Atos 5
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NVT
1 Pet ech koj u najeꞌ uvaꞌ Ananías tukꞌ u tixqel uvaꞌ Safira, tan ikꞌayi veꞌt naj umaꞌl u txꞌavaꞌ.
1 Havia, porém, um homem chamado Ananias que, com sua esposa, Safira, vendeu uma propriedade.
2 As ootzimalik taꞌn u tixqel najeꞌ uvaꞌ teqꞌo kan naj unbꞌiil vijaꞌmil u txꞌavaꞌeꞌ. As jit bꞌex toksa naj skajayil vatz unqꞌa apóstol.
2 Levou apenas parte do dinheiro aos apóstolos, mas, com aprovação da esposa, afirmou que aquele era o valor total e ficou com o resto.
3 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ te u Ananías: —¿Kam qꞌi uveꞌ kat kuxh aaqꞌ tokebꞌal u Satanás tu u aanxelaleꞌ tiꞌ achulit yol te u Tiixhla Espíritu? ¿As kam qꞌi uveꞌ kat kuxh eesa kan unbꞌiil vijaꞌmil u txꞌavaꞌeꞌ?
3 Então Pedro disse: “Ananias, por que você deixou Satanás encher seu coração? Você mentiu para o Espírito Santo quando guardou parte do dinheiro para si.
4 ¿As jit kol eetz u txꞌavaꞌeꞌ qꞌa, tul uvaꞌ yeꞌxnik akꞌayi? ¿As kam qꞌi uveꞌ kat kuxh ok u chuli yoleꞌ tu u aanxelal? Tan jit oꞌeꞌ nachuli oꞌ syol. Pet vatz u Tiixheꞌ nabꞌankat,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
4 A propriedade era sua para vender ou não, como quisesse. E, depois de vendê-la, o dinheiro também era seu, para entregar ou não. Como pôde fazer uma coisa dessas? Você não mentiu para nós, mas para Deus!”.
5 As tul tabꞌi veꞌt u Ananías u yoleꞌ, as pumel ibꞌen veꞌt naj tu txꞌavaꞌ. As yak kuxh kam veꞌteꞌ. As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa tenameꞌ, as xoꞌv veꞌteꞌ.
5 Assim que Ananias ouviu essas palavras, caiu no chão e morreu. Um grande temor se apoderou de todos que souberam o que havia acontecido.
6 As ul veꞌt kaꞌl unqꞌa chelem naj tiꞌ ibꞌochlu vichiꞌol u Ananías tu umaꞌl u ixbꞌuꞌj. As ichele veꞌt chajnaj. As bꞌex imuj veꞌt chajnaj.
6 Então alguns jovens se levantaram, envolveram o corpo num lençol e o levaram para fora, e depois o sepultaram.
7 As kamal oxvaꞌt oora stuul, as ul veꞌt u Safira, u tixqel u Ananías, tan yeꞌlik skꞌuꞌl ixoj uvaꞌ maꞌtik ikam veꞌt vitzumel ixojeꞌ.
7 Cerca de três horas depois, sua esposa entrou, sem saber o que havia acontecido.
8 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ te u Safira: —Al sve. ¿Ma ech ijaꞌmil u txꞌavaꞌeꞌ uvaꞌ kat ekꞌayi?— tiꞌk u Luꞌeꞌ. —Kano qꞌi. Ech ijaꞌmileꞌ,— tiꞌk ixoj.
8 Pedro lhe perguntou: “Foi esse o valor que você e seu marido receberam pelo terreno?”. Ela respondeu: “Sim, foi esse o valor”.
9 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ: ¿Kam qꞌi uveꞌ kat ikꞌul tibꞌ eyol tiꞌ achulit yol vatz u Tiixhla Espíritu? As tul il unqꞌa chelem naj ileꞌ kat ulyu veꞌteꞌ uvaꞌ kat bꞌex mujun kan vatzumeleꞌ. As bꞌen imuj veꞌt axh chajnaj unpajte,— tiꞌk u Luꞌeꞌ.
9 Então Pedro disse: “Como vocês puderam conspirar para pôr à prova o Espírito do Senhor? Veja, os jovens que sepultaram seu marido estão logo ali, perto da porta, e também levarão você”.
