞌ nik alon unqꞌa yoleꞌ ste viꞌ u vitz uvaꞌ Sinaí tiꞌ uvaꞌ la aqꞌax kan sukuxoꞌl. As tul aꞌ u yoleꞌ la aqꞌon kutiichajil kꞌatz u Tiixheꞌ.
38 É este Moisés quem esteve na congregação no deserto, com o anjo que lhe falava no monte Sinai e com os nossos pais. Foi ele quem recebeu palavras vivas para nos transmitir.
39 As tixva veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ u Moisés. As tal veꞌt iqꞌaav tu u Egipto, tan yeꞌ nik inima u yoleꞌ uvaꞌ tal u Moisés.
39 — Nossos pais não quiseram obedecer a Moisés, mas o rejeitaram e, no seu coração, voltaram para o Egito,
40 As ech tal veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaal ileꞌ te u Aarón: «Bꞌan kaꞌvoꞌj kutiixh uvaꞌ la xekebꞌ oꞌ stiꞌ, tan yeꞌ qootzaj kam kat ibꞌan u Moisés uvaꞌ kat eqꞌon el tzan oꞌ tu u Egipto,» tiꞌk unqꞌa tenameꞌ.
40 dizendo a Arão: “Faça para nós deuses que vão adiante de nós; porque, quanto a este Moisés, que nos tirou da terra do Egito, não sabemos o que lhe aconteceu.”
41 As bꞌanchu veꞌt umaꞌl u tzꞌaj tiixh uvaꞌ ech tiloneꞌ echeꞌ vaakaxh. As vaꞌlik ichiibꞌ veꞌt unqꞌa tenameꞌ, tul ibꞌan veꞌt umaꞌl u nimla qꞌii tiꞌ toksal iqꞌii u tzꞌaj tiixheꞌ uvaꞌ kat bꞌanchi. As iyatzꞌ veꞌt u Aarón unqꞌa txokopeꞌ vatz u tzꞌaj tiixheꞌ.
41 Naqueles dias, fizeram um bezerro e ofereceram sacrifício ao ídolo, alegrando-se com as obras das suas mãos.
42 Estiꞌeꞌ teesa veꞌt tibꞌ u Tiixheꞌ kꞌatz unqꞌa tenameꞌ. As jit imaj veꞌt Aak ivatz unqꞌa tenameꞌ tiꞌ iqaaebꞌ vatz unqꞌa txꞌumileꞌ, u qꞌiieꞌ tukꞌ u ichꞌeꞌ uvaꞌ at tu almikaꞌ, tan ech ni tal u yol ileꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan taꞌn u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ ileꞌ:
42 Mas Deus se afastou e os entregou à adoração das estrelas do céu, como está escrito no Livro dos Profetas: “Ó casa de Israel, será que foi para mim que vocês ofereceram vítimas e sacrifícios no deserto, durante quarenta anos?
43 Pet kat etija veꞌt vikabꞌal vetiixheꞌ setiꞌ uvaꞌ Moloc ibꞌii, tukꞌ ivatzibꞌal umaꞌt vetiixh uvaꞌ ech tiloneꞌ txꞌumil uvaꞌ Renfán ibꞌii, as tukꞌ kaꞌt unqꞌa vatzibꞌaleꞌ uveꞌ bꞌanel setaꞌn uveꞌ netoksa iqꞌii.
43 Não é verdade que vocês levantaram o tabernáculo de Moloque e a estrela de Renfã, o deus de vocês, imagens que vocês fizeram para as adorar? Por isso, vou mandar vocês ao exílio para além da Babilônia.”
44 As atik u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ nik inachpukat Tiixh xoꞌl unqꞌa qꞌesal kubꞌaaleꞌ tul atik tu u tzuukin txꞌavaꞌeꞌ, tan maꞌtik talat u Tiixheꞌ te u Moisés uvaꞌ la bꞌanchu u atinbꞌaleꞌ echeꞌ uvaꞌ maꞌtik ikꞌuchat u Tiixheꞌ te u Moisés.