10 As pumel ibꞌen veꞌt ixoj tu txꞌavaꞌ vatz u Luꞌeꞌ. As yak kuxh kam veꞌt ixoj. As tul ok veꞌt unqꞌa chelem najeꞌ, as til veꞌt chajnaj uvaꞌ maꞌtik ikam veꞌt ixoj. As teqꞌo veꞌt chajnaj vichiꞌol ixojeꞌ. As bꞌex imuj veꞌt chajnaj ixoj txala vitzumeleꞌ.
10 No mesmo instante, ela caiu no chão e morreu. Quando os jovens entraram e viram que ela estava morta, levaram seu corpo para fora e a sepultaram ao lado do marido.
11 As xoꞌv veꞌt unqꞌa niman tetz u Jesús tukꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat abꞌin u yoleꞌ.
11 Um grande temor se apoderou de toda a igreja e de todos que souberam desse acontecimento.
12 As nimal unqꞌa kꞌuchbꞌal tetz u tijleꞌm u Tiixheꞌ nik ibꞌan unqꞌa apóstol uvaꞌ nik teqꞌo taama unqꞌa uxhchileꞌ staꞌn. As unvatzulik chit unqꞌa niman tetz u Jesús tiꞌ imolat tibꞌ tu viteentail u tostiixheꞌ uvaꞌ Salomón ibꞌii.
12 Os apóstolos realizavam muitos sinais e maravilhas entre o povo. Todos se reuniam regularmente no templo, na parte conhecida como Pórtico de Salomão.
13 As unqꞌa uxhchil uvaꞌ yeꞌ nik niman u Jesús, as nik ixoꞌv veꞌteꞌ tiꞌ tok kꞌatz unqꞌa niman tetz Aakeꞌ. Pet ech koj kaꞌt unqꞌa tenameꞌ, tan nik toksa veꞌt iqꞌii unqꞌa niman tetz Aakeꞌ.
13 Quando se reuniam ali, ninguém mais tinha coragem de juntar-se a eles, embora o povo os tivesse em alta consideração.
14 As nikat inaꞌ veꞌt tachul unqꞌa niman tetz u Kubꞌaal Jesús. As nimal unqꞌa najeꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ nikat niman veꞌteꞌ.
14 Cada vez mais pessoas, multidões de homens e mulheres, criam no Senhor.
15 As kat chelel veꞌt el tzan unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tu bꞌey viꞌ chꞌachiꞌm tzeꞌ, tan aꞌ nikat isaꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ tul la pal u Luꞌeꞌ tu bꞌey, as aal kuxh koj vichiuꞌm u Luꞌeꞌ la pal tiibꞌa unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tiꞌ ibꞌaꞌnxisaleꞌ.
15 Como resultado, o povo levava os doentes às ruas em camas e macas para que a sombra de Pedro cobrisse alguns deles enquanto ele passava.
16 As nimal unqꞌa uxhchileꞌ nikat itzaa veꞌt tulaj unqꞌa tenameꞌ uveꞌ najlich u Jerusalén. As nikat teqꞌo veꞌt tzan unqꞌa uxhchileꞌ unqꞌa aachꞌoꞌmeꞌ tukꞌ unqꞌa veeꞌ atik subꞌul skꞌatz. As nikat ibꞌaꞌnx veꞌteꞌ.
16 Muita gente vinha das cidades ao redor de Jerusalém, trazendo doentes e atormentados por espíritos impuros, e todos eram curados.
17 As nik ichꞌoꞌn taama viqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ kaꞌt unqꞌa imooleꞌ uvaꞌ saduceo tiꞌ uveꞌ nik imol tibꞌ unqꞌa tenameꞌ kꞌatz unqꞌa apóstol.
17 Tomados de inveja, o sumo sacerdote e seus oficiais, que eram saduceus,
18 As itxey veꞌt chajnaj unqꞌa apóstol. As toksa veꞌt chajnaj tu u kaarsaeꞌ.
18 prenderam os apóstolos e os colocaram numa prisão pública.
19 As ul ijaj veꞌt el tzan umaꞌl u ángel unqꞌa apóstol tu u kaarsaeꞌ aqꞌbꞌal. As ech tal veꞌt u ángel ileꞌ:
19 Um anjo do Senhor, porém, veio durante a noite, abriu as portas do cárcere e os levou para fora.
20 —As bꞌenojtaj ex txakebꞌoj xoꞌl unqꞌa tenameꞌ vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ tiꞌ etalat isuuchil unqꞌa yoleꞌ tiꞌ uvaꞌ la uch taqꞌax itiichajil unqꞌa uxhchileꞌ kꞌatz u Tiixheꞌ,— tiꞌk u ángel.
20 “Vão ao templo e transmitam ao povo esta mensagem de vida!”, disse ele.
21 As tul tabꞌi veꞌt chajnaj unqꞌa yoleꞌ uveꞌ tal u ángel, as bꞌen veꞌt chajnaj vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ sqꞌalaꞌm. As xeꞌt veꞌt chajnaj chusun xoꞌl unqꞌa tenameꞌ. As ul veꞌt vibꞌooqꞌol iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa imooleꞌ. As imolo veꞌt chajnaj unqꞌa bꞌaal tenameꞌ skajayil tu u abꞌibꞌaleꞌ. As tal veꞌt chajnaj uvaꞌ la bꞌen eqꞌoloj el tzan unqꞌa apóstol tu u kaarsaeꞌ uvaꞌ nik taleꞌ.
21 Desse modo, ao amanhecer, os apóstolos entraram no templo, conforme haviam sido instruídos, e, sem demora, começaram a ensinar. Mais tarde, o sumo sacerdote e seus oficiais chegaram, reuniram o conselho,
22 As tul oon veꞌt unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ tu u kaarsaeꞌ, as yeꞌlik veꞌt unqꞌa apóstol. As qꞌaav veꞌt chajnaj tiꞌ talat u yoleꞌ te unqꞌa bꞌaal tenameꞌ.
22 Mas, quando os guardas do templo chegaram à prisão, os homens não estavam lá. Então voltaram e contaram:
23 Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Chabꞌamal chit ijuplu u kaarsaeꞌ tul uvaꞌ kat oon oꞌ. As tul xeemal taꞌn unqꞌa soleꞌ. ¡Pet tul kat kujaj veꞌt u kaarsaeꞌ, as yeꞌxhebꞌil atik veꞌteꞌ!— tiꞌk unqꞌa mayuleꞌ.
23 “A prisão estava bem trancada, com os guardas vigiando do lado de fora, mas, quando abrimos as portas, não havia ninguém!”.
24 As tul tabꞌi veꞌt viqꞌesal unqꞌa mayuleꞌ tukꞌ unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh u yoleꞌ uvaꞌ ul tal unqꞌa mayuleꞌ, as ichꞌoti veꞌt chajnaj svatzaj tiꞌ uvaꞌ kam tuk yaꞌojkat u yoleꞌ uveꞌ kat tal unqꞌa mayuleꞌ.
24 Ao ouvir isso, o capitão da guarda do templo e os principais sacerdotes ficaram perplexos e se perguntavam o que aconteceria em seguida.
25 As oon veꞌt umaꞌl u naj xoꞌl chajnaj tu u abꞌibꞌaleꞌ. As ech tal naj ileꞌ: —¡Unqꞌa naj uvaꞌ kat etoksa tu u kaarsa eꞌte, as il chajnaj ileꞌ nichusun xoꞌl unqꞌa tenameꞌ vatz viqꞌanal u tostiixheꞌ!— tiꞌk naj.
25 Então alguém chegou com a seguinte notícia: “Os homens que os senhores puseram na cadeia estão no templo, ensinando o povo!”.
26 As tul tabꞌi veꞌt viqꞌesal unqꞌa soleꞌ u yoleꞌ, as bꞌex veꞌt naj tukꞌ unqꞌa xeen tetz u tostiixheꞌ. As tukꞌ kuxh isuuchil bꞌex itxey veꞌt chajnaj unqꞌa apóstol, tan nik ixoꞌv chajnaj vatz unqꞌa tenameꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ jit kuxh nim la isuti unqꞌa tenameꞌ kꞌubꞌ tiꞌ chajnaj uvaꞌ nik taleꞌ.
26 O capitão e seus guardas foram e prenderam os apóstolos, mas sem violência, pois temiam que o povo os apedrejasse.
27 As tul eqꞌol veꞌt unqꞌa apóstol tu u abꞌibꞌaleꞌ, as ech tal veꞌt viqꞌesal unqꞌa oksan tetz iyol tenam vatz Tiixh ech ileꞌ:
27 Em seguida, levaram os apóstolos e os apresentaram ao conselho de líderes do povo, onde o sumo sacerdote os confrontou.