44 — O tabernáculo do testemunho estava entre nossos pais no deserto, como havia ordenado aquele que disse a Moisés que o fizesse segundo o modelo que tinha visto.
45 As tul maꞌtik ibꞌanchu veꞌt u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ tetz nachbꞌal Tiixh, as kat teqꞌo veꞌt unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ stiꞌ, tul aꞌik veꞌt u Josué eqꞌon tetz unqꞌa tenameꞌ. As kat ul unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ jejebꞌoj tu u txꞌavaꞌeꞌ tzitzaꞌ uvaꞌ atikkat unjoltu unqꞌa tenameꞌ. As Tiixheꞌ kat eesan el unqꞌa tenameꞌ tu u txꞌavaꞌeꞌ. As atiktel u atinbꞌaleꞌ uvaꞌ ninachpukat Tiixh xoꞌl unqꞌa qꞌesal kubꞌaaleꞌ, tul bꞌex okoj veꞌt u David ijlenaalil tiꞌ unqꞌa tenameꞌ.
45 Também nossos pais, com Josué, tendo recebido o tabernáculo, o levaram, quando tomaram posse das nações que Deus expulsou da presença deles. Foi assim até os dias de Davi,
46 As atik vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ tiꞌ u David. As ijaj veꞌt u David bꞌaꞌnil te Aak tiꞌ uvaꞌ la taqꞌ Aak ste tiꞌ ibꞌanat u David umaꞌl u kabꞌal uvaꞌ la atinkat Aak xoꞌl unqꞌa tiaal u Jacob.
46 que obteve o favor de Deus e pediu autorização para construir uma casa para o Deus de Jacó.
47 As tul aꞌ vikꞌaol u David uvaꞌ Salomón kat lakon u kabꞌaleꞌ.
47 Mas foi Salomão quem lhe edificou a casa.
48 As jit aꞌ nijejebꞌkat u Kubꞌaal Tiixheꞌ tu umaj kabꞌal uvaꞌ bꞌanel taꞌn unqꞌa najeꞌ, tan echen Aakeꞌ tu almikaꞌ echeꞌ uvaꞌ itzꞌibꞌa kan u qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ, tul ech tal ileꞌ:
48 Entretanto, o Altíssimo não habita em casas feitas por mãos humanas. Como diz o profeta:
49 «¿Kam la etulbꞌe qꞌi tiꞌ elakat umaj unkabꞌal?
49 “O céu é o meu trono, e a terra é o estrado dos meus pés. Que casa vocês edificarão para mim, diz o Senhor, ou qual é o lugar do meu repouso?
50 ¿As ma jit in bꞌa kat bꞌanon unqꞌa veeꞌ skajayil?» tiꞌk u Tiixheꞌ.
50 Não é fato que a minha mão fez todas estas coisas?”
51 As estiꞌeꞌ tuk val sete, ¡tan yeꞌ ni tok yol teviꞌ tiꞌ etabꞌit u yoleꞌ! ¡As ech vetxumbꞌaleꞌ echeꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ yeꞌ ni niman Tiixh! ¡As echat nebꞌaneꞌ echeꞌ uvaꞌ nik ibꞌan unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ, tan neteesa iqꞌii u Tiixhla Espíritu!
51 — Homens teimosos e incircuncisos de coração e de ouvidos, vocês sempre resistem ao Espírito Santo. Vocês fazem exatamente o mesmo que fizeram os seus pais.