28 —¿Ma yeꞌ kat qal bꞌa sete uvaꞌ yeꞌ la chusun veꞌt ex tukꞌ vibꞌii u najeꞌ uvaꞌ Jesús? Pet ech koj uveꞌ nebꞌaneꞌ, tan aal kuxh kat epaxsal veꞌt u yoleꞌ tiꞌ naj tzitzaꞌ tu u Jerusalén. As netal cheel uvaꞌ oꞌ ni ijlen ikam u najeꞌ,— tiꞌk chajnaj.
28 “Nós lhes ordenamos firmemente que nunca mais ensinassem em nome desse homem”, disse ele. “E, mesmo assim, vocês encheram Jerusalém com esse seu ensino e querem nos responsabilizar pela morte dele!”
29 As ech tal veꞌt u Luꞌ ileꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ: —Bꞌaxel chiteꞌ uvaꞌ la kunima viyol u Tiixheꞌ tiꞌ viyol unqꞌa najeꞌ.
29 Pedro e os apóstolos responderam: “Devemos obedecer a Deus antes de qualquer autoridade humana.
30 Tan aꞌ viTiixh unqꞌa qꞌesla kubꞌaaleꞌ kat ulsan taama u Jesús uvaꞌ kat etal ijeꞌ vatz u kuruseꞌ. As ex kat alon ikameꞌ.
30 O Deus de nossos antepassados ressuscitou Jesus dos mortos depois que os senhores o mataram, pendurando-o numa cruz.
31 Pet kat eqꞌol veꞌt jeꞌ u Jesús tu almikaꞌ tisebꞌal u Tiixheꞌ, tan Aakeꞌ viKꞌaol u Tiixheꞌ. As kat toksa veꞌt u Tiixheꞌ Aak qꞌalpun tetz unqꞌa tenameꞌ skajayil, aqꞌal uvaꞌ la ikꞌaxa tibꞌ unqꞌa tiaal Israel tiꞌ vipaaveꞌ. As la sotzsal veꞌt ipaav.
31 Deus o colocou no lugar de honra, à sua direita, como Príncipe e Salvador, para que o povo de Israel se arrependesse de seus pecados e fosse perdoado.
32 As oꞌeꞌ kat ilon uvaꞌ kam kat uchi as tukꞌ u Tiixhla Espíritu uvaꞌ kat toksa veꞌt u Tiixheꞌ tulaj qaanxelal, oꞌ uvaꞌ niman tetz u Jesús. Estiꞌeꞌ techal la qal isuuchil sete tiꞌ u Jesús,— tiꞌk veꞌt u Luꞌeꞌ tukꞌ unqꞌa imooleꞌ.
32 Somos testemunhas dessas coisas, e assim é também o Espírito Santo, que Deus dá àqueles que lhe obedecem”.
33 As tul tabꞌi veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ u yoleꞌ, as txꞌiꞌtziꞌltu veꞌt chajnaj. As tal veꞌt chajnaj ikam unqꞌa apóstol.
33 Quando ouviram isso, os membros do conselho se enfureceram e decidiram matá-los.
34 As txakebꞌ veꞌt umaꞌl u fariseo uvaꞌ Gamaliel xoꞌl chajnaj. As nik toksa veꞌt unqꞌa tenameꞌ iqꞌii naj, tan chuselik tibꞌ naj tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan. As tal veꞌt naj uvaꞌ la el unbꞌooj unqꞌa apóstol tiꞌeꞌl u abꞌibꞌaleꞌ.
34 Um deles, porém, um fariseu chamado Gamaliel, especialista na lei e respeitado por todo o povo, levantou-se e ordenou que eles fossem retirados da sala do conselho por um momento.
35 As ech tal veꞌt naj ileꞌ te unqꞌa imooleꞌ: —Ex kumool tiaal Israel, ebꞌantaj teviꞌ kam uvaꞌ tuk ebꞌaneꞌ tiꞌ unqꞌa najeꞌ,
35 Em seguida, disse aos demais: “Israelitas, cuidado com o que planejam fazer a esses homens!
36 tan ateꞌ sekꞌuꞌl uvaꞌ kat ibꞌan umaꞌl u naj uvaꞌ naꞌytzan uvaꞌ Teudas. Tan kat tal naj uvaꞌ nim talchu naj uveꞌ nik tal jeꞌ ste. As kaꞌviinqil kꞌalal (400) unqꞌa najeꞌ uveꞌ kat toksa tibꞌ kꞌatz naj. As tul kat yatzꞌpu naj, as kat kuxh ipaxi veꞌt tibꞌ unqꞌa najeꞌ uvaꞌ imool naj. As kat kuxh yaꞌ veꞌt iyolbꞌel naj.
36 Algum tempo atrás, surgiu um certo Teudas, que afirmava ser alguém importante. Umas quatrocentas pessoas se juntaram a ele, mas foi morto e seus seguidores se dispersaram, e o movimento deu em nada.
37 As xamtik stuul, as mamaꞌla tenam kat toksa tibꞌ kꞌatz umaꞌt u naj uvaꞌ Judas uvaꞌ echen tu u Galilea, tul uvaꞌ kat achpu unqꞌa tenameꞌ skajayil. As tul kat yatzꞌpu naj unpajte, as kat kuxh ipaxi tibꞌ unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat toksa naj yol tiviꞌ.
37 Depois dele, na época do censo, apareceu Judas, da Galileia, que fez muitos seguidores. Ele também foi morto, e seu grupo se dispersou.
38 Estiꞌeꞌ ni val sete, yeꞌxhkam kuxh ebꞌan tiꞌ unqꞌa najeꞌ. As etaqꞌtaj kan chajnaj, tan asoj itxumbꞌal kuxh umaj naj nichus chajnaj tukꞌ uveꞌ nibꞌan chajnaj, as tuk kuxh yaꞌoj chajnajeꞌ.
38 “Portanto, meu conselho é que deixem esses homens em paz e os soltem. Se o que planejam e fazem é meramente humano, logo serão frustrados.
39 Pet asoj Tiixh ni alon te chajnaj, as yeꞌ la olebꞌ ex tiꞌ iyaꞌsal te chajnaj. As yeꞌxhkam kuxh ebꞌan tiꞌ unqꞌa najeꞌ, tan la ibꞌaneꞌ uvaꞌ tukꞌ u Tiixheꞌ la ebꞌankat chꞌaꞌo,— tiꞌk u Gamaliel.
39 Mas, se é de Deus, vocês não serão capazes de impedi-los. Pode até acontecer de vocês acabarem lutando contra Deus”.
40 As inima veꞌt kaꞌt viqꞌesal unqꞌa tenameꞌ viyol u Gamaliel. As imolo veꞌt chajnaj unqꞌa apóstol unpajte. As tal chajnaj iqꞌospeꞌ. As yaan veꞌt unqꞌa bꞌaal tenameꞌ te unqꞌa apóstol tiꞌ uvaꞌ yeꞌ unpajte la tal veꞌt u yoleꞌ tiꞌ u Jesús. As kat chajpul veꞌteꞌ.
40 Os demais membros aceitaram o conselho de Gamaliel. Chamaram os apóstolos e mandaram açoitá-los. Depois, ordenaram que nunca mais falassem em nome de Jesus e, por fim, os soltaram.
41 As tul el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa apóstol tu u abꞌibꞌaleꞌ, as vaꞌlik chit ichiibꞌ veꞌt chajnaj, tan Tiixh kat aqꞌon te chajnaj tiꞌ ipalebꞌet unqꞌa kꞌaxkꞌoeꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ nik ipaxsa chajnaj u yoleꞌ tiꞌ u Jesús.
41 Quando os apóstolos saíram da reunião do conselho, estavam alegres porque Deus os havia considerado dignos de sofrer humilhação pelo nome de Jesus.
42 As jun qꞌii nikat imol veꞌt tibꞌ unqꞌa apóstol tu u tostiixheꞌ as tukꞌ tulaj ikabꞌal unqꞌa uxhchileꞌ. As yeꞌ nikat iyaꞌsa veꞌt chajnaj ichusuneꞌ tiꞌ talat u yoleꞌ tiꞌ u Jesucristo.
42 E todos os dias, no templo e de casa em casa, continuavam a ensinar e anunciar que Jesus é o Cristo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.