52 ¡Tan yeꞌl umaj unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ uvaꞌ yeꞌ koj kat laqꞌbꞌali taꞌn unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ! Tan aꞌ unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ kat alon iyatzꞌpu unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat ul alon u tulebꞌal u jikla aamaeꞌ. As tul kat uli, as ex kat oksan ok tiqꞌabꞌ unqꞌa yatzꞌol aamaeꞌ. As ex kat alon ikameꞌ,
52 Qual dos profetas os pais de vocês não perseguiram? Eles mataram os que anteriormente anunciavam a vinda do Justo, do qual vocês agora se tornaram traidores e assassinos,
53 jankꞌal ex uvaꞌ yeꞌ ni niman unqꞌa itzaqꞌit u Tiixheꞌ uvaꞌ tal kan unqꞌa ángel,— tiꞌk u Esteban tal te unqꞌa bꞌaal tenameꞌ tu u abꞌibꞌaleꞌ.
53 vocês que receberam a lei por ministério de anjos e não a guardaram.
54 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ viyol u Esteban, as chꞌoꞌn veꞌt u yoleꞌ te chajnaj. As aal chit txꞌiꞌtziꞌltu veꞌt chajnaj. As jachꞌkabꞌan veꞌt tee chajnaj taꞌn txꞌiꞌtziꞌl.
54 Ao ouvirem isto, ficaram com o coração cheio de raiva e rangiam os dentes contra ele.
55 As taqꞌ veꞌt u Tiixhla Espíritu itxumbꞌal u Esteban tiꞌ iyoloneꞌ. As sajin veꞌt jeꞌ u Esteban tu almikaꞌ. As til veꞌt ilitzꞌloꞌlan u Kubꞌaal Tiixheꞌ. As tila uvaꞌ txaklik veꞌt u Jesús tisebꞌal u Kubꞌaal Tiixheꞌ.
55 Mas Estêvão, cheio do Espírito Santo, fitou os olhos no céu e viu a glória de Deus e Jesus, que estava à direita de Deus.
56 As ech tal veꞌt u Esteban ileꞌ: —Ni vileꞌ uvaꞌ jajleꞌl veꞌt u almikaꞌeꞌ. As ni vil VIKꞌAOL U NAJEꞌ, as ileꞌ at veꞌt tisebꞌal u Kubꞌaal Tiixheꞌ,— tiꞌk u Esteban.
56 Então disse: — Eis que vejo os céus abertos e o Filho do Homem, em pé à direita de Deus.
57 As ijup veꞌt chajnaj ixikin, tan jit isaꞌ chajnaj tabꞌit u yoleꞌ. As xoꞌvebꞌal chit isikꞌin chajnaj. As eela chit ibꞌen chajnaj tiꞌ itxeyat u Esteban.
57 Eles, porém, gritando bem alto, taparam os ouvidos e, unânimes, avançaram contra ele.
58 As teqꞌo veꞌt el chajnaj tiꞌeꞌl u tenameꞌ. As xeꞌt isuti veꞌt chajnaj kꞌubꞌ stiꞌ. As taqꞌ veꞌt kan unqꞌa cheesan tetz ipaav u Esteban vixheerkaeꞌ vatz umaꞌl u naj uvaꞌ Saulo.
58 E, expulsando-o da cidade, o apedrejaram. As testemunhas deixaram as capas deles aos pés de um jovem chamado Saulo.
59 As tul nik isuti chajnaj kꞌubꞌ tiꞌ u Esteban, as ech tal veꞌt ileꞌ, tul nik isikꞌineꞌ: —Kubꞌaal Jesús, kꞌul veꞌt u vaanxelaleꞌ,— tiꞌk u Esteban.
59 E enquanto o apedrejavam, Estêvão orava, dizendo: — Senhor Jesus, recebe o meu espírito!
60 As qaael ikuꞌ veꞌteꞌ. As sikꞌin veꞌteꞌ. Ech tal veꞌt ileꞌ: —Kubꞌaal Jesús, ooksak vipaav unqꞌa uxhchileꞌ stuul,— tiꞌk u Esteban. As kam veꞌteꞌ.
60 Então, ajoelhando-se, gritou bem alto: — Senhor, não os condenes por causa deste pecado! E, depois que ele disse isso, morreu.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.